Vés al contingut

Nieuw-Vlaamse Alliantie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: N-VA)
Infotaula d'organitzacióNieuw-Vlaamse Alliantie
Dades
Nom curtN-VA i N-VA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologianacionalisme flamenc
liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentredreta Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació sense ànim de lucre Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació13 octubre 2001
FundadorGeert Bourgeois Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitFlandes Modifica el valor a Wikidata
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Membres41.176 (2014) Modifica el valor a Wikidata
MovimentNacionalisme flamenc Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaBart de Wever (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Executiu en capPiet De Zaeger (2004–) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webn-va.be Modifica el valor a Wikidata
Facebook: nieuwvlaamsealliantie X: de_NVA Instagram: de_nva LinkedIn: n-va Youtube: UC4UmvnWkpsDc4yjg0j2ykrA Youtube: NvaBeVlaanderen TikTok: de_nva Modifica el valor a Wikidata

La Nieuw-Vlaamse Alliantie (Aliança Nou Flamenc) és un partit polític flamenc sorgit arran de la separació de l'històric partit nacionalista flamenc Volksunie el 2001. L'N-VA és republicà, de centredreta i aposta per la plena sobirania de Flandes i la seva constitució com a nou estat de la UE.

Història

[modifica]

El 2001 el Volksunie es va dividir en dos partits: Sprit i Nieuw-Vlaamse Alliantie, com a resultat de les lluites internes entre el cap de l'ala dreta, Geert Bourgeois, i el social liberal Bert Anciaux. El nou partit aposta pel nacionalisme flamenc per vies pacífiques, reclamant un Flandes republicà dins una Confederació Europea.

Entre els seus punts de vista polítics hi ha la defensa de l'eutanàsia, de l'avortament i dels drets dels homosexuals, i ha participat en celebracions de l'orgull gai, com també votat a favor dels matrimonis homosexuals i de l'adopció per part de parelles del mateix sexe.

A les eleccions regionals belgues de 2004 es va presentar en coalició amb Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V), cosa que va repetir a les eleccions legislatives de 2007. Això provocà el trencament amb el partit de Jean-Marie Dedecker, qui es va presentar a les eleccions amb la Lijst Dedecker. A les eleccions legislatives belgues de 2010 es presentà en solitari i fou el partit més votat,[1] però no va participar de la reforma constitucional de 2011[2] i va passar a l'oposició del govern de coalició encapçalat per Elio di Rupo.[3]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2014, Charles Michel del Mouvement Réformateur (MR) esdevingué el primer ministre més jove de la història de Bèlgica.[4] amb un govern de coalició de N-VA, MR, CD&V i Open Vlaamse Liberalen en Democraten (Open Vld). A principis de desembre de 2018 l'oposició del N-VA al Pacte Mundial per a les Migracions va provocar la seva sortida del govern[5] i MR, CD&V i Open Vld van continuar breument com a gabinet minoritari fins que Michel va dimitir el 18 de desembre de 2018. Com que les eleccions estaven programades per al maig de 2019, el gabinet en minoria va continuar de manera provisional fins a les eleccions.[6] Michel va seguir al capdavant del govern de manera provisional fins al 27 d'octubre de 2019, quan fou nomenat President del Consell Europeu sent rellevat per Sophie Wilmès també del MR[7] fins que l'1 d'octubre de 2020 Alexander De Croo de l'Open Vld va assumir el càrrec de primer ministre amb el govern de coalició del seu partit, l'Open Vld amb el MR, els socialistes de Flandes i de Valònia, CD&V i els ecologistes flamencs i els valons, i el N-VA va mantenir-se a l'oposició.[8]

Després de les eleccions legislatives belgues de 2024, el 31 de gener de 2025 Bart de Wever va anunciar al rei dels belgues Felip de Bèlgica l'acord de govern dels nacionalistes flamencs de N-VA, els liberals del Mouvement Réformateur (MR) i Els Compromesos, els demòcratacristians flamencs del Christen-Democratisch en Vlaams (CD&V) i els flamencs demòcrates social d'Endavant, amb 82 escons de 150 a la Cambra de Representants i una agenda amb més federalisme, més autonomia per a les unitats constituents, retallades en la despesa pública social i una setena reforma de l'Estat.[9]

