Llista dels rius més llargs
Aquesta és la llista dels rius més llargs de la Terra, per sobre de 1.000 kilòmetres de longitud.
En alguns casos, el curs fluvial que s'ha considerat no és exactament el del riu principal, sinó el del seu tributari més llarg sumat al tram final del riu principal propi. No s'han inclòs a la llista de rius més llargs els que són tributaris d'un altre riu. Quan hi ha dades que provenen d'una font alternativa, aquestes s'expressen a la taula entre parèntesis.
Discussions sobre la llargada d'alguns rius
[modifica]
En molts casos, hi ha diversos criteris per mesurar la longitud d'un riu o d'un sistema fluvial, cosa que ha provocat algunes discussions.
El Nil sòl ser considerat el riu més llarg del món, amb una longitud aproximada de 6.650 km,[1] i l'Amazones el segon més llarg, amb almenys 6.400 km.[2] A les darreres dècades s'ha intensificat el debat sobre el veritable naixement i, per tant, sobre la llargada efectiva de l'Amazones.[3][4] Estudis fets el 2007 al Brasil i el 2008 al Perú afegeixen al curs total el canal fluvial que va des de la boca sud de l'Amazones a través dels canals mareals i de l'estuari del Pará i del Tocantins, i conclouen que l'Amazones té una llargada de 6.992 km i que és més llarg que el Nil, amb una longitud calculada en 6.853 km.[5] Però això deixaria el riu Tocantins com a tributari de l'Amazones, i caldria treure'l de la llista següent. El cert és que el 2010 la llargada de tots dos rius segueix estant oberta a interpretació i debat continuat.[2]
La llista
[modifica]
| |||||||||||||
Notes
[modifica]- Quan la longitud d'un riu s'assenyala amb un asterisc, vol dir que s'ha obtingut fent la mitjana de diverses fonts d'informació, sempre que les dades proporcionades s'assemblessin. En canvi, quan dues fonts proporcionen dades massa diferents, es fan constar totes dues xifres.
- La comunitat científica manté un debat sobre quin riu és el més llarg del món, si l'Amazones o bé el Nil. Tradicionalment, s'ha considerat que el Nil és el més llarg, però estudis recents suggereixen la possibilitat que ho sigui l'Amazones. Bàsicament, es tracta de determinar si es pot considerar o no que el canal que discorre al sud de l'illa de Marajó, a les boques del riu Amazones, formi part del curs baix del riu. D'altra banda, una informació publicada el 16 de juny del 2007[11] sobre una expedició científica a la serralada dels Andes, proclama que "l'Amazones és 100 km més llarg que el Nil, ja que la seva surgència més allunyada seria el torrent Carhuasanta, que es forma al sud del Perú, al vessant nord del Nevado Mismi, i desaigua al riu Apurímac".[12] Ara bé, l'origen del riu al Nevado Mismi ja era conegut des d'una dècada abans (vegeu Jacek Palkiewicz), i el mesurament per satèl·lit des d'aquesta font fins a les boques de l'Amazones dona menys de 6.400 km.
- Pel que fa als noms dels rius, generalment s'ha preferit la forma catalanitzada, si existeix, o bé la més usual, per exemple en anglès. Alternativament, en alguns casos, s'ha anotat també el nom en la llengua local.
- El percentatge de participació de cada país en la longitud total d'alguns rius pot estar en discussió, en part per les disputes territorials que es troben obertes. També pot ser que aquesta dada no sigui coneguda.
Referències
[modifica]- ↑ «Nile River». Encyclopædia Britannica, 2010. [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
- ↑ 2,0 2,1 «Amazon River». Encyclopædia Britannica, 2010. [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
- ↑ «Amazon river 'longer than Nile'». BBC News, 16-06-2007 [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
- ↑ «Amazon Longer Than Nile River, Scientists Say» (en anglès). National Geographic, 18-06-2007. [Consulta: 29 octubre 2021].
- ↑ «Studies from INPE indicate that the Amazon River is 140 km longer than the Nile». Brazilian National Institute for Space Research. Arxivat de l'original el 11 d’abril 2011. [Consulta: 3 agost 2010].(anglès)
- ↑ «Río de la Plata». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 11 agost 2010].(anglès)
- ↑ «Longest Rivers» (en anglès), 15-05-2014. [Consulta: 29 octubre 2021].
- ↑ Syvitski, James P. M., Vörösmarty, Charles J., Kettner, Albert J., Green, Pamela. «Impact of Humans on the Flux of Terrestrial Sediment to the Global Coastal Ocean». Arxivat de l'original el 2006-09-19. [Consulta: 27 febrer 2006].(anglès)
- ↑ Parua, Pranab Kumar. The Ganga: water use in the Indian subcontinent. Springer, 3 gener 2010, p. 272. ISBN 978-90-481-3102-0 [Consulta: 17 maig 2011].(anglès)
- ↑ Ganges–Farakka(anglès)
- ↑ Nova evidència (anglès)
- ↑ Daily Telegraph, dilluns 18 de juny del 2007, pàgina 18 (anglès)