Vés al contingut

Peprilus paru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Peprilus alepidotus)
Infotaula d'ésser viuPeprilus paru Modifica el valor a Wikidata

Exemplar del golf de Mèxic
Estat de conservació
Risc mínim
UICN154624 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaStromateidae
GènerePeprilus
EspèciePeprilus paru Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims

Peprilus paru és una espècie de peix marí pertanyent a la família dels estromatèids i a l'ordre dels perciformes.[2][3]

Descripció

[modifica]

El seu cos (força comprimit) fa 30 cm de llargària màxima[4] (encara que la seua mida més normal és de 18)[5] i és de color blau clar a verd al dors i argentat amb un matís daurat/groc a la part inferior. 2-5 espines i 38-47 radis tous a l'aleta dorsal. 2-3 espines i 35-45 radis tous a l'aleta anal. Bases de les aletes dorsal i anal molt allargades, amb la mateixa longitud i amb els seus radis més llargs que la llargada del cap i precedits per 3 espines febles. Aleta caudal rígida, força bifurcada i amb els seus lòbuls més allargats que el cap. Aletes pectorals estretes i molt més llargues que el cap. Absència d'aletes pelvianes, d'aleta adiposa i de porus per sota de l'aleta dorsal. 1 única línia lateral alta, contínua i resseguint el perfil dorsal. Escates petites, fàcilment despreses i estenent-se fins a les galtes i les bases de les aletes verticals. Boca petita, amb el musell curt i rom (si fa no fa, igual al diàmetre dels ulls) i l'extrem del maxil·lar arribant just a la vora inferior dels ulls. Dents mandibulars febles, en una única filera i amb les de la mandíbula superior lleugerament recorbades, simples i punxegudes.[6][7]

Reproducció

[modifica]

És externa i els progenitors no protegeixen ni els ous ni els alevins.[8][9]

Alimentació i depredadors

[modifica]

Els joves es nodreixen de plàncton, mentre que els adults mengen principalment meduses, peixets, crustacis i cucs.[10][11] És depredat pel bonítol (Sarda sarda),[12] al Brasil per Cynoscion guatucupa[13] i als Estats Units per Lobotes surinamensis,[14] el llobarro atlàntic ratllat (Morone saxatilis), el tallahams (Pomatomus saltator), el corball reial (Cynoscion regalis) i Acanthocybium solandri.[15][16] El seu nivell tròfic és de 3,71.[17][18][19][20]

Hàbitat i distribució geogràfica

[modifica]

