Bundestag
 |
| Política i govern de Alemanya |
El Bundestag (Dieta Federal) és el parlament alemany. Es va establir en la constitució alemanya de 1949 (Grundgesetz), i és el successor de l'anterior Reichstag. El president actual del parlament alemany és Bärbel Bas.
Confederació Alemanya
[modifica]S'anomenava popularment Bundestag a l'Assemblea Federal de la Confederació Alemanya de 1815-1866 (oficialment Bundesversammlung), que es reunia a Frankfurt amb un austríac de President. Els delegats eren elegits pels prínceps i governants de les ciutats.
Imperi Alemany
[modifica]Amb la dissolució de la Confederació alemanya el 1866 i la fundació de l'imperi Alemany (Deutsches Reich) el 1871, el Reichstag es va establir com el parlament alemany a Berlín i l'edifici actual va ser edificat. Els membres del Reichstag eren escollits per sufragi directe i igual per la població masculina. El Reichstag no va participar en l'elecció del Canceller fins a les reformes d'Octubre de 1918.
República de Weimar
[modifica]Després de la Revolució de 1918 i l'establiment de la Constitució de Weimar, les dones van obtenir el dret de vot i ser elegides, i el parlament va tenir el dret de retirar la confiança per forçar al Canceller o qualsevol altre membre del govern a retirar-se.
Tercer Reich
[modifica]El 23 de març de 1933, un mes després de l'Incendi del Reichstag el parlament va cedir els seus poders al Govern Federal del Canceller Adolf Hitler aprovant la Llei de capacitació. A partir de llavors rarament es va reunir, la darrera d'elles el 26 d'abril de 1942.
República Federal
[modifica]Amb la nova constitució de 1949, el Bundestag es va establir com el parlament de la República Federal Alemanya. Com Berlín no estava sota la jurisdicció de la constitució, a causa de la Guerra Freda, el Bundestag es va reunir a Bonn a diferents edificis.
Alemanya
[modifica]Des de 1999, el parlament alemany es reuneix a Berlín en el seu edifici original, renovat a consciència sota la direcció de l'arquitecte britànic Norman Foster.
Després de les eleccions federals alemanyes de 2021 es va iniciar un debat renovat sobre el sistema d'adjudicació d'escons avançats i d'anivellament vigent des de les eleccions federals alemanyes de 2013, que elegia un Bundestag amb 736 membres, el parlament escollit lliurement més gran del món, i es va reformar el març de 2023 per fixar la mida dels futurs Bundestags en 630 membres.[1]
Sistema electoral
[modifica]Cada papereta té dos vots, un per a un candidat de districte i un segon per a una llista de partit estatal, amb un total de 630 diputats, assignats de manera proporcional als vots, seguint el mètode Sainte-Laguë entre els partits que aconsegueixen almenys el 5 per cent dels vots a nivell nacional o guanyen tres districtes electorals. Els candidats que aconsegueixen la majoria (relativa) en un dels 299 districtes reben els primers diputats i els escons restants de cada partit s'ocupen segons l'ordre de la llista del partit.[2] Els partits que representen grups minoritaris encara estan exempts del llindar del cinc per cent.
