Vés al contingut

Sharon Stone

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSharon Stone
Imatge
(2017) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Sharon Vonne Stone Modifica el valor a Wikidata
10 març 1958 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Meadville (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaWest Hollywood Modifica el valor a Wikidata
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióPennWest Edinboro (en) Tradueix - escriptura creativa, belles arts Modifica el valor a Wikidata
Color dels ullsBlau Modifica el valor a Wikidata
Color de cabellsRos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu de cinema, actriu de televisió, actriu de veu, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1980 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugePhil Bronstein (1998–2004)
Michael Greenburg (1984–1990) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000232 FilmAffinity: 717322736 Allocine: 13369 Rottentomatoes: celebrity/sharon_stone Allmovie: p68496 TCM: 185344 Metacritic: person/sharon-stone TV.com: people/sharon-stone AFI: 250653 TMDB.org: 4430
Instagram: sharonstone Musicbrainz: a2b93da5-c9e4-4450-a147-330ba3adb8ea Discogs: 226281 Goodreads author: 355305 Modifica el valor a Wikidata

Sharon Stone (Meadville, Pennsilvània, Estats Units, 10 de març de 1958) és una actriu, model, i productora estatunidenca. És coneguda principalment pels seus treballs a Desafiament total (1990) amb Arnold Schwarzenegger, Instint bàsic (1992) i Casino de Martin Scorsese (1995). Va ser nomenada Oficial de l'Ordre de les Arts i les Lletres a França el 2005 (comandant el 2021).[1]

Inicis

[modifica]

Va néixer el 10 de març de 1958 a Meadville (Pennsilvània).[2][3] Els seus primers passos professionals els va fer en el món de la publicitat, posant com a model. Va aparèixer a anuncis de televisió de Burger King, Clairol i Maybelline.

El seu debut en el cinema va ser amb un petit paper en la pel·lícula Records (Stardust Memories) del prestigiós cineasta novaiorquès Woody Allen el 1980.[4]

Durant gran part de la dècada dels anys vuitanta va actuar en moltes pel·lícules de sèrie B, encara que va poder destacar en la francesa Les uns et les autres el 1981 i en dues d'aventures, Les mines del Rei Salomó (1985) i Allan Quatermain a la ciutat perduda d'or (Allan Quatermain and the Lost City of Gold) (1987), ambdues amb el gran actor Richard Chamberlain.[5]

El 1989 el director espanyol Javier Elorrieta va comptar amb ella per a la pel·lícula Sangre y arena, basada en la novel·la homònima de l'escriptor Vicente Blasco Ibáñez, participant al costat del reconegut actor José Luis Gómez. Aquesta pel·lícula va suposar la primera i única incursió de Sharon Stone al cinema espanyol.

La seva aparició a Desafiament total (Total Recall) el 1990 amb Arnold Schwarzenegger va llançar la seva carrera cap a una altra perspectiva més àmplia i va començar a ser bastant coneguda en el panorama cinematogràfic dels Estats Units, ja que va saber adaptar-se a tota mena de gèneres i registres interpretatius. Als trenta-dos anys va posar nua a la revista Playboy , apareixent a la portada del número de juliol de 1990,[6] i des de sempre va saber treure rendiment al seu innegable atractiu físic.

Carrera meteòrica

[modifica]

Ja des de feia un temps, Sharon Stone es va especialitzar en la interpretació de personatges de seductora més o menys ingènua o perversa, però el paper que més notorietat li va donar va ser el realitzat a Instint bàsic (Basic Instinct) de Paul Verhoeven el 1992.[7] Un personatge ple de sexualitat i matisos que la va convertir en una de les dones més desitjades de Hollywood, a més de permetre-li ocupar un lloc més que privilegiat en el cinema mundial.[8] Algunes actrius molt cèlebres d'aquella època com Geena Davis, Michelle Pfeiffer, Meg Ryan, Melanie Griffith, Kelly Lynch i Julia Roberts havien rebutjat el paper a causa de la nuesa requerida. Tota una sex symbol, Sharon Stone per aquest paper va ser nominada a un Globus d'Or,[9] ja que a més de desprendre sensualitat al llarg de tot el llargmetratge va dur a terme una notable interpretació del personatge de Catherine Tramell (al qual sens dubte li deu gran part del seu èxit posterior), una dona estranya i obsessiva que desperta interès davant d'un policia que investiga un assassinat (interpretat per Michael Douglas). La famosa escena del creuament de cames durant l'interrogatori a la comissaria va passar des del primer moment a la història del cinema més recent.[10][11][12]

