Vés al contingut

Llista de fustes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La fusta del Ginjoler s'usa en la fabricació de tenores.

Aquesta és una llista de fustes dedicada a les espècies usades comercialment pel seu valor com a materials resistents aptes per a fabricar mobles i elements estructurals. La llista indica el nom de l'arbre que coincideix amb la seva denominació en aquesta obra. Pot indicar el nom popular o denominació comercial de la fusta. Hi ha moltes obres que tracten de fustes i presenten llistes més o menys completes. En alguns casos hi ha divergències en els noms. Fins i tot en els noms sistemàtics.[1][2] [3] [4] [5] [6]

Lledoner. Usat per a fer forques de pagès.
Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

[modifica]
La cantant de country Taylor Swift amb una guitarra construïda amb fusta de "koa" (Acacia koa).
Bitlles catalanes a punt de ser tombades per un bitllot (Bitlles i bitllot són de fusta d'alzina).
Tronc d'un avet Douglas (Pseudotsuga menziesii), tallat en diversos plans. Vegeu els anells de creixement. Les capes més fosques són més dures i resistents que les capes clares.
  • Antiaris. Antiaris africana Engl., A. toxicaria Lesch., A. welwitschii Engl. (Ako)
  • Araracanga, volador.[38]
  • Araucària. Araucaria cunninghamii, Araucaria angustifolia, Araucaria araucana[39]
  • Arbocer. Arbutus unedo, Arbutus menziensis.[40][41][42]

B

[modifica]
Joc d'escacs. Les peces blanques són de fusta de boix
Pipa de fabricació artesanal, amb cassoleta d'arrel de bruc

C

[modifica]
Llanxa motora model Cadet de l'empresa Chris-Craft amb buc de caoba (1928).
Esquema de la llanxa de desembarcament LCVP (Landing Craft Vehicle Personel). Construïda en contraplacat de caoba i reforços de fusta de pi, bàsicament.
Estic de hoquei sobre patins probablement de fusta de pacaner o cària ("hickory")

D

[modifica]
Un bosc de banús

E

[modifica]
Automòbil Morgan Aero 8. Seguint la tradició de la casa la subestructura que lliga la carrosseria d'alumini és de fusta de freixe.[90]

F

[modifica]
Morter de terrissa esmaltada i mà de morter de fusta de faig

G

[modifica]
Un dujo o "duho", cadira cerimonial dels taïnos, tallada en fusta de guaiac

H

[modifica]

I

[modifica]
Pavelló Bomencentrum a Baarn (Països Baixos). Ús extensiu de fusta d'iroko.

J

[modifica]

K

[modifica]

L

[modifica]
Hispano-Suiza H6B Nieuport Tulipwood Torpedo. Amb carrosseria de fusta de tuliper de Virgínia.

M

[modifica]
Mostra de fusta de macassar

N

[modifica]

O

[modifica]

P

[modifica]
Arc de violoncel fet de fusta de pernambuco

Q

[modifica]

R

[modifica]

[168]

S

[modifica]
Patí de vela de fusta. Les rodes de proa i popa són de fusta de samanguila.

T

[modifica]
El folre del buc del clíper Cutty Sark era de fusta de teca en l'obra morta i de “rock elm” (Ulmus thomasii) en l'obra viva.

U

[modifica]

V

[modifica]

W

[modifica]
Zebrano

X

[modifica]

Y

[modifica]