| Bundestag | Sessió | Escons | CDU/CSU | SPD | FDP | Aliança 90 / Els Verds1 |
L'Esquerra2 | DP/AfD | Altres Sonstige | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1r Bundestag | 1949-1953 | 402 | 34,6 | 139 | 32,6 | 131 | 12,9 | 52 | 4,2 | 17 | 15,7 | 633 | ||||
| 2n Bundestag | 1953-1957 | 487 | 49,9 | 243 | 31,0 | 151 | 9,8 | 48 | 3,1 | 15 | 6,2 | 304 | ||||
| 3r Bundestag | 1957-1961 | 497 | 54,3 | 270 | 34,0 | 169 | 8,3 | 41 | 3,4 | 17 | ||||||
| 4t Bundestag | 1961-1965 | 499 | 48,5 | 242 | 38,1 | 190 | 13,4 | 67 | ||||||||
| 5è Bundestag | 1965-1969 | 496 | 49,4 | 245 | 40,7 | 202 | 9,9 | 49 | ||||||||
| 6è Bundestag | 1969-1972 | 496 | 48,8 | 242 | 45,2 | 224 | 6,0 | 30 | ||||||||
| 7è Bundestag | 1972-1976 | 496 | 45,3 | 225 | 46,4 | 230 | 8,3 | 41 | ||||||||
| 8è Bundestag | 1976-1980 | 496 | 49,0 | 243 | 43,1 | 214 | 7,9 | 39 | ||||||||
| 9è Bundestag | 1980-1983 | 497 | 45,5 | 226 | 43,9 | 218 | 10,6 | 53 | ||||||||
| 10è Bundestag | 1983-1987 | 498 | 49,0 | 244 | 38,8 | 193 | 6,8 | 34 | 5,4 | 27 | ||||||
| 11è Bundestag | 1987-1990 | 497 | 44,9 | 223 | 37,4 | 186 | 9,3 | 46 | 8,4 | 42 | ||||||
| 12è Bundestag | 1990-1994 | 662 | 48,2 | 319 | 36,1 | 239 | 11,9 | 79 | 1,2 | 8 | 2,6 | 17 | ||||
| 13è Bundestag | 1994-1998 | 672 | 43,7 | 294 | 37,5 | 252 | 7,0 | 47 | 7,3 | 49 | 4,5 | 30 | ||||
| 14è Bundestag | 1998-2002 | 669 | 36,7 | 245 | 44,5 | 298 | 6,4 | 43 | 7,0 | 47 | 5,4 | 36 | ||||
| 15è Bundestag | 2002-2005 | 603 | 41,1 | 248 | 41,7 | 251 | 7,8 | 47 | 9,1 | 55 | 0,3 | 2 | ||||
| 16è Bundestag | 2005-2009 | 614 | 36,8 | 226 | 36,2 | 222 | 9,9 | 61 | 8,3 | 51 | 8,8 | 54 | ||||
| 17è Bundestag | 2009-2013 | 622 | 38,4 | 239 | 23,5 | 146 | 15,0 | 93 | 10,9 | 68 | 12,2 | 76 | ||||
| 18è Bundestag | 2013-2017 | 631 | 49,3 | 311 | 30,6 | 193 | – | – | 10,0 | 63 | 10,1 | 64 | ||||
| 19è Bundestag | 2017-2021 | 709 | 32,9 | 200 | 20,5 | 152 | 10,7 | 80 | 8,9 | 67 | 9,2 | 69 | 12,6 | 87 | ||
| 20è Bundestag | 2021- | 736 | 24,1 | 152 | 25,7 | 206 | 11,5 | 92 | 14,8 | 118 | 4,9 | 39 | 10,3 | 83 | 0,1 | 15 |
- 1 Des de 1983 fins al 1990 Els Verds, de 1990 a 1994 Aliança 90 i des de 1994 Aliança 90/Els Verds
- 2 Des del 1990 fins al 2005 Partit del Socialisme Democràtic (PDS), de 2005 a 2007 Partit de l'Esquerra.PDS, i des de 2007 L'Esquerra
- 3 Inclou: BP 17, KPD 15, WAV 12, Zentrum 10, DKP-DRP 5, Independents 3 i SSW 1
- 4 Inclou: GB/BHE 27 i Zentrum 3
- 5 Inclou: SSW 1
Presidents del Bundestag (des de 1949)
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Siefken, Sven T. «Electoral Reform in Germany» (en anglès). American-German Institute, 01-08-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
- ↑ Siefken, Sven T. «Electoral Reform in Germany» (en anglès). American-German Institute, 01-08-2024. [Consulta: 19 novembre 2024].
