Ricardo de la Cierva y de Hoces

Ricardo de la Cierva y de Hoces
Biografia
Naixement	(es) Ricardo de la Cierva y Hoces ; 9 novembre 1926 ; Madrid
Mort	19 novembre 2015 (89 anys); Madrid
Ministre de Cultura i Esport
	17 gener 1980 – 9 setembre 1980 ; ← Manuel Clavero Arévalo – Íñigo Cavero Lataillade →
Diputat al Congrés dels Diputats
	15 març 1979 – 31 agost 1982 ; Legislatura: primera legislatura espanyola ; Circumscripció electoral: Múrcia ; Electe a: eleccions generals espanyoles de 1979
Senador al Senat espanyol
Catedràtic d'universitat
Dades personals
Formació	Universitat de Madrid
Activitat
Camp de treball	Història i política
Lloc de treball	Madrid ; Alcalá de Henares ; Granada
Ocupació	Historiador i professor universitari
Ocupador	Universitat de Granada ; Universitat d'Alcalá ; Universitat Complutense de Madrid
Partit	Unió de Centre Democràtic
Membre de	Asociación Católica de Propagandistas
Interessat en	Guerra Civil espanyola, història contemporània d'Espanya i francmaçoneria
Família
Pare	Ricardo de la Cierva y Codorníu
Germans	Juan José de la Cierva y Hoces
Parents	Juan de la Cierva y Codorníu, oncle
Premis
	(1980) Gran Creu de l'Orde de Carles III; Premi APM al millor periodista de l'any; Premi Planeta; Cavaller d'Honor de la Fundación Nacional Francisco Franco; premi Mariano de Cavia ;

Ricardo de la Cierva y de Hoces (Madrid, 9 de novembre de 1926 - Madrid, 19 de novembre de 2015)^[1] fou un polític, historiador i professor universitari espanyol, que fou breument ministre de Cultura i Benestar espanyol l'any 1980.

Biografia

Nasqué el 9 de novembre de 1926 a la ciutat de Madrid, essent net del ministre Juan de la Cierva y Peñafiel, nebot de l'enginyer Juan de la Cierva y Codorníu i germà de Juan de la Cierva y Hoces. Estudià ciències químiques i filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, especialitzant-se en l'edat moderna i contemporània d'Espanya. Interessat per la docència fou catedràtic d'aquestes matèries a la Universitat de Granada i catedràtic de geografia i d'història d'Espanya a la Universitat Complutense de Madrid.

Activitat política

Nomenat cap del Gabinet d'Estudis sobre Història depenent del Ministeri d'Informació i Turisme durant el règim franquista, en les eleccions generals de 1977 fou escollit senador al Senat espanyol com a independent dins de les llistes de la Unió de Centre Democràtic (UCD) per la província de Múrcia. En les eleccions generals de 1979 fou escollit diputat al Congrés també per Múrcia en representació de la UCD, sent nomenat Ministre de Cultura i Benestar en una de les remodelacions del govern realitzades per Adolfo Suárez.

Ideologia

Definit personalment com "un clar anticomunista, antimarxista i antimasó, i per descomptat perquè sóc catòlic, espanyol i tradicional en el sentit correcte del terme". "Jo sempre he defensat al General Franco, i el seu règim i els principis del 18 de juliol, però també era capaç de veure els errors que hi havia dintre i de dir-los-hi al mateix Franco".

Activitat literària

Publicà nombrosos llibres de temàtica històrica. La seva tasca fou premiada amb els premis periodístics Víctor de la Serna concedit per l'Associació de la Premsa de Madrid i el premi Mariano de Cavia concedit pel diari ABC.

L'any 1988 fou finalista del Premi Planeta amb la seva obra El triángulo. Alumna de la libertad.

