Portal:Motociclisme/Articles destacats
Antoni Bou i Mena (Piera, Anoia, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 20 títols de campió del món de trial, 10 a l'aire lliure i 10 en modalitat en pista coberta, que el situen com al pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure. Al mateix temps, els seus vint títols mundials superen els que ostenta Laia Sanz (13 de trial femení i 4 d'enduro) i l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini.
A nivell de trial per equips nacionals, ha format part de l'equip espanyol, compost totalment per corredors catalans, obtenint la victòria al Trial de les Nacions des del 2005 al 2015. També ha assolit la victòria al Trial de les Nacions Indoor els anys 2006, 2007, 2008, 2012 i 2015. Toni Bou corre amb una motocicleta Repsol Montesa HRC.
Es mostra l'article destacat corresponent al mes actual (novembre) d'entre tots aquests:
Articles destacats
[modifica]| Gener | Juliol |
|---|---|
Marc Coma i Camps (Avià, Berguedà, 7 d'octubre de 1976) és un pilot català d'enduro i raids. La seva carrera inicial dins la disciplina de l'enduro fou reeixida i obtingué entre altres el títol de Campió del Món júnior Sub-23, la victòria als Sis Dies Internacionals en categoria júnior tot integrant l'equip estatal (1998) i el Campionat d'Espanya júnior (1995). Però és en l'especialitat dels raids on ha aconseguit els seus principals èxits, entre els quals sis Campionats del Món de raids i cinc victòries al Ral·li Dakar en la categoria de motocicletes (2006, 2009, 2011, 2014 i 2015), totes elles amb l'equip oficial KTM. El 2 de juliol del 2015 es va fer públic que deixava la competició i esdevenia el nou director esportiu del Ral·li Dakar. Nascut en el si d'una família amb força afició al motociclisme (el seu pare, Ricard, va arribar a ser cinquè en el Campionat d'Espanya de motocròs en categoria sènior), Marc Coma s'estrenà amb la Montesa Cota 348 del seu oncle a només vuit anys. Més tard, tingué la seva primera moto pròpia -una Puch Cobra 74- i després va passar a una Honda CR 125 de motocròs, amb la qual va començar a córrer les seves primeres curses. {{Gener article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
Les 24 Hores de Montjuïc foren una cursa motociclista de resistència que es disputà entre 1955 i 1986 al Circuit de Montjuïc de Barcelona. L'esdeveniment era organitzat per la Penya Motorista Barcelona a començaments del mes de juliol, i fou conegut també com a 24 Hores Internacionals de Montjuïc o 24 Hores Motociclistes de Montjuïc. Al llarg de la seva història la prova assolí gran prestigi internacional, esdevenint puntuable per a la Copa d'Europa i més tard per al Campionat del Món de resistència, fins que el 1982 la FIM la n'apartà en considerar que el circuit havia quedat desfasat. Tot i així, les 24 Hores seguiren celebrant-se fins al 1986, en què un tràgic accident en provocà la definitiva cancel·lació. A partir de 1995 la cursa es reprengué, aquest cop al Circuit de Montmeló amb el nom de 24 Hores Motociclistes de Catalunya. {{Juliol article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
| Febrer | Agost |
La Bultaco Sherpa T fou un model de motocicleta de trial fabricat per Bultaco entre 1964 i 1985, època durant la qual fou una de les millors motocicletes d'aquesta modalitat (en forta competència amb les també catalanes Montesa Cota i OSSA MAR) i assolí un gran prestigi internacional. Les seves característiques principals eren el motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire (inicialment de 250 i més tard de 350 cc, a banda de les versions juvenils de 74 i 125 cc), bastidor de simple bressol (tret dels versions de 74 i 125 cc, en què era doble), frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere. Seguint la filosofia de Bultaco, la moto es venia amb tots els avenços tècnics que havien provat en competició els pilots oficials de la marca, amb la qual cosa qualsevol afeccionat podia adquirir a la botiga una motocicleta capaç de guanyar, sense cap retoc, el Campionat del Món. Creada amb la col·laboració del millor pilot de trial del moment, el nord-irlandès Sammy Miller, la Sherpa T fou una moto revolucionària que representà un punt d'inflexió dins la història del trial, ja que el fet d'adoptar un motor de dos temps li atorgava una agilitat de resposta i una lleugeresa que contribuí a fer evolucionar ràpidament aquest esport, arraconant per sempre més les motocicletes britàniques amb motor de quatre temps que havien dominat la disciplina fins aleshores. {{Febrer article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
