Vés al contingut

Raye

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRaye
Imatge
(2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Rachel Agatha Keen Modifica el valor a Wikidata
24 octubre 1997 Modifica el valor a Wikidata (27 anys)
Tooting (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsRaye Modifica el valor a Wikidata
FormacióBRIT School
Woodcote High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, cantautora, artista d'estudi Modifica el valor a Wikidata
Activitat2014 Modifica el valor a Wikidata -
GènereR&B contemporani Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficPolydor Records
The Orchard Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webrayeofficial.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm6672431 Rottentomatoes: celebrity/raye Metacritic: person/raye TMDB.org: 3108777
Facebook: raye X: raye Instagram: raye Youtube: UCw5z_dopYnvEL6Rc8KNKsnw TikTok: raye Soundcloud: arayeofcolours Spotify: 5KKpBU5eC2tJDzf0wmlRp2 Apple Music: 261686 Last fm: RAYE Musicbrainz: 8be564c3-dfba-440b-af8c-4ffbceeef45e Songkick: 7177119 Discogs: 1410750 Allmusic: mn0002593543 Deezer: 805948 Modifica el valor a Wikidata

Rachel Agatha Keen (nascuda el 24 d'octubre de 1997), coneguda amb el nom artístic de Raye, és una cantant i compositora anglesa.[1] Va començar a ser coneguda quan va fitxar per la discogràfica Polydor, i per les seves col·laboracions el 2016 amb Jonas Blue (By Your Side) i Jax Jones (You Don't Know Me). També se'n va parlar als mitjans quan va marxar de Polydor perquè suposadament la discogràfica no volia publicar el seu àlbum de debut.[2][3]

El seu àlbum de debut, My 21st Century Blues (2023) es va publicar de forma independent amb èxits comercial i de crítica, i va guanyar sis Brit Awards en total, inclòs l'Àlbum Britànic de l'Any a la cerimònia de 2024. El senzill extret de l'àlbum, "Escapism" es va fer viral a TikTok abans de ser la seva primera cançó que arribava al número 1 de les llistes britàniques de senzills. També va entrar al Billboard Hot 100 dels Estats Units. L'any 2024, va rebre nominacions a tres Premis Grammy, incloent el de Millor Artista Nou. També va ser inclosa a la llista 100 Women de 2024 de la BBC.

Raye també ha compost cançons per a altres artistes, com Beyoncé, Little Mix, Rihanna, David Guetta, John Legend i Ellie Goulding.

Primers anys

[modifica]

El seu nom de naixement és Rachel Agatha Keen[4] on 24 October 1997[5] i és del districte de Tooting, a Londres.[6] La seva mare és ghanesa-suïssa i treballa en salut mental, i el seu pare és anglès, de Yorkshire.[6] El segon nom de Raye és el nom de la seva àvia. De nena, cantava cançons gospel en una església on el seu pare era director musical i la mare cantava al cor.[7]

Després, es va traslladar a Croydon, on va estudiar primària i secundària. Als 14 anys va anar a la BRIT School, una escola especialitzada en formar talents artístics, però va plegar-ne al cap de dos anys perquè s'hi sentia "confinada... malgrat aprendre molt".[8] Keen va passar la major part dels seus anys d'adolescència aprenent a compondre cançons professionalment en sessions d'estudi els caps de setmana.[9][10] La germana petita de Raye, Abby Lynn Keen, també és cantant i compositora, i el seu nom artístic és Absolutely.[11]

Carrera

[modifica]

2014–2019: principis i primers èxits

[modifica]

El desembre de 2014, als 17 anys, Raye va publicar el seu EP de debut Welcome to the Winter.[12] Raye va publicar els senzils "Flowers" i "Alien" el febrer i abril de 2015, respectivament, l'últim en col·laboració amb el cantant de rap londinenc Avelino.[13][14]

L'agost de 2016, Raye va publicar el seu segon EP, Second.[15] Abans de l'EP havia tret els senzills promocionals "Distraction" i "Ambition", aquest últim amb el cantant de rap Stormzy. "I, U, Us" es va publicar com a senzill principal de l'EP l'octubre de 2016.[16] Es va treure un vídeo dirigit pel cantant britànic Charli XCX. També es va publicar un vídeo d'una interpretació en directe de la cançó "Shhh" el novembre de 2016.[17] Aquell mateix any, va col·laborar en el senzill de Jonas Blue "By Your Side" que va arribar al número 15 de la llista britànica de senzills. També va col·laborar en el senzill de Jax Jones "You Don't Know Me" el desembre de 2016. La cançó, composta en part per la mateixa Raye, va arribar al número 3 de les llistes britàniques[18] i ha obtingut la certificació de platí per BPI.

