Vés al contingut

Operació Vólkhov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentOperació Vólkhov
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 37″ E / 41.3825°N,2.1769°E / 41.3825; 2.1769
Tipusoperació policial Modifica el valor a Wikidata
EpònimVólkhov Modifica el valor a Wikidata
Part deprocés independentista català i Russian interference in European politics (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Data28 octubre 2020 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióBarcelona
Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental)
Igualada (Anoia)
Sant Joan Despí (Baix Llobregat)
Cabrera de Mar (Maresme)
Girona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Participant

Operació Vólkhov va ser el criptònim que va rebre una operació realitzada per la Guàrdia Civil espanyola el 28 d'octubre de 2020 en diverses localitats catalanes.[1]

Va consistir en un seguit d'escorcolls i detencions, a petició del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, a càrrec del magistrat Joaquín Aguirre. La causa està sota secret de sumari.[1]

Investigació

[modifica]

El jutge va informar de 31 entrades i escorcolls en vuit partits judicials de Catalunya, a les províncies de Barcelona i Girona, i que les detencions formen part d'una investigació iniciada la primavera de 2019, com a peça secreta d'una altra causa oberta el 2016 sobre un suposat delicte de corrupció a la Diputació de Barcelona.[2] Alguns mitjans de comunicació van destacar que part dels investigats tenien relació amb Tsunami Democràtic i que haurien aprofitat la relació amb partits polítics per obtenir subvencions i adjudicacions irregulars del govern Torra, i que part d'aquests diners s'haurien fet servir per finançar la Casa de la República, a Waterloo.[3] D'altres mitjans van informar que la Guàrdia Civil vincularia Oriol Soler amb Julian Assange, Edward Snowden i el Kremlin, en una eventual «estratègia per intentar desestabilitzar Espanya».[4]

Detencions

[modifica]

La Guàrdia Civil va detenir 21 persones investigades pels delictes de malversació de fons públics, prevaricació i blanqueig de capitals, entre els quals hi havia David Madí, Oriol Soler, Xavier Vinyals i Josep Lluís Alay, que va quedar en llibertat amb càrrecs.[2] El jutge va informar de 31 entrades i escorcolls en vuit partits judicials de Catalunya, a les províncies de Barcelona i Girona, i que les detencions formen part d'una investigació iniciada la primavera de 2019, com a peça secreta d'una altra causa oberta el 2016 sobre un suposat delicte de corrupció a la Diputació de Barcelona.[2] Alguns mitjans de comunicació van destacar que part del investigats tenien relació amb Tsunami Democràtic i que haurien aprofitat la relació amb partits polítics per obtenir subvencions i adjudicacions irregulars del govern Torra, i que part d'aquests diners s'haurien fet servir per finançar la Casa de la República, a Waterloo.[3][5] Tots els detinguts van quedar en llibertat, nou d'ells després d'estar retinguts dos dies per la guàrdia civil.[6]

Alguns dels detinguts durant l'operació van ser:

  • David Madí, empresari, exsecretari de Comunicació de Jordi Pujol i home de confiança d'Artur Mas, i directiu d'Aigües de Catalunya.[7] Va formar part d'estat major del Procés, que va coordinar l'1-O.[8]
  • Oriol Soler, empresari català, president del Grup Som. Va ajudar en la comunicació durant la tardor del 2017. El novembre del mateix any es reuniria a l'ambaixada d'Equador de Londres amb Julian Assange.
  • Xavier Vinyals, President de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. Va ser cònsol de Letònia a Barcelona.[8]
  • Josep Lluís Alay, director de l'oficina del president Puigdemont des de 2018. Va ser detingut i deixat en llibertat per haver cobrat, presumptament, la seva participació com acadèmic al Fòrum Crans Montana l'estiu de 2017.[8] L'estiu de 2022 el jutge Aguirre arxivaria la causa.[9]
  • Xavier Vendrell, secretari d'organització d'ERC entre 1996 i 2006, i també president del patronat de l'escola d'educació especial El Brot a Sant Joan Despí.[7] Va fer tasques de mediació entre Puigdemont i Junqueras.[8] Investigat per una presumpta gestió irregular en el procés de crear una escola concertada a l'edifici de Vil·la Bugatti, de la seva propietat.[8]
  • Josep González i Cambray, director general de Centres Públics d'Educació de la Generalitat,[7] investigat en referència al cas de la Vil·la Bugatti.
  • Pilar Contreras, directora general de centres concertats i privats, investigada en referència al cas de la Vila Bugatti.
  • Marta Molina, exregidora d'ERC a Sant Joan Despí, gerent del Celleret de la Marta, una botiga en línia de vins i caves. Pròxima a Xavier Vendrell.
  • Toni Fuster i Roc Aguilera, propietaris de l'empresa Events, d'Igualada, investigada per haver realitzat diversos actes institucionals encarregats pel Departament de Presidència, entre ells la Diada del 2019 o encarregats pel Consell de la República, com l'acte de Perpinyà del 29 de febrer de 2020.[8]
  • Jordi Mir (Alcalde de Cabrera de Mar), Enric Mir i Ramon Vilà: Presumptament implicats en la requalificació de Vil·la Bugatti.
  • Jordi Serra,[2] interventor delegat de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, antic interventor delegat del departament de la Presidència amb Carles Puigdemont.[8]
  • Josep Campmajó, empresari, activista i escriptor gironí. Va ser president de l'Associació de Comerciants del Mercat del Lleó.[10]

