Palamós

Palamós
	Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 50′ 45″ N, 3° 07′ 44″ E / 41.845833333333°N,3.1288888888889°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Baix Empordà
Capital	Palamós
Conté la subdivisió	Sant Joan de Palamós ; s'Alguer
Població humana
Població	18.293 (2023) (1.306,64 hab./km²)
Llars	162 (1553)
Gentilici	palamosí, palamosina
Idioma oficial	català
Geografia
Part de	Mancomunitat de Municipis Comunitat Turística de la Costa Brava ; Mancomunitat de Municipis de Palamós, Calonge i Vall-llobrega
Superfície	14 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	12 m
Limita amb	Vall-llobrega ; Calonge i Sant Antoni ; Mont-ras ; Vulpellac, Fonteta i Peratallada
Organització política
• Alcalde	Lluís Puig Martorell (2015–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17230
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17118
Codi IDESCAT	171181
Altres
Agermanament amb	Rheda-Wiedenbrück ; l'Ametlla de Mar (2017–)
Lloc web	palamos.cat

Palamós és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Empordà. El seu port, raó de l'existència del municipi, ha tingut èpoques de gran esplendor, especialment al principi del segle xx, amb la indústria surotapera. Ara, el conjunt portuari aglutina tres importants sectors: el pesquer, el comercial i el turístic.^[1]

Geografia

Llista de topònims de Palamós (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Limita amb la Mar Mediterrània i els termes municipals de Calonge, Vall-llobrega, Mont-ras i Forallac. La seva situació geogràfica, ben bé al mig de la Costa Brava, l'ha convertit en un centre turístic de primera magnitud. El municipi de Palamós limita amb els següents termes:

Forallac i Vall-llobrega	Mont-ras
Calonge

Palamós és situa en una zona geografica molt turística, ja que es mostra en mig de municipis i ciutats turístiques com Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols, Calella de Palafrugell, Begur, Pals o fins i tot el seu poble veí, Sant Antoni de Calonge. Tota aquesta zona en el que Palamós està envoltat, la podríem anomenar el Baix Empordà Meridional, ja que se situa al sud de la comarca i té una gran activitat econòmica en el turisme.

Demografia

Palamós 9149 habitants

El nucli central del municipi. Inclou el Barri Vell, el Pedró, l'Eixample, Les Pites, Rocabrava i Cala Margarida. Amb només 1,14 km² formava el poble més petit de Catalunya abans de l'annexió amb Sant Joan de Vilarromà, i esdevé una zona densament poblada.

Sant Joan de Palamós/Vilarromà 8760 habitants

Fou independent fins fa poc més de 70 anys, i inclou la major part de territori del municipi. Nucli de mar i muntanya, inclou el Barri Vell de Sant Joan, la zona costanera de La Fosca i els barris exteriors de Pla d'Es Pla i El Figuerar, al peu de les Gavarres i la Vall de Bell-lloc.

S'Alguer 1 habitant

Petit nucli de barraques de pescadors que s'ha mantingut aïllat de l'urbanisme del segle xx i ha conservat l'encant dels poblets costaners d'una altra època. Separa la zona urbana municipal de l'Espai Natural de Castell-Cap Roig. Actualment només una persona hi viu de forma estable tot l'any.

Evolució demogràfica
1497	1515	1553	1787	1887	1900	1920	1950	1970	2010	2023
204	173	162	2.155	3.443	5.137	8.695	5.836	10.088	18.057	18.293

1497-1553: fogatges; 1717-1981: població de fet; 1990 en endavant: població de dret (Més informació · Històric complet de dades de població)

Les primeres notícies d'assentaments humans corresponen al Dolmen de Montagut,^[2] al cim del puig Montagut, i que només conserva 3 lloses en el seu estat original i les restes del que havia estat el túmul que el cobria. Es conserva una part^[3] del poblament dels indígets de la Punta de Castell, la segona ciutat de més importància després d'Ullastret.

