Mário Soares

Mário Alberto Nobre Lopes Soares

(1978)
Nom original	(pt) Mário Soares (pt) Mário Alberto Nobre Lopes Soares
Biografia
Naixement	7 desembre 1924 Lisboa (Portugal)
Mort	7 gener 2017 (92 anys) Lisboa (Portugal)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Sepultura	Cementiri dos Prazeres (Lisboa)
19è President de Portugal 4t de la Tercera República (des de 1974)
9 de març de 1986 – 9 de març de 1996
← António dos Santos Ramalho Eanes Jorge Fernando Branco de Sampaio →
107è Primer Ministre de Portugal 5è de la Tercera República (des de 1974)
23 de juliol de 1976 – 28 d'agost de 1978
← Vasco Leotte de Almeida e Costa Alfredo Jorge Nobre da Costa →
114è Primer Ministre de Portugal 12è de la Tercera República (des de 1974)
9 de juny de 1983 – 6 de novembre de 1985
← Francisco José Pereira Pinto Baslemão Aníbal Antonio Cavaco Silva →
Dades personals
Nacionalitat	Portuguesa
Religió	Ateu
Formació	Universitat de Lisboa
Activitat
Camp de treball	Política
Lloc de treball	Estrasburg Brussel·les
Ocupació	Advocat, historiador, professor i polític
Ocupador	Universitat de Rennes 2, professor lector (1970–1972)
Partit	Partit Comunista de Portugal (fins a 1945) Moviment de la Unitat Democràtica (1945-1964) Acció Socialista Portuguesa (1964-1973) Partit Socialista (des de 1973)
Membre de	Academia Brasileira de Letras Acadèmia del Regne del Marroc (soci) Acadèmia de Ciències d'Ultramar
Família
Cònjuge	Maria de Jesus Simões Barroso Soares
Fills	João Barroso Soares
Pare	João Lopes Soares
Premis
(2010)  Doctor honoris causa per la Universitat Burdeus-Montaigne../... 57+
Signatura
Lloc web	fmsoares.pt
Llista Diputat al Parlament Europeu Representa: Partit Socialista 20 juliol 1999 – 19 juliol 2004 Legislatura: V legislatura del Parlament Europeu Circumscripció electoral: Portugal Electe a: eleccions al Parlament Europeu de 1999 17è President de Portugal 9 març 1986 – 9 març 1996 ← António Ramalho Eanes – Jorge Sampaio → 112è Primer ministre de Portugal 9 juny 1983 – 6 novembre 1985 ← Francisco Pinto Balsemão – Aníbal Cavaco Silva → Membre del gabinet: IX Constitutional Government of Portugal (en) 149è Ministre d'Afers Exteriors 12 octubre 1977 – 30 gener 1978 Membre del gabinet: I Constitutional Government of Portugal (en) 105è Primer ministre de Portugal 23 juliol 1976 – 28 agost 1978 ← José Pinheiro de Azevedo – Alfredo Nobre da Costa → Membre del gabinet: I Constitutional Government of Portugal (en) , II Constitutional Government of Portugal (en) Diputat de l'Assemblea Constituent 16 octubre 1975 – 2 abril 1976 Legislatura: 1st Constituent Assembly of Portugal (en) Circumscripció electoral: Lisboa Electe a: eleccions legislatives portugueses de 1975 Minister without Portfolio (en) 26 març 1975 – 8 agost 1975 Membre del gabinet: Fourth Provisional Government of Portugal (en) 144è Ministre d'Afers Exteriors 15 maig 1974 – 26 març 1975 ← National Salvation Junta (en) – Ernesto Melo Antunes → Membre del gabinet: First Provisional Government of Portugal (en) , II Govern provisional de Portugal, Third Provisional Government of Portugal (en) 1r Secretari General del Partit Socialista de Portugal 19 abril 1973 – 13 juny 1985 Membre de l'Assemblea de la República de Portugal Legislatura: 1st/A Portuguese Assembly (en) Circumscripció electoral: Lisboa Electe a: eleccions legislatives portugueses de 1976 Membre de l'Assemblea de la República de Portugal Legislatura: 1st/B Portuguese Assembly (en) Circumscripció electoral: Lisboa Electe a: eleccions legislatives portugueses de 1979 Membre de l'Assemblea de la República de Portugal Legislatura: tercera legislatura de l'Assemblea de la República Portuguesa Circumscripció electoral: Lisboa Electe a: eleccions legislatives portugueses de 1983 Membre de l'Assemblea de la República de Portugal Legislatura: segona legislatura de l'Assemblea de la República Portuguesa Circumscripció electoral: Lisboa Electe a: eleccions legislatives portugueses de 1980

Mário Alberto Nobre Lopes Soares (Lisboa, Portugal 1924 - 2017) va ser un polític portuguès, dues vegades Primer Ministre de Portugal i dues vegades també President de Portugal.

