Percophis brasiliensis
 Il·lustració del 1828: a dalt Pinguipes chilensis i a baix Percophis brasiliensis  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Actinopteri |
| Ordre | Perciformes |
| Família | Percophidae |
| Gènere | Percophis |
| Espècie | Percophis brasiliensis (Quoy & Gaimard, 1825)[1][2][1][3][4] |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | |
.svg){kind=icon}
Percophis brasiliensis és una espècie de peix i l'única del gènere Percophis.[5]
Descripció
[modifica]Fa 53,3 cm de llargària màxima[6] (tot i que la seua mida més normal és de 40).[7] Cos fusiforme, molt allargat, de secció subcilíndrica i una mica deprimida. Presenta el dors marró (més clar als flancs) i amb taques més clares, mentre que el ventre és blanquinós. La primera aleta dorsal, les pectorals i la caudal tenen una pigmentació fosca, mentre que les altres aletes són clares. L'alçada del cos està inclosa més de 9 vegades en la longitud total. Escates de mitjanes a petites. La línia lateral, de recorregut recte, s'inicia per sobre de l'angle superior de l'opercle. Cap deprimit i amb el musell punxegut. Boca gran, proveïda de dents fortes i amb la mandíbula inferior depassant clarament la superior. Narius parells i propers als ulls. Dues aletes dorsals, separades entre si: la primera és curta i formada per radis espinosos (8-10), mentre que la segona només té radis tous (30-33). L'aleta anal és de forma semblant a la segona dorsal però més llarga, la seua base és més extensa que la suma d'ambdues dorsals, manca d'espines i presenta entre 40 i 42 radis tous. Aleta caudal truncada. Pectorals llargues i amb els radis més perllongats estenent-se fins a l'inici de l'anal. Aletes ventrals inserides per davant de les pectorals.[8][9]
Cladograma
[modifica]| Percophidae |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Alimentació i depredadors
[modifica]La conformació de la seua boca reflecteix els seus hàbits predatoris (amb preferència sobre peixos demersals i pelàgics, i, en menor proporció, calamars). Essent un animal bentònic, hom creu que efectua migracions verticals per obtindre el seu aliment.[9] El seu nivell tròfic és de 3,48[10] i és depredat per Squatina guggenheim.[11][12]
Hàbitat i distribució geogràfica
[modifica]És un peix marí, demersal, oceanòdrom[13] i de clima subtropical (21°S-49°S, 68°W-41°W), el qual viu a l'Atlàntic sud-occidental:[14] les costes de fons sorrencs i, preferentment, de fondàries menors de 50 m[9] des del sud del Brasil[15][16][17][18][19][20][21] fins a l'Uruguai[22][23][24] i les costes centrals de l'Argentina.[25][26][27][28][29][30][3][8][31]
Observacions
[modifica]És inofensiu per als humans,[8] el seu índex de vulnerabilitat és alt (57 de 100)[32] i és comercialitzat en forma de filet sense pell i sense espines, congelat per a l'exportació i fresc per als mercats locals.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Quoy J. R. C. & Gaimard J. P., 1824-1825. Description des Poissons. Chapter IX. A: Freycinet, L. de, Voyage autour du Monde... exécuté sur les corvettes de L. M. "L'Uranie" et "La Physicienne," pendant les années 1817, 1818, 1819 et 1820. París. Voyage Uranie, Zool.. 192-401 (1-328 a 1824; 329-616 a 1825).
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
- ↑ uBio (anglès)
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Jenyns, L., 1842. Fish. A: C. Darwin (ed.). The zoology of the voyage of H.M.S. Beagle, under the command of Captain Fitzroy, R.N., during the years 1832-1836. Smith, Elder & Co., Londres (en 4 parts): p. 1-32 (gener del 1840); 33-64 (juny del 1840); 65-96 (abril del 1841); 97-172 (abril del 1842). Pàgs. 23-24.
- ↑ Cervigón, F. i W. Fischer, 1979. INFOPESCA. Catálogo de especies marinas de interés económico actual o potencial para América Latina. Parte 1. Atlántico centro y suroccidental. FAO/UNDP, SIC/79/1. 372 p. FAO, Roma. Pàg. 167.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 FishBase (anglès)
- ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 Instituto Nacional de Investigación y Desarrollo Pesquero de Argentina[Enllaç no actiu] (castellà)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
- ↑ R. Vögler, A. C. Milessi i R. A. Quiñones, 2003. Trophic ecology of Squatina guggenheim on the continental shelf off Uruguay and northern Argentina. J. Fish Biol. 62:1254-1267. Pàg. 1258. [1]
- ↑ FishBase (anglès)
- ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
- ↑ Species in Atlantic Ocean - FishBase (anglès)
- ↑ Menezes, N.A. i J.L. Figueiredo, 1985. Manual de peixes marinhos do sudeste do Brasil. V. Teleostei (4). Museu de Zoologia, Universidade de São Paulo, Brasil. 105 p. Pàg. 44.
- ↑ Menezes, N. A., P. A. Buckup, J. L. Figueiredo i R. L. Moura, 2003. Catálogo das espécies de peixes marinhos do Brasil. São Paulo. Museu de Zoologia da Universidade de São Paulo, 160 pp.
- ↑ Nomura, H., 1984. Dicionário dos peixes do Brasil. Brasília: Editerra. 482 p.
- ↑ Pereira, R., 1982. Peixes de nossa terra. Livraria Nobel, Sâo Paulo, el Brasil. 129 p. Pàg. 118.
- ↑ Szpilman, M., 2000. Peixes marinhos do Brasil: guia prático de identificação. Rio de Janeiro, Instituto Ecológico Aqualung. 288 p.
- ↑ Andreata, J. V. i B. Séret, 1996. Relação dos peixes coletados nos limites da plataforma continental e nas montanhas submarinas Vitória, Trindade (sic) e Martin Vaz, durante a campanha oceanográfica MD-55 Brasil. Revista Brasileira de Zoologia. Vol. 12 (núm. 3) (for 1995): 579-594.
- ↑ All fishes of Brazil - FishBase (anglès)
- ↑ Menni, R. C., R. A. Ringuelet i R. H. Aramburu, 1984. Peces marinos de la Argentina y Uruguay. Editorial Hemisferio Sur S.A. Buenos, Aires, l'Argentina. 359 p. Pàg. 180.
- ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca. Pàg. 36.
- ↑ All fishes of Uruguay - FishBase (anglès)
- ↑ Nakamura, I., T. Inada, M. Takeda i H. Hatanaka, 1986. Important fishes trawled off Patagonia. Japan Marine Fishery Resource Research Center, Tòquio, el Japó. 369 p. Pàg. 264.
- ↑ Cousseau, B. i R.G. Perrotta, 1998. Peces marinos de Argentina. Biología, distribución, pesca. Instituto National de Investigación y Desarrollo Pesquero (INIDEP), Mar del Plata, l'Argentina. 163 p.
- ↑ Volpedo, A. V. i D. D. Echeverria, 2000. Catálogo y claves de otolitos para la identificación de peces del mar Argentino. Editorial Dunken, Buenos Aires. 88 p.
- ↑ López, H. L., C. C. Morgan i M. J. Montenegro, 2002. Ichthyological ecoregions of Argentina. ProBiota, FCNyM, UNLP. Series Téchnica y Didáctica. Núm. 1: 1-68.
- ↑ Mabragaña, E., J. M. Díaz de Astarloa, R. Hanner, J. Zhang i M. González Castro, 2011. DNA barcoding identifies Argentine fishes from marine and brackish waters. PLoS ONE, v. 6 (núm. 12): 1-45 + 1-6.
- ↑ All fishes of Argentina - FishBase (anglès)
- ↑ GBIF (anglès)
- ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
Bibliografia
[modifica]- Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, la Gran Bretanya.
- Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos de l'Institut fur Seefischerei (ISH). BIOLAB Forschungsinstitut, Hohenwestedt, Alemanya.
- Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
- Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid).
- Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.
- FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings, vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p.
- Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
- Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
- Nelson, J. S., 1984. Fishes of the world. Segona edició. John Wiley & Sons, Inc., Nova York. 523 p. Pàg. 342.
- Nelson, J. S., 1994. Fishes of the world. Tercera edició. John Wiley & Sons, Inc., Nova York. 600 p. Pàg. 399.
- Randolph, S. i M. Snyder, 1993. The seafood list: FDA's guide to acceptable market names for seafood sold in interstate commerce. U.S. Government Printing Office, Washington DC, els Estats Units.
- Sanches, J. G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Pàg. 30.
- Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.