Premi Cóndor de Plata a la millor pel·lícula estrangera
| Tipus | tipus de premi Premis Cóndor de Plata  | ||
|---|---|---|---|
| Part de | Premis Cóndor de Plata | ||
| Vigència | 1990 - 2004 | ||
| Estat | Argentina | ||
| Conferit per | Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina | ||
EL Premi Còndor de Plata a la millor pel·lícula estrangera va ser un dels guardons lliurats anualment per l'Associació de Cronistes Cinematogràfics de l'Argentina.
En 1943, en la primera edició dels Premis Còndor de Plata, la pel·lícula guanyadora va ser Que verda era la meva vall, dels Estats Units, dirigida per John Ford. En els tres anys subsegüents van guanyar aquest premi: Sang, suor i llàgrimes, també dels Estats Units, dirigida per Noël Coward i David Lean; Going My Way, del Regne Unit, dirigida per Leo McCarey; i A Song to Remember, dels Estats Units, dirigida per Charles Vidor. Així mateix, en 1956 la guanyadora va ser Cómicos, una coproducció espanyola i argentina, dirigida per Juan Antonio Bardem,[1] mentre que en 1970 el va guanyar I pugni in tasca, d'Itàlia, dirigida per Marco Bellocchio.[2]
Aquest premi va ser lliurat per última vegada en el 52° lliurament dels Premis Còndor de Plata l'any 2004; ja que des de l'any 2005, aquesta rúbrica es va dividir en dues categories: Millor pel·lícula en llengua estrangera i Millor pel·lícula iberoamericana.
Guanyadors i nominats
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ http://www.slideshare.net/policiela/elisa-christian-galv
- ↑ «Espectáculo - Argentina». Arxivat de l'original el 2009-04-13. [Consulta: 2009].
- ↑ La Nación. «"Sol de Otoño": una película que vuela muy alto», 04-06-1997. Arxivat de l'original el 2017-07-29. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ IMDb. «Argentinean Film Critics Association Awards 1997» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ La Nación. «Dos films dominaron los Cóndor de Plata», 28-04-1998. Arxivat de l'original el 2014-05-17. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ IMDb. «Argentinean Film Critics Association Awards 1998» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ Clarín. «Pizza, birra, faso, la película que se llevó más premios», 28-04-1999. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ La Nación. «La noche de los Cóndor», 27-04-1999. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ Clarín. «El mismo amor, la misma lluvia arrasó con los Cóndor de Plata» (en castellà), 09-05-2000. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ IMDb. «Argentinean Film Critics Association Awards 2000» (en anglès). [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ La Nación. «Los Cóndor de Plata» (en castellà), 30-05-2001. [Consulta: 7 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Diario Los Andes. «Se entregan el martes los premios Cóndor de Plata» (en castellà), 27-05-2001. [Consulta: 7 setembre 2017]. [Enllaç no actiu]
- ↑ Clarín. «"El hijo de la novia", mejor filme de 2001» (en castellà), 11-09-2002. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ La Nación. «Premios para el cine local» (en castellà), 10-09-2002. [Consulta: 7 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Página/12. «“Historias mínimas” ahora vuela sobre las alas de los Cóndores» (en castellà). [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ La Nación. «Los candidatos al Cóndor de Plata» (en castellà), 11-07-2003. Arxivat de l'original el 2017-10-12. [Consulta: 7 setembre 2017].
- ↑ La Nación. «Valentín, de Agresti, obtuvo siete premios Cóndor de Plata» (en castellà), 05-05-2004. [Consulta: 7 setembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ La Nación. «Candidatos al Cóndor de Plata 2004» (en castellà), 08-01-2004. Arxivat de l'original el 2016-08-11. [Consulta: 7 setembre 2017].
