Vés al contingut

President del Futbol Club Barcelona

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Presidents del Futbol Club Barcelona)
Article principal: Futbol Club Barcelona
Infotaula de càrrec políticPresident del Futbol Club Barcelona
Joan Laporta, actual president del FCB Modifica el valor a Wikidata
TitularJoan Laporta i Estruch Modifica el valor a Wikidata
des del 7 març 2021 Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióFC Barcelona Modifica el valor a Wikidata
InstitucióFC Barcelona i Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Mandat5 anys, amb una reelecció possible
Creació1899 Modifica el valor a Wikidata
Llistallista de presidents del Futbol Club Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Aquest article forma part del tema del
Futbol Club Barcelona
  • Vegeu aquesta plantilla

El president del Futbol Club Barcelona és el màxim representant del Futbol Club Barcelona. El càrrec és actualment ocupat per Joan Laporta i Estruch (guanyador de les eleccions el 7 de març de 2021). El president és elegit per sufragi universal directe i majoria simple mitjançant eleccions en les quals tenen dret a elegir i ser elegits tots els socis i sòcies del club majors de 18 anys, amb un mínim d'un any d'antiguitat com a socis.

Història

[modifica]

El Futbol Club Barcelona ha tingut 39 presidents i 4 comissions gestores al llarg de la seva història. El fundador del club, el suís Hans Gamper, no va ser, paradoxalment, el primer president: ho va ser l'anglès Walter Wild, ja que era la persona de major edat de les onze que van participar en l'assemblea fundacional del club. Joan Gamper, però, va ser posteriorment president en cinc etapes diferents del club. El president amb més anys de mandat de la història del club va ser Josep Lluís Núñez, que va ocupar el càrrec durant 22 anys, entre 1978 i 2000.

La gran majoria dels presidents que ha tingut el club (35 dels 39) han estat catalans. En els seus primers anys, el club va tenir dos presidents suïssos (Walter Wild i Hans Gamper), dos alemanys (Paul Haas i Otto Gmelin) i un anglès (Arthur Witty).

Durant la Guerra Civil el que fou president del FC Barcelona, en Josep Sunyol i Garriga, fou afusellat per part de les tropes feixistes a la Serra de Guadarrama el 6 d'agost de 1936. La seva tràgica mort quan exercia el càrrec l'ha fet passar a la història del Barça com el "president màrtir".

El 1953 va tenir lloc el primer procés electoral en la història del club. Foren unes eleccions semi-democràtiques, en les quals van poder votar tots els socis, homes, majors d'edat. No obstant això, en els següents comicis, el 1958, i durant dues dècades, l'elecció del president va quedar limitada als anomenats socis compromissaris, és a dir, un grup selecte de socis en representació de tota la massa social de l'entitat.

Procés d'elecció

[modifica]

La Presidència del FC Barcelona és escollida pels seus socis. En els primers anys de vida del club, fins a la Guerra Civil del 1936, el càrrec era elegit a les assemblees de socis, generalment per consens, sense existir processos electorals.

Després del conflicte bèl·lic i durant els primers anys de la dictadura franquista, entre 1939 i 1953, el president era designat per les autoritats del règim.

Des de l'any 1978 el president és elegit per sufragi universal directe i majoria simple en una sola volta mitjançant eleccions en les quals tenen dret a elegir i ser elegits tots els socis i sòcies del club majors de 18 anys, amb un mínim d'un any d'antiguitat com a socis.

Durada del mandat

[modifica]

El 2001, l'Assemblea General aprovà limitar la presidència prohibint que un president que ha romàs al càrrec dos mandats seguits es pugui presentar a un tercer consecutiu. Originàriament el mandat de president s'estenia a quatre temporades, però l'any 2009 l'assemblea aprovà que passessin a ser de sis,[1] essent Sandro Rosell, escollit el juny de 2010, el primer president a gaudir d'aquest període més llarg de 6 anys al càrrec, amb la possibilitat de presentar-se a una reelecció.

El 20 de juliol de 2006, el jutge Roberto García Cendrers va dictar una sentència en la qual obligava a la directiva del president Joan Laporta a convocar eleccions de manera immediata, segons reclamava el soci de l'entitat Joan March Torné, ja que així ho recollien els estatuts del club. Joan Laporta va interpretar que les eleccions havien de celebrar-se en el 2007 en complir, segons ell, els 4 anys de mandat. L'error d'un any de diferència provenia en què l'actual directiva va iniciar el seu primer mandat el 22 de juny de 2003, data que suposava iniciar el mandat abans de produir el tancament de l'exercici econòmic de la temporada 2002 -03, de manera que el soci demandant apuntava que la junta de Laporta va haver de cessar el 30 de juny de 2006, ja que els vuit dies previs al tancament van haver de comptar com un any de mandat.

Junta directiva

[modifica]

El president escull els membres de la Junta directiva, que són ratificats per una assemblea de "socis compromissaris": 300 socis majors de 18 anys elegits per sorteig i que, durant un període de dos anys, participen en les assemblees anuals de socis, amb veu i vot, en representació de tots els socis del club.