És un peix marí i d'aigua salabrosa, bentopelàgic (entre 15 i 136 m de fondària)[21] i de clima subtropical, el qual viu formant grans moles a les badies costaneres i aigües litorals de la plataforma continental i al voltant de les illes[6] (els joves a les aigües costaneres poc fondes a sota d'algues a la deriva o, també, als estuaris d'aigua salabrosa)[5] de l'Atlàntic[22] occidental: des del nord-est dels Estats Units (com ara, la badia de Chesapeake)[23][24][25][26][27][28][29] fins a Rio de Janeiro (el Brasil)[21][30][31][32][33][34][35][36][37][38] i, de vegades, arribant també a l'Argentina,[22][39][40][41] incloent-hi Barbados,[42][43] el golf de Mèxic,[4][44][45] Mèxic[42][46][47] (com ara, la Laguna de Términos),[48][49] el mar Carib,[5][50] Cuba,[51][52] Nicaragua,[53][54] Haití,[42][55] la República Dominicana,[42][56] Puerto Rico,[57][58][59] Jamaica,[42][60] Aruba,[5][61] Curaçao,[5][62] Colòmbia,[5][63] Grenada,[42][64] Trinitat i Tobago,[5][65][66][67] Veneçuela,[22][68][69] Guyana,[5][70][71] la Guaiana Francesa,[72][73] Surinam[74][75] i l'Uruguai.[76][77][78][79][1][10][80] Els joves de menys de 10 cm de longitud es troben sovint associats a meduses (com ara, Chrysaora quinquecirrha).[81][10]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans,[10] el seu índex de vulnerabilitat és baix (20 de 100),[82] és capturat principalment amb xarxes d'arrossegament i de cèrcol (a l'est de Florida, el nord-est del golf de Mèxic, l'oest de Veneçuela i les Guaianes)[83] i es comercialitza fresc i congelat[6] (per a ésser exportat principalment al Japó),[83] ja que la seua carn és molt apreciada.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life Arxivat 2014-03-15 a Wayback Machine. (anglès)
  2. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  3. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  4. ↑ 4,0 4,1 Claro, R., 1994. Características generales de la ictiofauna. P. 55-70. A: R. Claro (ed.). Ecología de los peces marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 Cervigón, F., R. Cipriani, W. Fischer, L. Garibaldi, M. Hendrickx, A. J. Lemus, R. Márquez, J. M. Poutiers, G. Robaina i B. Rodriguez, 1992. Fichas FAO de identificación de especies para los fines de la pesca. Guía de campo de las especies comerciales marinas y de aquas salobres de la costa septentrional de Sur América. FAO, Roma. 513 p. Pàg. 445.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Haedrich, R. L., 2003. Stromateidae. Butterfishes (harvestfishes). Pàgs. 1879-1884. A: K. E. Carpenter (ed.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Atlantic. Vol. 3: Bony fishes part 2 (Opistognathidae to Molidae), sea turtles and marine mammals. Pàg. 1883.
  7. ↑ Morphology Data of Peprilus paru - FishBase (anglès)
  8. ↑ Breder, C. M. i D. E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p. Pàgs. 670-671.
  9. ↑ Ditty, J. G. i Truesdale, F. M., 1983. Comparative larval development of Peprilus burti, Peprilus triacanthus and Peprilus paru (Pisces: Stromateidae) from the western North Atlantic. Copeia 2: 397-406.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 FishBase (anglès)
  11. ↑ Dunnington, E. i R. Mansueti, 1955. School of harvestfish feeds on sea walnuts. Maryland Tidewater News 12(5):1, 4.
  12. ↑ Yoshida, H. O., 1980. Synopsis of biological data on bonitos of the genus Sarda. NOAA Tech. Rep. NMFS Circ. 432. FAO Fish. Synop. No. 118. 50 p.
  13. ↑ Lucena, F. M., T. Vaske Jr., J. R. Ellis i C. M. O'Brien, 2000. Seasonal variation in the diets of bluefish, Pomatomus saltatrix (Pomatomidae) and striped weakfish, Cynoscion guatucupa (Sciaenidae) in southern Brazil: implications of food partitioning. Environ. Biol. Fish. 57:423-434. Pàg. 427.
