Portal:Història Militar de Catalunya/article del mes
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles seleccionats de la Història Militar de Catalunya
[modifica]En 859 va començar un dels atacs vikings més espectaculars.
Björn Järnsida i Hastein van comandar seixanta-dos vaixells cap al sud. Rebutjats pels musulmans a la costa oest de la península ibèrica, després de saquejar Al-Yazira al-Jadrā van travessar l'estret de Gibraltar assaltant la costa est peninsular i les illes Balears. Durant l'hivern es van establir a la Camarga saquejant la vall del Roine, apoderant-se d'Elna, Santa Maria d'Arles, Sant Genís de Fontanes i assolant Empúries, arribant potser fins a Banyoles.
Navegant cap a l'est en la primavera van destruir la ciutat de Luna al nord d'Itàlia, Fiesole i les afores de Pisa i Florència. El 861 van retornar, sent rebutjats de nou per la flota andalusina, que va destruir dues embarcions normandes. En el camí a casa...
El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659, pels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, en els límits del País Basc Nord), i posà fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys. Una de les conseqüències d'aquest tractat va ser la cessió a França del comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya...
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants dels estats d'Aragó, València i Catalunya (tres per país), que tenien per objectiu decidir qui succeiria l'últim rei del casal de Barcelona Martí l'Humà, mort el 1410. Els tres estats s'havien compromès prèviament a respectar, fos quina fos, la decisió dels nou notables. Fou escollit el castellà Ferran de Trastàmara dit "el d'Antequera", en detriment de l'altre candidat Jaume II d'Urgell...
La revolta del comte d'Urgell és l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera, el juny del 1413, fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en que Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà, però la decissió final dels compromissaris no li fos favorable. El setge de Balaguer acaba amb la rendició del comte al rei el 31 d'octubre de 1413. El castell de Loarre caigué a començaments de 1414, donant-se per sufocada la revolta. Processat i condemnat, tots els seus béns foren confiscats i malvenuts, així com els de la família i la seva germana Elionor d'Urgell. S'ordenà enderrocar el Castell Formós a Balaguer, que era palau comtal i símbol de la resistència.
La Batalla de Muret (Murèth en occità) lluitada el 12 de setembre de 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa. El resultat de la batalla fou una victòria francesa i Simó de Montfort es va convertir en duc de Narbona, Comte de Tolosa i vescomte de Besiers i Carcassona. Aquesta batalla va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de l'expansió catalana cap al nord. A Occitània, durant tot el segle XIII i l'inici del segle XIV, els càtars van patir una dura persecució, duta a terme per la inquisició i dirigida pels monjos dominicans.
La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710. Va enfrontar l'exèrcit borbònic sota el comandament de Francisco Castillo Fajardo i l'exèrcit austriacista comandat per Guido Starhemberg. La batalla va comptar amb la presència d'ambdós pretendents a la Corona hispànica, Felip V i Carles III. La primavera de 1710 l'exèrcit espanyol va entrar a Catalunya des de l'Aragó, creuant el Segre el 15 de març, i es van reunir amb els seus respectius exèrcits Felip V de Castella el 3 de maig i l'Arxiduc Carles el mes de juny. El resultat de la batalla fou favorable a les armes austriacistes gràcies a la càrrega de cavalleria liderada pel general anglès James Stanhope. L'exèrcit borbònic es va retirar desordenadament del camp de batalla però gràcies a la caiguda de la nit va poder evitar unes baixes majors.
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la Croada contra Al-Mayûrqa de l'any 1229. La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de Mallorques.
El Setge de Barcelona de 1652 fou un dels darrers episodis de la Guerra dels Segadors. L'entrada a Barcelona, el dia de Sant Jordi de 1652, del nou virrei francès, el mariscal de la Motte, amb uns 500 homes, travessant les forces hispàniques, va donar esperança a la resistència barcelonina. Tot i això, durant la primavera d'aquell any la situació de la ciutat es va anar fent insostenible, agreujada per l'extensió de la pesta, que es va cobrar 16.000 víctimes, i finalment amb l'arribada de Joan Josep d'Àustria al port de Barcelona es va posar punt i final a la guerra entre la monarquia hispànica i Catalunya.
La batalla naval de la badia de Vigo es va lluitar el 23 d'octubre durant la Guerra de Successió Espanyola entre els estols aliat de George Rooke i Philips van Almonde contra l'estol de Manuel de Velasco protegit pels francesos de François Louis Rousselet.
Almogàvers era la denominació que reberen les unitats paramilitars en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la Corona d'Aragó per lluitar contra les taifes islàmiques de la Península Ibèrica i formades sobretot per aragonesos i catalans....
El Setge de Girona de 1711 fou un dels episodis de la Guerra de Successió, en el que els borbònics prenen la ciutat de Girona. Girona és assetjada a mitjans de desembre de 1710, i el 29 de desembre ja capitulava el Castell de Montjuïc, cosa que va permetre a Adrien Maurice de Noailles emplaçar bateries d'artilleria al Puig d'en Roca, des d'on bombardejà la ciutat, atac només aturat per les fortes pluges i la crescuda de l'Onyar del 9 al 12 de gener, que immobilitzà les tropes franceses. La ciutat capitulà el 14 de gener de 1711 i el dia 25 varen ser signades les capitulacions, per les que els ciutadans que havien estat mobilitzats no serien castigats.
La Batalla naval de les Formigues tingué lloc els dies 28 d'agost i el 3 i 4 de setembre del 1285, durant el regnat de Pere el Gran, prop de les illes Formigues. L'estol català, comandat per l'almirall Roger de Llúria, vencé el francès de Felip III l'Ardit.
El 1285, Felip III l'Ardit decidí envair Catalunya amb un gran exèrcit, al qual el Papa Martí IV donà la consideració de croats, per a donar suport al seu cosí Carles I d'Anjou en conflicte amb la Corona d'Aragó pel tron de Sicília. El Rei de Mallorca, Jaume el Just, també li donava suport. Pere el Gran havia ofès els nobles a causa del seu vigorós exercici de l'autoritat reial, rebent escàs suport per la seva part. Això no obstant, les atrocitats comeses pels invasors aixecaren les ciutats i el camp en contra d'ells.