Resultats electorals

[modifica]

Cambra de Representants

[modifica]
Any Líder Vots % Escons +/– Govern
2003 Geert Bourgeois 201,399 3.1
1 / 150
 Nou Oposició
2007 Yves Leterme En coalició amb CD&V
5 / 150
 ▲ 4 Oposició
2010 Bart de Wever 1,135,617 17.4
27 / 150
 ▲ 22 Oposició
2014 1,366,073 20.3
33 / 150
 ▲ 6 Coalició (2014-18)
Oposició (2018-19)
2019 1.086.787 16.0
25 / 150
 ▼ 8 Oposició
2024 1,167.061 16.7
24 / 150
 ▼ 1 Coalició

Senat

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
2003 200,273 3.1
0 / 71
 Nou
2007 En coalició amb CD&V
2 / 71
 Augment 2
2010 1,268,780 19.6
14 / 71
 Augment 12
2014
12 / 60
 Disminució 2
2019
9 / 60
 Disminució 3
2024
10 / 60
 Augment 1

Regional

[modifica]

Parlament de Brussel·les

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
D.E.C. Total
2004 En coalició amb CD&V
0 / 89
 Nou Oposició
2009 2,586 5.0 (#6)
1 / 89
 Augment 1 Oposició
2014 9,085 17.0 (#4)
3 / 89
 Augment 2 Oposició
2019 9.177 18.0 (#4)
3 / 89
 = Oposició
2024 9.571 11.9 (#3)
2 / 89
 ▼ 1 Per determinar

Parlament de Flandes

[modifica]
Any Vots % Escons +/- Govern
2004 En coalició amb CD&V
6 / 124
 Nou Coalició
2009 537,040 13.1 (#5)
16 / 124
 Augment 10 Coalició
2014 1,339,946 31.9 (#1)
43 / 124
 Augment 27 Coalició
2019 1,052,252 24.8 (#1)
35 / 124
 Disminució 8 Coalició
2024 1,045,607 23.9 (#1)
31 / 124
 Disminució 4 Per determinar

Parlament Europeu

[modifica]
Any Vots % Escons +/-
D.E.C. Total
2004 En coalició amb CD&V
1 / 24
 Nou
2009 402,545 9.9 (#5) 6.1
1 / 22
 =
2014 1,123,363 26.7 (#1) 16.8
4 / 21
 Augment 3
2019 1,123,355 22.4 (#1) 14.2
3 / 21
 Disminució 1
2024 995,868 22.1 (#2) 14.0
3 / 21
 =

Referències

[modifica]
  1. ↑ Percival, Jenny. «Belgium divide deepens after Flemish separatists win election» (en anglès). The Guardian, 14-06-2010. [Consulta: 13 juny 2024].
  2. ↑ «"Een van de grootste staatshervormingen ooit"» (en neerlandès). VRT, 11-10-2011. [Consulta: 7 juliol 2024].
  3. ↑ Lesaffre, P. «Elio Di Rupo, sauveur de la Belgique?» (en francès). L'Express, 13-10-2011.
  4. ↑ «Charles Michel officiellement candidat à la présidence du MR». Le Vif, 13-12-2010.
  5. ↑ «El Gobierno belga se reestructura ante la salida del partido mayoritario de la coalición» (en castellà). France 24, 10-12-2018. [Consulta: 30 juny 2024].
  6. ↑ Blenkinsop, Philip. «Belgian PM to stay on heading caretaker government» (en anglès). Reuters, 21-12-2018. [Consulta: 18 juny 2024].
  7. ↑ «La liberal Sophie Wilmes, primera dona cap de govern a Bèlgica». CCMA, 28-10-2019.
  8. ↑ «Alexander De Croo». CIDOB. [Consulta: 18 juny 2024].
  9. ↑ «L’independentista De Wever es converteix en primer ministre de Bèlgica». Nationalia, 03-02-2025. [Consulta: 16 febrer 2025].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nieuw-Vlaamse Alliantie
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nieuw-Vlaamse_Alliantie&oldid=34628507»