Vés al contingut

Maria Teresa Horta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMaria Teresa Horta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Maria Teresa Mascarenhas Horta Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 maig 1937 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Lisboa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciónovel·lista, escriptora, poetessa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeLuís de Barros Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 4b55d7c7-c1ee-44dc-a1c4-a18bf6a9fa8c Discogs: 1524930 Modifica el valor a Wikidata

Maria Teresa Horta (portuguès: Maria Teresa Mascarenhas Horta) (Lisboa, 20 de maig de 1937) és una escriptora, periodista i poeta portuguesa. És una de les autores del llibre Noves cartes portugueses (1972), juntament amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho de la Costa.[1] Va ser per aquest fet que les van processar i jutjar, i es van donar a conèixer al món com "les Tres Maries".

Biografia

[modifica]

Va néixer a Lisboa el 20 de maig de 1937. La seva família materna provenia de l'alta aristocràcia portuguesa.[2] Es va casar en segones núpcies amb el periodista Luís de Barros, amb qui va tenir un únic fill, Luís Jorge Horta de Barros (4 d'abril de 1965).[3]

Recorregut

[modifica]

Va estudiar al Liceu don Filipa de Lencastre i, més endavant, a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa (FLUL). Es va dedicar al cinema, al periodisme i va treballar diverses qüestions del feminisme.

Va formar part del Moviment Feminista de Portugal juntament amb Maria Isabel Barreno i Maria Velho de la Costa, les Tres Maries. Totes tres van llançar el 1972 el llibre Noves cartes portugueses, que va tenir un fort impacte i va generar un gran rebombori.[1][2]

Teresa Horta, a més a més, va formar part del grup Poesia 61.[1]

Va publicar diversos textos en diaris com Diário de Lisboa, A Capital, República, O Século, Diário de Notícias i Jornal de Letras e Arte, entre altres. En A Capital va liderar el suplement Literatura i Art, per on van passar noms com Natália Correia, Maria Isabel Barreno, Ary dos Santos, José Saramago, António Gedeão, Alexandre O'Neill, Mário Cesariny, entre altres grans noms de la literatura portuguesa.[4]

Va ser també cap de redacció de la revista Mulheres, a proposta del Partit Comunista Portuguès, de la qual va ser militant durant catorze anys, entre 1975 i 1989.[5][6][7] Aquesta revista va ser en un projecte feminista, de forta influència essencialista. Va poder entrevistar dones vinculades en la política, la cultura i la literatura, com ara Maria de Lourdes Pintasilgo, Marguerite Yourcenar, Marguerite Duras, Maria Bethânia.[1][4]

Premis i reconeixement

[modifica]

Va ser guardonada amb el premi Don Dinis el 2011 per la seva obra As Luzes de Leonor, el qual va acceptar, encara que es negués a rebre'l de les mans del primer ministre Pedro Passos Coelho, al·legant que estava "destruint el país" amb les seves polítiques liberals.[8][9][10]

El mateix any va ser guardonada amb el premi Máxima de Literatura per la mateixa obra.[11]

El 2014, va rebre el Premi Consagração de Carreira da Sociedade Portuguesa de Autores.[12]

El 2017, va rebutjar rebre el 4t Premi Oceanos (premi de Literatura en Llengua Portuguesa), atribuït anualment pel Itaú Cultural al Brasil, per haver-lo de dividir amb l'autor Bernardo Carvalho i per creure que la seva obra i els seus lectors mereixen més respecte.[13][14]

El seu llibre Anunciações va guanyar el premi Autores de 2017 en la categoria de millor llibre de poesia.[15] Les Tres Maries (ella, Maria Isabel Barreno i Maria Velho de la Costa) es troben entre els cinquanta autors portuguesos seleccionats per constar en el llibre O Cânone, publicat per l'editora Tinta da China el 2020.[16][12]

