Vés al contingut

Reial Madrid Club de Futbol

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Madrid CF)
Infotaula d'organitzacióReial Madrid CF
Real Madrid Club de Fútbol
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
SobrenomBlancos (Blancs)
Merengues (Merengues)
Vikingos (Vikings)
Tipusclub de futbol Modifica el valor a Wikidata
Creació6 març 1902
FundadorJulián Palacios, Joan Padrós i Rubió i Carles Padrós i Rubió Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
LligaPrimera divisió espanyola de futbol (1929–) Modifica el valor a Wikidata
Instal·lació esportivaEstadi Santiago Bernabéu: Madrid . 78.297  Modifica el valor a Wikidata
Penyes2.350 (2014)
Socis101.115 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFlorentino Pérez Rodríguez (2009–) Modifica el valor a Wikidata
President Modifica el valor a WikidataFlorentino Pérez Rodríguez Modifica el valor a Wikidata
Entrenador principalCarlo Ancelotti (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Real Madrid TV (en) Tradueix
Estadi Alfredo Di Stéfano
Estadi d'O'Donnell
Ciudad Real Madrid
Estadi de Chamartín
Raimundo Saporta Pavilion (en) Tradueix
Estadi Santiago Bernabéu
Ciudad Deportiva (en) Tradueix
La Saeta (2007–2008) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color          blanc, violat
Premis
Equipament esportiu
EquipamentAdidas Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorEmirates Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrealmadrid.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: RealMadrid X: realmadrid Instagram: realmadrid LinkedIn: realmadrid Youtube: UCWV3obpZVGgJ3j9FVhEjF2Q TikTok: realmadrid Twitch: realmadrid Discogs: 5187359 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya. Va ser fundat el 6 de març del 1902 amb el nom de Sociedad Madrid Foot-Ball Club. Té més de 99.000 socis[1] i més de 2.350 penyes.

A diferència de la majoria de clubs esportius professionals a tot el món,[2] el Reial Madrid no és una societat anònima, és a dir, que la propietat del club recau en els seus més de 99.000 socis.[3]

L'equip de futbol va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i des d'aleshores és un dels 3 equips que sempre ha jugat a la Primera Divisió. Actualment és un dels equips amb més trofeus del món, destacant entre d'altres: 36 Campionats de Lliga espanyola, 20 Copes del Rei, 13 Supercopes d'Espanya, 15 Copes d'Europa, 5 d'aquestes de dubtosa oficialitat,[4] 6 Supercopes d'Europa, 2 Copes UEFA i 5 Mundials de Clubs. És el club amb més títols internacionals (36) superant l'Al-Ahly amb 26, i el Futbol Club Barcelona amb 20.[5] És per tant el segon equip amb més títols d'Espanya i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món, escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX, Club of the XX Century).[6]

Posseeix en l'actualitat una altra secció de bàsquet, amb la qual és el club amb més títols nacionals d'Espanya i amb més campionats internacionals d'Europa.[7] El seu màxim rival és el Futbol Club Barcelona, tot i que també manté una gran rivalitat amb l'Atlètic de Madrid.

L'equip filial de l'equip de futbol és el Reial Madrid Castella Club de Futbol i alhora compta amb dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el major nombre possible de jugadors del planter. Així mateix, a nivell femení, el club compta des de 2020 amb un equip de futbol femení, el Club Deportivo TACON, i un equip de futbol formatiu.

L'estadi on juga els partits com a local és el Santiago Bernabéu, amb una capacitat per 81.044 espectadors.[8] Els seus seguidors són coneguts com a vikingos i el nombre de penyes repartides per tot el món és de més de 2.350.[9] Tot plegat fa que sigui una de les entitats esportives més importants d'Espanya (un 39% dels espanyols escull el Reial Madrid com el seu equip preferit)[10] i una de les més importants del món pel que fa a projecció i massa social.

Història

[modifica]
Una de les primeres alineacions del club. (1905)
Article principal: Història del Reial Madrid Club de Futbol

Primers anys (1902-1940)

[modifica]

El futbol fou introduït a Madrid per professors i estudiants de la Institución Libre de Enseñanza entre els quals hi havia diversos graduats d'Oxbridge.[11] Aquests fundaren el Football Sky el 1895, jugant els diumenges al matí a Moncloa. Aquest club es dividí el 1900 en dos clubs, el New Foot-Ball de Madrid i el Club Español de Madrid. El president d'aquest darrer club era Julián Palacios. D'una escissió d'aquest darrer club el 1902 nasqué el Madrid FC.[12]

El 6 de març de 1902 es va constituir oficialment la societat Madrid Foot Ball Club. Els germans Joan i Carles Padrós i Rubió, uns empresaris catalans establerts a Madrid, van ser els fundadors i primers presidents de l'entitat blanca, al costat de Julián Palacios. Es crea la primera junta directiva que estableix l'uniforme de l'equip: samarreta i pantalons blancs, mitges i gorra blaves. El primer partit després de l'oficialització va ser entre jugadors del club, al camp de l'avinguda de la Plaza de Toros, el 9 de març.

