Vés al contingut

Santabarbaraïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSantabarbaraïta

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaFe₃3+(PO₄)₂(OH)₃·5H₂O
EpònimBàrbara de Nicomèdia Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusDistricte de lignit de Santa Barbara, Cavriglia, Valdarno (Val d'Arno), Província d'Arezzo, Toscana, Itàlia
Classificació
Categoriafosfats
Nickel-Strunz 10a ed.8.CE.80
Nickel-Strunz 9a ed.8.CE.80 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·líamorf
Colortaronja, taronja-marró, marró groguenc
Exfoliacióno observada
Fracturaconcoidal
Tenacitatfràgil
Lluïssorsubvítria, resinosa, cerosa, grassa
Color de la ratllagroc a marró groguenc
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat2,42 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiquesisotròpica
Índex de refracción = 1,695
Birefringènciaδ = 0,000 a isotropic minerals have no birefringence
Fluorescènciano fluorescent
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2000-052
SímbolSbb Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La santabarbaraïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el nom per la localitat tipus, situada al districte miner de Santa Barbara, a la Toscana, Itàlia. Santa Bàrbara (segle iv) és el patró dels miners.

Característiques

[modifica]

La santabarbaraïta és un fosfat de fórmula química Fe₃3+(PO₄)₂(OH)₃·5H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. No cristal·litza, es troba en forma amorfa.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la santabarbaraïta pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, simplesita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita i metaköttigita.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta al districte miner de Santa Barbara, a la localitat de Cavriglia, a la província d'Arezzo (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a Austràlia, el Japó, el Camerun, Alemanya, Espanya, Portugal, Ucraïna i els Estats Units. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de la turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat).[2]

Referències

[modifica]