El febrer de 2017, Raye va actuar en el seu primer concert com a artista principal al local XOYO de Londres.[19] Raye va interpretar juntament amb Starrah la pista "Dreamer" de la mixtape Number 1 Angel de Charli XCX, que es va publicar el març de 2017. Els senzills "The Line" i "Sober (Stripped)" es van publicar el maig i l'agost, respectivament. El novembre, Raye va publicar "Decline" (en col·laboració amb Mr Eazi), que va arribar al número 15 de les llistes britàniques i s'ha certificat com a platí.

El febrer de 2018, Raye va publicar el senzill "Cigarette" (amb Mabel i Stefflon Don). La cançó va arribar al número 41 de la llista de senzills i va obtenir la certificació de platí de BPI. El març de 2018, Raye va col·laborar amb Kojo Funds i va publicar "Check" que va arribar al número 26 al Regne Unit i està certificat com a Or. Tant "Decline" com "Cigarette" apareixerien al tercer EP de Raye, titulat Side Tape, que va sortir el maig de 2018.[20] Aquell mateix mes va sortir el vídeo del senzill promocional "Confidence" (amb Maleek Berry i Nana Rogues).[21] El mateix 2018, Raye va publicar el senzill "Friends", que va arribar al número 66 al Regne Unit. El setembre de 2018, Raye va fer de telonera a l'etapa europea de la gira de la Halsey. L'octubre de 2018, Raye va començar la seva pròpia gira com a artista principal, visitant unes quantes ciutats del Regne Unit i Irlanda.[22]

El febrer de 2019, Raye va col·laborar en la cançó "Tipsy" d'Odunsi.[23] L'abril de 2019, es va anunciar que Raye seria la telonera de Khalid a la seva gira mundial Free Spirit la tardor de 2019, juntament amb Mabel. Raye va col·laborar amb David Guetta al senzill "Stay (Don't Go Away)", que es va publicar el maig de 2019 i va arribar al número 41 de la llista britànica de senzills. Es va anunciar que era coautora de la cançó Bigger de la cantant americana Beyoncé, que sortia a l'àlbum de banda sonora The Lion King: The Gift, publicat el juliol de 2019. L'agost de 2019, Raye va publicar el senzill "Love Me Again", i després una remescla de la cançó amb Jess Glynne. El senzill va arribar al número 55 de les llistes britàniques i té la certificació de Plata. Una altra col·laboració amb Guetta, "Make It to Heaven", es va publicar el novembre de 2019 amb el productor Morten.

2020–2021: Euphoric Sad Songs i sortida de Polydor

[modifica]

"Tequila" es va editar com a senzill en col·laboració amb els DJs Jax Jones i Martin Solveig el febrer de 2020. La cançó va arribar al número 21 de les llistes britàniques i va entrar al top 20 d'Irlanda i Escòcia. La pista va rebre la certificació d'Or al Regne Unit. Una col·laboració amb el DJ Regard titulada "Secrets" es va publicar l'abril de 2020.[24] La cançó va arribar al número 6 de les llistes britàniques a va ser el número 1 de la llista Dance del Regne Unit.[25][26] La cançó també va arribar al top 10 a Irlanda i Escòcia, així com a la llista Dance/Electronic del Billboard als Estats Units. "Secrets" va entrar en llistes en força països com els Països Baixos, França i Alemanya, suposant la primera aparició en llistes de Raye com a artista principal. El juliol de 2020, Raye va editar el senzill "Natalie Don't".[27]