El 15 d'abril següent, la directiva del club s'entrevista amb l'alcalde de Madrid, per organitzar un campionat durant les celebracions de la coronació del Rei Alfons XIII. Així es va crear la que avui s'anomena Copa del Rei.

Al gener del 1904 el Madrid Foot Ball Club es fusionà amb el Moderno FC, l'Amicale FC i el Moncloa FC, i el fins aleshores president de la Federación Madrileña de Clubs de Foot-Ball, Carles Padrós assoleix la presidència del club, que mesos més tard, juntament amb altres clubs va impulsar la creació de Federació de Futbol Internacional Amateur (FIFA).

El 18 d'abril del 1905, guanya la seva primera Copa del Rei, davant el campió de totes les edicions fins aleshores, l'Athletic de Bilbao, que jugava reforçat amb jugadors de l'Atlètic de Madrid, a un partit disputat al Parque del Retiro de Madrid. Al 23 d'octubre d'aquest any, juga el seu primer partit internacional, davant el Gallia Sport de París, amb motiu de la visita del president de la República Francesa, amb empat a 1 gol.

El 1907 aconsegueix la Copa d'Espanya en propietat, en guanyar-la tres vegades seguides.

Santiago Bernabéu de Yeste.

El 29 de juny de 1920 el rei Alfons XIII li va concedir el títol de Reial (Real).

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín. El partit inaugural enfrontà l'equip madrileny contra el Newcastle United anglès, campió de la Copa Anglesa.

La primera jornada de lliga espanyola va enfrontar al Madrid i al CE Europa de Barcelona el 10 de febrer de 1929. El conjunt blanc va guanyar per 5 gols a 0, sent el primer líder de la història de Primera Divisió. El club fitxa a Ricard Zamora al RCD Espanyol al setembre de 1930 per 150.000 pessetes, un dels millors porters de tots els temps.

Amb l'inici de la Segona República Espanyola (1931) el club perd la denominació de Real i torna a ser Madrid Club de Fútbol, guanyant la primera lliga espanyola, sense perdre cap partit.

Alfredo Di Stéfano Laulhé, responsable de donar-li les primeres cinc edicions de la Copa d'Europa de futbol al Reial Madrid CF.

Després de la Guerra Civil, el camp va quedar desmantellat, havien tret els taulons de fusta de les grades, i l'estadi es va transformar en un camp de presoners. El seu president, Antonio Ortega, militar republicà d'ideologia comunista que va ocupar el càrrec entre el 1937 i el 1939, va ser assassinat al garrot vil després de la victòria dels colpistes.[13] El dirigent del club Pedro Parages va ser l'encarregat de convocar una assemblea el 19 d'abril de 1939 per reunir els socis que quedaven a la capital madrilenya, intentar buscar els jugadors dispersats per la guerra, i aconseguir un esforç econòmic mitjançant donatius dels socis per refer el terreny de joc.

Post-Guerra i presidència de Santiago Bernabéu de Yeste (1940-1952)

[modifica]

El 15 de setembre de 1943 Santiago Bernabéu va ser elegit president per unanimitat. A partir d'aleshores es va decidir iniciar la construcció de l'estadi Santiago Bernabéu, acabat el 1947. L'estadi s'inaugurà el 14 de desembre de 1947 davant l'Os Belenenses portuguès.

El 1952 se celebren les Núpcies d'Or del club amb un important torneig internacional entre el Madrid, el IFK Norrköping, campió de Suècia i el Club Deportivo Los Millonarios d'Alfredo Di Stéfano, campió de Colòmbia. El torneig el va guanyar el Millonarios gràcies a un apassionant partit que va acabar 4 - 2. Durant l'estiu, el conjunt blanc va viatjar a Colòmbia i Veneçuela per negociar per Alfredo Di Stéfano i jugar la Petita Copa del Món, títol aconseguit per l'equip madrileny.

Inici del domini a Europa, Reial Madrid Imperial (1953-1964)

[modifica]

El 1953 comença una etapa daurada al fitxar a Alfredo Di Stéfano, Paco Gento i Marquitos. Les negociacions pel jugador argentí van ser molt difícils, ja que el FC Barcelona també volia el jugador. Després de molts contactes entre River Plate, Club Deportivo Los Millonarios, el Reial Madrid, el FC Barcelona i el Torino italià (equip on el Barça volia vendre el jugador), la Federació Espanyola de Futbol va decidir que el jugador jugués dues temporades al club blanc, i dues a l'equip blaugrana, alternant una a cada conjunt. La directiva barcelonina no ho va acceptar, després de veure un baix rendiment del jugador, i va acabar fitxant pel Reial Madrid.

El 13 de juny de 1956 aconsegueix la primera Copa d'Europa de la història davant de l'Stade de Reims. No obstant això, Jacques Ferran més tard admetria que aquesta edició del torneig va estar arreglada perquè se li facilitaran les coses als "millors clubs" participants, assegurant que el Reial Madrid CF va ser el que més va subornar.[14] Aquesta va ser la primera de cinc Copes d'Europa seguides, guanyant també la primera Copa Intercontinental contra el Peñarol de Montevideo.