Aquell mateix any, People la va triar com una de les cinquanta persones més belles del món.[13]

Després d'aquest èxit van seguir diversos films comercials amb tints sexuals com L'especialista al costat de Sylvester Stallone, cinta que va causar polèmica per les atrevides escenes sexuals amb Stallone. Per la intensitat de les escenes la premsa va relacionar sentimentalment els seus protagonistes, cosa que ella va negar.[14]

El novembre de 1995, Stone va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood, ubicat al núm. 6925 de Hollywood Blvd. Aquell mateix any, la revista Empire la va triar com una de les cent estrelles més sexy de la història del cinema. L'octubre de 1997, va ser classificada entre les cent estrelles de cinema de tots els temps per Empire.

Sharon Stone el 1991

El 1996 va rebre la nominació al premi Oscar de l'acadèmia de Hollywood com a millor actriu pel seu segon important paper de Ginger en la pel·lícula Casino, del prestigiós cineasta Martin Scorsese el 1995 i per la qual va ser guardonada amb el Globus d'Or a la millor actriu. A la pel·lícula va compartir cartell ni més ni menys que amb Robert De Niro. A més de per aquesta pel·lícula i per Instint Bàsic, Sharon també ha estat nominada al Globus d'Or com a millor actriu protagonista i de repartiment per altres pel·lícules com La musa (The muse) o Un món a la seva mida (The Mighty). Tanmateix, en els últims anys la seva activitat en el cinema ha declinat, tocant fons (segons els crítics) amb la innecessària seqüela Basic Instinct 2, que ella mateixa va impulsar.

Tot i alguns fracassos, Sharon Stone ha mantingut la seva popularitat gràcies a calculades aparicions a Catwoman, Bobby i Broken Flowers, la seva participació en campanyes publicitàries de cosmètics i el seu suport a causes benèfiques.

Casada tres vegades, el 2003 va posar un plet per divorci al seu tercer marit Phil Bronstein, editor del San Francisco Chronicle. Malgrat la seva fama i prestigi, Sharon Stone manté amb força discreció (tant com pot) la seva vida personal. Darrerament han estat públiques les festes i les gales solidàries que organitza a Hollywood amb companys seus com George Clooney i també ha seguit participant en anuncis publicitaris.

Amb un altíssim coeficient intel·lectual, Stone és membre de Mensa International.

Vida personal

[modifica]

Stone es va convertir al budisme quan Richard Gere la va presentar al Dalai Lama. Ella ha dit que creu en Déu.[15] El 29 de setembre de 2001, Stone va ser hospitalitzada per una hemorràgia subaracnoidal, que es va diagnosticar com una dissecció de l'artèria vertebral en lloc de l’aneurisma trencat més comú, i es va tractar amb una embolització endovascular.[16] Ha afirmat que mentre estava malalta la gent es va aprofitar d'ella i li va robar 18 milions de dòlars.[17]

El 1984, va conèixer el productor de televisió Michael Greenburg al plató de The Vegas Strip War, una pel·lícula de televisió que ell va produir i ella va protagonitzar. Es van casar el mateix any. El 1986, Greenburg va ser el seu productor executiu a Allan Quatermain a la ciutat perduda d'or. La parella es va separar tres anys més tard, i el seu divorci es va concretar el 1990.[18]

Stone i el còmic Garry Shandling eren estudiants del professor d'actuació Roy London i van sortir breument.[19][20] Va aparèixer al seu programa The Larry Sanders Show a l'episodi The Mr. Sharon Stone Show.[21] Van romandre amics propers fins a la mort de Shandling el 2016. En el documental Special Thanks to Roy London, les entrevistes amb Stone [22] i Shandling [23][24][25] posen en qüestió la seva relació.

Stone al Festival Internacional de Cinema de Berlín 2007

El 1993, Stone va conèixer William J. MacDonald al plató de la pel·lícula Assetjada, que va coproduir. MacDonald va deixar la seva dona Naomi Baka per Stone i es va comprometre amb ella. Es van separar un any més tard, el 1994. Després de separar-se, Stone va retornar l'anell de compromís a través de FedEx. Mentre treballava a la pel·lícula Ràpida i mortal el 1994, Stone va conèixer Bob Wagner, un primer ajudant de direcció, i es van comprometre.[26]

