Shin Daewe
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1973  (51/52 anys)Yangon (Myanmar) |
| Activitat | |
| Ocupació | directora de cinema, periodista, directora de documentals |
| Premis | |
| |
| |
Shin Daewe (Yangon, 1973), nascuda Cho Cho Hnin (ချိုချိုနှင်း), és una documentalista birmana. És una de les dones documentalistes pioneres al país.[1][2][3]
Carrera
[modifica]Encara adolescent, Shin Daewe va ser una activista implicada a les diverses protestes ocorregudes a l'antiga Birmània l'any 1988. Va ser empresonada durant un mes el 1990 i durant un any el 1991 per la seva participació. Mentre estudiava a la Universitat de Yangon, va escriure poemes i obres de ficció que es van publicar en premsa durant la dècada de 1990. Tanmateix, també estava fascinada pel cinema. Entre 1997 i 2000, Shin Daewe va treballar com a assistent de producció a Audio Visual (AV) Media, que va ser la primera companyia privada de cinema documental del país.[4][5] El 2006 es va casar amb el fotògraf de carrer Ko Oo, qui més tard es convertiria en un col·laborador proper com a director de fotografia.[6]
Va treballar com a periodista al Democratic Voice of Burma (DVB) entre 2005 i 2010, i va cobrir la Revolució Safrà. Va començar la seva carrera cinematogràfica l'any 2007, després d'assistir a un taller a l'Escola de Cinema de Yangon, una organització sense ànim de lucre amb seu a Berlín. Va sentir-se inspirada després de veure el documental danès Burma VJ d'Anders Østergaard, que va rebre una rebuda sense precedents entre el públic birmà.[7][4]
Una de les obres més reconegudes de Shin Daewe és el seu documental de 2008 An Untitled Life, que segueix la història d'un escultor de Mandalay anomenat Rahula.[8] La seva altra pel·lícula d'èxit, Brighter Future, descriu la història del col·legi budista Phaung Daw Oo, a Mandalay, amb el què va guanyar el premi al millor documental al Festival de Cinema Art of Freedom, el 2009. La seva pel·lícula Take Me Home, que és una història sobre els Kachin, que van ser desplaçats pel conflicte al nord de Birmània. Aquest títol va guanyar el Festival de Cinema de Wathan de 2014.[4][9]
El 2013, Shin Daewe va dirigir un documental de 15 minuts titulat Now I'm 13, que descriu les lluites d'una adolescent del centre de Myanmar que es veu privada d'oportunitats educatives a causa de la pobresa. Aquest documental li va valer el Premi de Plata al Festival Internacional de Kota Kinabalu i el Premi al Millor Documental al Festival de Wathann de 2014. També va documentar les protestes dels estudiants contra el projecte de llei d'educació nacional de Myanmar el 2015. Ha realitzat més de 15 curtmetratges documentals que s'han projectat en festivals internacionals de cinema.[10]
El seu reportatge "Ayeyarwady Riverbank Erosion", que mostra les conseqüències antropogèniques del canvi climàtic a Myanmar, va guanyar els premis Grace de 2024.[11]
Detenció
[modifica]El 15 d'octubre de 2023, soldats de l'exèrcit de Myanmar van arrestar Shin Daewe a la terminal d'autobusos d'Aung Mingalar a Yangon després que trobessin un dron al seu equipatge. El 10 de gener de 2024, va ser empresonada de per vida a la presó d'Insein, en virtut de la Llei antiterrorista a causa de les acusacions que va finançar i ajudar terroristes.[12] L'Institut IDFA va demanar la seva posada en llibertat.[13]
Filmografia
[modifica]| Any | Títol (en anglès) | Notes | Refs. |
|---|---|---|---|
| 2008 | An Untitled Life | Curtmetratge | [14][8][15] |
| 2009 | Brighter Future | ||
| 2010 | Robe | [2] | |
| 2013 | Take Me Home | ||
| Now I'm 13 | Curtmetratge | [16][12] | |
| 2017 | Yangon, the City Where We Live | Curtmetratge | [6] |
Reconeixements