El Reial Madrid dels yé-yés, última etapa de Santiago Bernabéu (1965-1975)

[modifica]

L'any 1965, guanya la seva cinquena lliga consecutiva establint un nou rècord que encara no ha estat superat. Aquesta temporada es fitxà als primers jugadors d'una nova generació anomenada la dels yé-yés. Hi destacaven Grosso i Pirri. Di Stéfano havia deixat el Madrid la temporada anterior. L'11 de maig de 1966, el Madrid tornaria a guanyar la Copa d'Europa a l'estadi belga d'Heysel.

El 1972 l'Agrupación Deportiva Plus Ultra desapareix per a formar l'equip filial, el Castella. Aquest any se celebren les Núpcies de Plata de l'Estadi Santiago Bernabéu, que va servir d'homenatge a Paco Gento.

Anys vuitanta i la Quinta del Buitre (1976-1995)

[modifica]

Al mes de juny de 1978, mor el president Santiago Bernabéu. El seu càrrec l'ocupa Luis de Carlos. A la temporada següent el Madrid dedicaria la seva segona lliga consecutiva al seu expresident.

A finals del 1983 i 1984 comença a debutar amb el primer equip la generació batejada com La Quinta del Buitre. El 4 de desembre de 1983, amb Alfredo Di Stéfano com a entrenador, van debutar Rafael Martín Vázquez i Manolo Sanchís, que marcaria l'únic gol del partit, donant el triomf al conjunt blanc. El 5 de febrer de 1984 debutaria el jugador que va donar nom a la seva generació, Emilio Butragueño, que marcaria dos gols al seu debut, al camp del Cadis CF, aconseguint la victòria per 2-3. Aquell any, arribaria a ser el major golejador de Segona Divisió amb el Castella. Miguel Pardeza també debutaria aquell any, i a la temporada següent, Míchel també jugaria amb el primer equip.

Després de guanyar dues Copes de la UEFA, l'any 1985 i el 1986, va aconseguir arribar a 3 semifinals consecutives de la Copa d'Europa, perdent contra el Bayern de Múnic el 1987, contra el PSV Eindhoven, (que va ser campió empatant els últims cinc partits de la competició) i contra el poderós AC Milan.

Segona època daurada a Europa, el Madrid dels Galàctics (1996-2010)

[modifica]
Raúl González Blanco, antic capità del Reial Madrid CF. Al seu palmarès hi té sis Lligues espanyoles i tres Lligues de Campions, i és un dels millors jugadors de la història del Reial Madrid CF.

El 12 de gener de 1998, abans de guanyar la seva setena Lliga de Campions, l'equip blanc va ser escollit per la FIFA com el Millor Club del Segle XX (Club of the XX Century). Els seus exjugadors, Alfredo Di Stéfano i Ferenc Puskas són triats entre els 10 millors jugadors de la història.

El 1998, després de 32 anys, el Reial Madrid guanya de nou la Copa d'Europa contra el Juventus de Torí amb un gol de Predrag Mijatovic. Conquereix al desembre la seva segona Copa Intercontinental davant del Vasco de Gama a Tòquio amb gols de Roberto Carlos i Raúl.

Torna a guanyar la Lliga de Campions de la UEFA l'any 2000 davant el València CF per 3-0 a la primera final entre equips d'un mateix estat. Florentino Pérez guanya les eleccions presidencials i fitxa a Luís Figo, del FC Barcelona. El 5 de novembre, l'Assemblea General de Socis Compromisaris nomena President d'Honor a Alfredo Di Stefano, exjugador del club.

El 15 de maig del 2002 guanya la seva novena Lliga de Campions, davant l'equip alemany del Bayer Leverkusen, guanyant també la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental el 2003.

Tercera època daurada a Europa, la "décima", "undécima", "duodécima" i "decimotercera" (2010-2021)

[modifica]

Després de 12 anys sense guanyar la UEFA Champions League, un 24 de maig de 2014, el Reial Madrid tornava a proclamar-se campió a l'antic continent després d'una de les finals més intenses de la història on es van enfrontar per primera vegada a una final d'aquesta competició dos equips de la mateixa ciutat (Atlètic de Madrid vs. Reial Madrid). Encara que l'Atlètic de Madrid va dominar el resultat fins gairebé el final del partit, un gol de cap de l'actual capità del conjunt blanc, Sergio Ramos, va esfondrar l'alegria del club "colchonero" al minut 93. Al temps extra d'aquesta final celebrada a l'estadi Da Luz de Lisboa, el Reial Madrid va aconseguir imposar-se per un 4-1 i aixecar la tan anhelada "décima" Copa d'Europa.