El novembre de 2020, Raye va publicar el seu primer mini-àlbum, Euphoric Sad Songs, que continua cançons ja conegudes com "Love Me Again", "Please Don't Touch", "Secrets", i "Natalie Don't" més els nous senzills "Love of Your Life" i el cinquè senzill oficial de l'àlbum, "Regardless" (amb Rudimental).[28] Aquest últim senzill va entrar al top 40 del Regne Unit i també a la llista americana de Dance/Electronic.[29][30] El projecte té com a tema principal les "set fases del dol" i Raye va declarar que va escriure l'àlbum durant cada etapa del dol, aprofitant el procés creatiu per alleujar el seu cor trencat.[31]

Un senzill en col·laboració, "Bed" amb Joel Corry i David Guetta, es va publicar el febrer de 2021.[32] La cançó va arribar al número tres de les llistes britàniques, convertint-se en el senzill de Raye com a artista principal que arribava més amunt fins al moment. El juny de 2021, Raye va publicar el senzill "Call On Me", que havia de ser el senzill inicial del seu primer àlbum d'estudi.[33] Raye va ser coautora i coproductora de la cançó "Let Them Know" de Mabel, que va sortir el mateix mes.

Aquell mateix mes, Raye va revelar que la seva discogràfica, Polydor Records, havia retingut el seu àlbum de debut durant uns quants anys.[34][35] La seva declaració va rebre suport d'altres artistes com Charli XCX, MNEK, i Rina Sawayama.[36] Després de la declaració, Raye va fer una aturada[37] i el juliol de 2021 va anunciar que s'havia separat de Polydor per treballar com a artista independent.[38] Raye va acabar l'any actuant en la seva gira Euphoric Sad Show com a artista principal pel Regne Unit i Irlanda.[39]

2022–present: My 21st Century Blues i reconeixement internacional

[modifica]

El juny de 2022, Raye va publicar el senzill "Hard Out Here", el seu primer llançament com a artista independent.[40] El segon senzill, "Black Mascara", va sortir l'agost de 2022[41] i fou seguit pel llançament d'un doble senzill, "Escapism" (amb la col·laboració de 070 Shake), i "The Thrill is Gone" l'octubre de 2022.[42] Tots els senzills van entrar a formar l'àlbum de debut en estudi de Raye, My 21st Century Blues, que es va publicar el febrer de. L'àlbum va arribar al número dos de la llista d'àlbums britànica, per darrere de Queen of Me de Shania Twain.[43] Per promocionar l'àlbum, Raye va fer una mini gira anomenada The Story So Far, que va suposar les seves primeres actuacions com a artista principal a Europa i Nord-amèrica.[44] Després va seguir la gira My 21st Century Blues Tour, que va començar el febrer de 2023.[45] El desembre de 2022, després que la cançó s'hagués fet viral en diferents plataformes de streaming, "Escapism" va pujar a les deu primeres posicions de la llista de senzills britànica, arribant al número u la primera setmana de 2023, que va suposar el senzill de més èxit de Raye i el primer que arribava al número u de les llistes del seu país.[46] Als Estats Units, "Escapism" es va convertir en la primera cançó de Raye que entrava al Billboard Hot 100, arribant al número 22.[47] La cançó també va entrar en llistes internacionals, convertint-se en la cançó de més èxit de la seva carrera en uns quants territoris.

El gener de 2023, Raye va fer de telonera a la gira Broken by Desire to Be Heavenly Sent, de Lewis Capaldi al Regne Unit i Irlanda. El febrer de 2023 va actuar per primera vegada en un programa de televisió americà a The Late Show with Stephen Colbert.[48] Raye va participar en la gira Red Moon in Venus de Kali Uchis, que va ser d'abril a maig a Nord-amèrica,[49] i en la segona etapa de la gira Sos Tour de SZA el juny.[50] Aquell mateix mes, va actuar al Festival de Glastonbury 2023. L'octubre de 2023, Raye va publicar My 21st Century Symphony, una interpretació en directe de cançons del seu àlbum de debut gravada al Royal Albert Hall de Londres, amb la Heritage Orchestra i el Flames Collective, una coral de gospel de 30 persones.[51]