Segons els estatuts del club, la Junta Directiva ha d'estar formada per un mínim de catorze membres i un màxim de vint-i-un. Tots els càrrecs, inclosa la presidència, són honoraris i sense retribució econòmica.

Segons l'actual llei de l'esport, tots els directius han de presentar avals econòmics per un valor del 15 per cent del pressupost anual del club. Aquest fet, legislat amb l'ànim de garantir la salut econòmica del club davant una hipotètica mala gestió de la directiva, és criticat per bona part dels socis, que veuen un impediment econòmic al principi estatutari del club, segons el qual qualsevol el soci té dret a presentar la seva candidatura a la presidència.

La Junta Directiva inicial, constituïda a 19 de març de 2021, està formada pels directius següents:[2][3][4]

Càrrec Nom
President Joan Laporta i Estruch
Vicepresident primer. Àrea esportiva Rafael Yuste i Abel
Vicepresidenta. Àrea Institucional Maria Elena Fort i Cisneros
Vicepresident. Àrea econòmica Eduard Romeu i Barceló
Vicepresident. Àrea Social Antoni Escudero i Martínez
Vicepresident. Àrea de Màrqueting Juli Guiu i Marquina
Secretari. Directiu responsable del bàsquet Josep Cubells i Ribé
Tresorer Ferran Olivé i Cànovas
Vocal. Directiu adjunt al Conseller Delegat Josep Maria Albert i Turcó
Directiu responsable de l'hoquei Xavier Barbany i Canaleta
Portaveu adjunt de la Junta Directiva Miquel Camps i Font
Directiu responsable de Seguretat Alfons Castro i Sousa
Directiu responsable de l'Àrea Social Josep Ignasi Macià i Gou
Directiu responsable del futbol sala Aureli Mas i Raldiris
Directiu responsable del futbol femení Xavier Pugi i Hernández
Àngel Riudalbas i Codina
Directiu responsable de l'handbol Joan Solé i Sust
Directiu responsable del futbol formatiu Joan Soler i Ferré

Eleccions a la presidència

[modifica]

El primer procés electoral a la presidència del FC Barcelona es realitzà l'any 1953. Des d'aleshores s'han realitzat eleccions en onze ocasions. Els anys 1981, 1985, 1993 no hi hagué eleccions perquè Josep Lluís Núñez era l'únic candidat. El mateix succeí el 2006 quan Joan Laporta fou reelegit sense oposició.

I eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 15 de novembre de 1953, per sufragi directe (només els socis homes).

Candidat Vots %
Francesc Miró-Sans 8.771 50,8%
Amat Casajuana 8.470 49,1%

II eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 7 de gener de 1958, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Francesc Miró-Sans 158 74,1%
Amat Casajuana 55 25,8%

III eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 7 de juny de 1961, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Enric Llaudet 122 55,4%
Jaume Fuset 98 44,5%

IV eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 15 de maig de 1965, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Enric Llaudet 164 82,4%
Josep Maria Vendrell 35 17,5%

V eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 18 de desembre de 1969, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Agustí Montal i Costa 126 52,9%
Pere Baret 112 47,1%

VI eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 18 de desembre de 1973, per sufragi indirecte (compromissaris).

Candidat Vots %
Agustí Montal i Costa 902 72,6%
Lluís Casacuberta 340 27,3%

VII eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 6 de maig de 1978, per sufragi universal directe. Participació del 48,6% dels socis amb dret a vot.

Candidat Vots %
Josep Lluís Núñez 10.352 39,7%
Ferran Ariño 9.527 36,6%
Nicolau Casaus 6.202 23,8%

VIII eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades l'1 d'abril de 1989, per sufragi universal directe. Participació del 46,9% dels socis amb dret a vot.

Candidat Vots %
Josep Lluís Núñez 25.441 59,1%
Sixte Cambra 17.609 40,9%

IX eleccions

[modifica]

Eleccions celebrades el 27 de juliol de 1997, per sufragi universal directe.

Candidat Vots %
Josep Lluís Núñez 24.025 76,3%
Ángel Fernández 5.209 17,5%

X eleccions

[modifica]
Article principal: X eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona

Celebrades el 23 de juliol de 2000, per la dimissió de Josep Lluís Núñez. Sufragi universal directe amb la participació del 49,34% dels socis amb dret de vot.

Candidat Vots %
Joan Gaspart 25.181 54,87%
Lluís Bassat 19.791 43,13%

XI eleccions

[modifica]
Article principal: XI eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona

Celebrades el 15 de juny de 2003, per sufragi universal directe. Amb sis candidats foren les eleccions amb més participació de la història del Club, votaren 50.745 dels 94.339 socis amb dret a vot (53,79%) i Joan Laporta va guanyar amb el nombre de vots més alt de la història de l'entitat blaugrana.