Dos anys més tard, aquest cop a l'estadi de San Siro (Milà), es tornaven a trobar els dos clubs a la final d'aquella edició (2015/16) de la UEFA Champions League. Malgrat l'intent de revenja de l'Atlètic de Madrid, el club "merengue" es va tornar a imposar en el llançament de penals, amb el gol decisiu de Cristiano Ronaldo.

El 2016, l'empresa tornà 20,3 milions d'euros que havia rebut per ajudes irregulars a l'ajuntament de la Vila de Madrid, obligat per una resolució de la Comissió Europea sobre ajudes il·legals de 2011.[15]

Tant el 2017 com el 2018, el Reial Madrid tornaria a guanyar la UEFA Champions League, convertint-se en el primer equip que la guanya de forma consecutiva 2 i 3 anys seguits des de l'edició moderna d'aquesta competició (1992). Zinedine Zidane va ser l'entrenador que va fer possible aquest tri-campionat.

Símbols

[modifica]

Equipació

[modifica]

L'uniforme de l'equip és de samarreta, pantalons i mitjons blancs; amb les tres línies característiques de la firma esportiva Adidas. Des del 2013 porta publicitat de la marca Fly Emirates.

Evolució de l'equipació

[modifica]
Primer equipament
1902-1908
1908-1911
1911-1914
1914-1920
1920-1925
1925-1926
1926-1931
1931-1941
1941-1952
1953-1954
1954-1955
1955-1980
1980-1982
1982-1984
1984-1986
1986-1989
1989-1990
1990-1992
1992-1993
1993-1994
1994-1996
1996-1997
1997-1998
1998-2000
2000-2001
2001-2002
2002-2003 (4)
2003-2004
2004-2005
2005-2006
2006-2007
2007-2008
2008-2009
2009-2010
2010-2011
2011-2012
2012-2013
2013-2014
2014-2015
2015-2016
2016-2017
2017-2018
2018-2019
2019-2020
2020-2021
2021-2022
2022–2023
2023–2024


Escut

[modifica]

El primer escut del Madrid Football Club va tenir un disseny molt simple. Consistia a entrellaçar les tres inicials del club, és a dir, la "M", la "F" i la "C", que anaven a un fons blau fosc, sobre la samarreta blanca.[16] Però a la vegada, el reglament establia que per partits amb conjunts d'altres societats, l'equip hauria de portar l'escut de la ciutat de Madrid al costat esquerre del pit, reemplaçant l'escut del club.

La primera variant data de 1908. Les lletres entrellaçades van adoptar una forma més estilitzada i van aparèixer inscrites en un cercle.[16] El següent canvi en la configuració de l'escut no va ser fins al 1920, any en el qual el rei Alfons XIII va concedir al club el títol de Real. Per aquesta raó se li va afegir la Corona Reial, les inicials es van veure una mica més estilitzades i el club va passar a anomenar-se Real Madrid Football Club.[16] Als partits oficials, es va adoptar l'escut de la ciutat junt amb la corona borbònica.

Amb la instauració de la II República el 1931 es van eliminar tots els símbols de la Reialesa, de manera que es va perdre la corona que anys abans havia obtingut. A canvi, se li va afegir la banda en diagonal de la regió de Castella.[16]

Un cop acabada la Guerra Civil, el 1941 l'escut va recuperar la Corona Real, però també va mantenir la franja morada. A més, es van modificar els colors, sent aleshores el daurat el predominant, i el club va passar a denominar-se Real Madrid Club de Fútbol.[16] És amb aquest escut amb el qual el club guanyaria els màxims èxits del futbol mundial, i que es va mantenir fins a finals dels anys noranta.

L'última modificació es va donar el 2001 sota la presidència de Florentino Pérez, creant un escut més adient amb els nous temps, i adequant-lo al màrqueting, fent les línies més gruixudes i la banda va passar a ser de color blau.[16]

  • Primer escut propi amb les inicials entrellaçades (1900-08).
    Primer escut propi amb les inicials entrellaçades
    (1900-08).
  • L'escut del club inscrit en un cercle més estilitzat (1908-20).
    L'escut del club inscrit en un cercle més estilitzat
    (1908-20).
  • Primer escut del club amb la corona reial atorgada (1920-31).
    Primer escut del club amb la corona reial atorgada
    (1920-31).
  • Apareix la banda en lloc de les al·lusions monàrquiques (1931-40).
    Apareix la banda en lloc de les al·lusions monàrquiques
    (1931-40).
  • Recupera els detalls monàrquics mantenint la banda (1940-01).
    Recupera els detalls monàrquics mantenint la banda (1940-01).

Himne

[modifica]

L'himne del Reial Madrid cantat per José d'Aguilar va anar prenent forma en un tren que feia el trajecte Aranjuez-Madrid. Hi anaven Marino García i la seva senyora, Mercedes Amor Fariña, Antonio Villena Sánchez i el mestre Cisneros. A uns tovallons de paper del restaurant La Rana Verde es van posar les primeres notes del que seria l'himne del Reial Madrid. L'enregistrament es va fer a Discos Columbia sota els arranjaments i direcció del mestre Cisneros. Hi va anar el president Don Santiago Bernabéu en persona per veure l'enregistrament on van intervenir a part de José d'Aguilar, 32 músics d'aquella època que eren primeres figures, ja que entre ells hi havia catedràtics de conservatori i integrants de l'Orquestra Nacional d'Espanya. A aquest enregistrament hi estava Enrique García (violinista), que és el pare del director d'orquestra Enrique García Asensio.

