Piromorfita
 Piromorfita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Pb₅[Cl (PO₄)₃] |
| Epònim | foc i aparença visual |
| Localitat tipus | Heilige Dreifaltigkeit mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BN.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.16d |
| Propietats | |
| Color | verd, groc, marró, gris-blanc, groc-vermell |
| Exfoliació | imperfecta |
| Fractura | desigual, semiconcoidal |
| Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
| Lluïssor | adamantina, grassa |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 6,7 a 7 |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Pym |
La piromorfita és un mineral de la classe dels fosfats. És un clorofosfat de plom, de fórmula química Pb₅(PO₄)₃Cl, que cristal·litza en el sistema hexagonal, i que sol aparèixer a la zona d'oxidació dels dipòsits de minerals primaris de plom com és ara la galena.[1] En alguns llocs s'ha pogut aprofitar com a mena de plom. Es troba en cristalls en forma de prisma hexagonal, sovint amb els extrems en forma de piràmide o arrodonits en forma de bóta, generalment de color verd més o menys intens. Forma part d'una sèrie amb la mimetita (Pb₅(AsO₄)₃Cl) i la vanadinita (Pb₅(VO₄)₃Cl), dins la qual en alguns casos només només es pot distingir per anàlisis químiques. La duresa Mohs es troba entre 3,5 i 4,0, i la densitat es troba entre 6,7 g/cm³ i 7,0 g/cm³. Pertany al grup de l'apatita.[2][3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz la piromorfita pertany a «08.BN - Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida gran, (OH, etc.):RO₄ = 0,33:1» juntament amb els següents minerals: aradita, magganasita, fluorpiromorfita, fluorsigaiïta, fluoralforsita, alforsita, belovita-(Ce), clorapatita, mimetita-M, johnbaumita-M, fluorapatita, hedifana, hidroxilapatita, johnbaumita, mimetita, morelandita, fluorstrofita, svabita, turneaureïta, vanadinita, belovita-(La), deloneïta, fluorcafita, kuannersuïta-(Ce), hidroxilapatita-M, fosfohedifana, hidroxilpiromorfita, estronadelfita, fluorfosfohedifana, carlgieseckeïta-(Nd), vanackerita, miyahisaïta, pieczkaïta, hidroxilhedifana, pliniusita, parafiniukita, arctita, krügerita i goryainovita.[4]
Jaciments
[modifica]Havien estat molt famosos a principis del segle XX els exemplars de les mines d'El Horcajo, Almodóvar del Campo, Ciudad Real (Castella-la Manxa), i a finals del segle els de la mina de San Andrés, a Espiel, Còrdova (Andalusia), jaciments tots dos ja exhaurits. Molt bones peces han sortit de la mina Daoping, a la regió de Guangxi Zhuang (Xina).
Referències
[modifica]- ↑ «Pyromorphite Mineral Data». webmineral.com. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Pyromorphite». mindat.org. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Pyromorphite». mineralienatlas.de. [Consulta: 30 juliol 2023].
- ↑ «Strunz-mindat (2024) Classification - With only large cations, (OH, etc.):RO4 = 0.33:1». Mindat. [Consulta: 25 juny 2024].
Enllaços externs
[modifica]
- Mindat (anglès)