Portal:Història de l'art/Articles seleccionats
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs
Articles del Portal:Història de l'art
[modifica]
El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere de Terrassa el formen les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Montner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere, avui barri de Terrassa. Són el conjunt artístic més important de la ciutat i una de les joies de l'art romànic català.
Les tres esglésies es van bastir vora l'emplaçament de l'antiga Ègara romana (de la qual encara es conserven restes) com a seu del bisbat d'Ègara, constituït cap a l'any 450 i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle viii. Se sap el nom d'alguns dels seus bisbes (com ara el primer, Ireneu) i s'hi va reunir un concili provincial de la Tarraconense l'any 614. El conjunt episcopal segueix el model romà d'Orient de l'antiguitat, amb dues esglésies (Sant Pere i Santa Maria) i un baptisteri (Sant Miquel). Després d'un llarg procés constructiu, les esglésies van quedar enllestides segons la forma actual cap als segles xi i xii i són de factura romànica, edificades sobre antics edificis preromànics de l'època visigòtica.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 01}} - discussió - modifica - historial
Tuthmosis III fou faraó de la dinastia XVIII de l'Antic Egipte. Va regnar segons las cronologies d'una data que va entre el 1500 i el 1480 aC a una que va entre el 1450 i el 1425 aC. El seu regnat fou de mes de 50 anys si be els primers 20 o 22 els va passar sota regència de Hatshepsut i després amb ella mateixa com a reina principal exercint el poder efectiu.
Era fill de Tuthmosis II i d'una dona secundaria anomenada Isis o Iset. Quant el seu pare Tuthmosis II va morir era molt jove i la germana i esposa del difunt va assolir la regència i al cap d'un temps es va proclamar reina per dret propi.
El seu nom d'Horus fou Anakhtkhamwaset; el nebti Aasefjtemtawnebu, l'Horus d'or Djeserjaw i el nom de regne fou Menkheperre (La manifestació de Ra es duradora). El seu Sa Ra era Djehutymes però es mes conegut per la forma grega Tuthmosis (nascut del deu Toth). Tot i que Hatshepsut va assolir la corona, Tuthmosis fou representat a les inscripcions i els anys del regnat de la reina es van comptabilitzar sobre el regnat de Tuthmosis. Probablement va exercir funcions militar sota la seva madrastra i potser li va fingir una sotsmissió falsa per salvar la vida. Se l'acusa de destruir la memòria de la reina fent esborrar el seu nom de les inscripcions i destruint les seves imatges. El monument mes afectat fou el temple mortuori de la reina a Deir al-Bari.
Les seves activitats militars durant els seus 42 anys de regnat foren recordades amb gran detall per l'arxiver i escriba reial Thanuni i foren gravades al santuari de Karnak i a la tomba del mateix Thanuni.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 02}} - discussió - modifica - historial
L'Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot, de 1874 a 1886 i qui va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme. Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes dècades del segle xix.
Des de la seva creació, sota el regnat de Lluís XIV a França, l'Acadèmia reial de pintura i d'escultura privilegiava l'ensenyament del dibuix, ja que aquest es podia definir en un cos de doctrina ben estructurat per al qual la còpia dels models de l'escultura antiga constituïa la referència a l'ideal de bellesa. El color, considerat des d'Aristòtil com un accident de la llum, es prestava molt menys bé a una pedagogia estructurada. Tampoc era, en aquell temps, ensenyada al si de l'Acadèmia, sinó en tallers particulars. Són els descobriments de la ciència que, progressivament, van aportant un coneixement millor de la constitució de la llum blanca. La descomposició de la llum pel prisma de Newton (1642-1727) obrirà la porta a la teorització de les relacions de colors. És crea així un marc conceptual que altres investigadors aprofundiran (Buffon, 1707-1788, sobretot).
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 03}} - discussió - modifica - historial
La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles XIII]] i XIV, la catedral florentina, coneguda com el Duomo, és un dels edificis més grans de la cristiandat: mesura 155 m de llarg, 130 m d'ample (d'una banda a l'altra del transsepte) i 107 m. d'alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula.
Hi destaquen sobretot la grandiosa cúpula de Brunelleschi i el campanar exempt de Giotto, de 82 m d'altura. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Gioberti. El conjunt format per l'església, el campanar i el baptisteri, al cor de la ciutat, conforma un dels joiells artístics i arquitectònics de Florència.
El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, símbol de la ciutat.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 04}} - discussió - modifica - historial
La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà. Corona el Puig Cardener, bressol històric de la ciutat i des d'on es contempla un bon panorama sobre el riu, ocupa l'espai de construccions religioses i civils més antigues. És, sens dubte, la imatge més clàssica i bonica de la ciutat.
El primer nom fa referència al capítol de canonges que acull, mentre que de la denominació de basílica correspon al títol atorgat l'any 1886 pel papa Lleó XIII. L'any 1931 fou declarada monument històrico-artístic de caràcter nacional.