El port de l'actual Palamós es va utilitzar durant les etapes preromanes i romana,^[4] però va entrar en desús fins que Pere el Gran el 1277 encarregà la compra del castell de Sant Esteve, construït sobre restes romanes, o va comprar terrenys que va donar a Astruc Ravaia per desenvolupar-hi un nou nucli de població a partir de la Carta Pobla. Els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre de 1285, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues, l'estol català, comandat per l'almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit.^[5]

Història

Llocs d'interès

Poblat ibèric de Castell
Museu de la Pesca^[6]
Espai del Peix
Església de Santa Maria de Palamós
Antiga església del Carme (Centre d'interpretació del patrimoni local)
Teatre la Gorga
Castell de Sant Esteve de Mar
Hotel Trias
Illes Formigues
Cap de Planes
Biblioteca Pública Lluís Barceló i Bou^[7]
Mas del Vent i Claustre del Mas del Vent
Monument "Les Tombes Flamejants" a la Plaça de Catalunya

Al cementiri hi ha tombes d'algunes persones conegudes, entre les quals: Robert Ruark (Wilmington, Carolina del Nord, 1915 - Londres, 1965), escritor i periodista.

Vista des de la platja de Sant Antoni de Calonge
Al fons, el castell de Sant Esteve de Mar
Cap de Planes i illes Formigues
Teatre la Gorga

Festes de Palamós

La festa major de Palamós se celebra cada any entre el 23 i 26 de juny.
Des de l'any 1950, en què la confraria encomanà una imatge de la Mare de Déu del Carme i un penó dedicat a Sant Telm, se celebra una processó marinera a mitjan juliol en honor de la Patrona de la Gent de la Mar, amb gran èxit de públic. Després de la solemne Missa, una munió de gent veu passar el seguici cap a la barca que aquell any, per sorteig, té l'honor d'hostatjar la imatge i passejar-la resseguint la costa, en un espectacle que els turistes veuen des de la platja.
El Carnaval de Palamós és una de les festes d'hivern més importants i un dels carnavals pioners de la Costa Brava. Se celebra cada any el primer dissabte després del Dijous Gras.

Activitat pesquera

L'activitat pesquera a Palamós ja es té en compte a la Carta Pobla de la Vila (1279). A principi del segle xx es té constància d'una societat anomenada La Previsió Pescadora. Entre 1920 i 1939 les associacions pesqueres eren conegudes a tot Catalunya com a pòsits de pescadors, nom popular que es manté col·loquialment. En acabar la Guerra Civil adopten la denominació actual de Confraria de Pescadors.

El producte principal de la pesca a Palamós és la gamba vermella (Aristeus antennatus), que una flota especialitzada d'embarcacions d'arrossegament porta a la llotja diàriament. Actualment s'estan esmerçant recursos i esforços per fer justícia a la seva qualitat inigualable: marca de garantia, presentació en nous envasos, estudi de mercats, tria i conservació més curosa… L'any 2013 es va aprovar el Pla de gestió de la gamba vermella de Palamós, pioner a la Mediterrània, que regula l'esforç als 7 principals caladors on opera la flota d'arrossegament del municipi i incorpora mesures per reduir l'impacte sobre el medi.^[8] En paral·lel, la Confraria de Pescadors de Palamós i l'Ajuntament de Palamós impulsen la Marca de Garantia Gamba de Palamós per assegurar l'origen, la traçabilitat i la qualitat del producte, des de la barca fins al consumidor final.^[9] En definitiva, es tracta que el pescador es pugui beneficiar més de la seva tasca i que la Gamba de Palamós, que només es pot trobar a la subhasta de Palamós. Després de la gamba vénen els altres productes, tots de qualitat i frescor incomparables.^[10]

Escut

L'escut oficial de Palamós té el següent blasonament: Escut caironat: d'atzur, un castell d'or obert embanderolat d'una bandera d'or amb 4 faixes de gules i l'asta d'or, acompanyat de 3 rocs d'or. Per timbre una corona de comte.^[11] Va ser aprovat el 29 de maig de 1989 i publicat al DOGC el 16 de juny del mateix any amb el número 1156. S'hi representa el castell de Sant Esteve, que fou comprat pel rei Pere II als canonges de Girona (1277) per establir-hi la vila; la carta de poblament li fou concedida el 1279. Per aquests lligams amb la casa reial, dalt del castell hi oneja la senyera. Els tres rocs d'or sobre camper d'atzur s'han agafat de les armes dels Requesens, comtes de Palamós des de 1484; la corona és també la de comte.

Societat

Ajuntament

Actualment a Palamós (2023-2027) hi ha un govern format per ERC, PSC i Junts i mantenint l'actual alcalde Lluís Puig com al capdavant del govern del municipi.

