Vés al contingut

Rafael Gil Álvarez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRafael Gil Álvarez
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(es) Rafael Gil Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 maig 1913 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort10 setembre 1986 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, periodista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1931 Modifica el valor a Wikidata - 1983 Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0317856 Allocine: 226452 Allmovie: p198761 TMDB.org: 234630 Modifica el valor a Wikidata

Rafael Gil Álvarez (Madrid, 22 de maig de 1913-ibídem, 10 de juliol de 1986) va ser un director, guionista i productor de cinema espanyol.

Biografia

[modifica]

Va començar la seva activitat el 1931 com a crític cinematogràfic, als diaris ABC, La Voz, Claridad; a revistes especialitzades com a Nuestro Cinema, Popular Film o Films Selectos; i a l'emissora Unión Radio.[1] Durant la Guerra Civil va rodar diversos documentals per al bàndol republicà. En finalitzar la guerra va iniciar la seva relació amb la productora valenciana CIFESA, dirigint la seva primera pel·lícula el 1941: El hombre que se quiso matar, adaptació del llibre de Wenceslao Fernández Flórez, i protagonitzada per Antonio Casal. El seu primer gran èxit va ser Eloísa está debajo de un almendro, basada en l'obra d'Enrique Jardiel Poncela, i produïda també per CIFESA. L'èxit va impulsar Rafael Gil a continuar la relació amb la productora, amb la qual va arribar a dirigir vuit pel·lícules, de les quals gairebé totes van obtenir força èxit.

El 1957 funda la productora Coral Films i comença a realitzar pel·lícules per a la seva pròpia marca, i per a altres com ara Valdez il mezzosangue, de John Sturges, o El alijo, d'Ángel del Pozo.[1]

Gil va ser un destacat director del règim franquista. Les seves obres posteriors, sovint en col·laboració amb el guionista i novel·lista franquista Fernando Vizcaíno Casas, retraven amb nostàlgia els anys de dictadura.[2]

El cine de Rafael Gil

[modifica]
« De no existir el cine cuando él abrió los ojos a los gustos y a la razón, lo habría inventado; porque el cine, para Rafael Gil, llegó a ser una auténtica necesidad física. »
— Carlos Fernández Cuenca, «Rafael Gil», en Revista Internacional del Cine, núms. 11–12

Va desenvolupar una extensa activitat que va abastar més de quaranta anys d'exercici com a director; va rodar seixanta-vuit pel·lícules; també va treballar com a guionista i productor. En totes elles va comptar amb un excel·lent equip tècnic, com ara l'escenògraf Enrique Alarcón.

Va iniciar el seu cinema als anys quaranta amb tres pel·lícules petites, sense que suposessin grans èxits, però que els crítics destaquen, d'aquí va passar a una fase en la qual va realitzar alguns melodrames de gran èxit i va adaptar gran quantitat d'obres literàries de clàssics espanyols, com Galdós, Lope de Vega, Wenceslao Fernández Flórez, Jardiel Poncela, Blasco Ibáñez i d'altres. També va provar el cinema històric i religiós. En aquells anys va aconseguir ser un dels realitzadors bàsics de la indústria espanyola del cinema. En els últims anys de la seva carrera, durant els anys vuitanta, va realitzar diverses adaptacions de l'escriptor Fernando Vizcaíno Casas.

En els seus articles de cinema es confessava admirador de l'obra de Murnau, Charles Chaplin, Buster Keaton, John Ford, Howard Hawks, Frank Capra, Frank Borzage o King Vidor.

Filmografia

[modifica]

Com a director

[modifica]
Rafael Gil amb María Dulce, Eugenio Domingo i Inés Orsini al rodatge de La señora de Fátima (1951)

Curtmetratges i documentals

[modifica]
  • Sanidad (1937).
  • Salvad la cosecha (1938).[a]
  • Resistencia en Levante (1938).[a]
  • Soldados campesinos (1938).[a]
  • Ametralladoras (1939).
  • Flechas (1939).[a]
  • La corrida de la victoria (1939).[a][b]
  • La copa del Generalísimo en Barcelona (1939).[a][b]
  • Luz de Levante (1940).[a]
  • Luna gitana (1940).
  • Feria en Sevilla (1940).
  • Tierra canaria (1941).[a]
  • Fiesta canaria (1941).[a]
  • Islas de Gran Canaria (1941).[a]
  • Islas de Tenerife (1941).[a]
  • Cincuenta años del Real Madrid (1952).[a]
  • Historia de cinco copas (1962).
  • Sexto centanario de la coronación de Nuestra Señora de Lledó (1970).
Rafael Gil dirigint, el 1962, La reina del Chantecler, pel·lícula protagonitzada per Sara Montiel.

Llargmetratges

[modifica]

Com a guionista

[modifica]

Premis

[modifica]

Medalles del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics[3][4]

Any Categoria Candidat Resultat
1947 Premi especial a la direcció La fe Guanyador
1948 Millor director Mare Nostrum Guanyador

Festival Internacional de cinema de Sant Sebastià[5]

Any Categoria Candidat Resultat
1953 Conquilla de Plata a la millor direcció La guerra de Dios Guanyador
1953 Conquilla d'or a la millor pel·lícula La guerra de Dios Guanyador

Festival Internacional de Cinema de Berlín

Any Categoria Candidat Resultat
1958 Os d'Or a la millor pel·lícula ¡Viva lo imposible! Nominat

Sindicat Nacional de l'Espectacle

Any Categoria Candidat Resultat Notes
1941 Millor guió La gitanilla Guanyador
1943 Millor pel·lícula Viaje sin destino Guanyador 8è lloc
1944 Millor pel·lícula Eloísa está debajo de un almendro Guanyador 4t lloc
1945 Millor pel·lícula Tierra sedienta Guanyador 6è lloc
1948 Millor pel·lícula La calle sin sol Guanyador 4t lloc
1948 Menció especial Mare Nostrum Guanyador
1949 Millor pel·lícula Una mujer cualquiera Guanyador 5è lloc
1950 Millor pel·lícula Teatro Apolo Guanyador 6è lloc
1960 Millor direcció Siega verde Guanyador

Festival Internacional de Cinema de Venècia

Any Categoria Candidat Resultat
1947 Gran premi internacional Reina santa Nominat
1950 Lleó d'Or La noche del sábado Nominat
1953 Lleó d'Or La guerra de Dios Nominat
1953 Premi OCIC La guerra de Dios Guanyador
1953 Lleó de Bronze La guerra de Dios Guanyador
1954 Lleó d'Or El beso de Judas Nominat
1955 Lleó d'Or El canto del gallo Nominat

Notes

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Gregori, Antonio. El Cine español según sus directores (en castellà). Madrid: Cátedra, 2009, p. 76. ISBN 9788437626147. 
  2. Mira p.147
  3. «Medallas del CEC a la producción española de 1947» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-07-30. [Consulta: 3 juny 2021].
  4. «Medallas del CEC a la producción española de 1948» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-05-26. [Consulta: 3 juny 2021].
  5. «Premios 1 edición. 1953» (en castellà). Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià. [Consulta: 3 juny 2021].
  • Mira, Alberto. Historical Dictionary of Spanish Cinema. Scarecrow Press, 2010