L'església de Santa Maria de Manresa apareix documentada l'any 890. El 999, les tropes musulmanes d'Al-Mansur la van devastar, com tota la ciutat. No fou fins l'any 1000 quan el comte Berenguer Ramon I i la seva mare, la comtessa Ermessenda, juntament amb Oliba, bisbe de Vic, van restituir l'antiga dotació de l'església. Se'n conclueix doncs que abans de la construcció romànica del segle xi, precedent a l'actual edifici gòtic, n’hi havia hagut dues d'anteriors, preromàniques.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 05}} - discussió - modifica - historial
Filippo Tommaso Marinetti (Alexandria, Egipte, 22 de desembre 1876 - Bellagio, Como, 2 de desembre 1944); poeta, novel·lista, dramaturg i editor italià del segle xx; conegut, sobretot, per ser el fundador del Futurisme, moviment d’avantguarda històric de principis del segle XX.
Marinetti (en d’altres documents apareix com a "Filippo Achille Emilio") passa els primers anys de la seva vida a Alexandria, Egipte, a on el seu pare (Enrico M.) i la seva mare (Amalia Grolli) convivien en more uxorio. El seu amor per la literatura nasqué quan encara era un nen, al col·legi. Als 17 anys fundà la seva primera revista estudiantil, Papyrus; els jesuïtes l’amenaçaren d’expulsió per haver introduït a l’escola la lectura escandalosa d’Émile Zola. Fou enviat lluny de la família a diplomar-se a París a on obtingué una beca al 1893. Allà s’inscriví a la facultat de dret de Pavia, juntament amb el seu germà gran Leone.
La mort d’aquest darrer, amb només vint anys, fou el primer trauma en la vida Marinetti que, després de graduar-se (1899), decidí abandonar la jurisprudència i seguir la seva vocació literària. Des d’aquest moment mai deixà d’experimentar en qualsevol camp de la literatura (poesia, narrativa, teatre, paraules en llibertat), signant sempre com a "Filippo Tommaso Marinetti". L’any 1902 pateix una altra pèrdua important: mor la seva mare Amalia Grolli, que sempre l’havia encoratjat a practicar la poesia.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 06}} - discussió - modifica - historial
La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, en l'any 1897, prop de 2 km. al sud d'Elx (Baix Vinalopó). Generalment, es considera que la Dama d'Elx és una escultura d'art íber, datada al segle iv aC, o potser el segle V, és a dir, de les èpoques dels romans o dels helenístics.
Tanmateix, es pensa que representa a una dona que duu complexos i luxosos abellaments al cap, i collarets gruixuts a cada costat de la cara. Com moltes altres figures íberes religioses de mena que se'n trobaren enlloc, disposa d'un buit a l'esquena el qual, presupossadament, servia per a introduir-hi cendres, relíquies o d'altres objectes sagrats, i les seues espatlles s'hi disposen lleugerament inclinats cap avant, amb la qual cosa se sospita que se'n tracta d'una deessa o d'una sacerdotessa íbera.
En els últims anys s'ha convertit en el símbol d'Elx, on hi han hagut mobilitzacions socials reivindicant el seu retorn i la seua permanència a l'esmentada ciutat, en voltes d'exhibir-se a Madrid. Després d'unes llargues negociacions i continuades negatives, el 17 de maig de 2006 la Dama va ser traslladada a Elx (al Palau d'Altamira, que ha estat convenientment habilitat) i oberta al públic el dia 18 de maig. L'escultura romandrà a Elx sis mesos i tornarà a Madrid el dia de l'última representació del misteri d'Elx de l'any 2006.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 07}} - discussió - modifica - historial
Joaquín Sorolla i Bastida, (1863-1923). Pintor i artista gràfic valencià. Va nàixer el 27 de febrer de 1863, a València. Quan només comptava amb dos anys d'edat, van morir els seus pares a causa d'una epidèmia de còlera. En quedar òrfens la seua germana Concha i ell, la seua tia Isabel, germana de sa mare, i el seu marit, de professió manyà, els van recollir. Passats els anys van intentar ensenyar-li, debades, l'ofici de la manyeria, advertint prompte que la seua vertadera vocació era la pintura.
En 1874 va començar a estudiar a l'Escola Normal Superior on li van aconsellar que també es matriculara a les classes nocturnes de dibuix a l'Escola d'Artesans. En aquesta última va rebre, en 1879, una caixa de pintures i un diploma com a premi “per la seua constant aplicació en el dibuix de figura”. Aqueix mateix any va ingressar a l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de València al mateix temps que treballava al taller del seu oncle.
