Vés al contingut

Max Klinger

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMax Klinger
Imatge
(cap a 1900) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1857 Modifica el valor a Wikidata
Leipzig (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1920 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Großjena (Alemanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaGroßjena (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBerlín (1881–)
Brussel·les (1879–1880) Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatAlemanya
FormacióAcadèmia Prussiana de les Arts (1875–1876)
Acadèmia de Belles Arts de Karlsruhe (1874–1875)
Petri school Leipzig (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióEscultor, pintor i catedràtic d'universitat
OcupadorAcademy of Fine Arts Leipzig (en) Tradueix (1897–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentSimbolisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsKarl Gussow, Ludwig des Coudres i Emile Charles Wauters Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
ParellaElsa Asenijeff Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: d843d986-dba6-43c3-b016-b61582cbc89d Discogs: 2236378 Find a Grave: 141592941 Modifica el valor a Wikidata
Estàtua de Beethoven (1902)
Fantasia sobre Brahms de Max Klinger (1890-1894)

Max Klinger (Leipzig, 1857 - Grossjena, 1920) fou un pintor, escultor i artista gràfic alemany.[1]

Biografia

[modifica]

Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Karlsruhe, i del 1883 al 1886 visqué a París, del 1886 al 1888 a Berlín i del 1888 al 1893 a Roma[1] (on es va deixar influir pel Renaixement italià i l'antiguitat clàssica).[2] Va ésser deixeble de Karl Gussow a Berlín i va treballar a l'estudi d'Arnold Böcklin.[3]

El seu treball va tindre una profunda influència en Giorgio de Chirico,[4] Edvard Munch i Max Ernst.[5]

Curiositats

[modifica]

L'asteroid 22369 Klinger fou nomenat així en el seu honor.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 432.
  2. ↑ Birmingham Museum of Art, 2010. Birmingham Museum of Art: Guide to the Collection. Londres: Giles. ISBN 978190483277-5. Pàg. 226.
  3. ↑ Biografías y Vidas (castellà)
  4. ↑ Encyclopædia Britannica (anglès)
  5. ↑ Bio Arxivat 2016-03-06 a Wayback Machine. (anglès)
  6. ↑ NASA (anglès)

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Max Klinger
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Max_Klinger&oldid=34434592»