Pakhomovskyita

Pakhomovskyita
Fórmula química	Co₃(PO₄)₂·8H₂O
Epònim	Yakov A. Pakhomovsky (en)
Localitat tipus	Massís de Kovdor, óblast de Múrmansk, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.40
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 10,034 Å; b = 13,341 Å; c = 4,67 Å; β = 105,02°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Grup espacial	b2/m
Color	rosa brillant
Exfoliació	perfecta - en {010}
Fractura	esglaonada
Tenacitat	elàstica
Duresa	2
Lluïssor	nacrada, mat
Color de la ratlla	rosa
Densitat	2,71 g/cm3 (mesurada); 2,71 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,581 nβ = 1,600 nγ = 1,631
Birefringència	δ = 0,050
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 75° a 80°, calculat: 77°
Dispersió òptica	feble, r < v
Impureses comunes	Mg, Mn, Ni, Fe
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2004-021
Any d'aprovació	2004
Símbol	Phv
Referències

La pakhomovskyita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany al grup de la vivianita. Rep el nom per Iàkov Alekseevich Pakhomovsky (26 de juliol de 1948, Kandalaksha, Múrmansk, Rússia), qui va fer importants contribucions a la mineralogia dels massissos alcalins de la península de Kola.

Característiques

La pakhomovskyita és un fosfat de fórmula química Co₃(PO₄)₂·8H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004, sent publicada per primera vegada el 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pakhomovskyita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al massís de Kovdor, a l'óblast de Múrmansk (Rússia), on ha estat trobada en grups de petites esferulites d'aproximadament 0,5 mm de diàmetre, i rosetes de cristalls tabulars que creixen sobre parets de fissures lixiviades en carbonatita dolomítica. Aquest indret és l'únic a tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.