Vés al contingut

Llibre Vermell de Montserrat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llibre vermell de Montserrat)
Infotaula de llibreLlibre Vermell de Montserrat

Modifica el valor a Wikidata
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 7b24224d-13bd-47ed-aa0e-73186c18e95e IMSLP: Llibre_Vermell_de_Montserrat_(Various) Modifica el valor a Wikidata

El Llibre Vermell de Montserrat (1399) és un còdex de grans proporcions (423 x 310 mm), escrit a tota plana amb caplletres i calderons vermells, notacions musicals, adornat amb elegants miniatures, en el qual es troba la primera notació coreogràfica, que era encara molt rudimentària, de què hom té notícia al món. Inclou un recull de cants i danses dels pelegrins de procedències diverses que s'esbargien en vetlles diürnes i nocturnes a la plaça davant de l'església de Montserrat durant el segle xiv. Actualment es conserva a la Biblioteca de l'Abadia de Montserrat amb el número u del seu fons de manuscrits. El seu nom es deu al color de la coberta de vellut vermell.[1][2]

Abans ja s'hi havien fet reculls de notacions musicals de "danses", en el sentit de composicions musicals ballables, però encara sense cap indicació coreogràfica. N'és un exemple l'arxiu parroquial de Sant Joan de les Abadesses, on consten la lletra i notació musical, de quatre danses cultivades per trobadors: S'anc vos ame, Amors, merce no sia, Ara lausetz, lauset, lauset i Era.us preg.[3]

Segons explica el mateix llibre, la finalitat de recollir i ensenyar aquestes cançons i danses als pelegrins era que es poguessin entretenir sense pertorbar el recolliment dels que estaven pregant. Les danses propostes podien ser-ho per a substituir-ne d'altres profanes o impúdiques, no dignes de la santedat del lloc. Hi devia haver monjos o eclesiàstics que hi participaven, ja que la majoria del text està escrit en llatí i altrament la gent del poble no hauria pogut ni cantar ni corejar les lletres. Hi ha tres poemes en llengua vulgar: un goig escrit en català amb una mica d'influència provençal i dos poemes en català amb influència més forta del provençal.[4]

El còdex

[modifica]

El Llibre Vermell va ser copiat cap a l'any 1399 i conté també fragments del segle xvi.[5] Va ser enquadernat al segle xix amb la coberta de vellut vermell, la qual va ser substituïda per una enquadernació en pell vermella el 1947. Després de la vista del pare Jaume Villanueva de 1806, els monjos, probablement, deixaren en préstec per al seu estudi el Llibre Vermell al marquès de Lió, que presidia l'Acadèmia de les Bones Lletres. Gràcies a aquest fet, el còdex es va salvar de la destrucció i incendi de Montserrat per part de les tropes napoleòniques entre 1811 i 1812. La família del marquès, en el context de la represa del santuari i de l'abadia, restituí el llibre al monestir el setembre de 1885. En retornar-lo, era molt deteriorat i hi havien estat arrencats diversos folis. Entre ells els del virolai Rosa Plasent, soley de resplandors del qual havia donat notícia Villanueva en la seva crònica de l'estada a Montserrat.[6]

Una pàgina del Llibre Vermell de Montserrat, on es veu el Mariam Matrem Virginem.

Està integrat per 23 plecs que contenen textos de temàtica religiosa, entre els quals destaca l'anomenat Cançoner Montserratí, format per 10 composicions vocals dedicades gairebé en la seva totalitat a la Mare de Déu de Montserrat i en forma de cants i danses religiosos, per als pelegrins que acudien de manera massiva al monestir a partir del segle xiv. Originàriament, constava de 154 folis, dels quals en són desapareguts, aproximadament, 36.[7] Forma una col·lecció única en el seu gènere conservada a Europa.[8]

El Llibre Vermell està format per les següents parts:

  • Liber Miraculorum S. Marie de Monteserrato. Falten les seixanta primeres narracions d'aquesta col·lecció de miracles corresponents als deu folis inicials. L'últim miracle de la sèrie està datat de l'any 1336.
  • Liber Miraculorum que ipsa V. Maria operatur per universum mundum.
  • (Cançoner montserratí) Conté deu cants, vuit en llatí, un en català i un en occità:
  • # O Virgo splendens
  • # Stella splendens
  • # Laudemus Virginem
  • # Splendens ceptigera
  • # Los set gotxs recomptatem
  • #Cuncti simus concanentes
  • # Polorum regina
  • # Mariam matrem
  • # Imperayritz de la ciutat Joyosa
  • # Ad mortem festinamus. La traducció, del "Birolay" de Madona Santa Maria, pel P. Villanueva, denote l'existéncia d'altres composicions semblants en els folis desapareguts.
  • Incipit tractat breu de confessió.

