Vés al contingut

Província de Kocaeli

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Kocaeli
Kocaeli ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 45′ 52″ N, 29° 56′ 42″ E / 40.76456036°N,29.94492231°E / 40.76456036; 29.94492231
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
Capitalİzmit Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.906.391 (2018) Modifica el valor a Wikidata (561,2 hab./km²)
Llengua utilitzadalaz
turc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície3.397 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Negra i mar de Màrmara Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal41000–41999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic262 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-41 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR421 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkocaeli.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

La província de Kocaeli és una divisió administrativa de Turquia situada entre la mar Negra i la mar de Màrmara, a l'est d'Istanbul, a l'antiga Bitínia. La capital és İzmit (abans Izmid), que de vegades s'anomena també Kocaeli, i està situada al fons del golf d'Izmit (Izmit Körfezi), és un gran port natural; la marina turca hi té una base (ara a Gölçük) des del segle xvi (i un arsenal fins al 1918) i hi ha drassanes des de fa segles. La ciutat principal és Gebze.

Geografia

[modifica]

Kocaeli és el nom d'una regió de Turquia entre la mar Negra i la mar de Màrmara, que ocupa part de l'antiga Bitínia, i que des de 1923 formà la província de Kocaeli, dividida en 1954. La regió incloïa les modernes províncies de Kocaeli I Sakarya.

La població de la província el 1970 era de 385.408 habitants i el 2007 d'1.437.926. la superfície és de 3.626 km². El 1954 fou segregada la part oriental (amb la qual forma la regió natural de Kocaeli) per formar la província de Sakarya amb capital a Adapazarı. En aquell moment va quedar amb cinc districtes: Izmit Merkez, Gebze, Kandıra, Gïluk (fins a 1936 anomenada Değirmendere) i Karamürsel.

Història

[modifica]

Fou un sandjak otomà dels primers que es van crear (per Orjan entre 1327 i 1338) i li va donar el nom d'un dels ghazis otomans Akča Kodja Ghazi (Kodja-eli vol dir "Terra de Kodja"), el primer que va fer ràtzies a la regió junt amb Kara Múrsel i Konur Alp, i que fou enterrat a Baba Tepe prop de Kandıra, el 1327. Els romans d'Orient la van recuperar després de 1402 però el 1419 Timurtashoghlu Umur Beg la va reconquerir definitivament. Al segle xv era part de l'eyalat del kapudan paixà i el seu governant (sandjakbegi) era oficial de la flota. El 1867 amb la reorganització provincial, el sandjak fou agregat al vilayat de Khudawendigar, i el 1888 va esdevenir el sandjak d'Izmid, separat i amb cinc kada: Adapazari, Kandıra, Geyve, Karamürsel i Izmit Merkez. Aquest sandjak tenia vers 1890 uns 223.000 habitants (129.000 turcs, 49.000 armenis, 41.000 grecs, 2500 jueus). El 1923 va esdevenir província, quedant reduïda a la seva superfície actual el 1954.

Ciutats i població

[modifica]
Rang Ciutat Cens del 1990 Cens del 2000 Cens del 2007 Estimació 2008
1 Gebze 159.116 253.487 310.815 319.738
2 İzmit 190.741 195.699 248.424 255.956
3 Derince 66.141 93.997 113.991 116.806
4 Darıca 53.559 85.818 109.580 112.975
5 Körfez 63.194 81.938 97.535 99.859
6 Gölcük 65.600 55.790 71.538 73.788
7 Çayırova 7.800 24.825 36.741 38.709
8 Karamürsel 24.462 29.353 36.466 37.172
9 Dilovası 18.590 28.890 35.856 36.851
10 Değirmendere 19.530 22.086 29.906 31.023
11 Alikahya 4.074 16.300 23.192 24.182
12 Hereke 13.872 14.553 18.877 19.495
13 Yuvacık 7.338 12.101 18.491 19.404
14 Köseköy 9.200 15.639 17.492 17.757
15 Kandıra 10.427 12.641 15.473 15.770
16 Uzunçiftlik 7.261 13.302 14.893 15.342
17 Kullar 8.820 17.105 13.730 13.248
18 İhsaniye 9.186 15.000 12.839 13.054
19 Bahçecik 8.648 9.563 12.232 12.613
20 Kuruçeşme 7.743 9.490 11.785 12.113
21 Arslanbey 3.439 4.421 10.573 11.452

Districtes

[modifica]

La província està dividida en 12 districtes (abans 8) que són els següents:

Enllaços externs

[modifica]