Mick Andrews (Buxton, Derbyshire, 5 de juliol de 1944) és un històric corredor anglès de trial. Va ser-ne dues vegades campió d'Europa (1971 i 1972) i va guanyar cinc vegades els Sis Dies d'Escòcia de Trial (1970-1972 i 1974-1975). Ha competit també amb èxit en altres disciplines, com ara motocròs o enduro. Conegut popularment com a The Magic Mick o Magical Mick Andrews, és un dels pilots de trial més famosos i admirats de tots els temps. Fill d'un oficial de l'exèrcit apassionat per les motos, Mick Andrews va créixer a Elton, una població propera a Matlock, al districte de Peack. A 14 anys va començar a participar en competicions de trial amb una James 125 cc de dos temps, aprofitant el temps lliure mentre treballava de mecànic. Va demostrar tan bones qualitats que un campió local li va deixar una 200 cc amb la qual Andrews va obtenir de seguida millors resultats que no pas ell. {{Agost article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
| Març | Setembre |
Barry Stephen Frank Sheene, més conegut com a Barry Sheene (Londres, Anglaterra, 11 de setembre de 1950 – Sydney, Austràlia, 10 de març de 2003) fou un pilot de motociclisme de velocitat anglès, dues vegades Campió del Món en la desapareguda categoria de 500cc i un dels més recordats de la història d'aquest esport. Sheene fou un dels primers pilots de motociclisme a obtenir grans beneficis de les curses. Persona de caràcter obert i carismàtic, acostumava a saludar les càmeres fent la V de la victòria cada vegada que guanyava una cursa, donant així origen al mite de la salutació motorista a Anglaterra (costum que s'escampà després a poc a poc arreu del món). Altres icones que popularitzà varen ser la caricatura de l'ànec Donald (que lluïa sempre al casc) i el seu etern número 7, pintat al casc i al carenat de la seva motocicleta. A finals de la dècada de 1980, Sheene es traslladà amb la seva família a Austràlia amb l'esperança de millorar d'algunes de les seqüeles de les seves múltiples lesions (principalment, artritis). Allí es va morir de càncer d'estómac a l'edat de 52 anys, deixant vídua i dos fills. {{Març article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
La Montesa Impala fou un model de motocicleta de turisme fabricat per Montesa en dues etapes: la primera, de 1962 a 1971 i la segona, amb el nom d'Impala 2, de 1982 a 1989. Al llarg de la seva vida comercial se'n produïren diverses versions gairebé sempre en dues cilindrades (175 i 250 cc, a banda d'una versió de 125 cc de la Impala 2), i fins i tot algunes d'adaptades per a motocròs, enduro i trial. Totes compartien, però, les mateixes característiques generals: motor de dos temps monocilíndric refrigerat per aire, bastidor de simple bressol, frens de tambor i amortidors de forquilla convencional davant i darrere. Durant la seva època daurada, la dècada de 1960, la Impala representà un dels majors èxits comercials de Montesa, arribant a gaudir d'una forta implantació. Els seus punts forts eren una gran fiabilitat tècnica i una estètica impecable, factor aquest que l'any del seu llançament li valgué el premi Delta d'Or de disseny industrial, atorgat per l'ADI-FAD. A banda, oferia altres avantatges que la feien especialment apta per a la ciutat, entre els quals la seva lleugeresa i baix consum. {{Setembre article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
| Abril | Octubre |
Marc Márquez i Alentà, conegut com El Tro de Cervera (Cervera, Segarra, 17 de febrer del 1993) és un pilot català de motociclisme de velocitat, Campió del món de MotoGP i un dels esportistes més populars de l'escena internacional. És un dels únics quatre pilots que ha guanyat campionats mundials en tres categories diferents; la temporada de 2010 fou Campió del món de 125cc a 17 anys (esdevenint el català més jove a guanyar un mundial de motociclisme), el 2012 ho fou de Moto2 i el 2013 de MotoGP, esdevenint el primer debutant en 35 anys a aconseguir aquest títol a la primera i el pilot més jove de la història a guanyar el títol de la màxima categoria. Com a reconeixement a aquests mèrits, el març de 2014 fou distingit amb el Premi Laureus al millor esportista revelació de l'any 2013. El 12 d'octubre de 2014 revalidà el seu títol de Campió del Món de MotoGP al Gran Premi del Japó, a tres curses del final del campionat. {{Abril article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
L'edició de 1985 dels Sis Dies Internacionals d'Enduro, anomenada oficialment 1985 International Six Days Enduro, fou la 60a d'aquesta prova, organitzada per la FIM. L'esdeveniment, conegut també com a Sis Dies de la Cerdanya, tingué lloc a Catalunya del 30 de setembre al 5 d'octubre, amb centre neuràlgic a Alp, Baixa Cerdanya. Durant els sis dies, pilots de més de 22 països competiren per camins forestals de la Baixa Cerdanya i la comarca veïna del Ripollès al llarg d'un recorregut diari de prop de 270 km, aconseguint acabar la prova 251 participants dels vora 400 que la començaren. Fou la primera i, fins a l'actualitat, l'única vegada que aquesta prova se celebrà a Catalunya; coincidint amb aquest fet, els dos equips estatals presentats per Espanya (formats gairebé íntegrament per catalans) aconseguiren sengles subcampionats del món, el millor resultat de la història d'aquesta selecció fins aleshores. El guanyador absolut dels Sis Dies de la Cerdanya fou l'occità Gilles Lalay (mort el 1992 al Ral·li Dakar), qui hi participava amb una Honda 250 CR de forma totalment privada. {{Octubre article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