El 2002, any del centenari del Reial Madrid, es va crear un segon himne compost per José María Cano i cantat per Plácido Domingo. Aquest himne no va substituir el primer, sinó que tots dos conviuen en l'actualitat com a himnes del Reial Madrid.

L'any 2005, amb motiu del rodatge de Real, la pel·lícula, José Mercé va versionar l'himne clàssic del Reial Madrid.[17]

Per acabar, l'any 2014, coincidint amb l'obtenció de la desena Uefa Champions League, és compost per Plácido Domingo l'himne de la "dècima", titulat: "Hala Madrid y nada más". Encara que no sigui l'himne oficial, aquest pràcticament l'ha sobreescrit, ja que és el que l'afició acostuma a entonar i el que el club posa abans de l'inici de cada partit com a local.

Merengues

[modifica]

El 1913 apareix per primer cop el sobrenom de "merengues" a la premsa madrilenya.

Instal·lacions

[modifica]

Estadi

[modifica]
Article principal: Estadi Santiago Bernabéu
Estadi Santiago Bernabéu.

L'estadi del Reial Madrid és el Santiago Bernabéu, que és propietat del mateix club. Obra dels arquitectes Lluís Alemany Soler i Manuel Muñoz Monasterio, va ser inaugurat el 13 de desembre del 1947 i posseeix una capacitat de 80.354 espectadors, tots asseguts, i el terreny de joc té unes dimensions de 107 x 72 metres. L'estadi Santiago Bernabéu es troba al Passeig de la Castellana, al districte de Chamartín de la Rosa. Ocupa l'illa de cases delimitada pel Passeig de la Castellana i els carrers de Concha Espina, Padre Damián i Rafael Salgado, i posseeix un accés del Metro de Madrid propi, l'Estació Santiago Bernabéu, a la línia 10.

L'11 de febrer de 1982 s'estrenen els videomarcadors de l'estadi, sent el primer club del món en incorporar-los.[18]

Ciutat Esportiva

[modifica]
Article principal: Ciudad Real Madrid

El 12 de maig del 2004 s'iniciaren les obres de la Ciudad Real Madrid als afores de Madrid, al Parque de Valdebebas. 120 hectàrees de terrenys de futbol i instal·lacions esportives per als equips de bàsquet i futbol i les seves categories inferiors.

Actualment ja estan acabats els camps d'entrenament del primer equip de futbol, i els terrenys de joc de les categories inferiors. També està enllestit el mini-estadi Alfredo Di Stéfano.

Camps anteriors

[modifica]

Els antics camps del Reial Madrid són: Camp de l'Estrada, Hipódromo, Campo de la Avenida de la Plaza de Toros, Estadio de O'Donnell, Velódromo de la Ciudad Lineal i el vell estadi de Chamartín.

El 17 de maig del 1924 s'inaugura l'estadi de Chamartín.

Jugadors

[modifica]
Categoria principal: Futbolistes del Reial Madrid CF

Plantilla 2024-25

[modifica]
A 27 juliol 2024[19]
N. Pos. Nac. Jugador
1 POR Bèlgica Thibaut Courtois
2 DEF Espanya Dani Carvajal (2n capità)
3 DEF Brasil Éder Militão
4 DEF Àustria David Alaba
5 MIG Anglaterra Jude Bellingham
6 MIG França Eduardo Camavinga
7 DAV Brasil Vinícius Júnior
8 MIG Uruguai Federico Valverde
9 DAV França Kylian Mbappé
10 MIG Croàcia Luka Modrić (capità)
11 DAV Brasil Rodrygo
N. Pos. Nac. Jugador
13 POR Ucraïna Andriy Lunin
14 MIG França Aurélien Tchouaméni
15 MIG Turquia Arda Güler
16 DAV Brasil Endrick
17 DEF Espanya Lucas Vázquez
18 DEF Espanya Jesús Vallejo
19 MIG Espanya Dani Ceballos
20 DEF Espanya Fran García
21 DAV Marroc Brahim Díaz
22 DEF Alemanya Antonio Rüdiger
23 DEF França Ferland Mendy


Equip filial

[modifica]
Article principal: Real Madrid Castilla

Equip tècnic

[modifica]
Càrrec Nom
Entrenador Carlo Ancelotti
Entrenador assistent David Bettoni
Hamidou Msaidie
Entrenador de porters Roberto Vázquez
Cap d'analistes Antolín Gonzalo Martín
Entrenador físic Óscar Caro
Entrenador físic José Conde
Entrenador físic Antonio Pintus
Delegat Chendo

Jugadors destacats

[modifica]
   