Danses i coreografies

[modifica]
Restes del claustre gòtic i portal romànic de l'església de Santa Maria de Montserrat. Les danses circulars, amb cançons de contingut sacre i en llatí, descrites al Llibre Vermell es devien de ballar a la plaça de l'entrada de l'església per a substituir-ne d'altres, menys adients, que n'eren les populars entre els pelegrins

Les danses descrites al Llibre Vermell estaven destinades a entretenir als pelegrins d'una manera considerada adient al lloc sagrat, i diferents a les ballades popularment a l'època en altres contextos, com per exemple les ballades a les processons que van donar la benvinguda, amb música i danses, als reis de la Corona d'Aragó en visitar València a començament del segle xv. A Martí d'Aragó, per exemple li agradaven especialment les ballarines-joglaresses "mores" (alfuleys), que eren valencianes i amb noms com Graciosa, Nutza, Uzey o Muzeys.[9]

En canvi, les danses descrites al Llibre Vermell es corresponen a cançons marianes i es ballen amb les persones agafades per la mà, formant un cercle. Aquests "balls rodons" (els mots "sardana" o "cerdana" encara no apareixen) són Los set gotxs, Cuncti simus, Polorum regina i Stella splendens. Les tres primeres es canten a una veu i la darrera és un virolai cantat a dos veus. També destaca la dansa Ad mortem festinamus, la música i lletra d'aquest virolai que és la dansa de la mort més antiga de la qual la música està preservada, i que actualment té versions de textos en català i en castellà. Aquesta dansa de Verges, a Girona, està interpretada per cinc ballarins vestits d'esquelet i consisteix en tres pasos de ball rotatius.[9][10][11]

A l'Edat Mitjana la dansa popular era molt viva, sovint associada a joglars i d'origen vinculat a cultes agraris pagans, i l'Església va mirar de portar-les, així com les altres manifestacions escèniques, al seu camp. Un exemple en són les danses del Llibre Vermell, que potser van sorgir a partir d'aquelles, i inspirades segons els models dels salms, per a ser integrades a la litúrgia catòlica com a manifestació de goig espiritual.[12]

El Cançoner Montserratí[13]

[modifica]

Els folis 21v.-27 recullen aquestes peces musicals,[5] totes d'autor anònim. La seva finalitat es descriu en llatí al mateix manuscrit: «Quia interdum peregrini quando vigilant in ecclesia Beate Marie de Monte Serrato volunt cantare et trepudiare, et etiam in platea de die, et ibi non debeant nisi honestas ac devotas cantilenas cantare, idcirco superius et inferius alique sunt scripte. Et de hoc uti debent honeste et parce, ne perturbent perseverantes in orationibus et devotis contemplationibus in quibus omnes vigilantes insistere debent pariter et devote vaccare.» En català: "Com que els pelegrins volen cantar i ballar mentre vetllen de nits a l'església de Santa Maria de Montserrat, i també a la llum del dia; i com que allà no han de cantar-se cançons que no siguin castes i piadoses, s'han escrit les cançons que apareixen aquí. I han de ser cantades de manera honesta i sòbria, vigilant de no destorbar els qui perseveren en l'oració i les devotes meditacions, en les quals tots els que vetllen han d'insistir-hi de la mateixa manera i dedicar-s'hi devotament."

Les peces tenen textos en llatí, en occità i en català, i són en part monòdiques (cànons) i en part polifòniques (himnes, danses i un motet) politextual, de manera que les diferents veus canten textos diferents alhora. Les danses es ballaven en forma de ball redon, un precursor de formes populars més tardanes. El conjunt, d'una gran riquesa i bellesa melòdica, conté força elements arcaïtzants i alhora influències diverses -peces d'un fort regust popular al costat d'altres que s'allunyen totalment d'aquest sabor- que revelen l'animat intercanvi d'estils i conceptes musicals tant occidentals com orientals que marcava el paisatge musical de l'època.