Z

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Marsó Juan Bergós. Maderas de construcción, decoración y artesanía. Gustavo Gili, 1951 [Consulta: 6 març 2011]. [Enllaç no actiu]
  2. ↑ U.S. Department of Agriculture. The Encyclopedia of Wood. Skyhorse Publishing Inc., 1 maig 2007. ISBN 9781602390577 [Consulta: 6 març 2011]. 
  3. ↑ Rick Peters. Woodworker's guide to wood: softwoods, hardwoods, plywoods, composites, veneers. Sterling Publishing Company, Inc., 30 juny 2000. ISBN 9780806936871 [Consulta: 6 març 2011]. 
  4. ↑ Michèle Chichignoud; Association technique internationale des bois tropicaux. Atlas de maderas tropicales de América Latina. Editions Quae, 1990. ISBN 9782876146129 [Consulta: 8 març 2011]. 
  5. ↑ Llista de fitxes de fustes tropicals. Amb dades tècniques. (anglès)
  6. ↑ "Mil maderas", Manuel Soler; Universitat de València(castellà)
  7. ↑ 7,0 7,1 Wood Data Base. Abura
  8. ↑ 8,0 8,1 Hobbit House Woodpics
  9. ↑ Antonio Guindeo Casasús; Luis García Esteban Anatomía de las maderas de frondosas españolas. AITIM, 1989, p. 172–. ISBN 978-84-87381-04-1. 
  10. ↑ Memoria sobre la parte forestal de la Exposición de Lóndres [sic] de 1862. Imprenta Nacional, 1863, p. 282–. 
  11. ↑ «Acajú.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  12. ↑ «Afromórsia.Asamela.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  13. ↑ «Imatges de fusta d'afromòrsia» (en anglès). [Consulta: 8 març 2011].
  14. ↑ Afrormosia
  15. ↑ «Doussié.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  16. ↑ «Imatges de fusta d'afzèlia» (en anglès). [Consulta: 8 març 2011].
  17. ↑ Afzelia
  18. ↑ Ian Nicolson. Boatbuilding: Cold-moulded and Strip-Planked Wood. Amberley Publishing Limited, 15 març 2016, p. 311–. ISBN 978-1-4456-5167-5. 
  19. ↑ 19,0 19,1 Jack C. Rich. Sculpture in Wood. Courier Corporation, 1992, p. 71–. ISBN 978-0-486-27109-5. 
  20. ↑ 20,0 20,1 Lemmens, R.H.M.J., Louppe, D. & Oteng-Amoako, A.A.. Bois d'oeuvre 2. PROTA, 2008, p. 768–. ISBN 978-92-9081-497-9. 
  21. ↑ Eleni Asouti; Dorian Q Fuller TREES AND WOODLANDS OF SOUTH INDIA: ARCHAEOLOGICAL PERSPECTIVES. Left Coast Press, 15 juliol 2008, p. 109–. ISBN 978-1-59874-231-2. 
  22. ↑ Edward Balfour. The Timber Trees, Timber and Fancy Woods: As Also the Forests of India and of Eastern and Southern Asia, 1862, p. 286–. 
  23. ↑ Revista Forestal: Economica Y Agricola, 1869, p. 653–. 
  24. ↑ «Imatges de fusta d'ailant» (en anglès). [Consulta: 8 març 2011].
  25. ↑ GDLC. Aiús.
  26. ↑ Aiús.[Enllaç no actiu]
  27. ↑ Gines López González. Los árboles y arbustos de la Península Ibérica e Islas Baleares: especies silvestres y las principales cultivadas. Mundi-Prensa Libros, 2006, p. 535–. ISBN 978-84-8476-272-0. 
  28. ↑ Michael Sullivan. The Trees of San Francisco. Wilderness Press, 19 novembre 2013, p. 42–. ISBN 978-0-89997-743-0. 
  29. ↑ Elizabeth May McClintock. The Trees of Golden Gate Park and San Francisco. Heyday, gener 2001, p. 180–. ISBN 978-1-890771-28-7. 
  30. ↑ Aspen. Silver poplar wood. Àlber.
  31. ↑ Guillaumin (Gilbert-Urbain, M.). Dictionnaire universel théorique et pratique du Commerce et de la Navigation.... Guillaumin, 1859, p. 325–. 
  32. ↑ Black alder
  33. ↑ Flore économique des plantes qui croissent aux environs de Paris, au nombre de plus de quatre cents genres, et de quatorze cents espèces: ouvrage d'une utilité première, et également propre aux différentes classes de citoyens, 1799, p. 91–. 
  34. ↑ Purpleheart, Amaranth
  35. ↑ Amboyna. Narra.
  36. ↑ Angélique.
  37. ↑ Anigre.
  38. ↑ Wood Data Base. Araracanga
  39. ↑ Universidad Austral de Chile. Bosque. Universidad Austral de Chile, 1984, p. 117–. ISSN 03048799. 
  40. ↑ Madrone. Arbocer
  41. ↑ Juan José Lastra Fernández. Bosques naturales de Asturias. Universidad de Oviedo, 1 gener 2001, p. 96–. ISBN 978-84-8317-246-9. 
  42. ↑ Memoria sobre los productos de la agricultura española reunidos en la Exposición General de 1857, presentada al Ministro de Comercio por la Junta Directiva de aquel concurso. Imp. Nacional, 1861, p. 396–. 