Biografia

Nascut el 7 de desembre de 1924 a Lisboa. Es va llicenciar en Ciències Històrico-Filosòfiques a la Facultat de Lletres de la Universitat de Lisboa, l'any 1951, i en Dret, en la Facultat de Dret de la mateixa universitat, l'any 1957.

Morí el 7 de gener de 2017 en un hospital de la capital portuguesa.

Acció política

Mentre estudià a la universitat milità en el Partit Comunista Portuguès, sent l'encarregat de la secció juvenil.

Allunyat dels seus companys comunistes, l'abril de 1964, a Ginebra, Suïssa, Soares juntament amb Francisco Ramos da Costa i Manuel Tito de Morais crearen l'Acção Socialista Portuguesa (Acció Socialista Portuguesa). El 1968 Soares fou arrestat per la polícia militar (PIDE) durant el govern del general Salazar, conegut com a Estado Novo, i fou sentenciat per un tribunal a ser reclòs en una presó a la colònia de São Tomé al Golf de Guinea. Vuit mesos després aconseguí tornar a Portugal gràcies a la caiguda del dictador Salazar, que havia estat reemplaçat per Marcello Caetano.

El 1970 Soares s'exilià a Roma, i posteriorment, a París, Vincennes i Rennes. El 19 d'abril de 1973 l'Acció Socialista Portuguesa va esdevenir el Partit Socialista de Portugal, sent escollit secretari general del partit, a imatge del Partit Socialista d'Alemanya constituït per Willy Brandt.

L'1 de maig de 1974, després del 25 d'abril, data de la Revolució dels Clavells, Soares va desembarcar a la ciutat de Lisboa, retornant del seu exili a París. Va ser rebut entre una multitud de portuguesos entre els quals hi havia Álvaro Cunhal: ideològicament diferents, van pujar agafats del braç per primera i última vegada.

En el primer govern democràtic de Portugal Soares fou nomenat Ministre d'Afers Exteriors el 1975. En aquest càrrec va ser un dels ferms impulsors de la independència de les colònies portugueses, com Moçambic. Així mateix, el 1976 es decidí abandonar el territori de Timor-Leste, deixant les portes obertes per a la invasió indonèsia de Timor Oriental, que va provocar durant tres dècades la mort d'entre 100.000 i 180.000 soldats i civils van morir en combat o de fam.

Primer Ministre

El 1976 es realitzaren les primeres eleccions completament democràtiques de Portugal, aconseguint el Partit Socialista de Soares la victòria simple i necessitant la creació d'un govern de coalició amb el Partit Popular de Portugal, amb Soares com a Primer Ministre de Portugal. Davant una situació econòmica desastrosa, el govern de Soares emprengué mesures polítiques d'austeritat, les quals el feren molt impopular i generaren revoltes internes. El 1978, davant els embats polítics dels seus ex-companys comunistes, hagué de renunciar al seu càrrec.

Després d'una sèrie de governs conservadors, Soares torna a guanyar les eleccions el 1983, convertint-se de nou en Primer Ministre. En aquesta nova etapa Portugal accelerarà les converses per poder entrar a la Comunitat Econòmica Europea, aconseguint-ho el 1986.

Presidència de la República

En les eleccions a la presidència del país, Soares vencé el 1986 el candidat conservador Diogo Freitas do Amaral per tan sols un punt de diferència percentual. El 1991 fou reelegit per continuar en el seu càrrec, aquest cop per més del 70% dels vots emesos.

El 1996 abandonà definitivament el seu càrrec, sent succeït pel també socialista Jorge Sampaio

Vida política postpresidencial

Funeral de Mário Soares a Lisboa.

El 1999 fou escollit diputat pel Parlament Europeu entre aquell mateix any i el 2004. En aquella legislatura el Partit Socialista Europeu el presentà com a candidat a presidir el Parlament perdent davant la diputada popular Nicole Fontaine.

El 1991 fundà la seva pròpia Fundació, Fundació Mário Soares. El 1995 fo guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional. El 1998 fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar pel govern de Veneçuela i la UNESCO, juntament amb Milad Hanna.

L'any 2005 es presentà com a candidat del Partit Socialista a les eleccions presidencials portugueses, intentant aconseguir així un tercer mandat. L'aparició del candidat independent socialista Manuel Alegre comportà la derrota del candidat oficialista davant el centrista Aníbal Cavaco Silva, que va vèncer en primera volta.

Enllaços externs

• (portuguès) Fundação Mário Soares
• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 1995 Arxivat 2010-03-23 a Wayback Machine.