Aquestes peces foren copiades a finals del segle xiv, probablement entre 1396 i 1399. Algunes es poden enquadrar dintre del corrent estilístic de l'Ars Nova, tot i que altres semblen testimoniar dates de composició més antigues. Només 2 de les 10 peces estan recollides en altres fonts. Al segle xx, a més dels importants estudis musicològics que s'hi van dedicar, aquestes cançons van despertar l'interès de nombrosos intèrprets de música antiga, entre ells Jordi Savall, els conjunts Micrologus, Ensemble Unicorn, Theatrum Instrumentorum, l'Osnabrück Jugend Chor, el Studio der Frühen Musik, dirigit per Thomas Binkley, Alla Francesca i la Capella de Ministrers, i fins i tot la Companyia Elèctrica Dharma.

Peces i lletres del Cançoner

[modifica]

Les peces de la col·lecció que ens han arribat són deu: tres cànons, dos cants polifònics i cinc danses:

  • O virgo splendens. Cànon a 3 (fol. 21v-22).
Antiphona dulcis armonia dulcissime virginis Marie de Monteserrato. Caça de duobus vel tribus:
O Virgo splendens hic in monte celso Miraculis serrato fulgentibus ubique quem fideles conscendunt universi.
Eya pietatis occulo placato cerne ligatos fune peccatorum ne infernorum ictibus graventur sed cum beatis tua prece vocentur.
Sequitur alia cantilena ad trepudium rotundum:
Stella splendens in monte ut solis radium miraculis serrato exaudi populum.
Concurrunt universi gaudentes populi
divites et egeni grandes et parvuli
ipsum ingrediuntur ut cernunt oculi
et inde revertuntur gracijis repleti.
Principes et magnates extirpe regia
saeculi potestates obtenta venia
peccaminum proclamant tundentes pectora
poplite flexo clamant hic: Ave Maria.
Prelati et barones comites incliti
religiosi omnes atque presbyteri
milites mercatores cives marinari
burgenses piscatores praemiantur ibi.
Rustici aratores nec non notarii
advocati scultores cuncti ligni
fabri sartores et sutores nec non lanifici
artifices et omnes gratulantur ibi.
Reginae comitissae illustres dominae
potentes et ancillae juvenes parvulae
virgines et antiquae pariter viduae
conscendunt et hunc montem et religiosae.
Coetus hic aggregantur hic ut exhibeant
vota regratiantur ut ipsa et reddant
aulam istam ditantes hoc cuncti videant
jocalibus ornantes soluti redeant.
Cuncti ergo precantes sexus utriusque
mentes nostras mundantes oremus devote
virginem gloriosam matrem clementiae
in coelis gratiosam sentiamus vere.
  • Laudemus Virginem. Cànon a 3 (fol. 23).
Caça de duobus vel tribus:
Laudemus virginem mater est et ejus filius Ihesus est. Plangemus scelera acriter Sperantes in Ihesum jugiter.
  • Mariam, matrem virginem, attolite. Himne en forma de virolai polifònic (fol. 25).
Mariam Matrem Virginem attolite Ihesum Christum extollite concorditer.
Maria seculi asilum defende nos. Ihesu tutum refugium exaudi nos.
Iam estis nos totaliter diffugium totum mundi confugium realiter.
Ihesu suprema bonitas verissima. Maria dulcis pietas gratissima.
Amplissima conformiter sit caritas ad nos quos pellit vanitas enormiter.
Maria facta saeculis salvatio. Ihesu damnati hominis redemptio.
Pugnare quem viriliter per famulis percussus duris iaculis atrociter.
  • Polorum Regina. (Dansa en forma de virolai (fol. 24v).
A ball redon:
Polorum regina omnium nostra. Stella matutina dele scelera.
Ante partum virgo Deo gravida Semper permansisti inviolata.
Et in partu virgo Deo fecunda Semper permansisti inviolata.
Et post partum virgo mater enixa Semper permansisti inviolata.
  • Cuncti simus concanentes. (Dansa en forma de virolai (fol. 24).
A ball redon:
Cuncti simus concanentes Ave Maria.
Virgo sola existente en affuit angelus Gabriel est appellatus atque missus celitus.
Clara facieque dixit: Ave Maria. Clara facieque dixit: audite karissimi.