  43. ↑ Russian olive. Elaeagnus angustifolia
  44. ↑ Hard maple. Acer saccharum
  45. ↑ «Auró dur americà.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  46. ↑ AITIM Asociación de Investigación de las Industrias de la Madera. Avellano.
  47. ↑ Revista Forestal Económica y agricola. Imp. a cargo de Jose C. Conde, 1870, p. 186–. 
  48. ↑ Jörg Witte. Maderas Del Sur de Chile. Editorial Universitaria, 2004, p. 22–. ISBN 978-956-11-1721-1. 
  49. ↑ Victor Salsedo. Las claves de los amuletos. Parkstone International, 25 abril 2016, p. 83–. ISBN 978-1-78525-984-5. 
  50. ↑ European Silver Fir. Abies Alba.
  51. ↑ Picea abies Karst Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  52. ↑ Douglas-Fir. Pseudotsuga menziesii
  53. ↑ Turraeanthus africanus.
  54. ↑ Obeche. Triplochiton scleroxylon
  55. ↑ Ekki, Azobé. Lophira alata
  56. ↑ AITIM - ASOCIACIÓN DE INVESTIGACIÓN TÉCNICA DE LAS INDUSTRIAS DE LA MADERA. Virola.
  57. ↑ «Abura.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  58. ↑ Wood Data Base. Balsa.
  59. ↑ Daniel Parrochia. L'homme volant: philosophie de l'aéronautique et des techniques de navigation. Editions Champ Vallon, 2003, p. 101–. ISBN 978-2-87673-367-1. 
  60. ↑ Pierre Gutelle. Les méthodes modernes pour construire son bateau en bois: bois roulé, contre-plaqué, procédés mixtes, construction cousue, sandwich bois-balsa, plastification, finition à partir d'une coque en plastique. Ed. Maritimes et d'Outre Mer, 1981. 
  61. ↑ Paolo Lodigiani. Capire e progettare le barche: materiali costruzione dimensionamenti: Manuale per progettisti nautici. HOEPLI EDITORE, 2016-09-05T00:00:00+02:00, p. 244–. ISBN 978-88-203-7626-0. 
  62. ↑ Ignazio Zinfollino. Pale Eoliche - Materiali. Lulu.com, 2011, p. 23–. ISBN 978-1-4477-5665-1. 
  63. ↑ WDB. Laburnum.
  64. ↑ Woods of the World. Bayo.
  65. ↑ «Bedoll.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  66. ↑ WDB. Yellow birch.
  67. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  68. ↑ «Bolondo.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  69. ↑ Wood Data Base. Bossé.
  70. ↑ «Bossé.». Arxivat de l'original el 2010-05-23. [Consulta: 6 març 2011].
  71. ↑ WDB. Bubinga.
  72. ↑ «Gabarró. Bubinga.». Arxivat de l'original el 2009-12-28. [Consulta: 6 març 2011].
  73. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-19. [Consulta: 14 març 2011].
  74. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-11. [Consulta: 12 març 2011].
  75. ↑ «Caoba.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  76. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  77. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-10-12. [Consulta: 13 març 2011].
  78. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 14 març 2011].
  79. ↑ «Castanyer.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  80. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-05-05. [Consulta: 12 març 2011].
  81. ↑ Fusta de Catalpa bignoides. propietats. (anglès)
  82. ↑ «Cedre americà.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  83. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2010-09-15. [Consulta: 12 març 2011].
  84. ↑ Cedre vermell del Pacífic.[Enllaç no actiu]
  85. ↑ Cirerer americà.[Enllaç no actiu]
  86. ↑ «Cirerer europeu.». Arxivat de l'original el 2009-03-31. [Consulta: 6 març 2011].
  87. ↑ Corneller.[Enllaç no actiu]
  88. ↑ Cumarú.[Enllaç no actiu]
  89. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-10-04. [Consulta: 13 març 2011].
  90. ↑ Detalls de l'automòbil Morgan Aero, amb subestructura de fusta de freixe (anglès)
  91. ↑ Embero Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  92. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  93. ↑ Etimoé Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  94. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-19. [Consulta: 14 març 2011].
  95. ↑ «Imatges de fusta d'eucaliptus polulnea» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-18. [Consulta: 9 març 2011].
  96. ↑ «Faig.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  97. ↑ Festuc. (català)
