Samfaina
 Un bol de samfaina. | |
| Característiques | |
|---|---|
| Altres noms | Tomacat, Pebrereta, Mullador, Pebrot amb tomàquet, Ratatolha, Ratatouille |
| País d'origen | Mediterrània |
| On es menja | Arreu de la mediterrània |
| Gastronomia | Cuina dels Països Catalans |
| Detalls | |
| Tipus | aliment  |
| Mètode de preparació | Sofregit |
| Ingredients principals | Pebrot, tomàquet, albergínia, ocasionalment altres hortalisses. |
La samfaina[1] o pebrereta[2] és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després assaonat amb julivert i pebre.[3] Es pot menjar a soles o d'acompanyant amb carn, caragols o peix.[4]
El mot samfaina es troba escrit per primera vegada el 1890,[3] i prové de l'anterior samfònia i aquest, del llatí symphōnĭia (simfonia).[5]
Descripció
[modifica]
A banda del tomàquet, aquest plat pot incloure pebrot, albergínia, all, ceba i altres verdures (com la carbassa, el carbassó o la patata), en diferents proporcions segons els indrets. És un plat que es sofregeix a la paella. Aquest plat es pot condimentar eventualment amb julivert i pebre o amb altres herbes com orenga, farigola o llorer.
És indicat tant per menjar a soles amb pa o com a acompanyant d'un element principal com carn, peix, llegums, cargols, arròs, pasta o verdura. Menjada a soles, hom podria considerar-la un dels plats estrella de la cuina dels Països Catalans i, quan fa d'acompanyament, és una de les quatre salses bàsiques de la cuina dels Països Catalans burgesa i popular, juntament amb l'allioli, el sofregit i la picada.[4]
Segons Joan Perucho i Néstor Luján, és "la salsa més important, l'única i irrefutable salsa que la cuina catalana ha aportat a la gastronomia".[4]
Cal destacar que l'arribada del tomàquet, tan habitual actualment en la cuina catalana,[6] és relativament recent. Concretament, arribà des de les Amèriques en el segle xv. Sembla que el floriment de salses a base de tomàquet en el Mediterrani occidental és gràcies a la intensa relació comercial entre els països de la zona. Cal especular, doncs, que la samfaina com es coneix avui dia, junt amb altres variants com la ratatolla occitana i les salses de tomàquet napolitanes, no existia com a tal abans d'aleshores. És possible doncs que la samfaina catalana dels segles XIV i adés era idèntica al que ara anomenem escalivada o espencat.
Altres noms
[modifica]Als Països Catalans podem trobar el mateix plat, o un de molt semblant, amb altres noms, encara que el de "samfaina" siga el més estès. A Girona s'anomena pebrot i tomata, i a Eivissa salsa de tomata i pebreres.[4]
El mullador és el nom que rep la samfaina en diverses comarques centrals i meridionals del País Valencià, tot i que aquest mot té un sentit més ampli de salsa per a mullar.[7] Aquest nom prové de l'acció de mullar (banyar en salsa) algun menjar més bàsic i menys saborós, com per exemple una coca de dacsa o pa. Aquesta paraula podria tenir relació amb el murcià moje, una mena d'amanida de verdures amb què es mulla el pa.
Variacions
[modifica]
Preparacions similars a la samfaina són la piperrada basca, l'alboronía andalusa, la fritada murciana, el pisto manxec amb tomàquet, ceba i tonyina, la fritada riojana i també el txilindron basc amb ceba i pebrot trossejats. La chanfaina castellana, tot i compartir una etimologia pròxima, és una barreja de freixura i menudets, i doncs no es pot comparar amb la samfaina.[4]
Fora de la península Ibèrica es repeteixen elaboracions germanes: la ratatolha (ratatouille en francès) occitana amb tomàquet, albergínia i carabassó, el ragù napolità amb tomàquet i carn, la kapunata maltesa o la caponata siciliana.[4]
A Mallorca un plat similar s'anomena tombet[4] i es prepara amb làmines fines de patates, albergínies i pebrots vermells prèviament fregides en oli d'oliva. Després de traslladar les làmines a una cassola es cobreix amb tomàquet fregit amb all i julivert i es fica al forn per una estona. El tombet es pot menjar sol com si fos un plat vegetarià, però en la cuina local mallorquina se serveix sovint per acompanyar el llom de porc o amb la serviola/llampuga, segons l'època de l'any.[8]
En algunes comarques del sud del País Valencià, com ara a l'Alcoià i a l'Alacantí, aquest plat, amb el nom de mullador, sovint va acompanyat de tonyina o bacallà, recordant el pisto manxec, però habitualment sense ceba. A banda d'aquest nom, a la Marina pot rebre també el nom de pebrereta o tomacat[9] i se li pot afegir carabassa d'estiu i trossos de melva, tonyina de sorra o sangatxo, i fins i tot patata, recordant de nou el tombet mallorquí.[9] A la Marina no és habitual l'ús de ceba, sinó d'albergínia, pebrera i tomàquet.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Assumpta Miralpeix, Aquí Hi Ha Teca! Receptes de cuina catalana amb història
Referències
[modifica]- ↑ «"Samfaina" al DIEC». Institut d'Estudis Catalans. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2021. [Consulta: 3 juny 2018].
- ↑ «"Pebrereta", paraula normativa segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2022. [Consulta: 3 juny 2018].
- ↑ 3,0 3,1 «Samfaina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Terra d'escudella/Samfaina, per Roger Sánchez Amat
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «samfaina». A: Diccionari etimològic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (2004, 4a edició), p. 824. ISBN 9788441225169.
- ↑ «Colman Andrews Catalan cuisine (anglès)». Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ «"Mullador" segons el Diccionari Normatiu Valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2022. [Consulta: 3 juny 2018].
- ↑ «Jill Dupleix, Timesonline». Arxivat de l'original el 2011-06-29. [Consulta: 11 gener 2009].
- ↑ 9,0 9,1 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2009-08-27. [Consulta: 16 juny 2009].
Enllaços externs
[modifica]
- Recepta de samfaina de Receptes.cat
- Recepta per a la samfaina