El març de 2024, Raye va interpretar un popurri d'alguns dels seus èxits als BRIT Awards, on va guanyar sis dels set premis per als quals havia estat nominada, inclòs Artista de l'Any, batent el rècord de més premis guanyats per un artista en una nit en la història dels BRIT Awards.[52] Va ser una de les compositores de la cançó "Riiverdance", de l'àlbum de Beyoncé inspirat en la música country Cowboy Carter (2024).[53] El 6 d'abril de 2024, Raye va aparèixer en qualitat de convidat musical a Saturday Night Live, presentada per la Kristen Wiig;[54] va interpretar "Escapism" i "Worth It", i també va estrenar una cançó encara no publicada, que va rebre el títol provisional de "Let There Be Light" segons la premsa especialitzada,[55] fins que al final es va publicar com el senzill Genesis el 7 de juny.[56]

El 25 de maig, va actuar com a artista principal al festival BBC Radio 1's Big Weekend a Luton.[57] Es va anunciar que seria telonera de la gira The Eras Tour de la Taylor Swift a l'actuació final a l'Estadi de Wembley.[58] El 13 de setembre, Raye va publicar el seu segon àlbum en directe, titulat "Live at Montreux Jazz Festival".[59] Raye va ser nominada per primer cop als Premis Grammy el novembre de 2024, entre ells el de "Millor Artista Nou" i "Compositor de l'Any, no-clàssic".[60]

Influències

[modifica]

Raye va créixer escoltant artistes de R&B i neo soul[61] com Jill Scott,[62][63] Frank Ocean[64] i Lauryn Hill,[65] i grups d'indie rock com Tame Impala i Bombay Bicycle Club.[66] També ha expressat admiració per Beyoncé,[67] Adele, Lady Gaga,[68] Ella Fitzgerald i Nina Simone.[69]

Vida privada

[modifica]

Raye s'identifica com a cristiana i diu que la seva fe l'ha ajudat a superar les seves lluites personals.[7] En una entrevista amb la revista Rolling Stone UK, Raye va revelar que havia tingut problemes de dismorfofòbia, addicció, un trastorn de comportament alimentari, i ansietat. En una entrevista diferent per a la BBC, Raye va revelar que un productor discogràfica l'havia agredida sexualment a principis de la seva carrera.[70][71]

Discografia

[modifica]
  • My 21st Century Blues (2023)

Reconeixements

[modifica]