El 14 de febrer de 1998, Stone es va casar amb Phil Bronstein, editor executiu de The San Francisco Examiner i més tard de San Francisco Chronicle.[27] Stone va patir diversos avortaments involuntaris a causa d'una malaltia autoimmune i endometriosi[28] i no va poder tenir fills biològics.[29] Van adoptar un fill, Roan Joseph Bronstein, l'any 2000.[30] Bronstein va sol·licitar el divorci el 2003, citant diferències irreconciliables.[31] El divorci es va convertir en definitiu el 2004,[32] amb un jutge que va decidir que Roan romandria principalment amb Bronstein i Stone tindria drets de visita.[31][33]

Stone va adoptar el seu segon fill, Laird Vonne, el 2005 i el seu tercer fill, Quinn Kelly Stone, el 2006.[18][34] A partir del 2018, Stone resideix amb els seus tres fills a West Hollywood, Califòrnia, en una casa que abans era propietat de l'actor Montgomery Clift.[35]

Activisme

[modifica]

El març de 2006, Stone va viatjar a Israel per promoure la pau a l'Orient Mitjà a través d'una conferència de premsa amb el guanyador del Premi Nobel de la Pau Ximon Peres.[36] El 2013 es va referir a Peres com el seu mentor.[37] El 23 d'octubre de 2013, Stone va rebre el Peace Summit Award pel seu treball per a les persones amb VIH/SIDA.[38]

El 2015, Stone va ser convidada d'honor al premi Pilosio Building Peace a Milà.[39] Va començar una subhasta improvisada a l'escenari davant d'una multitud de consellers delegats de la indústria de la construcció i altres dignataris. Va obtenir prou promeses per construir 28 escoles a l'Àfrica.[40]

El desembre de 2024, Sharon Stone va ser inclosa a la llista de les 100 dones de la BBC.[41]

Polèmica

[modifica]

El maig de 2008, la Xina prohibeix les pel·lícules de l'actriu pels seus comentaris sobre el Tibet.[42] L'actriu va comentar: «El terratrèmol que ha devastat la província de Sichuan i que ha matat almenys 68.000 xinesos va ser una catastrofe que els sobrevingué pel mal karma que havia generat la seva actitud envers el poble tibetà».

Filmografia

[modifica]
Sharon Stone el 2004
Sharon Stone al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary el 2005

Premis i nominacions

[modifica]

Oscar

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1995 Millor actriu Casino Nominada

Globus d'Or

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2000 Millor actriu musical o còmica La musa Nominada
1999 Millor actriu secundària Un món a la seva mida Nominada
1996 Millor actriu dramàtica Casino Guanyadora
1993 Millor actriu dramàtica Instint bàsic Nominada

Premis Saturn

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1996 Millor actriu Ràpida i mortal Nominada
1993 Millor actriu Instint bàsic Nominada

Premis Emmy

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2004 Millor actriu convidada en sèrie dramàtica The Practice Guanyadora

Premis Golden Apple

Any Categoria Resultat
1996 Estrella femenina de l'any Nominada

Premis Hollywood Film Festival Award

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2006 Millors grup d'actors de l'any
(premi compartit)		 Bobby Guanyadora

Premis del Karlovy Vary International Film Festival

Any Categoria Resultat
2005 Premi especial per la contribució al món del cinema Guanyadora

Premis MTV Movie Awards

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1996 Millor interpretació femenina Casino Nominada
1995 Actriu femenina més desitjada L'especialista Nominada
1994 Actriu femenina més desitjada Assetjada Nominada
1993 Millor interpretació femenina Instint bàsic Guanyadora
1993 Actriu femenina més desitjada Instint bàsic Guanyadora
1993 Millor duet interpretatiu
(premi compartit)		 Instint bàsic Nominada

Premis Razzie

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Pitjor actriu Basic Instinct 2 Guanyadora
2005 Pitjor parella interpretativa
(premi compartit)		 Catwoman Nominada
2005 Pitjor actriu de repartiment Catwoman Nominada
2000 Pitjor actriu Gloria Nominada
1997 Pitjor nova estrella Diabolique
Last Dance		 Nominada
1995 Pitjor actriu Entre dues dones
L'especialista		 Guanyadora
1995 Pitjor parella interpretativa
(premi compartit amb Sylvester Stallone)		 L'especialista Guanyadora
1994 Pitjor actriu Assetjada Nominada
1988 Pitjor actriu Allan Quatermain a la ciutat perduda d'or Nominada

Premis Golden Raspberry

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1994 Golden Raspberry a la pitjor actriu Entre dues dones
L'especialista		 Guanyadora
2006 Golden Raspberry a la pitjor actriu Basic Instinct 2 Guanyadora