En concipies Maria Pariesque filium audite karissimi Vocabis eum Ihesum.
  • Splendens ceptigera. Cànon a 3 (fol. 23).
Caça de duobus vel tribus:
Splendens ceptigera Nostris sis advocata Virgo puerpera. Tundentes pectora Crimina confitentes Simus altissimo.
  • Los set gotxs. Dansa (fol. 23v).
Ballada dels goytxs de Nostre Dona en vulgar cathallan a ball redon:
Los set gotxs recomptarem et devotament xantant
humilment saludarem la dolça verge Maria.
Ave Maria gracia plena Dominus tecum Virgo serena.
Verge fos anans del part pura e sans falliment
en lo part e prés lo part sens negun corrumpiment.
Lo Fill de Déus Verge pia de vós nasque verament.
Verge tres reys d'Orient cavalcant amb gran corage
al l'estrella precedent vengren al vostré bitage.
Offerint vos de gradatge Aur et mirre et encenç.
Verge estant dolorosa per la mort del Fill molt car
romangues tota joyosa can lo vis resuscitar.
A vos madre piadosa prima se volch demostrar.
Verge lo quint alegratge que'n agues del fill molt car
estant al munt d'olivatge Al cell l'on vehes puyar.
On aurem tots alegratge Si per nos vos plau pregar.
Verge quan foren complitz los dies de pentecosta
Ab vos eren aunits los apostols et de costa.
Sobre tots sens nuylla costa devallà l'espirit sant.
Verge'l derrer alegratge que'n agues en aquest mon
vostre Fill ab coratge vos munta al cel pregon.
On sots tots temps coronada regina perpetual.
  • Imperayritz de la ciutat joyosa / Verges ses par misericordiosa. Motet polifònic (fol. 25v).
Imperayntz de la ciudad joyosa
de paradis ab tot gaug eternal
neta de crims de virtutz habundosa
mayres de Dieu per obra divinal
verges plasen ab fas angelical
axi com sotz a Dieu molt graciosa
placaus estar als fizels piadosa
preyan per lor al rey celestial.
Rosa flagran de vera benenanca
fons de merce jamays no defallen
palays d'onor on se fech l'alianca
de deu e d'hom per nostre salvamen
e fo ver Dieus es hom perfetamen
ses defallir en alcuna substanca
e segons hom mori senes dubtanca
e com ver Dieus levech del monimen.
Flor de les flor dolca clement et pia
l'àngel de Dieu vesem tot corrocat
e par que Dieus lamandat qu'ens alcia
don el es prest ab l'estoch affilat.
Donchos placa vos que'l sia comandat
qu'estoyg l'estoch e que remes nos sia
tot fallimen tro en lo presen dia
ens done gaug e patz e sanitat.
  • Ad mortem festinamus. Dansa en forma de virolai que és la més antiga de les danses de la mort conegudes (fol. 26v).
Ad mortem festinamus peccare desistamus.
Scribere proposui de contemptu mundano ut degentes seculi non mulcentur in vano.
Iam est hora surgere a sompno mortis pravo.
Vita brevis breviter in brevi finietur mors venit velociter quae neminem veretur.
Omnia mors perimit et nulli miseretur.
Ni conversus fueris et sicut puer factus et vitam mutaveris in meliores actus
intrare non poteris regnum Dei beatus.
Tuba cum sonuerit dies erit extrema et iudex advenerit vocabit sempiterna
electos in patria prescitos ad inferna.
Quam felices fuerint qui cum Christo regnabunt facie ad faciem sic eum adspectabunt
Sanctus Dominus Sabaoth conclamabunt.
Et quam tristes fuerint qui eterne peribunt pene non deficient nec propter has obibunt.
Heu heu miseri numquam inde exibunt.
Cuncti reges seculi et in mundo magnates advertant et clerici omnesque potestates
fiant velut parvuli dimitant vanitates.
Heu fratres karissimi si digne contemplemus passionem Domini amara et si flemus
ut pupillam oculi servabit ne peccemus.
Alma Virgo virginum in celis coronata apud tuum filium sis nobis advocata
Et post hoc exilium occurens mediata.
Vila cadaver eris cur non peccare vereris.
Cur intumescere quearis. Ut quid peccuniam quearis. Quid vestes pomposas geris.
Ut quid honores quearis. Cur non paenitens confiteris. Contra proximum non laeteris.

