Shahrnush Parsipur
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Shahrnush Parsipur (Persa:شهرنوش پارسیپور; nascuda el 17 de febrer de 1946) és una escriptora i traductora d'origen iranià.[1][2]
Biografia
[modifica]Shahrnush Parsipur va néixer el 17 de febrer de 1946; va néixer i es va criar a Teheran.[3][4][5] El 1967 va ser contractada per la Ràdio-Televisió iraniana com a editora i productora de programes. Parsipur es va llicenciar el 1973 en sociologia a la Universitat de Teheran,[3] i va estudiar llengua i civilització xinesa a la Sorbona de 1976 a 1980.
L'octubre de 1974, en protesta contra les atrocitats comeses pel govern, va dimitir i va ser arrestada per la Savak, la policia secreta del Xa, i detinguda durant uns dos mesos sense càrrecs formals.
Al juliol de 1981, Shahrnush Parsipur va ser empresonada de nou juntament amb alguns membres de la família; va ser alliberada de la presó de la República Islàmica només el març de 1986, després de 4 anys, 7 mesos i 15 dies de detenció, de nou sense cap acusació formal.
El seu primer llibre va ser Tupak-e Qermez (The Little Red Ball – 1969), una història per a joves. Els seus primers contes es van publicar a finals dels anys seixanta. Una de les primeres històries va aparèixer a Jong-e Isfahan, núm. 9 (juny de 1972), un número especial de contes que també va incloure històries d'Esma'il Fasih, Houshang Golshiri, Taqi Modarresi, Bahram Sadeghi i Gholam Hossein Saedi. La seva novel·la Tajrobeha-ye Azad (Ofertes de prova – 1970) va ser seguida per la novel·la Sag va Zemestan-e Boland (El gos i el llarg hivern), publicada el 1976. El 1977, va publicar un volum de contes anomenats Avizeh'ha-ye Bolur (Arrecades de pendent de cristall).
A finals de la dècada del 1980, Parsipur va rebre una atenció considerable als cercles literaris de Teheran, amb la publicació de diverses de les seves històries i diversos avisos i una llarga entrevista amb ella a la revista Donya-ye Sokhan. La seva segona novel·la va ser Touba va ma'na-ye Shab (Touba and the Meaning of Night - 1989), que Parsipur va escriure després de passar quatre anys i set mesos a la presó.[5] Just abans de l'empresonament, el 1990, va publicar una novel·la curta, en forma d'històries connectades, anomenada Zanan bedun-e Mardan (Dones sense homes), que Parsipur havia acabat a finals dels anys setanta. El primer capítol va aparèixer a Alefba, núm. 5 (1974). El govern iranià va prohibir Dones sense homes a mitjans de la dècada del 1990 i va pressionar l'autor perquè desistiés d'aquest tipus d'escriptura. A principis de 1990, Parsipur va acabar la seva quarta novel·la, una història de 450 pàgines d'una dona Don Quixot anomenada Aql-e abirang (Logos de color blau), que no estava disponible a principis de 1992.
El 1994 va anar als Estats Units i va escriure Prison Memoire, 450 pàgines de les seves memòries de quatre vegades que va estar a diferents presons. El 1996 va escriure la seva cinquena novel·la Shiva, una ciència-ficció de 900 pàgines. El 1999 va publicar la seva sisena novel·la, Majaraha-ye Sadeh va Kuchak-e Ruh-e Deraxt (La senzilla i les petites aventures de l'esperit de l'arbre), en 300 pàgines. L'any 2002 va publicar la seva setena novel·la, Bar Bal-e Bad Neshastan (A les ales del vent), en 700 pàgines.
Des de 2006, ha realitzat diversos programes per a Radio Zamaneh amb seu a Amsterdam.
Premis
[modifica]Parsipur va rebre el prestigiós premi Hellmann Hammett pels drets humans l'any 1994 i va ser guardonada el 2003 a la Gala de l’Enciclopèdia Iranica de Miami, pels seus èxits de tota la vida com a novel•lista i figura literària, la primera guanyadora de la International Writers Project Fellowship de la Programa d'escriptura creativa i l’Institut Watson d'Estudis Internacionals de la Universitat de Brown per al 2003 al 2004. Va rebre un doctorat honoris causa per la Universitat de Brown el 2010.[6]
El desembre de 2024, Shahrnush Parsipur va ser inclosa a la llista de les 100 dones de la BBC.[7]
Vida personal
[modifica]Es va casar amb el director de cinema iranià Nasser Taghvai, però el matrimoni va acabar en divorci després de set anys. Tenen un fill junts.