  14. ↑ Franks, J. S., K. E. VanderKooy i N. M. Garber, 2003. Diet of tripletail, Lobotes surinamensis, from Mississippi coastal waters. Gulf Caribb. Res. 15:27-32. Pàg. 30.
  15. ↑ Manooch, C. S. III i W. T. Hogarth, 1981. Stomach contents and giant trematodes from wahoo, Acanthocybium solanderi, collected along the south Atlantic and coasts of the United States. Bull. Mar. Sci. 33(2):227-238. Pàg. 230.
  16. ↑ Organisms Preying on Peprilus paru - FishBase (anglès)
  17. ↑ Sea Around Us (anglès)
  18. ↑ Sierra, L. M., R. Claro i O. A. Popova, 1994. Alimentación y relaciones tróficas. P. 263-284. A: Rodolfo Claro (ed.). Ecología de los Peces Marinos de Cuba. Instituto de Oceanología Academia de Ciencias de Cuba i Centro de Investigaciones de Quintana Roo, Mèxic.
  19. ↑ Bowman, R. E., C. E. Stillwell, W. L. Michaels i M. D. Grosslein, 2000. Food of northwest Atlantic fishes and two common species of squid. NOAA Tech. Memo. NMFS-NE 155, 138 p.
  20. ↑ Hartman, K. J. i S. B. Brandt, 1995. Trophic resource partitioning, diets, and growth of sympatric estuarine predators. Trans. Am. Fish. Soc. 124(4):520-537. Pàg. 522.
  21. ↑ 21,0 21,1 Figueiredo, J. L. i N. A. Menezes, 2000. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. VI. Teleostei (5). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, el Brasil. 116 p. Pàg. 32.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Cervigón, F., 1994. Los peces marinos de Venezuela. Volum 3. Fundación Científica Los Roques, Caracas, Veneçuela. 295 p. Pàgs. 273-274 i 290.
  23. ↑ Species in Chesapeake Bay - FishBase (anglès)
  24. ↑ Murdy, E. O. i J. A. Musick, 2013. Field guide to fishes of the Chesapeake Bay. The Johns Hopkins University Press, 360 p. Pàgs. 152-153.
  25. ↑ Cargo, D. G. i L. P. Schultz, 1966. Notes on the biology of the sea nettle Chrysaora quinquecirrha in Chesapeake Bay. Chesap. Sci. 7:95-100.
  26. ↑ Boschung, H. T., 1992. Catalogue of freshwater and marine fishes of Alabama. Bulletin of the Alabama Museum of Natural History. Núm. 14: i-xvi + 1-266.
  27. ↑ Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p. Pàg. 267.
  28. ↑ Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174. Pàg. 56.
  29. ↑ Robins, C. R., R. M. Bailey, C. E. Bond, J. R. Brooker, E. A. Lachner, R. N. Lea i W. B. Scott, 1991. Common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Pub. (20):183 p. Pàg. 66.
  30. ↑ Haimovici, M. i G. Velasco, 2000. Length-weight relationships of marine fishes from southern Brazil. Naga ICLARM Q. 23(1):19-23.
  31. ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
  32. ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
  33. ↑ Pinheiro, L. A. i F. L. Frédou, 2004. Caracterização geral de pesca industrial desembarcada no estado do Pará. Rev. Científica de UFPA, vol. 4. Pàg. 5.
  34. ↑ Soares, L. H., 1988. Catálogo dos peixes do litoral do Estado do Rio Grande do Norte. Boletim do Departamento de Oceanografia e Limnologia do Centro de Biociências da Universidade Federal do Rio Grande do Norte 7:1-39.
  35. ↑ Suzuki, C. R., 1986. Guia de peixes do litoral brasileiro. Rio de Janeiro, el Brasil, Edições Marítimas. 394 p.
  36. ↑ Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.
  37. ↑ List of Marine Fishes for Brazil - FishBase (anglès)
  38. ↑ Camargo, M. i V. Isaac, 2001. Os peixes estuarinos da região norte do Brasil: lista de espécies e considerações sobre sua distribuição geográfica. Boletim do Museu Paraense Emilio Goeldi, Nova Serie, Zoologia, vol. 17 (núm. 2): 133-157.
  39. ↑ List of Marine Fishes for Argentina - FishBase (anglès)
  40. ↑ López, H. L., C. C. Morgan i M. J. Montenegro, 2002. Ichthyological ecoregions of Argentina. ProBiota, FCNyM, UNLP. Series Técnica y Didáctica, núm. 1: 1-68.