Causa

[modifica]

El de maig de 2018 el jutge titular del jutjat número 1 de Barcelona, Joaquin Aguirre López, va coordinar l'Operació Estela, on 30 persones van ser detingudes per la Policia Nacional en relació amb una presumpta trama de corrupció vinculada a unes subvencions de la Diputació de Barcelona, atorgades a la Fundació Catmón i a la Fundació Igman i presidides per Víctor Terradellas. Un any després, el 12 de novembre del 2019, la Guàrdia Civil va realitzar més detencions a la secretaria general i el Consell Català de l'Esport de la Generalitat. La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, va dir que es presentarien com a causa particular per mirar d'aclarir què havia passat.

El jutge va obrir llavors una nova peça secreta basant-se en uns àudios que havia trobat al mòbil de Terradellas, i el dimecres 28 d'octubre de 2020 el jutge Aguirre va organitzar una nova operació, Volhov, en què va dur a terme 31 escorcolls i 21 detencions, obrint diverses branques d'investigació:

  • Criptomonedes i soldats russos: Segons la Guàrdia Civil, Terradellas va tenir una conversa telefònica amb David Madí, en què informava que una plataforma de criptomonedes russa podria ajudar a donar estabilitat financera a la Generalitat, aportant entre 100 i 300 milions. L'informe assegura que els russos s'haurien ofert el 24 d'octubre del 2017 a Puigdemont per «comptar amb 10.000 soldats i pagar tot el deute català». La intenció del grup seria fer una nova Suïssa a Catalunya i provocar probablement un conflicte armat amb l'estat.[11]
  • Kremlin, Snowden i Assange: Segons la benemèrita, Oriol Soler hauria demanat ajuda a Julian Assange per crear una estratègia de desinformació i desestabilització vinculada al Kremlin, promovent ingerències russes en territori de la UE.
  • Requalificació de Villa Bugatti, a Cabrera de Mar
  • Subvencions a dit
  • Fòrum Crans Montana
  • Organització d'esdeveniments

Reaccions

[modifica]

El mateix dia 28 a les 13 hores es va organitzar una convocatòria de concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, en protesta contra les detencions. Va comptar amb la presència de diverses personalitats, com Elisenda Paluzie, Marcel Mauri o Quim Torra, entre d'altres. L'actor Pep Planas va llegir el manifest conjunt de denúncia.[12]

El nom triat per l'operació generà polèmica, ja que es referia a la primera batalla de Vólkhov, contesa militar victoriosa de l'exèrcit nazi i la Divisió Blava al riu Vólkhov l'any 1941, durant el Setge de Leningrad[13] en la qual membres de la Guàrdia Civil hi participaren, i de la qual l'octubre de 2020 se celebrava el 79è aniversari.[14] Hores després, però, fonts no oficials de la Guàrdia Civil[Qui?] sostingueren que el nom triat es referia a Voloh, el déu eslau de la terra, les aigües, els boscos i la fertilitat, entre altres atributs recordant que l'operació del setembre de 2017 contra l'organització del referèndum de l'1 d'octubre rebé el nom d'Anubis, déu egipci relacionat amb la mort.[15]

Els eurodiputats de Junts per Catalunya, Carles Puigdemont, Antoni Comín i Clara Ponsatí, i els d'Esquerra Republicana, Jordi Solé i Diana Riba, denuncien "la ràtzia de la guàrdia civil contra l'independentisme" i envien tres preguntes a la Comissió Europea sobre si posar el nom de Volkhov constitueix apologia del nazisme, si el SEAE té algun indici sobre aquesta suposada ajuda militar russa i si consideren que els «informes policials i judicials elaborats basats en aquestes suposicions tan insostenibles són un signe del bon funcionament de l'estat de dret».[16]

L'endemà de l'operació, el partit polític unionista Ciutadans ha reaccionat a l'operació policial en un tuit en que diu: «Coneixes la nova trama corrupta del separatisme? Desviaven fons per a mantenir a Puigdemont i obtenir rèdits polítics i econòmics de la pandèmia».[17] El diputat de Junts per Catalunya Aleix Sarri ha assegurat que el tuit «incomplia la directiva 2016/343 que protegeix la pressumpció d'innocència».[18][19]

El president del grup de Catalunya en Comú-Podem al Congrès dels Diputats Jaume Asens ha manifestat la seva preocupació sobre l'existència d'un “braç policial” en mans de la dreta que actua contra el Govern (espanyol) i ha qüestionat la “oportunitat” d'emprendre una operació amb diversos detinguts independentistes.[20]

Rússia

[modifica]