Resultats electorals - Palamós, 2023
Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors	% vots
	Esquerra Republicana de Catalunya	Lluís Puig	1.786	5	26,20%
	SOM-HI Per Palamós i Sant Joan	Maria Teresa Ferrés	1.499	4	21,99%
	Partit dels Socialistes de Catalunya	Raquel Gallego	1.188	3	17,43%
	Junts per Catalunya	Raimon Trujillo	1.070	3	15,70%
	Candidatura d'Unitat Popular	Alexandre Weltz	471	1	6,91%
	VOX	Cristina Ruz	348	1	5,10%
	Partit Popular Català	Cristóbal Posadas	345	0	5,06%
Total		6.707 (51,48% de participació)		17	100%

Educació

A la població hi ha nou centres educatius:^[12]

Nom del Centre	Ensenyaments impartits
CEE Els Àngels	educació especial
CFA de Palamós	educació de persones adultes
Escola Ruiz Giménez	educació infantil i educació primària
Escola Vila-romà	educació infantil, educació primària i ESO (1er i 2n)
Institut de Palamós	ESO, batxillerat i cicles formatius de formació professional de grau mitjà, superior i bàsic
La Salle	educació infantil i educació primària
Llar d'infants L'Estel de Mossèn Gumersind	educació infantil
LLI privada Kumbayà	educació infantil
Vedruna	educació infantil, educació primària, ESO i batxillerat

Clubs esportius

El club esportiu més important de Palamós és Palamós Club de Futbol, El 1898 neix el club de futbol degà de Catalunya, el Palamós Foot-ball Club, fundat per Gaspar Matas i Danés. El Palamós Club de Fútbol, és el segon club més antic d'España. El club de Vela Palamós cada any organitza la Christmas Race que és una competició de vela lleugera que es disputa a la badia de Palamós cada any durant el mes de desembre. El Club Esportiu Palamós de Bàsquet es va fundar el 22 d'abril de 1988 pels palamosins J.Lloret, E.Sala,J.Danès i M.Gubert, per a donar continuïtat a la secció d'aquest esport de la Salle Palamós.^[13]

Mitjans de comunicació

El mitjà de comunicació més important de la població és Radio Palamós. El 28 de gener de 1982 un grup d'estudiants de l'Escola Vedruna posava en antena Ràdio Estudiantil de Palamós, l'emissora de ràdio local que amb el temps va esdevenir l'actual Ràdio Palamós. Cèsar Díaz del Real, Jordi Forné, Albert Gallart i Jordi Iglesias varen iniciar l'embrió de Ràdio Palamós. Després d'uns primers mesos d'emissions espontànies, a la fi de l'any 1982, els llavors col·laboradors de l'emissora local decidien constituir-se en assemblea per tirar endavant un projecte més organitzat. Així es van redactar els primers estatuts de Ràdio Estudiantil de Palamós. D'aquells estatuts en va sortir la primera Junta directiva que endegaria l'emissora local que més tard passaria a ser emissora municipal -un cop reconeguda pel Ple de l'Ajuntament.^[14]

Agermanaments

Palamós està agermanat amb la ciutat alemanya de Rheda-Wiedenbrück^[15] i amb L'Ametlla de Mar des del 2017.^[16]^[17]