Obra publicada (selecció)

1968: Bibliografía general sobre la guerra de España
1969: Historia de la Guerra Civil Española
1973: Francisco Franco, un siglo de España
1985: Misterios de la Historia
1988: El triángulo. Alumna de la libertad
1989: 1939, agonía y victoria (El protocolo 277) Premi Espejo de España
1994: Carrillo miente
1997: Historia total de España
1999: Los signos del anticristo
1999: Vida y amores de Isabel II
1999: La palabra perdida: Constituciones y rituales de la masonería
2000: El 18 de Julio no fue un golpe militar fascista
2000: La otra vida de Alfonso XII
2000: La otra vida de Alfonso XIII
2002: Media Nación no se resigna a morir: Los documentos perdidos del Frente Popular
2003: Secretos de la historia
2003: Historia actualizada de la segunda república y la guerra de España 1931-1939
2004: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.I): Los vascos entre España y la Antiespaña
2005: Hijos de la Gloria y la Mentira (T.II): Euskadi en el siglo XX
2005:Hijos de la Gloria y la Mentira (T.III): El Clerical- nacionalismo

Referències

↑ «Muere el historiador franquista Ricardo de la Cierva» (en castellá). El País, 19-11-2015.

Enllaços externs

(castellà) Informació de Ricardo de la Cierva al Senat espanyol
(castellà) Informació de Ricardo de la Cierva al Congrés dels Ddiputats
(castellà) Esquela a ABC publicada en la seva memòria Arxivat 2015-11-25 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Clavero Arévalo	Ministre de Cultura i Benestar 1980	Succeït per: Íñigo Cavero Lataillade
Premis i fites
Precedit per: Agustín Sánchez Vidal Buñuel, Lorca, Dalí: el enigma sin fin	Premi Espejo de España 1989	Succeït per: Víctor Márquez Reviriego El desembarco andaluz.

[1] «Muere el historiador franquista Ricardo de la Cierva» (en castellá). El País, 19-11-2015.

[1]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NKC (1)
Bases d'informació	Dialnet (1)

Primer Govern d'Adolfo Suárez González (6 d'abril de 1979 - 2 de maig de 1980)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Antonio Ibáñez Freire (Interior) • José Pedro Pérez-Llorca Rodrigo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Rafael Calvo Ortega (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Carlos Bustelo y García del Real (Indústria) • Juan Antonio García Díez (Comerç) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Manuel Clavero Arévalo/Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Relacions amb les Corts) • Joaquín Garrigues Walker (adjunt al president)
(← II CONSTITUENT) Govern anterior •••• Govern següent (← II SUAREZ)

Segon Govern d'Adolfo Suárez González (2 de maig de 1980 – 8 de setembre de 1980)
Cap de l'Estat	Joan Carles I d'Espanya
President del Govern	Adolfo Suárez González
Vicepresidents de govern	Manuel Gutiérrez Mellado (Seguretat i defensa) • Fernando Abril Martorell (Afers polítics)
Ministres	Juan José Rosón Pérez (Interior) • Rafael Arias-Salgado Montalvo (Presidència) • Marcelino Oreja Aguirre (Afers Exteriors) • Agustín Rodríguez Sahagún (Defensa) • Íñigo Cavero Lataillade (Justícia) • Jaime García Añoveros (Hisenda) • José Luis Leal Maldonado (Economia) • Salvador Sánchez-Terán Hernández (Treball) • Joan Rovira Tarazona (Sanitat i Seguretat Social) • Ignacio Bayón Mariné (Indústria) • Luis Gámir Casares (Comerç) • José Luis Álvarez y Álvarez (Transports) • Jesús Sancho Rof (Obres Públiques) • Jaime Lamo de Espinosa (Agricultura) • José Manuel Otero Novas (Educació) • Luis González Seara (Investigació i Universitats) • Antonio Fontán Pérez (Administració territorial) • Ricardo de la Cierva y de Hoces (Cultura) • Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo (Relacions amb la CEE) • Sebastián Martín-Retortillo Baquer (Relacions amb les Administracions Públiques) • Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (adjunt a coordinació legislativa)
(← I SUAREZ) Govern anterior •••• Govern següent (← III SUAREZ)