Vés al contingut

Òmnium Cultural

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Quedem?)
Infotaula d'organitzacióÒmnium Cultural
lang=ca
Seu Nacional al Carrer Diputació de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
LemaLlengua, cultura, país Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtÒC Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstitució cultural Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacatalanisme Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació11 juliol 1961
FundadorLluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membres190.000 (2022) Modifica el valor a Wikidata
Nombre de voluntaris14.840 (2021) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu (1983–)
PresidènciaXavier Antich i Valero (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Filial
Part deFederació Llull Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Ingressos totals8.682.739 € (2020) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Premis
Lloc webhttps://www.omnium.cat/
IMDB: co0365073
Facebook: omniumcultural X: omnium Instagram: omniumcultural Telegram: omnium Youtube: UCjRwn2i5jVAdeYE6PTsnNLQ Flickr: omniumcultural Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1961 que treballa per la promoció de la llengua i la cultura catalanes, l'educació, la cohesió social i la identitat dels Països Catalans.[1][2]

El 2022 Òmnium Cultural comptava amb més de 190.000 socis distribuïts en 40 seus territorials,[3] el 2020 tenia més de 180.000 socis [4] i el febrer del 2019 el nombre de socis superava als 140.000.[5] També té una vinculació directa amb Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull.[2]

Història

[modifica]

Òmnium Cultural va ser fundada l'11 de juliol de 1961 per Lluís Carulla i Canals, Joan Baptista Cendrós i Carbonell, Fèlix Millet i Maristany, Joan Vallvé i Creus i Pau Riera i Sala.[6] Fèlix Millet i Maristany fou el primer president de l'entitat i fou succeït per Pau Riera, Joan Vallvé, Joan Carreras i Josep Millàs.[6] El desembre de 1963, pocs dies després de les declaracions de l'abat Aureli M. Escarré a Le Monde en defensa de la identitat catalana, Òmnium Cultural va ser escorcollada i clausurada per ordres del governador civil Antonio Ibáñez Freire,[7] però va continuar treballant clandestinament en la defensa i promoció de la llengua i la cultura catalanes.[2] Aquesta situació es prolongà fins al 1967, quan l'entitat rebé el vistiplau de l'Administració.[6]

Durant els anys 70, 80 i 90, Òmnium va engegar nombroses campanyes per promoure el català en diversos àmbits (l'escola, el llibres, la restauració, els mitjans de comunicació) i per defensar els drets nacionals de Catalunya (campanya Freedom For Catalonia, campanya pel CAT a les matrícules, etc.). A partir de 2003, sota la presidència de Jordi Porta, l'entitat va engegar un procés de renovació interna i externa que es va concretar amb l'impuls de nous projectes i activitats (Festa per la Llibertat, programes de cohesió social, nous programes culturals), amb una nova imatge gràfica i un canvi d'ubicació de la seu nacional, del Palau Dalmases cap al carrer Diputació, 276, a l'Eixample de Barcelona.[8]

Assemblea General d'Òmnium de 2015.

Òmnium va ser l'encarregada d'organitzar la manifestació que tingué lloc el 10 de juliol de 2010 a Barcelona, sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim", i el 29 de juny de 2013 va organitzar el Concert per la Llibertat al Camp Nou, amb el suport de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i altres entitats.[2] Els anys 2013 i 2014 va impulsar la campanya Un país normal. El 2014, amb l'ANC, va posar en marxa la campanya Ara és l'hora a favor de la independència de Catalunya de cara la consulta sobre la independència de Catalunya del 9 de novembre d'aquell mateix any. La campanya va tenir la seva rèplica l'estiu de 2015, encara a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015. A causa de la inclusió de Muriel Casals a la llista independentista Junts pel Sí, la fins llavors presidenta d'Òmnium va deixar el càrrec. La va succeir Quim Torra[9] fins a l'assemblea celebrada el 19 de desembre de 2015 en la qual fou proclamat president Jordi Cuixart i Navarro, elegint-se 19 càrrecs d'un total de 24.[10]