Candidat Vots %
Joan Laporta 27.138 52,57%
Lluís Bassat 16.412 31,80%
Jordi Majó 2.490 4,82%
Josep Martínez-Rovira 2.388 4,63%
Josep Maria Minguella 1.867 4,63%
Jaume Llauradó 987 4,63%
Nuls / En blanc 336 0%

XII eleccions

[modifica]
Article principal: XII eleccions a la Presidència del Futbol Club Barcelona

Es realitzaren el dia 13 de juny de 2010 per sufragi universal directe, i el president Joan Laporta no pogué tornar a presentar-se com candidat, ja que havia complert el límit de dos mandats consecutius, període màxim segons els estatuts vigents de l'entitat. Una vegada validades les firmes d'aval presentades pels precandidats. n'hi hagué 4 que passaren el tall per poder presentar-se a les eleccions. Sandro Rosell guanyà les eleccions i els resultats finals que obtingueren els 4 candidats varen ser:[5]

Candidat Vots %
Sandro Rosell 35.021 61,35%
Agustí Benedito 8.044 14,09%
Marc Ingla 7.014 12,29%
Jaume Ferrer 6.168 10,80%
Nuls / En blanc 841 1,47%

XIII eleccions

[modifica]
Article principal: XIII eleccions a la Presidència del Futbol Club Barcelona

Es realitzaren el dia 18 de juliol de 2015. Amb una participació de 47.270 socis (43,12% del cens), Josep Maria Bartomeu va obtenir 25.823 vots (54,63%) i va guanyar les eleccions, Joan Laporta 15.615 vots (33,03%), i finalment Agustí Benedito 3.386 vots (7,16%) i Toni Freixa 1.750 vots (3,70%).[6][7][8]

Nom Vots %
Josep Maria Bartomeu 25.823 54,63%
Joan Laporta 15.615 33,03%
Agustí Benedito 3.386 7,16%
Toni Freixa 1.750 3,70%
Vots en blanc 506 1,07%
Vots nuls 190 0,4%

XIV eleccions

[modifica]
Article principal: XIV eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona

Es van fer el 7 de març de 2021, per la dimissió de Josep Maria Bartomeu i la seva junta i després d'haver estat posposades per la pandèmia de COVID-19. Per primer cop, es va poder votar prèviament per correu postal i de manera descentralitzada en sis seus electorals: Camp Nou (Barcelona), Girona, Tarragona, Tortosa, Lleida i Andorra la Vella.[9][10]

Candidat Vots %
Joan Laporta 30.184 54,28%
Víctor Font 16.679 29,99%
Toni Freixa 4.769 8,58%
Vots en blanc 351 0,63%
Vots nuls 3.628 6,52%

Llista de presidents del FC Barcelona

[modifica]

La llista completa de presidents del FC Barcelona és la següent:

  • 06-05-2003: Comissió gestora presidida per Joan Trayter i Garcia
  • 11-06-2015: Comissió gestora presidida per Ramon Adell

Línia temporal des de 1969

[modifica]
Joan LaportaJosep Maria BartomeuSandro RosellJoan LaportaEnric ReynaJoan GaspartJosé Luis NúñezRaimon CarrascoAgustí Montal Costa

Presidents amb més anys de mandat

[modifica]
Hans Gamper, president en cinc etapes diferents.

Referències

[modifica]
  1. ↑ El FC Barcelona amplia el període de mandat presidencial dels quatre als sis anys
  2. ↑ «Formalització dels càrrecs de la Junta Directiva». Futbol Club Barcelona, 19-03-2021. [Consulta: 22 març 2021].
  3. ↑ Noguer, Ignasi «Qui és qui a la junta directiva de Joan Laporta». El Nacional, 19-03-2021 [Consulta: 22 març 2021].
  4. ↑ «Formalitzats els càrrecs de la junta directiva del Barça». CCMA, 19-03-2021 [Consulta: 22 març 2021].
  5. ↑ Sandro Rosell serà el president del Barça per golejada
  6. ↑ «Josep Maria Bartomeu serà el president del Barça fins al 2021». Ara, 18-07-2015. [Consulta: 19 juliol 2015].
  7. ↑ «47.270 socios han votado en las elecciones a la presidencia del FC Barcelona de 2015». diari Sport. [Consulta: 19 juliol 2015].
  8. ↑ «Josep Maria Bartomeu guanya les eleccions i serà el president del Barça els pròxims sis anys». 324.cat. [Consulta: 19 juliol 2015].
  9. ↑ Tret de sortida al procés electoral
  10. ↑ «55.611 socis voten a les eleccions del Barça en plena pandèmia». CCMA, 07-03-2021 [Consulta: 10 març 2021].
  11. ↑ «Junta FC Barcelona» (en castellà). Stadium, No. 303, 19-07-1919, pàg. 434 [Consulta: 17 gener 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: President del Futbol Club Barcelona
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=President_del_Futbol_Club_Barcelona&oldid=34033372»