| Maig | Novembre |
Els Sis Dies d'Escòcia de Trial, coneguts també com als Sis Dies d'Escòcia (en anglès, Scottish Six Days Trial, SSDT o simplement Scottish), són una competició de trial reconeguda internacionalment, probablement la més dura i carismàtica de totes. Se celebren des de 1909 (amb pauses durant les dues guerres mundials), essent la competició motociclista més antiga del món. La prova es disputa la primera setmana del mes de maig als Highlands escocesos, amb un fred sovint intens. Pilots de tot el món hi competeixen, recorrent fins a 160 quilòmetres diaris (100 milles) pels voltants de Lochaber en cadascun dels sis dies, sobretot fora d'asfalt per paratges solitaris. El recorregut -històricament senyalitzat amb banderetes de la marca de pneumàtics Dunlop- transcorre entre paisatges inhòspits i de gran bellesa, on hi ha repartides les zones que els participants han de superar, agrupades en seccions. Aquestes seccions han passat a la història del trial com les més belles i emocionants que un pilot pugui intentar, amb noms mítics dins aquest esport com ara les de Laggan Locks, Blackwater, Ben Nevis o la famosa Pipeline que discorre paral·lela a un oleoducte en una llarga ascensió rocosa. {{Maig article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
Antoni Bou i Mena (Piera, Anoia, 17 d'octubre de 1986), conegut com a Toni Bou, és un pilot català de trial. Ha assolit 20 títols de campió del món de trial, 10 a l'aire lliure i 10 en modalitat en pista coberta, que el situen com al pilot amb més títols de la història d'aquest esport, per davant de Dougie Lampkin (que en té 7 a l'aire lliure i 5 en pista coberta) i de Jordi Tarrés amb 7 a l'aire lliure. Al mateix temps, els seus vint títols mundials superen els que ostenta Laia Sanz (13 de trial femení i 4 d'enduro) i l'antic rècord de quinze campionats mundials de motociclisme que havia ostentat durant anys Giacomo Agostini. A nivell de trial per equips nacionals, ha format part de l'equip espanyol, compost totalment per corredors catalans, obtenint la victòria al Trial de les Nacions des del 2005 al 2015. També ha assolit la victòria al Trial de les Nacions Indoor els anys 2006, 2007, 2008, 2012 i 2015. Toni Bou corre amb una motocicleta Repsol Montesa HRC. {{Novembre article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
| Juny | Desembre |
L'OSSA 250 Monocasc, sovint anomenada simplement OSSA Monocasc (en castellà: Monocasco; en anglès: Monocoque), fou un prototipus de motocicleta de velocitat desenvolupat per OSSA entre 1967 i 1970 per a competir en el mundial de motociclisme, en la categoria de 250cc. Tot i que inicialment la moto no tenia un nom definit (l'empresa la designava només OSSA GP, pel fet de destinar-la als Grans Premis), ben aviat fou coneguda dins l'ambient motociclista com a OSSA Monocasc a causa del seu innovador xassís. Dissenyada per l'enginyer Eduard Giró (fill de l'amo de l'empresa Manuel Giró), fou una motocicleta al seu moment revolucionària i ha estat considerada la monocilíndrica més ràpida de la seva època. Malgrat disposar d'un excel·lent motor de dos temps monocilíndric amb admissió per vàlvula rotativa, la moto presentava una considerable manca de potència envers les seves principals rivals -Yamaha, Benelli i MZ-, equipades amb motors pluricilíndrics que lliuraven 20 CV més que el seu. Tot i així, l'OSSA compensava amb escreix aquest desavantatge gràcies al seu insòlit xassís monocasc (de fet, era la primera moto de Gran Premi a portar-ne un), ja que era prop de 20,5 kg més lleugera i el seu bastidor era molt més rígid que els xassissos convencionals de les altres, gaudint doncs d'una agilitat superior en pista que esdevenia determinant. {{Juny article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
Ramon Torras i Figueras (Barcelona, 22 de desembre de 1943) – Coma-ruga, Baix Penedès, 30 de maig de 1965) fou un pilot català de motociclisme que destacà en competicions internacionals a començaments de la dècada de 1960. La seva trajectòria era tan ascendent i el seu nivell de pilotatge tan alt que molts dels seus coetanis li auguraven un futur brillant, essent considerat pels experts com a futur campió del món. Es va morir a 21 anys, a causa de l'accident que va patir en una cursa poc important a Coma-ruga. Nascut accidentalment a Barcelona, Torras visqué sempre a Sabadell, al Vallès Occidental, on residia la seva família (el seu pare, natural de Terrassa, hi treballava de directiu en una empresa tèxtil). En Ramon era el petit de quatre germans i allí passà la seva infantesa, entre el parvulari de la Divina Pastora i el col·legi dels Maristes. {{Desembre article de motociclisme}} - discussió - modifica - historial |
