Vés al contingut

Leo McCarey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaThomas Leo McCarey
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 octubre 1898 Modifica el valor a Wikidata
Los Angeles (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 juliol 1969 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Santa Monica (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortemfisema pulmonar Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Holy Cross Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatEstats Units
FormacióUniversitat del Sud de Califòrnia
USC Gould School of Law Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, realitzador, productor de cinema, guionista, productor Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeStella Martin Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0564970 FilmAffinity: 881068195 Allocine: 1216 Rottentomatoes: celebrity/leo_mccarey Allmovie: p101949 TCM: 126189 AFI: 97294 TMDB.org: 30008
Musicbrainz: 90f7470f-5609-44e8-bc1d-d29d1eae9ed6 Find a Grave: 5259 Modifica el valor a Wikidata


Thomas Leo McCarey (Los Angeles, 3 d'octubre de 1898 - Santa Monica (Califòrnia), 5 de juliol de 1969) va ser un director de cinema i guionista estatunidenc guanyador de l'Oscar. Va treballar en unes 200 pel·lícules, entre les quals destaquen Duck Soup, Make Way for Tomorrow, The Awful Truth, Going My Way, The Bells of St. Mary's, My Son John i Tu i jo (An Affair To Remember).[1]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Los Angeles, Califòrnia, i va assistir a la St. Joseph's Catholic School i a Los Angeles High School.[2] Es va llicenciat en dret i, de jove, va exercir com a advocat.[3] Tanmateix, en tancar l'oficina en la qual treballava, de manera casual es va apropar al món del cinema on arribarà a ser un dels més grans talents del cinema en els anys 1930 i 40: va ser primer assistent del director Tod Browning,[2] i després va escriure gags i diàlegs per als còmics de les pel·lícules de Hal Roach Studios arribant a dirigir obres còmiques amb Charley Chase.

Convertit en vicepresident i supervisor de tota la producció còmica del grup de Roach, va imposar un estil propi, precís i atent als detalls més nimis, vigilant personalment tota la producció abans de treure-la. I van ser precisament McCarey i Roach els qui van crear la parella còmica formada per Stan Laurel i Oliver Hardy. En aquella època Stan Laurel era un còmic que guanyava 100 dòlars a la setmana, i Oliver Hardy interpretava obres menors. McCarey es va adonar del seu potencial còmic, i els va fer treballar junts. La primera pel·lícula que van interpretar plegats va ser la còmica muda Slipping Wives (1927), que apareix en els crèdits oficialment dirigida per Clyde Bruckman, però que en realitat va ser escrita i dirigida per McCarey en sis dies.

El 1929, el director es va passar als llargmetratges, convertint-se en un dels principals directors de comèdies dels anys 30, en les que es va distingir pel seu estil elegant i irònic. Cal destacar d'aquella època The Kid from Spain, 1932, probablement la millor pel·lícula d'Eddie Cantor, Duck Soup (1933), l'obra mestra dels Germans Marx, Noblesa obliga (1935), que va donar l'oportunitat a Charles Laughton de realitzar una formidable interpretació en clau còmica, i La terrible veritat , (1937), una de les millors comèdies "boges i sofisticades" típiques dels anys 30.

Les següents pel·lícules de McCarey com Going My Way (1944) o The Bells of St. Mary's (1945), malgrat els set Oscars que va guanyar la primera, no tenen aquest personalíssim segell del director. McCarey va reconèixer que la pel·lícula The Bells of St. Mary's es basa principalment en la seva tia, la germana Mary Benedict, que va morir del tifus.[2] Després, McCarey va dirigir també pel·lícules de propaganda maccartista, com ara My Son John (1952) i Satan Never Sleeps (1962), encara que va recuperar la seva espurna habitual en la divertida comèdia Rally 'Round the Flag, Boys! (1958).

Filmografia parcial

[modifica]

Director

[modifica]

Guionista

[modifica]
  • 1925: What Price Goofy - Curtmetratge
  • 1925: His Wooden Wedding - Curtmetratge
  • 1926: Mighty Like a Moose - Curtmetratge
  • 1929: The Unkissed Man - Curtmetratge
  • 1929: Why Is a Plumber ? - Curtmetratge
  • 1929: Liberty - Curtmetratge
  • 1939: Cita d'amor (Love Affair)
  • 1940: La meva dona favorita (My Favorite Wife)
  • 1942: Lluna de mel (Once Upon a Honeymoon)
  • 1944: Going My Way
  • 1945: The Bells of St. Mary's
  • 1957: Tu i jo (An Affair to Remember)
  • 1958: Rally 'Round the Flag, Boys!

Productor

[modifica]

Premis

[modifica]

Oscar

[modifica]

Premis Globus d'Or

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Leo McCarey, Director, is Dead. Won Oscars for Going My Way. Was Also a Winner in 1937 of Academy Award for 'The Awful Truth'». New York Times, 06-07-1969 [Consulta: 10 desembre 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Harrit, Paul. "Leo McCarey", Great Directors, Issue 23, Senses of Cinema
  3. ↑ «Leo McCarey Biography». Biography.com. Arxivat de l'original el 10 de juny 2011. [Consulta: 10 maig 2010].

Enllaços externs

[modifica]
  • Leo McCarey: Hollywood Auteur, Hollywood Renegade (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leo_McCarey&oldid=34172659»