Enregistraments seleccionats

[modifica]
  • Llibre Vermell de Montserrat. Hespèrion XX. Jordi Savall. 1979. (EMI-Reflexe 1C065-45-641)
  • Llibre Vermell. Canti di pellegrinaggio al Monte Serrato XIV Secolo. Micrologus. 1998. (Micrologus CDM 0002.2)
  • The Black Madonna: Pilgrim Songs from the Monastery of Montserrat (1400-1420). Ensemble Unicorn. Michael Posch. 1998. Naxos 8.554256).
  • Llibre Vermell. Capella de Ministrers. Carles Magraner. 2002. (Licanus CDM 0201)
  • 20 anys de Companyia Elèctrica Dharma. Stella Splendens [CD 1, pista 4]. (CD-92 0005) PICAP, 1994
  • El Llibre Vermell de Montserrat: Carles Viarnés i Pep Massana. 2013
  • Llibre Vermell (Companyia Elèctrica Dharma). B0025VLIKS - Discmedi, 2002
  • Llibre Vermell de Montserrat (segle XIV): Escolania de Montserrat i Capella de Música de Montserrat. Llorenç Castelló, director. Brisa Records, 2024.

Altres obres basades en el Llibre Vermell

[modifica]

Mèdia

[modifica]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibre Vermell de Montserrat
  1. ↑ John Stevens, Words and Music in the Middle Ages: Song, Narrative, Dance and Drama, 1050-1350, Cambridge Studies in Music, CUP Archive, 1986. ISBN 9780521339049 (anglès)
  2. ↑ «Llibre Vermell de Montserrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ María del Carmen Gómez Muntané, La música medieval en España, Edition Reichenberger, 2001 ISBN 9783935004350 (castellà)
  4. ↑ Pere Bohigas, Aportació a l'estudi de la literatura catalana. Recull de treballs d'alta divulgació o d'investigació sobre la llengua i la literatura catalanes amb especial atenció a Ramon Llull, a Ausiàs Marc, al teatre medieval i a Verdaguer., L'Abadia de Montserrat, 1982. ISBN 9788472024922 (català)
  5. ↑ 5,0 5,1 «Llibre Vermell de Montserrat». Patronat de la Muntanya de Montserrat. Arxivat de l'original el 22 de febrer 2014. [Consulta: 10 febrer 2014].
  6. ↑ Anglès, Higini «El "Libre Vermell" de Montserrat y los cantos y danzas sacros de los pelegrinos durante el siglo XIV». Anuario Musical, tom 10, 1955, pàg. 45.
  7. ↑ Casanova, Narcís «El Llibre Vermell de Montserrat. Manuscrit núm. 1». Gui Musical, 2, 25-04-1969.
  8. ↑ Anglès, Higini «El "Libre Vermell" de Montserrat y los cantos y danzas sacros de los pelegrinos durante el siglo XIV». Anuario Musical, tom 10, 1955, pàg. 45.
  9. ↑ 9,0 9,1 E. Michael Gerli, Medieval Iberia, editorial Routledge, 2013. ISBN 9781136771620 (anglès)
  10. ↑ En la España Medieval, Volum 26, editat per la Universidad Complutense de Madrid, 2003. ISBN 9788495215239 (castellà)
  11. ↑ Joan Soler i Amigó, Cultura popular tradicional, editorial Pòrtic, 2001. ISBN 9788473067058 (català)
  12. ↑ Francesc Massip, El teatro medieval: voz de la divinidad, cuerpo de histrión, Editorial Montesinos, 1992. ISBN 9788476391402 (castellà)
  13. ↑ Gómez Muntané, Maricarmen. El Llibre Vermell : cantos y danzas de fines del Medioevo. Fondo de Cultura Económica, 2017. ISBN 9788437507675.  Arxivat 2024-06-10 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part.
Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.
  • Sunyol, Gregori Maria «Els cants del romeus». Analecta Montserratensia, 1, 1917, pàg. 100-192.
  • Albareda, Anselm M. «Textos catalans del Llibre Vermell». Analecta Montserratensia, 1, 1917, pàg. 201-225.
  • Anglès, Higini «El 'Llibre Vermell' de Montserrat y los cantos y la danza sacra de los peregrinos durante el siglo XIV». Anuario Musical, 10, 1955, pàg. 45-78.
  • Aramon i Serra, Ramon «Els cants en vulgar del Llibre Vermell de Montserrat. Assaig d'edició crítica». Analecta Montserratensia, 10, 1964, pàg. 9-54.
  • Gómez Muntané, Maricarmen. El Llibre Vermell de Montserrat: Cants i danses. Barcelona: El Llibres de la Frontera, 2000. ISBN 9788482550411. 
  • Gregori, Josep Maria «El Llibre Vermell de Montserrat, una corona sonora de llaors marianes». Revista Catalana de Musicologia, 4, 2011, pàg. 27-40.
  • Gómez Muntané, Maricarmen. El Llibre Vermell: Cantos y danzas de fines del Medioevo. Madrid: Fondo de Cultura Económica de España, 2017. ISBN 9788437507675. 

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llibre_Vermell_de_Montserrat&oldid=34178155»