  98. ↑ «Imatges de fusta de Fitzroya cupressoides ("alerce")» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-05-18. [Consulta: 8 març 2011].
  99. ↑ Flandes (fusta)[Enllaç no actiu] (català)
  100. ↑ «Framiré.». Arxivat de l'original el 2011-09-27. [Consulta: 6 març 2011].
  101. ↑ «Freixe.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  102. ↑ «Fromager.». Arxivat de l'original el 2009-12-28. [Consulta: 6 març 2011].
  103. ↑ Canari (mena de martell). Definició.
  104. ↑ Gràpia Arxivat 2010-01-27 a Wayback Machine. (català)
  105. ↑ Ús de fusta de ferro ("Lignum vitae") en coixinets per a arbres de transmissió en vaixells Arxivat 2010-12-28 a Wayback Machine. (anglès)
  106. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 12 març 2011].
  107. ↑ «Hemlock.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  108. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  109. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  110. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-19. [Consulta: 14 març 2011].
  111. ↑ Ipé Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  112. ↑ «Iroko.». Arxivat de l'original el 2010-03-04. [Consulta: 6 març 2011].
  113. ↑ Erwin G. Gudde; William Bright. California Place Names: The Origin and Etymology of Current Geographical Names. University of California Press, 10 maig 2004, p. 179–. ISBN 9780520242173 [Consulta: 1r maig 2011]. 
  114. ↑ Jatoba Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  115. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  116. ↑ «Fusta de Koa». Arxivat de l'original el 2011-02-05. [Consulta: 6 març 2011].
  117. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  118. ↑ «Koto.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  119. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  120. ↑ Lauan[Enllaç no actiu] (català)
  121. ↑ Lenga Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  122. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  123. ↑ Lledoner[Enllaç no actiu] (català)
  124. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-13. [Consulta: 12 març 2011].
  125. ↑ Mobles de fusta de mango Arxivat 2011-02-07 a Wayback Machine. (anglès)
  126. ↑ «Mansonia.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  127. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 12 març 2011].
  128. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  129. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  130. ↑ «Merbau.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  131. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  132. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 13 març 2011].
  133. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  134. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  135. ↑ Mongoy.[Enllaç no actiu]
  136. ↑ «Imatges de fusta de morera» (en anglès). [Consulta: 8 març 2011].
  137. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-10-04. [Consulta: 13 març 2011].
  138. ↑ "Boken" usat per M.Ueshiba de fusta de nesprer (anglès)
  139. ↑ «Niangon.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  140. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  141. ↑ «Noguera americana.». Arxivat de l'original el 2012-02-09. [Consulta: 6 març 2011].
  142. ↑ «Imatges de fusta de noguera americana» (en anglès). [Consulta: 9 març 2011].
  143. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  144. ↑ «Noguera europea.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  145. ↑ «Ocumé.». Arxivat de l'original el 2010-02-27. [Consulta: 6 març 2011].
  146. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  147. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-10-12. [Consulta: 13 març 2011].
  148. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  149. ↑ Richard Edwin McArdle. The Yield of Douglas Fir in the Pacific Northwest. U.S. Department of Agriculture, 1961. 
  150. ↑ Lorraine Joseph Markwardt; Thomas Randall Carson Wilson Strength and Related Properties of Woods Grown in the United States. U.S. Government Printing Office, 1935. 