El 2019, Raye va rebre un premi BMI Film & TV per la seva "qualitat artística innovadora, visió creativa i impacte sobre el futur de la música".[72] Té certificades més de deu milions de vendes al Regne Unit.[73] També ha guanyat un premi Brits Billion Award—sent-ne una de les primeres a rebre'l—així com un premi Ivor Novello, MOBO, sis Brit Awards—convertint-se en la primera dona que guanyava "Compositor de l'Any", i un Global Award. També va guanyar el premi a l'àlbum de l'any als Brit Awards de 2024. En cinc altres premis que va guanyar, Raye va batre el rècord de victòries i nominacions per un sol artista en un sol any.[74][75] El desembre de 2024, Raye fou inclosa a llista 100 Women de la BBC.[76]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Krol, Charlotte. «Raye speaks out on past "dangerous" drug use». NME, 01-02-2023. Arxivat de l'original el 8 February 2023. [Consulta: 8 febrer 2023].
  2. ↑ «Raye and Polydor split after claims record label wouldn't release debut album». , 20-07-2021.
  3. ↑ Clarke, Patrick. «Polydor records respond after RAYE says she hasn't "been allowed" to release her debut album». NME, 30-06-2021. Arxivat de l'original el 27 November 2023. [Consulta: 28 gener 2024].
  4. ↑ Levine, Nick. «RAYE: "I became a 'rent-a-verse'. People knew my songs, but they didn't know me"». NME, 05-07-2022. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  5. ↑ Raye [@raye]. «Today is my 25th birthday ...», 24-10-2022.
  6. ↑ 6,0 6,1 «RAYE». Simonjonespr.com. Arxivat de l'original el 28 May 2016. [Consulta: 12 gener 2023].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Raye: 'My drug use got pretty deep and really dangerous'». BBC News, 01-02-2023.
  8. ↑ Savage, Mark. «BBC Sound of 2017: RAYE interview». BBC News, 04-01-2017. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 18 juliol 2020].
  9. ↑ Cliff, Aimee. «RAYE is going to be a star on her own terms». The Fader. Arxivat de l'original el 13 January 2023. [Consulta: 13 gener 2023].
  10. ↑ «RAYE's path to the Brits: 'It's not been the simplest story'». , 29-02-2024.
  11. ↑ «Instagram». www.instagram.com. [Consulta: 10 octubre 2023].
  12. ↑ «Raye (3) - Welcome To The Winter». Discogs.com, 11-12-2014. Arxivat de l'original el 29 December 2019. [Consulta: 18 juliol 2020].
  13. ↑ «Raye (3) - Flowers». Discogs.com, 07-02-2015. Arxivat de l'original el 29 December 2019. [Consulta: 18 juliol 2020].
  14. ↑ «Raye (3) - Alien». Discogs.com, 28-04-2015. Arxivat de l'original el 29 December 2019. [Consulta: 18 juliol 2020].
  15. ↑ «Second - EP by RAYE». Music.apple.com. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 18 juliol 2020].
  16. ↑ «I, U, Us (The Remixes) - EP by RAYE». Music.apple.com. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 18 juliol 2020].
  17. ↑ «Raye - Shhh (Official Video)». Youtube.com, 17-11-2016. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 12 juliol 2020].
  18. ↑ «Official Singles Chart Top 100 | Official Charts Company». www.officialcharts.com. Arxivat de l'original el 9 April 2023. [Consulta: 12 abril 2023].
  19. ↑ «XOYO | Whats on Shoreditch». Xoyo.co.uk. Arxivat de l'original el 18 July 2020. [Consulta: 18 juliol 2020].
  20. ↑ «Side Tape - EP by RAYE». Music.apple.com. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 12 juliol 2020].
  21. ↑ «Raye feat. Maleek Berry & Nana Rogues - 'Confidence'». Capitalfm.com. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 12 juliol 2020].
  22. ↑ «RAYE ANNOUNCES DEBUT UK HEADLINE TOUR FOR AUTUMN 2018». Gigs and Tours. Arxivat de l'original el 4 December 2022. [Consulta: 18 juliol 2018].
  23. ↑ «Tipsy (feat. RAYE) - Single by Odunsi (The Engine)». Music.apple.com. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 18 juliol 2020].
  24. ↑ «Secrets - Single by Regard & RAYE». Music.apple.com. Arxivat de l'original el 4 December 2021. [Consulta: 18 juliol 2020].
  25. ↑ «Official Singles Chart Top 100 | Official Charts Company». Officialcharts.com. Arxivat de l'original el 4 July 2020. [Consulta: 12 juny 2020].