Vegeu també

Referències

↑ Trijueque i Fonalleras, Pere. «Palamós i Sant Joan». Arxivat de l'original el 6 de desembre 2013. [Consulta: 25 abril 2013].
↑ Besse, Marie; Desideri, Jocelyne. Graves and funerary rituals during the late Neolithic and the early Bronze age in Europe (2700-2000 BC) (en anglès). Archaeopress, 2004. ISBN 1841716375.
↑ «Declaració de Be Cultural d'Interès Nacional». BOE. Arxivat de l'original el 2012-01-19 [Consulta: 3 desembre 2010].
↑ Orvietani Busch, Silvia. Medieval mediterranean ports: the Catalan and Tuscan coasts, 1100 to 1235 (en anglès), p. 35. Arxivat 2024-06-11 a Wayback Machine.
↑ Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 92. ISBN 84-393-5437-1.
↑ «biblioteca lluis barcelo i bou». Arxivat de l'original el 2012-07-07. [Consulta: 24 setembre 2012].
↑ EFE «La gamba de Palamó ja disposa del seu pla de gestió». Diari de Girona, 08-07-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 29 maig 2014].
↑ «Més de trenta empreses se certifiquen amb la Marca de Garantia Gamba de Palamós». Costa Brava Digital, 09-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-29 [Consulta: 29 maig 2014].
↑ «Història de la Confraria de Pescadors de Palamós». http://www.confraria.cat. Arxivat de l'original el 2 de març 2013. [Consulta: 14 abril 2013].
↑ «ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi de Palamós.» ( PDF). DOGC núm. 1156. Generalitat de Catalunya, 16-06-1989. [Consulta: 28 juny 2010].
↑ «Consulta de centres i ensenyaments: Palamós». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2 de juny 2013. [Consulta: 20 abril 2013].
↑ «Història C.E. Palamós». C.E. Palamós. Arxivat de l'original el 8 de juny 2013. [Consulta: 25 abril 2013].
↑ «Història de Radio Palamós». Arxivat de l'original el 31 de març 2014. [Consulta: 20 abril 2013].
↑ «20 anys d'Agermanament». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 abril 2015].
↑ «Acte d'agermanament de Palamós i l'Ametlla de Mar». Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà, 26-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-07 [Consulta: 7 agost 2017].
↑ Trillas, Joan «Palamós i l'Ametlla de Mar reforcen els seus lligams». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-08-07 [Consulta: 7 agost 2017].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palamós

Pàgina oficial de l'Ajuntament
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
Històries de Palamós i Comarca Web amb articles d'història de Palamós en PDF.

[1] Trijueque i Fonalleras, Pere. «Palamós i Sant Joan». Arxivat de l'original el 6 de desembre 2013. [Consulta: 25 abril 2013].

[2] Besse, Marie; Desideri, Jocelyne. Graves and funerary rituals during the late Neolithic and the early Bronze age in Europe (2700-2000 BC) (en anglès). Archaeopress, 2004. ISBN 1841716375.

[3] «Declaració de Be Cultural d'Interès Nacional». BOE. Arxivat de l'original el 2012-01-19 [Consulta: 3 desembre 2010].

[4] Orvietani Busch, Silvia. Medieval mediterranean ports: the Catalan and Tuscan coasts, 1100 to 1235 (en anglès), p. 35. Arxivat 2024-06-11 a Wayback Machine.

[5] Crònica de Ramon Muntaner (Cap.CXXXV)

[6] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 92. ISBN 84-393-5437-1.

[7] «biblioteca lluis barcelo i bou». Arxivat de l'original el 2012-07-07. [Consulta: 24 setembre 2012].

[8] EFE «La gamba de Palamó ja disposa del seu pla de gestió». Diari de Girona, 08-07-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 29 maig 2014].

[9] «Més de trenta empreses se certifiquen amb la Marca de Garantia Gamba de Palamós». Costa Brava Digital, 09-05-2014. Arxivat de l'original el 2014-05-29 [Consulta: 29 maig 2014].

[10] «Història de la Confraria de Pescadors de Palamós». http://www.confraria.cat. Arxivat de l'original el 2 de març 2013. [Consulta: 14 abril 2013].

[11] «ANUNCI relatiu a l'aprovació de l'escut heràldic del municipi de Palamós.» ( PDF). DOGC núm. 1156. Generalitat de Catalunya, 16-06-1989. [Consulta: 28 juny 2010].

[12] «Consulta de centres i ensenyaments: Palamós». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2 de juny 2013. [Consulta: 20 abril 2013].

[13] «Història C.E. Palamós». C.E. Palamós. Arxivat de l'original el 8 de juny 2013. [Consulta: 25 abril 2013].

[14] «Història de Radio Palamós». Arxivat de l'original el 31 de març 2014. [Consulta: 20 abril 2013].

[15] «20 anys d'Agermanament». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 9 abril 2015].

[16] «Acte d'agermanament de Palamós i l'Ametlla de Mar». Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà, 26-06-2017. Arxivat de l'original el 2017-08-07 [Consulta: 7 agost 2017].

[17] Trillas, Joan «Palamós i l'Ametlla de Mar reforcen els seus lligams». El Punt Avui. Arxivat de l'original el 2017-08-07 [Consulta: 7 agost 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

Registres d'autoritat	WorldCat GND (1) LCCN (1) VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)