Moorfleeter Kanal

Moorfleeter Kanal
	El canal des del pont Andreas Meyer en direcció sud-est
Tipus	canal
Classificació CEMT	III
Localització
Entitat territorial administrativa	Bergedorf (Alemanya) i Hamburg-Mitte (Alemanya)
Localització	Carrer Unterer Landweg; Billbrook
Localització	Billwerder Bucht
Localització	Billbrook (en)
	53° 31′ 00″ N, 10° 05′ 11″ E / 53.51656°N,10.08641°E
Característiques
Dimensió	1,75 () km ;
Activitat
Construcció	±1900

El Moorfleeter Kanal o Canal de Moorfleet és un canal navegable^[1] de 2 quilòmetres^[2] al barri de Billbrook al port d'Hamburg a Alemanya. Connecta els canals Tidekanal via el Billwerder Bucht a l'Elba. El canal sense cap resclosa està sotmès al moviment de la marea.

El canal va excavar-se vers la fi del segle xix per a tres raons: desguassar l'aiguamoll de Billbrook, obtenir terra per a alçar els entorns i fer que el nou polígon industrial sigui accessible a gavarres. Vers els anys 1980 va començar a perdre el seu paper pel transport, tot i que sempre hi ha empreses al seu marge que l'utilitzen per a l'aprovisionament.

Vers 1983 un escàndol de pol·lució va esclatar per causa de la fàbrica d'herbicides de la societat Boehringer-Ingelheim establert a prop de la conca de gir a la punta sud del canal. S'hi van trobar dioxines, àcids triclorofenoxiacètics i altres tòxics.^[3] Més de 1600 obrers van tenir problemes de salut, dels quals un terç va morir de càncer. El calvari i les discussions de compensació i d'indemnització van continuar fins al 2004 i enllà.^[4] La situació va conduir al tancament de la fàbrica el 1984. Un programa de despol·lució de l'emplaçament va començar el 1990. Un primer programa d'obres va fracassar. Finalment es va optar per a terraplenar l'antiga conca de gir a la punta del canal, de contornar-la d'un mur impermeable i de crear una depressió permanent per tal d'evitar que l'aigua pol·luïda traspués vers el canal. En total va haver de treure 1.576 m³ de terres molt contaminades i de 9.200 m³ de llot menys contaminat. En una segona fase, va haver-se de treure uns 110.000 m³ més de llot, també posat a l'antiga conca de gir. Fins avui, la intervenció ha costat més de 7 milions d'euro.^[5]

Un bulk-carrier de carbó a la central tèrmica de Tiefstack
La desembocadura del Tidekanal (esquerra) al tardor

Referències

↑ Verordnung zur Bestimmung der schiffbaren Gewässer, Hamburg, 5 de maig de 1987 (traducció: Decret de les vies navegables d'Hamburg), §8
↑ Stadtatlas-Großraum Hamburg, Hamburg, Editorial PAS Verlags GmbH, 2009, ISBN 978-3-934272-92-7, pàgina 52-53
↑ Die Chronik der Skandale, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 22 d'octubre de 1994, pàgina 10 (en català: La crònica dels escàndols)
↑ Angelika Hillmer, Dioxin - das lange Leiden, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 14 de desembre de 2004, (en català: Dioxina: un patiment sense fi)
↑ Moorfleeter Kanal, web de l'ajuntament d'Hamburg, 2004, (en català: El Canal de Moorfleet, sanejament de la pol·lució antiga)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moorfleeter Kanal

[1] Verordnung zur Bestimmung der schiffbaren Gewässer, Hamburg, 5 de maig de 1987 (traducció: Decret de les vies navegables d'Hamburg), §8

[2] Stadtatlas-Großraum Hamburg, Hamburg, Editorial PAS Verlags GmbH, 2009, ISBN 978-3-934272-92-7, pàgina 52-53

[3] Die Chronik der Skandale, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 22 d'octubre de 1994, pàgina 10 (en català: La crònica dels escàndols)

[4] Angelika Hillmer, Dioxin - das lange Leiden, Hamburger Abendblatt, Hamburg, 14 de desembre de 2004, (en català: Dioxina: un patiment sense fi)

[5] Moorfleeter Kanal, web de l'ajuntament d'Hamburg, 2004, (en català: El Canal de Moorfleet, sanejament de la pol·lució antiga)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]