  41. ↑ Mabragaña, E., J. M. Díaz de Astarloa, R. Hanner, J. Zhang i M. González Castro, 2011. DNA barcoding identifies Argentine fishes from marine and brackish waters. PLoS ONE, vol. 6 (núm. 12): 1-45 + 1-6.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 42,4 42,5 Vergara, R., 1978. Stromateidae. A: W. Fischer (ed.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Western Central Atlantic (fishing area 31). Vol. 5. FAO, Roma. pag. var.
  43. ↑ List of Marine Fishes for Barbados - FishBase (anglès)
  44. ↑ Species in Gulf of Mexico - FishBase (anglès)
  45. ↑ McEachran, J. D. i J. D. Fechhelm, 2005. Fishes of the Gulf of Mexico. Vol. 2: Scorpaeniformes to Tetraodontiformes. University of Texas Press, Austin. i-viii +1-1004. [1]
  46. ↑ List of Marine Fishes for Mexico - FishBase (anglès)
  47. ↑ Schmitter-Soto, J. J., L. Vásquez-Yeomans, A. Aguilar-Perera, C. Curiel-Mondragón, et al., 2000. Lista de peces marinos del Caribe mexicano. Anales del Instituto de Biología, Universidad Nacional Autónoma de México, Serie Zoologia, vol. 71 (núm. 2): 143-177.
  48. ↑ Ayala-Pérez, L. A., J. R. Miranda i D.F. Hernández, 2003. La comunidad de peces de la Laguna de Términos: estructura actual comparada. Rev. Biol. Trop. 51(3):783-794. Pàg. 787.
  49. ↑ Species in Laguna de Términos - FishBase (anglès)
  50. ↑ Species in Caribbean Sea - FishBase (anglès)
  51. ↑ Claro, R. i L.R. Parenti, 2001. The marine ichthyofauna of Cuba. P. 21-57. A: Claro, R., K.C. Lindeman i L.R. Parenti (eds). Ecology of the marine fishes of Cuba. Smithsonian Institution Press, Washington DC i Londres. 253 p. Pàg. 55.
  52. ↑ List of Marine Fishes for Cuba - FishBase (anglès)
  53. ↑ Sánchez, A.C., 1997. Listado taxonómico de las especies marinas identificadas en los océanos Pacífico y Atlántico (Caribe) de Nicaragua. Ministerio de Economía y Desarrollo. MEDE PESCA. Managua. 28 p. Pàg. 21.
  54. ↑ List of Marine Fishes for Nicaragua - FishBase (anglès)
  55. ↑ List of Marine Fishes for Haiti - FishBase (anglès)
  56. ↑ List of Marine Fishes for Dominican Republic - FishBase (anglès)
  57. ↑ Martin, F. D. i J. W. Patus, 1984. An annotated key to the Teleost fishes of Puerto Rico. Compendio Enciclopédico de los Recursos Nat. 5:1-191. Pàg. 27.
  58. ↑ Erdman, D. S., 1983. Nombres vulgares de los peces en Puerto Rico (Common names of fishes in Puerto Rico). Commonwealth of Puerto Rico. Technical report, vol 3, núm. 2, segona edició revisada. 44 p. Pàg. 11.
  59. ↑ List of Marine Fishes for Puerto Rico - FishBase (anglès)
  60. ↑ List of Marine Fishes for Jamaica - FishBase (anglès)
  61. ↑ List of Marine Fishes for Aruba - FishBase (anglès)
  62. ↑ List of Marine Fishes for Curaçao Island - FishBase (anglès)
  63. ↑ List of Marine Fishes for Colombia - FishBase (anglès)
  64. ↑ List of Marine Fishes for Grenada - FishBase (anglès)
  65. ↑ Manickchand-Heileman, S. i J. Flüs, 1990. Species composition and seasonality of coastal demersal fish stock in Trinidad, West Indies. Caribb. Mar. Stud. 1:1-21.
  66. ↑ Ramjohn, D. D., 1999. Checklist of coastal and marine fishes of Trinidad and Tobago. Marine Fishery Analysis Unit, Fisheries Division, Ministry of Agriculture, Land and Marine Resources, Trinitat i Tobago. Fisheries Information Series 8, 151 p.
  67. ↑ List of Marine Fishes for Trinidad and Tobago - FishBase (anglès)
  68. ↑ List of Marine Fishes for Venezuela - FishBase (anglès)
  69. ↑ Aguilera, O., 1998. Los peces marinos del occidente de Venezuela. Acta Biológica Venezuélica, vol. 18 (núm. 3): 43-57.
  70. ↑ Lowe-McConnell, R. H., 1962. The fishes of the British Guiana continental shelf, Atlantic coast of South America, with notes on their natural history. J. Linn. Soc. Zool. (London) 44(301):667-700. Pàg. 694.
  71. ↑ List of Marine Fishes for Guyana - FishBase (anglès)
  72. ↑ Uyeno, T., K. Matsuura i E. Fujii (eds.), 1983. Fishes trawled off Suriname and French Guiana. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 519 p. Pàg. 429.
  73. ↑ List of Marine Fishes for French Guiana - FishBase (anglès)
  74. ↑ Ginés, H. i F. Cervigón, 1967. Exploración pesquera en las costas de Guyana y Surinam, año 1967. Estación de Investigaciones Marinas de Margarita. Fundación La Salle de Ciencias Naturales, núm. 29. Pàg. 43.
  75. ↑ List of Marine Fishes for Suriname - FishBase (anglès)
  76. ↑ List of Marine Fishes for Uruguay - FishBase (anglès)
  77. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 39.
  78. ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma. Pàg. 183.
  79. ↑ Nelson, J. S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units. Pàg. 178.
  80. ↑ GBIF (anglès)
  81. ↑ Mansueti, R., 1963. Symbiotic behaviour between small fishes and Jellyfishes, with New Data on That between the Stromateid, Peprilus alepidotus, and the Scyphomedusa, Chrysaora quinquecirrha. Copeia: 40-80.
  82. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  83. ↑ 83,0 83,1 UICN (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1996. Base de dades de la col·lecció de peixos del museu ictiològic de la Universitat de la Colúmbia Britànica. Universitat de la Colúmbia Britànica, Vancouver, el Canadà.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Divisió de Peixos de la Smithsonian Institution. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Nacional d'Història Natural (en anglès). Smithsonian Institution, 2001.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Carpenter, K., 1994. List of FAO names in the yearbook found inconsistent with FIRM's Species Identification and Data Programme publications and other primary sources. pers. comm. FIDI-FIRM List, FAO, Roma. Pàg. 18.
  • Collette, B. B. i G. Klein-MacPhee (eds.), 2002. Bigelow and Schroeder’s fishes of the Gulf of Maine. Tercera edició. Caldwell, Nova Jersey: Blackburn Press, 577 p.: ill.; 27 cm. Pàg. 541.
  • FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
  • FAO-FIDI, 1997. International Standard Statistical Classification of Aquatic Animals and Plants (ISSCAAP). November 1997. Fishery Information, Data and Statistics Service, Fisheries Department, FAO, Roma.
  • Goode, G. B. i T. H. Bean, 1885. On the American fishes in the Linnaean collection. Proceedings of the United States National Museum, vol. 8 (núm. 510): 193-208.
  • Gray, I. E., 1954. Comparative study of the gill area of marine fishes. Biol. Bull. Mar. Biol. Lab. Woods Hole 107:219-225.
  • Horn, M. H., 1970. Systematics and biology of the stromateid fishes of the genus Peprilus. Bull. Mus. Comp. Zool. 140:165-262.
  • Hughes, G. M. i M. Morgan, 1973. The structure of fish gills in relation to their respiratory function. Biol. Revs. 48(3):419-475.
  • Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
  • Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  • Paepke, H.-J., 1999. Bloch's fish collection in the Museum für Naturkunde der Humboldt Universität zu Berlin: an illustrated catalog and historical account. Ruggell (Liechtenstein). Theses Zoologicae, vol. 32: 1-216, Pls. 1-32.
  • Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units. Pàg. 5.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa. Pàg. 18.
  • Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 85.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p. Pàg. 279.
  • 伍汉霖. 拉汉世界鱼类系统名典 (en xinès). 中国海洋大学出版社, 2017. ISBN 978-7-5670-1538-8. 

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peprilus_paru&oldid=34028571»