Manganohörnesita

Manganohörnesita
Cristalls marronosos de manganohörnesita amb cristalls aciculars blancs de hörnesita
Fórmula química	Mn2+₃(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	manganès i hörnesita
Localitat tipus	mina Långban, Långban, Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.40
Dana	40.3.7.2
Heys	20.8.12
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,385 Å; b = 28,095 Å; c = 4,774 Å; β = 105,67°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	p2/m
Color	blanc a incolor
Exfoliació	perfecta {01`0}, pobre en {100}, {201}, {201}
Tenacitat	flexible
Duresa (Mohs)	1
Lluïssor	sedosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,64 g/cm3 (mesurada); 2,76 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,579 nβ = 1,589 nγ = 1,609
Birefringència	δ = 0,030
Pleocroisme	not visible
Angle 2V	mesurat: 65° a 70°, calculat: 72°
Dispersió òptica	molt feble
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn)
Codi IMA	IMA2007 s.p.
Símbol	Mhns
Referències

La manganohörnesita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita. Originalment va ser anomenada manganesohoernesita el 1951 per Olof Gabrielson per ser l'anàleg de manganès de la hornesita (ara hörnesita), i va ser rebatejada l'any 2008 al nom actual.

Característiques

La manganohörnesita és un arsenat de fórmula química Mn²⁺₃(AsO₄)₂·8H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la manganohörnesita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Långban, situada a la localitat de Långban, al municipi de Filipstad (Comtat de Värmland, Suècia). També ha estat descrita en altres indrets propers tant del mateix comtat de la localitat tipus com del comtat de Västmanland. A banda de Suècia, també ha estat descrita a Alemanya, Espanya, Eslovàquia, Suïssa, els Estats Units i Xile.