Obres
[modifica]Novel·les
[modifica]- Touba i el significat de la nit (novel·la - 1989- طوبی و معنای شب (داستان بلند)
- The Blue Reason (novel·la - 1994 - عقل آبی (داستان بلند)
- Les simples i petites aventures de l'esperit de l'arbre (novel·la - 1999 - ماجراهای ساده و کوچک روح درخت (داستان بلند)
- El gos i el llarg hivern (novel·la - 1974- سگ و زمستان بلند (داستان بلند)
- Asieh Between Two World (novel·la - 2009 - آسیه در میان دو دنیا (داستان بلند)
- Shiva (ciència ficció - 1999 - شیوا (داستان دانش)
- A les ales del vent (novel·la - 2002) بربال باد نشستن (داستان بلند)
Altres obres
[modifica]- Dones sense homes (novel·la - 1990 - زنان بدون مردان (داستانک)
- Oferta de prova (novel·la - 1975 - تجربه های آزاد (داستانک)
- Penjolls de cristall (contes - 1974 - آویزه های بلور (مجموعه داستان)
- Bola vermella (conte per a nens - 1969 - توپک قرمز)
- Cerimònia del te en presència del llop (contes - 1993 - آداب صرف چای در حضور گرگ
- Men from Various Civilizations (novel·la - 1993 - داستان های مردان تمدن های مختلف)
- Memòria de la presó (memòria - 1996) خاطرات زندان; republicat com a Kissing the Sword: A Prison Memoir (2013, Feminist Press)
Traduccions
[modifica]- Astrologia xinesa (1975), de Paola Delsol, de l'anglès طالع بینی چینی
- El mestre Lao Tzu i el taoisme (1987), de Max Kaltenmark, del francès لائوتزه و مرشدان دائوئی نوشته ماکس کالتنمارک، ترجمه ترجمه ارجمه ائوئی
- Tanius' Cliff (1991), d’Amin Maalouf, del francès صخره تانیوس نوشته امین مالوف، ترجمه از فرانسه ٌ
- Witch Hunting, (1990), de Shirley Jackson, de l'anglès شکار جادوگران شرلی جاکسون ، ترجمه از زبان انگلیسی
- Història de la Xina (1995), des de les guerres de l'opi fins a la revolució cultural 4 volums, del francès از فرانسه
- Història de la Xina per a joves (1990), del francès تاریخ چین برای نو جوانان، ترجمه از فرانسه
- Parapsicologia (1990), de la sèrie "What I Know", del francès پیراروانشناسی از سری چه می دانم، ترجمه از فرانسه
- Viatge a l'Oest (1995), de Wu Cheng'en, traduït del francès سیر باختر، رمان، نوشته ووچنگ نن، ترجمه از فرانسه ُرانسه ُ
- Spanking the Maid (2004), de Robert Coover مستخدمه کتک خور، نوشته رابرت کوورو ترجمه از انگلیسی
- An Unquiet Mind (2004), de Kay Redfield Jamison — de l'anglès ذهن بی قرار ، نوشته کای ردفیلد جامیسون ، ترجمه از انگلیییی
- Mitologia (2003), a càrrec del grup de professors de diferents universitats اساطیر جهان، نوشته گروه دانشمندان اسطوره شناس دانشگاهل فهان، نوشته گروه دانشمندان دنیا ترجمه از انگلیسی
Traducció de les seves obres
[modifica]Dones sense Homes
[modifica]Zanan bedun-e Mardan en persa
- Índia - Aanungal Illatha Pennungal) traduït al malaiàlam per SA Qudsi i publicat per Mathrubhumi Books, Calicut, 2005
El llibre també té una traducció al francès (traduït com a Femmes sans hommes), polonès (Kobiety bez mężczyzn), romanès (Femei fără bărbați), portuguès, espanyol (mujeres sin hombres, ISBN 8481362689) i estonià (Meesteta naised).
La tuba i el significat de la nit
[modifica]Tuba va Ma'na-ye Shab en persa
- USA - Touba and the Meaning of Night) traduït a l'anglès per Kamran Talattof, 2005.
- Polònia - Tuba i znaczenie nocy traduït al polonès per Anna Krasnowolska, 2012.
El llibre també està traduït a l'alemany, l'italià i el suec.
Referències
[modifica]- ↑ Talattof, Kamran. Modernity, Sexuality, and Ideology in Iran: The Life and Legacy of a Popular Female Artist (en anglès). Syracuse University Press, 2011-06-01, p. 192. ISBN 978-0-8156-5139-0.
- ↑ «نگاهی به زندگی و آثار شهرنوش پارسی پور» (en persa). BBC Persian, 19-11-2004. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Shahrnush Parsipur Lecture, UCLA». Parstimes.com, 20-02-2005. [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ Madoff, Steven Henry. Shirin Neshat: Facing History (en anglès). Smithsonian Institution, 2015, p. 222. ISBN 978-1-58834-509-7.
- ↑ 5,0 5,1 Nash, Geoffrey. Writing Muslim Identity (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2012-01-26, p. 87. ISBN 978-1-4411-1729-8.
- ↑ electricpulp.com. «ṬUBĀ VA MAʿNĀ-YE ŠAB – Encyclopaedia Iranica». www.iranicaonline.org. Arxivat de l'original el 17 novembre 2017. [Consulta: 23 abril 2018].
- ↑ «BBC 100 WomEl 2024: Who is on the list this year?». BBC. BBC, 03-12-2024.