  26. ↑ «Official Dance Singles Chart Top 40 | Official Charts Company». Officialcharts.com. Arxivat de l'original el 5 July 2020. [Consulta: 12 juny 2020].
  27. ↑ «RAYE on Twitter: "💔👱🏼‍♀️Natalie Don't👱🏼‍♀️💔 Friday.… "». Arxivat de l'original el 8 July 2020. [Consulta: 8 juliol 2020].
  28. ↑ Savage, Mark «How updating Dolly Parton helped Raye find her voice». BBC News, 15-07-2020.
  29. ↑ «Raye Shares New Disco Anthem "Love of Your Life"». The Line of Best Fit, 06-11-2020. Arxivat de l'original el 25 November 2021. [Consulta: 19 març 2021].
  30. ↑ «Raye Releases The Stunning Video To "Love of Your Life"». Press Party, 12-11-2020. Arxivat de l'original el 18 November 2020. [Consulta: 19 març 2021].
  31. ↑ «RAYE reveals how her new EP helped heal her broken heart». uk.news.yahoo.com, 06-09-2020. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 7 setembre 2020].
  32. ↑ «iTunes - Music - BED - Single by Joel Corry, RAYE & David Guetta». iTunes Store. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 19 febrer 2021].
  33. ↑ «Exclusive: RAYE on 'levelling up' with her massive new dance anthem Call On Me». GAY TIMES, 11-06-2021. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 11 juny 2021].
  34. ↑ «'Tears and pain' as Polydor holds Raye debut album». BBC News, 30-06-2021. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 30 juny 2021].
  35. ↑ Cragg, Michael «‘I’m angry, I’m raging’: how Raye took on her record label – and won» (en anglès). The Guardian, 25-09-2021.
  36. ↑ Clarke, Patrick. «RAYE says she hasn't "been allowed" to release her debut album». NME, 30-06-2021. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 30 juny 2021].
  37. ↑ «Raye quits social media amid claims label won't let her release debut album». NME, 04-07-2021. Arxivat de l'original el 24 March 2022. [Consulta: 11 juliol 2021].
  38. ↑ «Just a little Croydon girl with a dream 😭😭😭», 09-07-2021. Arxivat de l'original el 26 December 2021.
  39. ↑ «RAYE announces 'The Euphoric Sad Show' UK and Irish headline tour». NME, 31-08-2021. Arxivat de l'original el 31 December 2021. [Consulta: 31 desembre 2021].
  40. ↑ Magnocavallo, Fabio. «RAYE - Hard Out Here». EUPHORIA., 01-07-2022. Arxivat de l'original el 26 August 2022. [Consulta: 26 agost 2022].
  41. ↑ «RAYE unveils new single "Black Mascara"». The Line of Best Fit. Arxivat de l'original el 26 August 2022. [Consulta: 26 agost 2022].
  42. ↑ «RAYE delivers new tracks "Escapism." featuring 070 Shake and "The Thrill Is Gone."». The Line of Best Fit. Arxivat de l'original el 13 October 2022. [Consulta: 13 octubre 2022].
  43. ↑ «Raye | full Official Chart history». Official Charts Company. Arxivat de l'original el 6 September 2020. [Consulta: 8 juliol 2017].
  44. ↑ Ackroyd, Stephen. «RAYE has announced a string of intimate shows for this October and November». Dork, 13-09-2022. Arxivat de l'original el 10 October 2022. [Consulta: 10 octubre 2022].
  45. ↑ Richards, Will. «RAYE drops new single 'Escapism' and announces 2023 world tour dates». NME, 13-11-2022. Arxivat de l'original el 18 November 2022. [Consulta: 18 novembre 2022].
  46. ↑ «RAYE celebrates her first-ever Top 10 single as a solo artist with Escapism.: "It's such a blessing"». Official Charts Company, 02-12-2022. Arxivat de l'original el 5 December 2022. [Consulta: 2 desembre 2022].
  47. ↑ «Raye». Billboard. Arxivat de l'original el 13 December 2022. 
  48. ↑ «Escapism--RAYE Performs with 070 Shake». CBS, 16-02-2023. Arxivat de l'original el 16 February 2023. [Consulta: 16 febrer 2023].
  49. ↑ Mier, Tomás (23 January 2023). «Kali Uchis Will Explore the 'Burning Expression of Desire' on New Album». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 23 January 2023. 
  50. ↑ Aswad, Jem. «SZA Unveils More 'S.O.S.' Tour Dates in North America and Europe». Variety, 11-04-2023. Arxivat de l'original el 15 April 2023. [Consulta: 11 abril 2023].
