Parasimplesita
 Parasimplesita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Fe2+₃(AsO₄)₂·8H₂O |
| Epònim | para- i simplesita |
| Localitat tipus | mina Kiura, Ciutat de Saiki, Prefectura d'Oita, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CE.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.10b |
| Dana | 40.3.6.6 |
| Heys | 20.9.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,335 Å; b = 13,491 Å; c = 4,777 Å; β = 105,04° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | verd clar a verd porro, pot ser negre verdós, també blau intens |
| Exfoliació | perfecta - {110} |
| Tenacitat | flexible |
| Duresa | 2 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, cerosa, sedosa |
| Color de la ratlla | blanc blau |
| Densitat | 3,01 g/cm3 (mesurada); 3,043 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,628 a 1,635 nβ = 1,660 a 1,668 nγ = 1,702 a 1,705 |
| Birefringència | δ = 0,074 |
| Pleocroisme | fort |
| Angle 2V | calculat: 86,5° |
| Dispersió òptica | r>v feble a distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) i qüestionable (Q) |
| Símbol | Psym |
| Referències | [1] |
La parasimplesita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita.
Característiques
[modifica]La parasimplesita és un arsenat de fórmula química Fe2+₃(AsO₄)₂·8H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1954. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2. És l'anàleg de Fe2+ de la köttigita i l'eritrita. Es pot trobar fent intercreixements amb la simplesita, el seu dimorf.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parasimplesita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la mina Kiura, situada a la ciutat de Saiki (Prefectura d'Ōita, Japó). Tot i tractar-se d'una espècie no gaire habitual ha estat descrita en tots els continents del planeta a excepció de l'Antàrtida. Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament a la mina Atrevida, a Vimbodí i Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Parasymplesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 gener 2022].
- ↑ Calvo, Miguel «Minerales y Minas de España. Vol. VII. Fosfatos, Arseniatos y Vanadatos». Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Minas de Madrid. Fundación Gómez Pardo., 2015, pàg. 479.