  151. ↑ Paduk Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  152. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  153. ↑ Pawlownia Arxivat 2010-04-28 a Wayback Machine. (anglès)
  154. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  155. ↑ «Pi de Monterrey.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  156. ↑ «Pi groc del sud.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  157. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  158. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-09. [Consulta: 13 març 2011].
  159. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-05. [Consulta: 13 març 2011].
  160. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  161. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 14 març 2011].
  162. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-09. [Consulta: 14 març 2011].
  163. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 14 març 2011].
  164. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-09. [Consulta: 12 març 2011].
  165. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  166. ↑ «Roure blanc americà.». Arxivat de l'original el 2010-11-02. [Consulta: 6 març 2011].
  167. ↑ «Roure europeu.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  168. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-08-23. [Consulta: 12 març 2011].
  169. ↑ «Roure vermell americà.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  170. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2010-10-11. [Consulta: 13 març 2011].
  171. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  172. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 14 març 2011].
  173. ↑ Bibliografia Selectiva Sobre Meliaceas. IICA Biblioteca Venezuela, p. 6–. GGKEY:39C844X2DS4. 
  174. ↑ Dominique Louppe; Andrew Akwasi Oteng-Amoako Ressources végétales de l'Afrique tropicale 7(1): bois d'œuvre 1. PROTA, 2008, p. 377–. ISBN 978-90-5782-211-7. 
  175. ↑ «Sapelli.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  176. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  177. ↑ Savina[Enllaç no actiu] (català)
  178. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  179. ↑ Sipo Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  180. ↑ Sucupira Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  181. ↑ «Imatges de fusta de sumac» (en anglès). [Consulta: 8 març 2011].
  182. ↑ «Tatajuba.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  183. ↑ «Tauarí.». Arxivat de l'original el 2009-12-17. [Consulta: 6 març 2011].
  184. ↑ Teca.[Enllaç no actiu]
  185. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-12. [Consulta: 12 març 2011].
  186. ↑ Richard Middleton. The Practical Guide to Man-Powered Bullets: Catapults, Crossbows, Blowguns, Bullet-Bows and Airguns. Stackpole Books, 10 setembre 2005, p. 31–. ISBN 9780811701563 [Consulta: 1r maig 2011]. 
  187. ↑ Tiama[Enllaç no actiu] (català)
  188. ↑ Til·ler americà. Baswood Arxivat 2010-11-04 a Wayback Machine. (català)
  189. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 14 març 2011].
  190. ↑ Liriodendron tulipifera
  191. ↑ Tuliper[Enllaç no actiu] (català)
  192. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  193. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2010-09-15. [Consulta: 12 març 2011].
  194. ↑ Vern[Enllaç no actiu] (català)
  195. ↑ Vern vermell americà Arxivat 2009-12-17 a Wayback Machine. (català)
  196. ↑ Viraró (castellà)
  197. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-03-18. [Consulta: 14 març 2011].
  198. ↑ «Wengué.». Arxivat de l'original el 2011-05-30. [Consulta: 6 març 2011].
  199. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-08. [Consulta: 12 març 2011].
  200. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-09-10. [Consulta: 12 març 2011].
  201. ↑ «Propietats». Arxivat de l'original el 2011-11-07. [Consulta: 13 març 2011].
  202. ↑ Zebrano Arxivat 2011-08-08 a Wayback Machine. (castellà)

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_fustes&oldid=34253847»