Entrenadors destacats

[modifica]
Article principal: Llista d'entrenadors del Reial Madrid

Estructura organitzativa

[modifica]
L'actual president, Florentino Pérez Rodríguez.
  • President: Florentino Pérez Rodríguez[20]
  • President d'Honor: Francisco Gento
  • Vicepresidents:
    • Fernando Fernández Tapias
    • Eduardo Fernández de Blas
    • Pedro López Jiménez
  • Secretari:
    • Enrique Sánchez González
  • Vocals:
    • Ángel Luis Heras Aguado
    • Santiago Aguado García
    • Luis Gómez-Montejano y Arroyo
    • Jerónimo Farré Muncharaz
    • Enrique Pérez Rodríguez
    • Manuel Cerezo Velázquez
    • José Sánchez Bernal
    • Luis Blasco Bosqued
    • Gumersindo Santamaría Gil
    • Raúl Ronda Ortiz
    • José Manuel Otero Lastres
    • Nicolás Martín-Sanz García
  • Director General:[21] José Ángel Sánchez
  • Direcció del Gabinet de Presidència: Manuel Redondo
  • Director de l'Àrea Social: José Luis Sánchez
  • Director de Relacions Institucionals: Emilio Butragueño
  • Director de l'Assessoria Jurídica: Javier López Farré
  • Director de Futbol: Miguel Pardeza
  • Director de la secció de bàsquet: Juan Carlos Sánchez-Lázaro
  • Director Econòmic: Julio Esquerdeiro
  • Director de Futbol del primer equip: Santiago Solari

Llista de presidents del club

[modifica]

Palmarès

[modifica]

Títols destacats

[modifica]

Títols nacionals (71)

[modifica]

Títols internacionals (36)

[modifica]
Copes d'Europa del club.
Després de guanyar-la 5 vegades seguides, té la Copa d'Europa en propietat i el dret a portar a la màniga esquerra de la seva equipació un cercle blau (UEFA badge of honour) on es mostra la copa i damunt d'aquesta, el nombre de cops que s'ha guanyada[22].

Altres títols

[modifica]

Campionats regionals (24)

[modifica]

Golejades

[modifica]
Golejades més grans en partit oficial.
  • Major victòria com a local a la Lliga
Reial Madrid 11–2 Elx CF

Estadi Santiago Bernabéu, (Madrid)

  • Major victòria com a visitant a la Lliga
FC Progrès Niedercorn 0–7 Reial Madrid

Estadi Stade Jos Haupert,[24] Niederkorn, (Luxemburg)

  • Major derrota com a local a la Lliga
  • Major derrota com a visitant a la Lliga

Distincions individuals

[modifica]

Trofeus Pichichi (28)

[modifica]

Trofeus Zamora (18)

[modifica]

Altres guardons

[modifica]

Classificació a la Lliga per temporades

[modifica]

Copa Intercontinental
Campionat del Món de Clubs
Copa d'Europa Champions League
Supercopa d'Europa Supercopa d'Europa

Lliga Europa de la UEFA

Petita Copa del Món
Lliga espanyola Lliga espanyola
Copa del Rei Copa del Rei
Supercopa d'Espanya Supercopa d'Espanya
Copa de la Lliga Copa de la Lliga