El 16 d'octubre de 2017 la jutge de l'Audiència Nacional Carmen Lamela decretà presó incondicional pel seu president Jordi Cuixart en relació a l'Operació Anubis. També ordenà presó per Jordi Sànchez, president de l'ANC.[11] La justícia acusa Òmnium i l'ANC de convocar la concentració del 20 de setembre davant del Departament d'Economia i Hisenda. Els assenyala per no permetre la tasca de la comitiva judicial garantint la seva integritat física. Des de llavors, diverses organizations incloent Amnistia Internacional, l'Oficina de l'Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Drets Humans, PEN Club Internacional, l'Organització Mundial Contra la Tortura, Front Line Defenders i la International Association of Democratic Lawyers n'han demanat el seu alliberament.[12][13][14][15][16][17][18][19]

Des de l'arrest de Cuixart, la figura pública més important de l'entitat ha estat el portaveu Marcel Mauri.[20]

El dia 25 de desembre, en el marc del Mobile World Congress i del sopar inaugural, l'ANC i Òmnium van convocar una «gran cassolada» a les 21.00 h a Barcelona per a protestar per la presència i contra el posicionament del Rei d'Espanya Felip VI després de les càrregues policials de l'1 d'octubre.[21]

El 15 de març del 2018 la Guàrdia Civil espanyola va escorcollar la seu de l'entitat cultural durant tot el dia. Es van endur els papers originals de la comptabilitat 2016-2018 i una còpia en CD; tres telèfons mòbils, un dels quals personal; quatre discos durs i van segrestar el correu de quatre treballadors. En total, 10 gigues de documentació i 320 gigues d'imatges del banc gràfic.[22]

El desembre de 2020 Òmnium va recollir signatures arreu de Catalunya a favor de la llei d'amnistia que promovien els partits independentistes.[23]

Nombre de socis

[modifica]
Any 1961[24] 1962[24] 1963[24] 1970[24] 1979[24] 2001[24] 2008[25] 2009[26] 2010[27] 2011[28] 2012[29] 2013[30] 2015[31] 2016[32] 2017[33] 2018[34]
Socis 5 279 554 7.148 20.300 17.000 19.000 20.000 23.000 27.000 31.791 37.289 54.452 62.573 95.359 133.010

Àmbits de treball i activitat

[modifica]
Flama del Canigó a Barcelona.
65a Nit de Santa Llúcia a Tortosa, 2015

Cultura

[modifica]
  • Nit literària de Santa Llúcia — la Festa de les Lletres Catalanes Vetllada cultural en la qual es lliuren alguns dels premis més prestigiosos de les lletres catalanes. Se celebra de forma itinerant i es retransmet en directe per TV3. Els dies abans s'organitzen activitats a la ciutat que acull la festa.
  • Premi d'Honor de les Lletres Catalanes — El projecte vol reconèixer i prestigiar els referents de la cultura catalana i donar-ne a conèixer l'obra arreu del país. A principis de juny se celebra l'acte de lliurament al Palau de la Música Catalana.
  • La Llança de Sant Jordi — La diada de Sant Jordi Òmnium surt al carrer a moltes poblacions amb diverses activitats. Dies abans impulsa una campanya a Internet per donar a conèixer les novetats editorials en català i fomentar-ne el consum. Es clou amb una festa del món literari i editorial.[35]
  • Flama del Canigó — Focs de Sant Joan. Aquesta festa d'encesa dels Focs de Sant Joan és una eina de cohesió i construcció col·lectiva molt arrelada als Països Catalans. A nivell nacional s'organitza l'accés al cim del Canigó i es dona suport als equips de foc d'arreu del país. També organitza l'acte de rebuda al Parlament i a la plaça de Sant Jaume de Barcelona.
  • Calendari de Tradicions i Costums — Calendari il·lustrat amb les festes tradicionals més rellevant dels Països Catalans i els costums i elements gastronòmics que les acompanyen  per tal de donar a conèixer aquest l'imaginari col·lectiu i assenyalar les dates que tenen incidència. 5.000 exemplars, 200 punts de distribució.
  • Altres activitats — Durant tot l'any la Seu Nacional i la majoria de seus territorials acullen xerrades, taules rodones, cicles i presentacions.

Llengua i educació

[modifica]
Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural a la cerimònia de lliurament de premis de l'any 2014
  • El Tinter de les Lletres Catalanes — Vol fomentar l'ús del català escrit als centres educatius i la creativitat d'autors d'entre 6 i 18 anys. Agrupa el Premi Sambori Òmnium de narrativa i el Premi Pissiganya de poesia. Al maig se celebra la festa final.[36]
    • El Premi Sambori és un premi de narrativa en català dirigit als alumnes de primària, secundària i batxillerat de tots els Països Catalans que té com a objectius promoure la participació en un projecte comú i difondre l'ús del català dins de l'àmbit escolar, tot incentivant la imaginació, la creativitat i aquells valors pedagògics que es treballen en cadascun dels centres.[37] La Fundació Sambori[38] organitza aquest concurs del 1998 a País Valencià. Des de 2006, Òmnium Cultural organitza i impulsa el Premi Sambori a Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord, tot coordinant-se amb la Fundació Sambori, que s'encarrega de l'organització del premi a la resta dels Països Catalans. L'any 2016, el premi va celebrar la seva desena edició amb la participació de 85.000 alumnes, la qual cosa el converteix en el premi literari amb més participants d'Europa. El nom del Sambori (o xarranca) ve d'un joc de carrer per a nenes i nens, i va ser escollit per les associacions convocants del primer premi, perquè es tracta d'un joc popular que es juga a totes les comarques de la parla catalana i arreu del món.
    • El Premi Pissiganya és un premi de poesia en català que té per finalitat la difusió del gust per la creació poètica entre les i els alumnes dels centres educatius dels Països Catalans. Els poemes han de ser treballs originals, en català, individuals i de tema lliure, amb mètrica o sense. Hi podem participar alumnes de primària i secundària dividits en sis categories i s'atorguen tres premis per categoria. Els premis consten de dues modalitats: poesia i poesia visual. El premi és convocat per Pissiganya.cat, revista de poesia per a xiquets i xiquetes de 0 a 10 anys i Òmnium Cultural, amb la col·laboració de la Fundació Carulla, Andana Editorial, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí i Vagó de Versos.[39]
  • Observatori de la Llengua Catalana — Format per Òmnium i Plataforma per la Llengua, l'Observatori encarrega al CRUSCAT de l'Institut d'Estudis Catalans l'Informe sobre la situació de la llengua catalana i n'organitza presentacions arreu dels Països Catalans.
  • Som Escola — Plataforma formada per entitats cíviques i educatives en defensa del model d'escola catalana per tal de coordinar respostes davant els atacs al model d'immersió lingüística. Activitats de mobilització diverses.

Cohesió social

[modifica]

Diversos projectes de cohesió:

  • Quedem? és un programa que es duu a terme des del 2006.[40] El gener de 2011 Òmnium Badalona va inaugurar les activitats del 2011 amb la descoberta del subsòl del Museu de Badalona. El 22 de setembre de 2011 Òmnium Cultural Osona va organitzar una visita a la Sagrada Família[41] L'octubre de 2013 a Manresa es va fer una sortida a Montserrat, seguint un tros del camí dels Degotalls.[42] El divendres 20 de desembre de 2013, Òmnium Bages va organitzar una visita a l'assaig dels Pastorets d'Els Carlins. El divendres 20 de desembre de 2013 Òmnium Cultural del Baix Camp va organitzar el "Caga tió!" a la Parròquia de Sant Bernat Calbó de Reus.[43]
  • A tota veu és un programa que consisteix en una lectura pública de poesia arreu del territori català que es fa al voltant de Sant Jordi. Es fan parelles de persones, una té com a llengua pròpia el català i l'altra una llengua diferent, i llegeixen en públic poemes en la llengua original i la traducció al català. És una activitat oberta a tothom que hi vulgui participar I cada any gira al voltant d'un eix temàtic.[44]
  • Arrelarreu (Treball entre centres educatius i biblioteques per tal de fomentar el vincle a partir de contes populars de diverses tradicions).

País

[modifica]

Seus

[modifica]
Seu Nacional al Carrer Diputació de Barcelona.

La seu nacional d'Òmnium està situada al carrer Diputació de Barcelona. Però l'entitat compta amb 40 seus territorials repartides per tot Catalunya. Algunes són d'àmbit comarcal, d'altres d'àmbit local i, en el cas de Barcelona, l'àmbit d'actuació són els districtes de la ciutat.[46]

A banda d'aquestes seus, Òmnium té presència a la Catalunya Nord i l'Alguer:

Pel que fa al País Valencià i a les Illes Balears Òmnium Cultural està agermanada amb Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear en el marc de la Federació Llull d'Entitats Culturals dels Països Catalans.

Llista de presidents

[modifica]
Actualitza ara

Informació actualitzada per un bot. Els canvis manuals es perdran quan s'actualitzi!

Número Imatge Nom Inici del mandat Fi del mandat Dades a Wikidata
1 Fèlix Millet i Maristany 11-07-1961 01-01-1968 Modifica les dades a Wikidata
2 Pau Riera i Sala 01-01-1968 01-04-1978 Modifica les dades a Wikidata
3 Joan Vallvé i Creus 01-04-1978 28-02-1984 Modifica les dades a Wikidata
4 Joan Carreras i Martí 28-02-1984 20-03-1986 Modifica les dades a Wikidata
5 Josep Millàs i Estany 20-03-1986 02-04-2002 Modifica les dades a Wikidata
6 Miquel Bes i Calzadilla
 (interí) 		02-04-2002 18-11-2002 Modifica les dades a Wikidata
7
Jordi Porta i Ribalta 18-11-2002 20-03-2010 Modifica les dades a Wikidata
8
Muriel Casals i Couturier 20-03-2010 21-07-2015 Modifica les dades a Wikidata
9
Joaquim Torra i Pla
 (interí) 		21-07-2015 19-12-2015 Modifica les dades a Wikidata
10
Jordi Cuixart i Navarro 19-12-2015 26-02-2022 Modifica les dades a Wikidata
11
Xavier Antich i Valero 26-02-2022 Modifica les dades a Wikidata
Fi de la llista autogenerada.

Junta directiva

[modifica]
Junta Directiva i els presidents territorials d'Òmnium del 2018

La junta directiva sorgida de les eleccions del 2022 està formada per Xavier Antich i Valero (president), Mònica Terribas i Sala (vicepresidenta 1a), Marina Gay i Faura (vicepresidenta 2a), Marta Garsaball i Pujol (tresorera i vicepresidenta 3a), Jordi Arcarons i Rabadà (Secretari) i els vocals Quim Forn i Chiariello, David Fernàndez i Ramos, Natza Farré i Maduell, Natàlia Touzon i Barco, Toni Borrell i Vila, Rosa Olivé i Ollé, Àngel Castiñeira i Fernández, Gerard Pijoan i Homs, Jordi Corrons i Boix, Neus Torbisco i Casals, Laura Cendrós i Jorba, Joan Pujolar i Cos, Paco Poch i Sabarich, Didac Amat i Puigsech, Montse Ortiz i Moran, Blanca de Llobet i Argemí, Marina Gallés i Clarà, Mariona Lladonosa i Latorre i Elena Massot i Puey.[49]

L'anterior junta directiva, sorgida de les eleccions de juliol de 2020,[50] va estar formada per Jordi Cuixart i Navarro (president), Marcel Mauri de los Rios (vicepresident 1r), Marina Llansana i Rosich (vicepresidenta 2a), Clàudia Pujol i Devesa (vicepresidenta 3a), Marina Gallés i Clarà (secretària), Pere Carles i Subirà (tresorer), Jordi Bosch i de Borja, Marina Gay i Faura, Xavier Antich i Valero, Núria Basi i More, Iolanda Fresnillo i Sallan, Maria Majó i Clavell, Roser Sebastià i López, Gerard Pijoan i Homs, Lluís Duran i Solà, Neus Torbisco i Casals, Joan Vallvé i Ribera, Joan Pujolar i Cos, Francesc Poch i Sabarich, Umair Dar, Montse Ortiz i Moran, Blanca de Llobet i Argemí, Òscar Gimeno i Prats, Marta Garsaball i Pujol.[51]

Premis i reconeixements

[modifica]

Quant als reconeixements, el 1984 se li concedí la Creu de Sant Jordi[52] i el 2012, la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, un guardó que compartí amb Càritas Diocesana;[53] i el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana.[54]

Fons documental

[modifica]

El 18 d'abril de 2007, Òmnium Cultural va cedir el seu fons documental a l'Arxiu Nacional de Catalunya, tal com estableix el contracte que van signar el llavors president de l'entitat, Jordi Porta, i el Conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. El fons, que inclou el període 1961-1990, és considerat un dels més importants per documentar l'activisme de la societat civil catalana en defensa de la llengua i la cultura durant els últims anys del franquisme, la transició i l'inici de la democràcia. Es tracta de la documentació de l'entitat cultural catalanista, amb continguts fonamentals per a l'estudi de la defensa de la llengua i cultura catalanes i de la resistència contra el règim. En el fons hi trobem la documentació de Secretaria (òrgans directius, informes jurídics, delegacions territorials, relacions amb altres entitats); concessió de beques i ajuts; cursos d'història de Catalunya; edició de llibres i audiovisuals; premis (Festes de Santa Llúcia, Baldiri Reixach, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes); documentació de Fèlix Millet i d'altres membres d'Òmnium Cultural; comptabilitat; i arxiu visual i sonor.[55]

Campanyes publicitàries

[modifica]
Campanya Love Democracy, engegada per Òmnium juntament amb l'AMMI i l'ANC
Campanya a Granollers

«Un país normal» fou una campanya impulsada per Òmnium Cultural entre 2013 i 2014 que va començar amb un article de l'aleshores presidenta de l'entitat, Muriel Casals, publicat a El Periódico de Catalunya.[56] La campanya pretenia ampliar el suport a l'anomenat «dret a decidir», que es concretava en la proposta de celebració d'un referèndum sobre la independència de Catalunya.[57] Durant aquest període es van inserir anuncis als mitjans de comunicació, es van fer actes públics i es van dur a terme accions de carrer amb voluntaris, com per exemple el desplegament d'una gran pancarta a l'estadi del Futbol Club Barcelona,[58] bustiades i repartiments de fulls voltants a desenes de poblacions.[59] També es van oferir materials digitals que tothom pogués distribuir.[60]

El 15 de juliol de 2014 es va presentar el documental "Un país normal" en el qual diferents personalitats conegudes del món de la comunicació i de la política aborden el debat sobre la necessitat que Catalunya pugui votar el seu futur polític el 9 de novembre de 2014. Al documental participen Andreu Buenafuente, Àngel Llàcer, Juan Luis Cano, Karmele Marchante, Martí Galindo, Antonio Baños, Berto Romero, Míriam Tortosa, Xavier Sala i Martín, Josep Maria Mainat, Sílvia Ventura i Ramon Cotarelo.[61] També va comptar amb el suport musical de la cançó "País normal"[62] del grup Sabor de Gràcia. La campanya es va tancar quan Òmnium Cultural va posar en marxa amb l'Assemblea Nacional Catalana la campanya «Ara és l'hora», relacionada amb la consulta del 9 de novembre de 2014, que va convocar el govern català.[63]

Help Catalonia. Save Europe. és el nom d'una campanya com a reacció a la repressió policial que van rebre els catalans després del Referèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre de 2017 (Operació Anubis) i, sobretot, arran de l'empresonament del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, el dia 16 d'octubre de 2017 juntament amb Jordi Sànchez, el president de l'ANC.[64] La campanya es basa en un vídeo penjat al canal de Youtube d'Òmnium[65] on una noia relata, mirant a càmera i acompanyada d'imatges, els fets d'octubre de 2017. El video, que va superar un milió de visites en menys de 24 hores, fou basat en el vídeo anomenat "We are all Ukranians" en què una noia, representant l'associació Learn Liberty, defensava la llibertat dels ucraïnesos respecte a la repressió de la policia russa. El vídeo d'Òmnium fou durament criticat per la premsa espanyola com El País o El Mundo recriminant que el vídeo busca que els ciutadans europeus empatitzin amb els catalans a través de la pena, que el vídeo sigui "copiat" del de Learn Liberty i que al vídeo no es menciona en cap moment que el Referèndum no era permès sobre la legislació vigent legislació espanyola.[66][67] També fou victima de comentaris desagradables i "mems" per part de l'unionisme espanyol incentivats per comentaris d'una part de la premsa espanyola.[68]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «[omnium.cat Web d'Òmnium Cultural]».
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Òmnium Cultural». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Cuixart als socis d'Òmnium: "És urgent de governar-nos com un estat. No podem ni volem esperar-nos una generació"», 26-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-11-24. [Consulta: 24 novembre 2023].
  4. ↑ «OMNIUM. Llengua, cultura, pais». Omnium Cultural. Arxivat de l'original el 2015-05-24. [Consulta: 9 octubre 2017].
  5. ↑ «Catalunya es desplaça: Òmnium guanya el Barça». ara.cat, 27-02-2019. Arxivat de l'original el 2019-02-27 [Consulta: 27 febrer 2019].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 Cullell, Pere; Farràs, Andreu. L'oasi català. Barcelona: Planeta, 2001, pp. 266 – 268. 
  7. ↑ «Publicació de les declaracions de l'abat Aureli M. Escarré a 'Le Monde' en defensa de la identitat catalana». Commemoracions 2013 (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 12 juny 2013].
  8. ↑ «Presentació». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 24 de maig 2015. [Consulta: 14 juny 2015].
  9. ↑ «Òmnium escull Quim Torra com a president en substitució de Muriel Casals». Ara, 21-07-2015. Arxivat de l'original el 23 de juliol 2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
  10. ↑ «Òmnium Cultural proclama Jordi Cuixart nou president de l'entitat i renova la direcció». CCMA, 19-12-2015 [Consulta: 19 desembre 2015]. Arxivat 22 de desembre 2015 a Wayback Machine.
  11. ↑ Serra, Ot «L'Audiència decreta presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart». Ara.cat, 16-10-2017. Arxivat de l'original el 17 d’octubre 2017 [Consulta: 17 d’octubre 2017].
  12. ↑ «Spain: charges for sedition and pre-trial detention against Jordi Cuixart and Jordi Sànchez are excessive». Amnesty International [Consulta: 18 octubre 2017]. Arxivat 2019-02-13 a Wayback Machine.
  13. ↑ «Actualización de la situación en Cataluña» (en castellà). Amnesty International, 01-10-2018 [Consulta: 23 novembre 2018]. Arxivat 24 de novembre 2018 a Wayback Machine.
  14. ↑ «High Commissioner’s global update of human rights concerns». OHCHR, 07-03-2018 [Consulta: 8 març 2018]. Arxivat 2019-01-23 a Wayback Machine.
  15. ↑ «Statement following PEN International's visit to imprisoned Catalan civil society leaders». PEN International, 08-08-2018 [Consulta: 9 agost 2018]. Arxivat 10 August 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  16. ↑ «Spain: Open Letter: End the arbitrary pre-trial detention of social leader Mr. Jordi Cuixart». World Organisation Against Torture [Geneva], 22-11-2018 [Consulta: 22 novembre 2018]. Arxivat 22 de novembre 2018 a Wayback Machine.
  17. ↑ «Human rights defender in pre-trial detention for over a year». Front Line Defenders, 23-11-2018 [Consulta: 23 novembre 2018]. Arxivat 31 de gener 2019 a Wayback Machine.
  18. ↑ «Spain: Human rights defender in pre-trial detention for over a year», 23-11-2018. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2018. [Consulta: 23 novembre 2018].
  19. ↑ «IADL calls for release of Catalan political prisoners», 03-12-2018. Arxivat de l'original el 31 de desembre 2018. [Consulta: 30 desembre 2018].
  20. ↑ «El portaveu d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri, fa una crida a la mobilització dissabte per exigir la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez». Òmnium Cultural, 17-10-2017 [Consulta: 6 desembre 2018]. Arxivat 6 de desembre 2018 a Wayback Machine.
  21. ↑ «Els CDR convoquen a protestar contra la presència del Rei». Arxivat de l'original el 2018-02-25. [Consulta: 25 febrer 2018].
  22. ↑ 324cat «12 hores de registre a Òmnium en una operació de la Guàrdia Civil per l'1-O». http://www.ccma.cat. Arxivat de l'original el 2018-03-16 [Consulta: 16 març 2018].
  23. ↑ «Òmnium recull signatures a tot el país per a una llei d'amnistia». Ara [Barcelona], 20-12-2020, p. 19.
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 24,5 Òmnium Cultural. «Òmnium Cultural - 50.000 socis + jo», 27-06-2015. Arxivat de l'original el 2018-04-24. [Consulta: 21 juny 2019].
  25. ↑ «Memòria 2008». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 28 agost 2018].
  26. ↑ «Memòria 2009». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  27. ↑ «Memòria 2010». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  28. ↑ «Memòria 2011». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  29. ↑ «Memòria 2012». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  30. ↑ «Memòria 2013». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  31. ↑ «Memòria 2015». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  32. ↑ «Memòria 2016». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  33. ↑ «Memòria 2017». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2018-08-29. [Consulta: 28 agost 2018].
  34. ↑ «Memòria 2018». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2021-01-11. [Consulta: 9 gener 2021].
  35. ↑ «Comença la votació de La Llança de Sant Jordi amb 300 novetats editorials en català». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 16-03-2017. Arxivat de l'original el 5 de juny 2016 [Consulta: 22 abril 2016].
  36. ↑ «El Tinter». Arxivat de l'original el 2017-11-12. [Consulta: 21 maig 2016].
  37. ↑ «Premi Sambori». Arxivat de l'original el 2017-11-10. [Consulta: 21 maig 2016].
  38. ↑ «[Sambori.net Fundació Sambori]», 21-05-2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  39. ↑ «Pissiganya». Arxivat de l'original el 2021-02-28. [Consulta: 21 maig 2016].
  40. ↑ «El Gran Dissabte del Baix Nord actualitza i repensa els projectes d'Òmnium Cultural». Ajuntament de Martorell, 11-06-2016. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2022. [Consulta: 11 setembre 2022].
  41. ↑ .«El Quedem? d'Osona visita la Sagrada Família». el9nou. Arxivat de l'original el 2024-06-03. [Consulta: 5 octubre 2017].
  42. ↑ «El Quedem? d'Òmnium visita Montserrat». NacióDigital. Arxivat de l'original el 2017-10-21. [Consulta: 4 novembre 2013].
  43. ↑ «Una proposta del programa Quedem? d'Òmnium Cultural del Baix Camp». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 2017-10-21. [Consulta: 5 octubre 2017].
  44. ↑ «A tota veu Òmnium Cultural». Arxivat de l'original el 2017-09-20. [Consulta: 21 maig 2016].
  45. ↑ «"Demà pots ser tu": la campanya d'Òmnium i diverses entitats per denunciar "la repressió" de l'Estat». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2018-08-21 [Consulta: 2 setembre 2018].
  46. ↑ «Seus territorials d'Òmnium». Òmnium Cultural. Arxivat de l'original el 2017-07-17. [Consulta: 23 maig 2015].
  47. ↑ El tripartito ha dedicado 11,3 millones de euros a fomentar los Països Catalans] de María Jesús Cañizares, publicat al diari ABC el 24 de febrer de 2007 (castellà)
  48. ↑ «L'Observatori de la Llengua Catalana estudiarà l'ús social i la situació legal del català». 324, 09-11-2006. Arxivat de l'original el 2014-01-07. [Consulta: 6 gener 2014].
  49. ↑ «Òmnium aprova la nova junta», 26-02-2022. Arxivat de l'original el 2023-11-24. [Consulta: 24 novembre 2023].
  50. ↑ «Jordi Cuixart: “L'Estat espanyol no decidirà mai qui és el president d'Òmnium Cultural”». Òmnium Cultural, 10-07-2020. Arxivat de l'original el 2020-07-17. [Consulta: 17 juliol 2020].
  51. ↑ Toro, Marc «Cuixart és reelegit president d'Òmnium i crida el sobiranisme a "abanderar l'oferta de diàleg" amb l'Estat». Ara, 16-06-2018 [Consulta: 16 juny 2018]. Arxivat 16 de juny 2018 a Wayback Machine.
  52. ↑ «Òmnium Cultural». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  53. ↑ «Òmnium i Càritas, distingides amb les Medalles d'Or del Parlament». Arxivat de l'original el 2014-02-19. [Consulta: 17 juliol 2012].
  54. ↑ «Premis Nacionals de Cultura 2012». Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 17 juliol 2012].
  55. ↑ Memòria 2005 Arxivat 2014-03-11 a Wayback Machine., Arxiu Nacional de Catalunya  PDF
  56. ↑ Casals, Muriel «Un país normal». El Periódico de Catalunya, 30-09-2013. Arxivat de l'original el 2024-06-03 [Consulta: 18 desembre 2020].
  57. ↑ «El Camp Nou reivindica ‘Un país normal'». Racó Català. Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 28 octubre 2013].
  58. ↑ «"És normal voler un país normal", el Camp Nou esclata a favor de la independència». Arxivat de l'original el 7 de novembre 2017. [Consulta: 21 maig 2016].
  59. ↑ «Primeres accions de la campanya «Un país normal»». Arxivat de l'original el 2017-10-30. [Consulta: 21maig 2016].
  60. ↑ «Un país normal». Arxivat de l'original el 2017-11-07. [Consulta: 18 desembre 2020].
  61. ↑ «Documental "Un país normal". #votarésnormal». You Tube. Arxivat de l'original el 2017-10-30. [Consulta: 15 juliol 2014].
  62. ↑ «Lletra de "País normal" (Viasona)». Arxivat de l'original el 8 d’abril 2016. [Consulta: 21 maig 2016].
  63. ↑ «L'AMI s'adhereix a ‘Ara és l'hora’, la campanya unitària de la societat civil per la consulta». Arxivat de l'original el 2017-09-22. [Consulta: 18 desembre 2020].
  64. ↑ «L'Audiència decreta presó sense fiança per a Sànchez i Cuixart». Ara.cat. Arxivat de l'original el 2017-10-17 [Consulta: 17 octubre 2017].
  65. ↑ «Help Catalonia, save Europe: Un emotivo vídeo de Òmniun Cultural reclama l'ayuda de Europa». La Vanguardia. Arxivat de l'original el 2020-11-04 [Consulta: 10 setembre 2019].
  66. ↑ Blanco, Patricia R. «‘Help Catalonia’: un vídeo plagado de falsedades» (en castellà). EL PAÍS, 17-10-2017. Arxivat de l'original el 2019-11-22 [Consulta: 10 setembre 2019].
  67. ↑ «Òmnium copia un vídeo de propaganda ucraniana para engañar a los ciudadanos europeos» (en castellà). ELMUNDO. Arxivat de l'original el 2019-05-28 [Consulta: 10 setembre 2019].
  68. ↑ Gonzoo «Twitter se cachondea del vídeo 'Help Catalonia'» (en castellà). Gonzoo, tu mundo, nuestro mundo. Arxivat de l'original el 2017-10-18 [Consulta: 10 setembre 2019].

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons Modifica el valor a Wikidata
Viquinotícies
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Òmnium_Cultural&oldid=33610626#Cohesió_social»