En el mateix dia a les 8 de la tarda, l'ambaixada russa a Espanya va respondre en un tuit, que es va fer viral,[21] amb un clar to irònic respecte la informació que apareixia als mitjans de comunicació que assegurava que Rússia hauria ofert de pagar a Puigdemont el deute català i enviar deu mil soldats a Catalunya.[22] El dia següent, en una roda de premsa de la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors rus Maria Zakhàrova[23] va qualificar aquesta informació d'«absurda» i va afirmar que «aquestes declaracions es basen exclusivament en les manifestacions de representants de les forces separatistes, (...) disposades a fer tot tipus de declaracions, fins i tot les més increïbles i absurdes, amb l'objectiu d'internacionalitzar per qualsevol mitjà el procés».[24] També carrega contra «certs mitjans de comunicació» per difondre informació falsa i els qualifica de «premsa groga».[24] Va acabar la roda de premsa afirmant que «a l'única cosa que poden conduir aquestes accions és perjudicar les relacions russo-espanyoles».[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «La Guàrdia Civil confirma 21 detinguts en un nou muntatge contra l'independentisme». Vilaweb, 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 28 octubre 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 324cat. «Una vintena de detinguts en una operació de la Guàrdia Civil contra el finançament del procés», 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 28 octubre 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 «La Guardia Civil detiene a los empresarios que montaron Tsunami Democràtic» (en castellà), 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 28 octubre 2020].
  4. ↑ «En directo | Última hora de todo lo que pasa a Catalunya, España y el coronavirus» (en castellà). El Nacional.cat, 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 28 octubre 2020].
  5. ↑ Burgen, Stephen «Spanish police arrest 21 in raids on Catalan separatists» (en anglès). The Guardian, 28-10-2020 [Consulta: 29 octubre 2020].
  6. ↑ «Llibertat amb càrrecs per als 9 detinguts en l'operació ‘Volhov’ després que tots s'hagin negat a declarar». La República, 30-10-2020 [Consulta: 31 octubre 2020]. Arxivat 1 de novembre 2020 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Liñán, Gemma «Detenen el director de centres públics d'Educació, Josep González-Cambray». El Nacional, 28-10-2020 [Consulta: 28 octubre 2020]. Arxivat 31 October 2020[Date mismatch] a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 «Qui són els investigats en la causa pel finançament del Procés?», 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 29 octubre 2020].
  9. ↑ «El jutge del cas Vólkhov reconeix que no hi havia cap pista russa». Arxivat de l'original el 2022-07-29. [Consulta: 29 juliol 2022].
  10. ↑ «El gironí Josep Campmajó, detingut en l'operació contra l'entorn de Puigdemont». Diari de Girona, 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 29 octubre 2020].
  11. ↑ «Dels terrenys de Villa Bugatti a la col·laboració del Kremlin: una nova macrocausa», 28-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 29 octubre 2020].
  12. ↑ «En directo | Última hora de todo lo que pasa a Catalunya, España y el coronavirus» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 28 octubre 2020].
  13. ↑ McTaggart, Pat. «Fighting on the Volkhov Front: The First Soviet Counteroffensive at Leningrad» (en anglès). Warfare History, 2020. Arxivat de l'original el 31 d’octubre 2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
  14. ↑ «La Guàrdia Civil posa el nom d'una batalla de la División Azul a l'última operació contra l'independentisme». NacióDigital, 28-10-2020 [Consulta: 28 octubre 2020]. Arxivat 1 de novembre 2020 a Wayback Machine.
  15. ↑ «¿Volhov o Voloh? ¿Gesta nazi o dios eslavo?». El Periódico, 29-10-2020 [Consulta: 29 octubre 2020].
  16. ↑ «Tuit de Junts i Lliures per Europa» (en català i anglès). Twitter. [Consulta: 30 octubre 2020].
  17. ↑ «Tuit de Ciudadanos» (en castellà). Twitter. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 30 octubre 2020].
  18. ↑ «Tuit d'Aleix Sarri i Camargo». Twitter. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 30 octubre 2020].
  19. ↑ «Ciudadanos promou un vídeo on acusa sense proves els empresaris independentistes perseguits per la Guàrdia Civil», 30-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 30 octubre 2020].
  20. ↑ «Los comunes ven tras la operación Volkhov el “brazo policial” de la derecha contra el Gobierno» (en castellà), 29-10-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-01. [Consulta: 30 octubre 2020].
  21. ↑ «Tuit de l'Ambaixada russa a Espanya» (en castellà). Twitter. Arxivat de l'original el 2020-10-28. [Consulta: 29 octubre 2020].
  22. ↑ «L'ambaixada de Rússia a Espanya ironitza sobre el muntatge de la Guàrdia Civil». Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 29 octubre 2020].
  23. ↑ «Tuit de l'Ambaixada russa a Espanya» (en castellà). Twitter. Arxivat de l'original el 2020-10-29. [Consulta: 30 octubre 2020].
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «Rusia dice que acusaciones de injerencia en Cataluña "exceden el absurdo"» (en castellà), 29-10-2020. Arxivat de l'original el 2023-06-16. [Consulta: 30 octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Operació_Vólkhov&oldid=33574199»