El Ministeri de Cultura portuguès li va atorgar la Medalla de Mèrit Cultural el 2020.[12] El 2021 li van premiar l'obra Estranhezas en el festival de literatura Correntes d'Escritas.[17][18] El mateix any, va ser homenatjada en el Festival Literari Internacional de l'Interior, creat en homenatge de les víctimes dels incendis de 2017.[19] El 2023, l'ISPA - Instituto Universitário la va distingir amb el títol de Doctora Honoris Causa.[20] El 2024, va rebre el Premi Llibertat, en l'àmbit dels Premis Activa Mulheres Inspiradoras.[21] Al mateix any, es va convertir en en la primera dona a rebre el Premi Rodrigues Sampaio, premi aquest atribuït per l'Associació dels Periodistes i Homes de Lletres de Porto.[22]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Biografia». web.archive.org, 03-03-2016. [Consulta: 6 setembre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Maria Teresa Horta». web.archive.org, 02-12-2008. [Consulta: 6 setembre 2020].
  3. ↑ «Maria Teresa Horta». Expresso. [Consulta: 15 març 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 Faustino, Maria João (en portuguès) Comunicação Pública, Vol.9 n15, 17-06-2014. DOI: 10.4000/cp.635 [Consulta: 6 setembre 2020].
  5. ↑ Jornal Expresso. «Inéditos Maria Teresa Horta». expresso.pt, 05-01-2018. [Consulta: 1r març 2021].
  6. ↑ Anabela Mota Ribeiro. «Maria Teresa Horta». Jornal de Negócios, 05-01-2014. [Consulta: 1r març 2021].
  7. ↑ Lucas Brandão. «comunidadeculturaearte.com». Comunidade Cultura e Arte, 29-07-2018. [Consulta: 1r març 2021].
  8. ↑ «Maria Teresa Horta recusa prémio das mãos de Passos - Jornal Expresso». Arxivat de l'original el 2014-07-19. [Consulta: 19 setembre 2012].
  9. ↑ «Prémio Dom Dinis 2011». Casa Mateus. Arxivat de l'original el 13 de abril de 2012. [Consulta: 19 setembre 2012].
  10. ↑ Lusa, PÚBLICO. «Maria Teresa Horta recusa receber prémio literário das mãos de Passos Coelho». PÚBLICO. [Consulta: 6 setembre 2020].
  11. ↑ Teixeira, Diana. «Maria Teresa Horta vence Prémio Máxima de Literatura». PÚBLICO. [Consulta: 6 setembre 2020].
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Lusa. «Escritora Maria Teresa Horta distinguida com Medalha de Mérito Cultural». PÚBLICO. [Consulta: 3 novembre 2020].
  13. ↑ «Maria Teresa Horta: "Não aceitei o prémio porque sou livre"». www.sabado.pt. [Consulta: 6 setembre 2020].
  14. ↑ Dias, João de Almeida. «Maria Teresa Horta recusa Prémio Oceanos por ter ficado em quarto lugar ex-aequo». Observador. [Consulta: 6 setembre 2020].
  15. ↑ «Quem ganhou os Prémios Autores 2017?». Revista ESTANTE, 16-03-2017. [Consulta: 6 setembre 2020].
  16. ↑ Queirós, Luís Miguel. «Um cânone da literatura portuguesa que quer valer pelos argumentos». PÚBLICO. [Consulta: 3 novembre 2020].
  17. ↑ «Maria Teresa Horta vence prémio literário Correntes d'Escritas 2021». Notícias ao Minuto, 26-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  18. ↑ «Maria Teresa Horta é a vencedora do Prémio Literário Casino da Póvoa». C.M. da Póvoa de Varzim, 26-02-2021. [Consulta: 26 febrer 2021].
  19. ↑ «Manuel Alegre, Maria Teresa Horta e Carlos de Oliveira em destaque no Festival Literário Internacional do Interior». Jornal de Leiria, 14-06-2021. [Consulta: 3 juliol 2021].
  20. ↑ Pina, Ana. «Maria Teresa Horta, Doutora Honoris Causa pelo Ispa-Instituto Universitário». O Jornal Económico - Notícias, Economia, Política, Empresas, Mercados e Opinião, 18-09-2023. [Consulta: 19 setembre 2023].
  21. ↑ «Prémio Activa Mulheres Inspiradoras: Maria Teresa Horta recebe Prémio Especial Liberdade». Activa, 19-04-2024. [Consulta: 28 abril 2024].
  22. ↑ «Maria Teresa Horta é a primeira mulher a vencer o Prémio Rodrigues Sampaio». Jornal de Notícias. [Consulta: 14 octubre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Teresa_Horta&oldid=34323426»