Trajectòria a les competicions internacionals per temporades

[modifica]
  • ¹ Fase de grups. Equip eliminat millor posicionat en cas de classificació, equip classificat peor posicionat en cas d'eliminació.
Copa Intercontinental / Mundial de Clubs
Edició Quarts Semifinals Final / 3r lloc
59/60 CA Peñarol
66/67 CA Peñarol
98/99 V. da Gama
99/00 Corinthians ¹ Necaxa
00/01 Boca
02/03 Olimpia
14/15 Cruz Azul S. Lorenzo
16/17 América Antlers
17/18 Al-Jazira SC Grêmio
18/19 Antlers Al-Ain
22/23 Al-Ahly Al-Hilal
Supercopa d'Europa
Edició Final
98/99 Chelsea FC
00/01 Galatasaray
02/03 Feyenoord
14/15 Sevilla FC
16/17 Sevilla FC
17/18 Manchester United FC
18/19 Atlético
22/23 Eintracht F.
24/25 Atalanta BC
Copa d'Europa / Lliga de Campions
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
55/56 Servette FC FK Partizan AC Milan Reims
56/57 Rapid OGC Nice M. United Fiorentina
57/58 Antwerp Sevilla FC Vasas AC Milan
58/59 Besiktas Viena Atlètic Reims
59/60 Jeunesse OGC Nice FC Barcelona Eintracht F.
60/61 FC Barcelona
61/62 Vasas BK 1913 Juventus FC Standard Benfica
62/63 RSC Anderlecht
63/64 Rangers Dinamo AC Milan FC Zürich Internazionale
64/65 BK 1909 Dukla Benfica
65/66 Feyenoord Kilmarnock RSC Anderlecht Internazionale FK Partizan
66/67 Munich Internazionale
67/68 Ajax Hvidovre Sparta M. United
68/69 AEL Rapid
69/70 Olympiakos Standard
72/73 Keflavík Arges Dynamo Ajax
75/76 Dinamo Derby Borussia M. Bayern
76/77 Stal M. Brugge
78/79 Progrès Grasshoppers
79/80 Levski FC Porto Celtic Hamburg
80/81 Limerick Honvéd Spartak M. Internazionale Liverpool FC
86/87 Young Boys Juventus FC Estrella Roja Bayern
87/88 SSC Napoli FC Porto Bayern PSV
88/89 Moss Górnik Z. PSV AC Milan
89/90 Spora AC Milan
90/91 Odense Tirol Spartak M.
95/96 Ferencvárosi TC ¹ Juventus FC
97/98 Rosenborg BK ¹ Bayer L. Borussia D. Juventus FC
98/99 Spartak M. ¹ Dynamo
99/00 Olympiakos FC ¹ Dynamo ¹ M. United Bayern València CF
00/01 Bayer L. RSC Anderlecht Galatasaray Bayern
01/02 Lokomotiv ¹ Sparta ¹ Bayern FC Barcelona Bayer L.
02/03 AEK ¹ Borussia D. ¹ M. United Juventus FC
03/04 Olympique M. ¹ Bayern AS Monaco
04/05 Wisla C. Dynamo ¹ Juventus FC
05/06 Rosenborg BK ¹ Arsenal FC
06/07 Steaua ¹ Bayern
07/08 Werder ¹ AS Roma
08/09 Zenit ¹ Liverpool FC
09/10 Olympique M. ¹ Olympique L.
10/11 Ajax ¹ Olympique L. Hotspur FC Barcelona
11/12 Ajax ¹ CSKA APOEL Bayern
12/13 Ajax ¹ M. United Galatasaray Borussia D.
13/14 Juventus FC ¹ Schalke Borussia D. Bayern Atlètic
14/15 Liverpool FC ¹ Schalke Atlètic Juventus FC
15/16 Shakhtar ¹ AS Roma VfL Wolfsburg M. City Atlètic
16/17 Legia Varsòvia ¹ SSC Napoli Bayern Atlètic Juventus FC
17/18 Borussia D. ¹ PSG Juventus FC Bayern Liverpool FC
18/19 Viktoria Plzeň ¹ Ajax
19/20 Bruges ¹ M. City
20/21 Shakhtar ¹ Atalanta Liverpool FC Chelsea FC
21/22 Sheriff ¹ PSG Chelsea FC M. City Liverpool FC
22/23 Shakhtar ¹ Liverpool FC Chelsea FC M. City
23/24 SC Braga ¹ RB Leipzig M. City Bayern Borussia D.
Recopa d'Europa
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
70/71 Hibernians Wacker Cardiff PSV Chelsea FC
71/72 Fram Austria V. Estel Vermeig
82/83 Baia Mare Újpest FC Internazionale Austria V. Aberdeen FC
93/94 FC Lugano Wacker PSG
Copa de Fires / Copa de la UEFA / Lliga Europa
Edició Fases prèvies Setzens Vuitens Quarts Semifinals Final
71/72 Basilea PSV
73/74 Ipswich
81/82 Tatabánya Carl Zeiss Rapid Kaiserslautern
83/84 Sparta
84/85 Wacker HNK Rijeka RSC Anderlecht Tottenham Internazionale Videoton
85/86 AEK Chornomorets Borussia M. Neuchâtel Internazionale 1. FC Köln
91/92 Slovan FC Utrecht Neuchâtel Sigma Torino FC
92/93 Politehnica T. Torpedo M. Vitesse PSG
94/95 Sporting L. Dynamo M. Odense

Altres dades d'interès

[modifica]

Els 10 màxims golejadors de la història en partits oficials

[modifica]

Nota: En negreta jugador en actiu. Entre parèntesis les temporades al club. No es tenen en compte partits amistosos.
 Nota (1): Inclosos partits en la Copa d'Europa (E1), Recopa d'Europa (E2), Copa UEFA (E3), Supercopa d'Europa (E4).
 Nota (2): Inclosos partits en la Copa Eva Duarte, Supercopa d'Espanya i la Copa de la Lliga, Copa Llatina, Copa Intercontinental i Campionat del Món de Clubs FIFA.