Va ser a l'Acadèmia de Sant Carles on va conèixer a un altre alumne, Juan Antonio García, germà de qui més tard acabaria sent la seua esposa, Clotilde García. En 1880 va aconseguir una Medalla d'Argent per la seua obra Moro acechando la ocasión de su venganza ("Moro aguaitant l'ocasió de la seua revenja) en l'exposició de la societat 'El Iris'.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 08}} - discussió - modifica - historial
El Monestir de Santo Domingo de Silos és una abadia benedictina situada en el municipi de Santo Domingo de Silos, a la província de Burgos. La seva celebritat prové fonamentalment del seu claustre romànic.
El monestir, encara que no en la seva actual configuració, es remunta a l'època visigòtica (segle vii), si bé s'esvaeix durant l'ocupació musulmana. Al segle x, anomenat encara San Sebastià de Silos, i en especial durant el període en què el comte Fernán González governa a Castella (930-970), torna a ressorgir la comunitat monàstica assolint una gran activitat que novament decau sota les destroces d'Almansur. Quan aquest desapareix el 1002 i recobrada la serenitat, el monestir es troba arruïnat i malparat. Quan l'any 1041 Domingo, prior del monestir de San Millán de la Cogolla, es refugia a Castella fugint del rei de Navarra, és ben rebut pel monarca castellà Fernando I que li confia la missió de restablir l'antiga esplendor i donar una nova empenta al monestir de Silos encara sota l'advocació de Sant Sebastià. Amb el decidit impuls de Santo Domingo com a abat del cenobio es va erigir l'església romànica, magnífic temple de tres naus i cinc absis consagrat el 1088 per l'abat Fortunio, el claustre, que encara perdura, i la resta de les dependències monacals. A la mort del sant, el monestir pren el seu patrocini i passa a denominar-se Santo Domingo de Silos.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 09}} - discussió - modifica - historial
L'art de Catalunya ha tingut una evolució paraŀlela a la de la resta de l'art europeu, seguint de forma diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental. L'art ha estat des de sempre un dels principals mitjans d'expressió de l'ésser humà, a través del qual expressa les seves idees i sentiments, la forma com es relaciona amb el món. La seva funció pot variar des de la més pràctica fins la més ornamental, pot tenir un contingut religiós o simplement estètic, pot ser durador o efímer.
Al llarg de la seva història, Catalunya ha acollit diverses cultures i civilitzacions, que han aportat el seu concepte de l'art i ens han deixat el seu llegat. Cada període històric ha tingut unes característiques concretes i definibles, comuns a altres regions i cultures, o bé úniques i diferenciades, que han anat evolucionant amb l'esdevenir dels temps...
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 10}} - discussió - modifica - historial
Una pintura rupestre és un tipus d'art rupestre realitzat pels homes prehistòrics, que demostra que l'home, des del seu origen a la Terra és capaç de realitzar obres d'art a les parets de les coves que habita. També s'han trobat pintures sobre còdols, escultura, ceràmiques decorades i objetes ornamentals.
Entre els anys 5000 i 2500 aC., aproximadament, es documenta una nova expressió simbòlica lligada als canvis econòmics i socials que comporten la introducció i posterior expansió de l'agricultura primitiva. Les pintures rupestres a les parets de les coves, en les què es representen éssers humans i animals, es troben a tots els continents de la Terra. Pareix que tots els grups humans al passar per la fase de caçadors recol.lectors crearen aquest tipus de treball plàstic durador en el què expressen l'especial relació que tenien amb les criatures del seu entorn i amb les seues deitats. Els motius i materials de les diferents pintures rupestres del món tenen un paregut entre sí, malgrat haver estat realitzades a milers de kilòmetres de distància i a milers d'anys de diferència.
{{Article d'història_de_l'art_del_mes_ 11}} - discussió - modifica - historial
El rococó és un moviment artístic nascut a França als inicis del segle xviii com a evolució del tardo-barroc. El seu nom sembla ser una combinació de la paraula francesa rocaille (petxina, roca) i de la paraula italiana barroc.
El rococó es defineix pel gust dels colors pastissos, suaus i clars. Predominen les formes naturals, i té en comú amb el barroc el gust pel recarregat. És un art mundà, sense connexió amb la religió, que tracta temes de la vida diària, de galants i aristòcrates, així com el gust pels temes orientals i exòtics. Es reflecteixen paisatges lluminosos i colorits, ondulacions ramificades i lleugers arabescs florals.
S’expressa sobre tot en la pintura, la decoració, al mobiliari, a la moda i a la producció d’objectes. La seva presència a l'arquitectura i escultura és menor, motiu pel qual alguns crítics el consideren frívol i circumscrit a la moda més que no pas a l'art.
Amb tot, el terme rococó fou acceptat fins i tot pels historiadors de l’art de meitat del segle xix i, tot i que encara avui hi ha discussions sobre el significat històric de l’estil, el rococó és avui àmpliament considerat com un important període del desenvolupament per l'art europeu.
{{Article d'història de l'art del mes 12}} - discussió - modifica - historial
Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Ecologia · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs