Rößlerita
 Rößlerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg(HAsO₄)·7H₂O |
| Epònim | Karl Rößler |
| Localitat tipus | Mina de coure "Im Lochborn", Bieber, Gelnhausen, Main-Kinzig, Hessen, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.11 |
| Dana | 39.1.9.1 |
| Heys | 20.2.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,692 Å; b = 25,744 Å; c = 11,538 Å; β = 95,15° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/b |
| Color | incolor a blanc |
| Exfoliació | pobre en {111} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa (Mohs) | 2 a 3 |
| Lluïssor | vítria, mat |
| Color de la ratlla | blanc |
| Densitat | 1,943 g/cm³ (mesurada); 1,948 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,488 nβ = 1,507 nγ = 1,100 |
| Birefringència | δ = 0,388 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 28° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rö |
| Referències | [1] |
La rößlerita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom en honor del doctor Karl Rößler (6 de maig de 1788 - 23 d'agost de 1863), fabricant, mineralogista i naturalista. Va trobar els primers exemplars del mineral.
Característiques
[modifica]La rößlerita és un arsenat de fórmula química Mg(HAsO₄)·7H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1861. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 3.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rößlerita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina de coure "Im Lochborn", a la localitat de Bieber, a Main-Kinzig (Hessen, Alemanya). També ha estat descrita en altres indrets d'Alemanya, així com a França, Àustria, Suïssa, la República Txeca, Grècia, Rússia, el Canadà i els Estats Units.
Referències
[modifica]