  51. ↑ «Raye turns 'My 21st Century Blues' into choir-backed symphony with cinematic live album». Rolling Stone. 5 December 2023. Arxivat de l'original el 5 December 2023. 
  52. ↑ «Raye: Singer-songwriter makes history winning six Brit Awards». BBC, 03-03-2024. Arxivat de l'original el 3 March 2024. [Consulta: 3 març 2024].
  53. ↑ Aniftos, Rania (29 March 2024). «Raye Reveals She Co-Wrote 'Riiverdance' on Beyoncé's 'Cowboy Carter': 'What an Honour'». Billboard. 
  54. ↑ «Kristen Wiig is Hosting Saturday Night Live on April 6 with Musical Guest Raye», 13-03-2024. Arxivat de l'original el 8 April 2024. [Consulta: 8 abril 2024].
  55. ↑ Wilkes, Emma. «Watch RAYE perform 'Worth It' And 'Let There Be Light' On 'Saturday Night Live'». NME, 07-04-2024. Arxivat de l'original el 18 May 2024. [Consulta: 8 juny 2024].
  56. ↑ Kelly, Tyler Damara. «Raye unveils new project, "Genesis."». The Line of Best Fit, 07-06-2024. Arxivat de l'original el 24 August 2024. [Consulta: 8 juny 2024].
  57. ↑ «Radio 1's Big Weekend 2024». BBC Music Events. [Consulta: 13 juny 2024].
  58. ↑ «Taylor Swift Adds 5 Opening Acts to London Eras Tour Dates: 'Love Their Music'» (en anglès). People. Arxivat de l'original el 5 August 2024. [Consulta: 5 agost 2024].
  59. ↑ «RAYE releases "Live at Montreux" album!». Montreux Jazz Festival, 12-09-2024. [Consulta: 13 octubre 2024].
  60. ↑ Mamo, Heran. «RAYE Shares Her 2025 ‘Grammy Nominated Tears’ After Earning First Three Nods». Billboard, 08-11-2024. [Consulta: 9 novembre 2024].
  61. ↑ Mezzi, Cecilia. «Dance-Pop Singer RAYE on Gospel Inspirations, New Releases and Ending Girl Hate». Phoenix Magazine. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  62. ↑ «You Don't Know Me: Raye Is Re-Defining The Pop Game». Clash, 31-05-2017. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  63. ↑ O'Shea, Clare. «Nine Songs: Raye». The Line of Best Fit, 26-08-2022. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  64. ↑ «'Frank Ocean taught me how to turn emotions into poetic madness' - Raye». BBC Radio 1Xtra, 23-09-2016. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  65. ↑ «FROM THE VAULT:RAYE». TMRW Magazine, 05-05-2021. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  66. ↑ «Raye of Light: Raye». Notion, 12-04-2019. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  67. ↑ «'Radio City Hits Live artist RAYE opens up about working with Beyoncé on The Lion King'». Planet radio, 30-09-2019. Arxivat de l'original el 4 March 2024. [Consulta: 4 març 2024].
  68. ↑ «'RAYE Shares Exclusive BTS Look at 'Hard Out Here'». Paper magazine, 01-07-2022. Arxivat de l'original el 3 March 2023. [Consulta: 11 febrer 2023].
  69. ↑ Beaumont-Thomas, Ben. «Raye's lockdown listening: 'Nina Simone tears your skin and burns your eardrums'». The Guardian, 12-06-2020. Arxivat de l'original el 12 January 2023. [Consulta: 12 gener 2023].
  70. ↑ «Raye:'My drug use got pretty deep and really dangerous'». BBC News, 01-02-2023.
  71. ↑ Mier, Tomás (1 February 2023). «Raye Is Brutally Honest and Finally in Control on Her Debut Album. Getting There Wasn't Easy». Rolling Stone. Arxivat de l'original el 3 February 2023. 
  72. ↑ «Noel Gallagher and World's Top Songwriters Honored at 2019 BMI London Awards». BMI.com, 21-10-2019. Arxivat de l'original el 22 October 2019. [Consulta: 8 febrer 2023].
  73. ↑ «'One of the greatest British artists of her generation': The Orchard's UK president Ian Dutt on Raye». www.musicweek.com. Arxivat de l'original el 26 January 2024. [Consulta: 28 gener 2024].
  74. ↑ Grein, Paul (28 February 2024). «Raye Becomes First Woman to Win Songwriter of the Year Ahead of 2024 Brit Awards». Billboard. 
  75. ↑ Sawer, Patrick «Raye makes Brits history with record awards haul in single year». The Telegraph, 02-03-2024.
  76. ↑ «BBC 100 Women 2024: Who is on the list this year?». BBC, 03-12-2024 [Consulta: 3 desembre 2024].

Enllaços externs

[modifica]
  • Raye - Lloc web oficial
  • Raye a Discogs (anglès)
  • Raye at MusicBrainz
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Raye&oldid=34587688»