Premis Screen Actors Guild Awards

Any Categoria Pel·lícula Resultat
2007 Millor interpretació global de tot un repartiment
(premi compartit)		 Bobby Nominada

Premis Women in Film Crystal Awards

Any Categoria Resultat
1995 Premi Crystal Guanyadora

Premis Women in Film Lucy Awards

Any Categoria Resultat
2000 Premi Lucy
(Premi compartit)		 Guanyadora

Altres reconeixements

[modifica]

El desembre de 2024, la BBC va incloure-la en la seva llista 100 Women, que reconeix a les dones més inspiradores i influents de l'any a nivell mundial.[43]

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sharon Stone
  1. ↑ «Sharon Stone Se Emociona Al Ser Nombrada Comandante De La Orden De Las Artes Y Las Letras En Cannes - Noticias Del Mundo En Español», 23-09-2022. [Consulta: 20 gener 2025].
  2. ↑ «Sharon Stone - Film Actor/Film Actress, Film Actress, Actress - Biography», 27-06-2018. [Consulta: 20 gener 2025].
  3. ↑ «Sharon Vonne Stone - Genealogy», 29-08-2018. [Consulta: 20 gener 2025].
  4. ↑ Va començar a Inside the Actors Studio, 1999
  5. ↑ «Six Degrees of Kevin Bacon: The Complete Guide to the Movie Trivia Game - Jeff Milne - Google Books», 10-06-2016. [Consulta: 20 gener 2025].
  6. ↑ Top Ten: Actrius a Playboy Arxivat 2010-01-23 a Wayback Machine.. Data d'accés: 5 juliol 2009.
  7. ↑ «FILM; 'Basic Instinct': The Suspect Is Attractive, and May Be Fatal - New York Times», 29-04-2014. [Consulta: 20 gener 2025].
  8. ↑ «Basic Instinct | Rolling Stone Movies | Movie Reviews», 28-06-2011. [Consulta: 20 gener 2025].
  9. ↑ «Basic Instinct (1992) - Box Office Mojo», 21-03-2017. [Consulta: 20 gener 2025].
  10. ↑ «Basic Instinct - Movie Reviews | Rotten Tomatoes» (en anglès). [Consulta: 20 gener 2025].
  11. ↑ Retro Warehouse. «Sharon Stone Leg Crossing Scene in 4K on Basic Instinct», 19-12-2023. [Consulta: 20 gener 2025].
  12. ↑ «Sharon Stone reviu la mítica escena dInstinto Básico' amb una imatge sublim», 25-01-2021. [Consulta: 20 gener 2025].
  13. ↑ «AmIAnnoying.com - People Magazine's 50 Most Beautiful People [1992]». [Consulta: 20 gener 2025].
  14. ↑ «The Specialist (1994) - Box Office Mojo», 11-10-2017. [Consulta: 20 gener 2025].
  15. ↑ «5 Celebrity Buddhists». longevity live. Arxivat de l'original el 26 de desembre de 2021 [Consulta: 26 desembre 2021].
  16. ↑ Mike Falcon «Basic instinct may have saved Sharon Stone». Usa Today, 23 d’octubre 2001. Arxivat de l'original el 8 de maig de 2008 [Consulta: 3 juny 2008].
  17. ↑ «Sharon Stone Recalls Going Broke After Near Death Experience» (en anglès americà). Yahoo Entertainment, 10-07-2024. [Consulta: 20 juliol 2024].
  18. ↑ 18,0 18,1 Hellard, Peta. «Court humiliation for Stone». Herald Sun, 5 d’octubre 2008. [Consulta: 19 d’agost 2011].
  19. ↑ «Stone back with old flame Shandling?». The Irish Examiner, 28-07-2006. Arxivat de l'original el 30 d’octubre de 2020. [Consulta: 23 d’octubre 2020].
  20. ↑ Sacks, Ethan. «Garry Shandling, acclaimed comic and star of 'The Larry Sanders Show,' dead at 66». New York Daily News, 24-03-2016. Arxivat de l'original el 26 d’octubre de 2020. [Consulta: 23 d’octubre 2020].
  21. ↑ Lowry, Brian. «Garry Shandling: A Brilliant Comedic Observer of Hollywood Neuroses». Variety, 24-03-2016. Arxivat de l'original el 26 d’octubre de 2020. [Consulta: 23 d’octubre 2020].
  22. ↑ Jacobs, Tom. «New Documentary Pays 'Special Thanks to Roy London'». Backstage.com, 07-02-2006. Arxivat de l'original el 12 de juny de 2018. [Consulta: 20 juliol 2021].