# Jugador Temporades Gols Lliga Copa Europa (1) Altres (2) G/P
E1 E2 E3 E4
1 Cristiano Ronaldo 2009 - 2018 (9) 450 311 22 105 - - 2 10 1.03
2 Karim Benzema 2009 - Act. (14) 337 228 22 74 - - 2 11 0.54
3 Raúl González 1994 - 2010 (16) 323 228 18 66 - - 1 10 0.44
4 borde Alfredo Di Stéfano † 1953 - 1964 (11) 308 216 40 49 - - - 3 0.78
5 Carlos Santillana 1971 - 1988 (17) 290 186 48 22 11 15 - 8 0.45
6 borde Ferenc Puskás † 1958 - 1966 (8) 242 156 49 35 - - - 2 0.92
7 Hugo Sánchez 1985 - 1992 (7) 208 164 19 17 - 6 - 2 0.73
8 Paco Gento 1953 - 1971 (18) 182 126 21 31 - - - 4 0.30
9 José Martínez Pirri 1964 - 1980 (16) 172 123 26 18 5 - - - 0.31
10 Emilio Butragueño 1983 - 1995 (12) 171 123 16 17 2 8 - 5 0.37

Seccions del club

[modifica]

Secció de bàsquet

[modifica]
Article principal: Secció de bàsquet del Reial Madrid CF

La secció de bàsquet del Reial Madrid Club de Futbol va ser constituïda el 1932. És el club europeu amb més títols i l'únic junt amb el Joventut de Badalona i el Club Baloncesto Estudiantes que sempre ha estat a la lliga espanyola de primera divisió.

Secció de voleibol (desapareguda)

[modifica]
  • 7 Campionats de Lliga Masculina:
1972, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1983
  • 12 Copes d'Espanya:
1954, 1956, 1960, 1969, 1973, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1983
  • 1 Copa de la Reina:
1981

Secció de tennis (desapareguda)

[modifica]
1966 (Manuel Santana)

Secció d'handbol (desapareguda)

[modifica]

Equips filials

[modifica]
Article principal: Reial Madrid Castella Club de Futbol
Article principal: Reial Madrid Club de Futbol C

Referències

[modifica]
  1. ↑ «editor= AS.com El Real Madrid posee 99&781 socios» (en castellà). [Consulta: 11 juliol 2017].
  2. ↑ Referència a la conversió dels clubs de futbol en societats anònimes esportives
  3. ↑ Isabel Ramos, 2012, p. 40.
  4. ↑ Sport. «La cara negra de la leyenda blanca» (en castellà), 25-05-2016. [Consulta: 20 setembre 2023].
  5. ↑ «Con Independiente y Boca en el Top 5, así quedó la tabla de clubes con más títulos internacionales tras la consagración del Real Madrid» (en castellà). Infobae, 01-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  6. ↑ «Classificació del FIFA Club of the Century (Millor Club del Segle per la FIFA)». Arxivat de l'original el 2007-04-23. [Consulta: 18 desembre 2006].
  7. ↑ Palmarès de la secció de bàsquet
  8. ↑ «Estadio del Real Madrid» (en castellà). Reial Madrid. [Consulta: 9 març 2017].
  9. ↑ Penyes del Reial Madrid
  10. ↑ «Real Madrid y Barça, los equipos más amados y odiados de España» (en castellà). A la Contra, 27-11-2018. Arxivat de l'original el 30 de juny 2019. [Consulta: 27 juny 2019].
  11. ↑ «Real Madrid Fotos, juegos, fútbol, liga española, imágenes, LFP, historia, equipo». WDF. Arxivat de l'original el 2007-10-11. [Consulta: 16 setembre 2007].
  12. ↑ «1902-1911». Realmadrid.com. [Consulta: 9 setembre 2007].
  13. ↑ «La represión franquista en el fútbol salta por fin a la cancha» (en castellà). eldiario.es, 20-02-2022 [Consulta: 18 abril 2023].
  14. ↑ Champions League - Reconocen ayudas al Reial Madrid en las primeras Copas de Europa - Yahoo Eurosport ES (castellà)
  15. ↑ «El Real Madrid devuelve al Ayuntamiento de Carmena 20,3 millones de ayudas irregulares recibidas». eldiario.es, 04-11-2016 [Consulta: 19 octubre 2019].
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Elena Pou i Germán Pizarro. «El Madrid i el Barça a través dels seus escuts» (en castellà). MARCA.com, 26-11-2010. [Consulta: 26 novembre 2010].
  17. ↑ Article de l'himne de José Mercé al web oficial del Reial Madrid
  18. ↑ Web oficial del Reial Madrid
  19. ↑ «Real Madrid squad». Real Madrid CF. [Consulta: 27 juliol 2024].
  20. ↑ «Acta de reunión de la Junta Electoral Real Madrid Club de Fútbol». realmadrid.com, 02-06-2013. [Consulta: 3 juny 2013].
  21. ↑ «Organigrama del Real Madrid». Reial Madrid CF. [Consulta: 12 agost 2011].
  22. ↑ [«Equips amb la UEFA badge of honour (anglès)». Arxivat de l'original el 2006-11-16. [Consulta: 29 abril 2007]. Equips amb la UEFA badge of honour (anglès)]
  23. ↑ Raúl Torre. «1902-03 (Campeonato de Madrid)» (en anglès). rsssf.com, 29-01-2009.
  24. ↑ «Progrès Niederkorn». Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 29 abril 2007].
  25. ↑ García Luque, Xavier «La llotja del Bernabeu». Sàpiens [Barcelona], num. 170, 7-2016, p.42 – 47. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reial Madrid Club de Futbol


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Reial_Madrid_Club_de_Futbol&oldid=34200182»