[modifica]Va ser anomenada a la llista de "Dones inspiradores de Myanmar" del diari digital The Irrawaddy.[17] El desembre de 2024, Shin Daewe va ser inclosa a la llista de 100 Women de la BBC, que reconeix les dones més inspiradores i influents de l'any.[18]
Referències
[modifica]- ↑ Han, Thi Ri. «Nargis documentary spurs new generation of filmmakers» (en anglès americà). Frontier Myanmar, 30-08-2016. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Vitali, Valentina «Contemporary Women Filmmakers in Myanmar: Reflections on a Visit in February 2019» (en anglès). BioScope: South Asian Screen Studies, 11, 1, 6-2020, pàg. 78–91. Arxivat de l'original el 2024-01-11. DOI: 10.1177/0974927620935754. ISSN: 0974-9276 [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ Sylla, Fanta; Rogers, Andrew. «Locarno: Thu Thu Shein Discusses Myanmar’s Budding Independent Film Industry, the Value of Collaboration» (en anglès americà). Variety, 16-08-2016. [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Myay, Chan. «'I've Always Looked for Ways to Expose the Country's Real Situation'» (en anglès americà). The Irrawaddy, 25-12-2013. Arxivat de l'original el 2023-03-05. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «အမျိုးသမီးသတင်းထောက် တစ်ဦး ပြန်ပြောင်းပြောပြတဲ့ သွေးစွန်းခဲ့တဲ့ရွှေဝါရောင်» (en birmà). BBC News မြန်မာ, 28-09-2019. Arxivat de l'original el 2023-03-06 [Consulta: 6 gener 2025].
- ↑ 6,0 6,1 «Yangon, the City Where we Live» (en anglès). Visual Documentary Project. Center for Southeast Asian Studies, Kyoto University, 2017. Arxivat de l'original el 11 de gener 2024. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Htet Paing, Tin. «Remembering Revolution: The Dilemmas of a Journalist» (en anglès americà). The Irrawaddy, 19-09-2017. Arxivat de l'original el 5 de març 2023. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ 8,0 8,1 «Featured Filmmaker: Ko Thaid Dhi» (en anglès). EngageMedia, 06-09-2016. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ «ခေတ်ကိုထင်ဟပ်နေတဲ့ ဇာတ်လမ်းမျိုးတွေကိုရုပ်ရှင်အဖြစ် ရိုက်ကူးချင်သူ ဒါရိုက်တာရှင်ဒေဝီ» (en anglès americà). Popular Journal, 23-07-2018. Arxivat de l'original el 6 de març 2023. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ «Inspiring Women of Burma» (en anglès americà). The Irrawaddy, 18-03-2016. Arxivat de l'original el 3 de desembre 2024. [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Alliance for women in media foundation unveils winners of the 49th annual Gracie Awards» (en anglès americà). The Gracies, 01-03-2024. Arxivat de l'original el 2024-12-10. [Consulta: 10 desembre 2024].
- ↑ 12,0 12,1 Wei, Brian «Myanmar Junta Jails Award-Winning Filmmaker for Life» (en anglès). The Irrawaddy. Irrawaddy Publishing Group, 10-01-2024 [Consulta: 11 gener 2024]. Arxivat 2024-01-11 a Wayback Machine.
- ↑ «Over 100 workers from Burma arrested in Malaysia; Martin Smith says scale of crisis is unprecedented» (en anglès). DVB, 26-01-2024. Arxivat 2024-12-08 a Wayback Machine.
- ↑ «An Untitled Life (2008)» (en anglès). MUBI. MUBI Inc.. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Han, Thi Ri «Nargis documentary spurs new generation of filmmakers». Boomerang Media Pte. Ltd., 30-08-2016 [Consulta: 11 gener 2024]. Arxivat 2023-03-05 a Wayback Machine.
- ↑ «Now I'm 13 (2014)» (en anglès). MUBI. MUBI Inc.. Arxivat de l'original el 11 de gener 2024. [Consulta: 11 gener 2024].
- ↑ Linn, Hsu Wai. «လေးစားအားကျဖွယ် ထက်မြက်သော အမျိုးသမီးများ (၇) (Seven Women who are Respectful and Intelligent)» (en birmà). ဧရာဝတီ, 07-04-2016. Arxivat de l'original el 6 de març 2023. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ «BBC 100 Women 2024: Who is on the list this year?» (en anglès britànic). BBC News, 03-12-2024. [Consulta: 6 gener 2025].