  23. ↑ Lloyd, Robert. «From the Archives: With Garry Shandling, nothing was straightforward, including the DVD release of the 'Larry Sanders Show'». Los Angeles Times, 24-03-2016. Arxivat de l'original el 2 de juny de 2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  24. ↑ Mitchell, Elvis. «Christopher Monger and Garry Shandling». KCRW.com, 12-09-2007. Arxivat de l'original el 12 de juny de 2018. [Consulta: 20 juliol 2021].
  25. ↑ Scheib, Ronnie. «Special Thanks To Roy London». Variety, 24 d’abril 2005. Arxivat de l'original el 2 de juny de 2021. [Consulta: 20 juliol 2021].
  26. ↑ «People: Sharon Stone». Rolling Stone 41 (10). March 21, 1994: 74. ISSN 0093-7673. Arxivat de l'original el March 4, 2016. 
  27. ↑ «HEART OF STONE: Sharon takes smaller parts, like 'Simpatico,' to be more supportive of her husband after his heart attack». New York Daily News, 30-01-2000. Arxivat de l'original el 2 de juny de 2021 [Consulta: 2 juny 2021].
  28. ↑ Stone, Sharon. «Kitchen-Sink Irish». A: The Beauty of Living Twice. First. Nova York: Alfred A. Knopf, 2021. ISBN 9780525656760. OCLC 1234479428. 
  29. ↑ «Sharon Stone: The heartbreaking reason why she couldn't have children». New idea, 06-05-2017. Arxivat de l'original el 11 de juny de 2020. [Consulta: 17 d’agost 2020].
  30. ↑ «No fashion stone left unturned». USA Today, 24-05-2002. Arxivat de l'original el 16 de novembre de 2011 [Consulta: 20 d’agost 2011].
  31. ↑ 31,0 31,1 «The War Over Roan». People, 20 d’octubre 2008. Arxivat de l'original el 4 d’agost de 2016 [Consulta: 20 gener 2012].
  32. ↑ «People: Liv Ullmann, Sharon Stone, Seal». The New York Times, 13-05-2005. Arxivat de l'original el 23 de maig de 2013 [Consulta: 20 d’agost 2011].
  33. ↑ «Sharon Stone's Custody Derailed by Botox». eonline.com/news, 30-09-2008. Arxivat de l'original el 10 de juliol de 2012 [Consulta: 20 gener 2012].
  34. ↑ WENN.com «Sharon Stone Confirms Adoption». Hollywood.com, 29 d’agost 2006. Arxivat de l'original el 20 de juny de 2012 [Consulta: 20 d’agost 2011].
  35. ↑ «Sharon Stone's second chance». CBS News. CBS, 14-01-2018. Arxivat de l'original el 30 de novembre de 2018. [Consulta: 29 novembre 2018].
  36. ↑ «ACTRESS SHARON STONE VISITS ISRAEL WITH THE SHIMON PERES CENTER FOR PEACE». Arxivat de l'original el 9 de maig de 2019. [Consulta: 9 maig 2019].
  37. ↑ Dvir, Noam (Davul). "Sharon Stone call Peres her 'mentor'" Arxivat 2013-06-20 a Wayback Machine., Ynetnews, 19 de juny de 2013. Recuperat 19 de juny de 2013.
  38. ↑ «The Peace Summit Award 2013 to Sharon Stone». World Summit of Nobel Peace Llorejates, 23 d’octubre 2013. Arxivat de l'original el 2 de juliol de 2014 [Consulta: 23 d’octubre 2013].
  39. ↑ S.p.A, Pilosio. «Premi Pilosio, Itàlia, 11 setembre» (en italià). pilosioaward.com, 05-03-2014. Arxivat de l'original el 23 de gener de 2016.
  40. ↑ «Sharon Stone's Basic Instinct Is To Build Schools». Real Leaders. Arxivat de l'original el 9 de gener de 2017. [Consulta: 29 desembre 2015].
  41. ↑ «BBC 100 WomEl 2024: Who is on the list this year?». BBC, 03-12-2024 [Consulta: 3 desembre 2024].
  42. ↑ Xina prohibeix les pel·lícules de Sharon Stone per associar el sisme amb la repressió al Tibet. Data d'accés: 5 juliol 2009.
  43. ↑ «BBC 100 Women 2024: Who is on the list this year?» (en anglès britànic). BBC News, 03-12-2024. Arxivat de l'original el 2025-01-01. [Consulta: 3 gener 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sharon_Stone&oldid=34526572»