Vés al contingut

Llengües àlgiques

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Ritwan)
Infotaula de família lingüísticaLlengües àlgiques
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües indígenes d'Amèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Distribució geogràfica
Codis
Codi Glottologalgi1248 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües àlgiques (també algonquí-wiyot-yurok o algonquí-ritwan) són una família lingüística de llengües ameríndies, una de les més importants per extensió territorial, que s'aplega al voltant de la costa occidental dels EUA i part de les planures. És parlada pels anomenats pobles algonquins.

Història

[modifica]

Històricament la família de llengües álgiques es compon d'un gran grup de llengües algonquines parlades principalment en l'Est i Centre d'Amèrica del Nord, més dos petits enclavaments a Califòrnia que són el wiyot i el yurok (actualment la primera d'aquestes llengües està extinta).

El terme "algic" fou usat per primer cop per Henry Rowe Schoolcraft en els seys Algic Researches, publicats en 1839. Schoolcraft va definir el terme com a "derivat de les paraules Alleghany i Atlàntic, en referència a la raça dels indis situats antigament en aquesta àrea geogràfica."[1] La terminologia de Schoolcraft no es va mantenir. Els pobles que va anomenar "algic" més tard foren inclosos entre els parlants de les llengües algonquines.

Si bé la unitat filogenètica del subgrup algonquí va ser ràpidament reconegut ja pels primers exploradors europeus, el parentiu una mica més distant del wiyot i el yurok va passar inicialment desapercebut fins que va ser advertit per Edward Sapir (1913, 1915, 1923). No obstant això, inicialment alguns algonquinistes entre ells Truman Michelson (1914, 1914, 1935) van rebutjar la possibilitat d'aquest parentiu. No obstant això, el parentiu va ser finalment acceptat gràcies al treball de Mary Rosamund Haas (1958).

Classificació

[modifica]

La majoria de les llengües àlgiques pertanyen a la subfamília de llengües algonquianes, que es parlaven des de les muntanyes Rocoses fins a Nova Anglaterra.

La família consisteix en el conjunt de la branca algonquina amb dues altres llengües, el wiyot i el yurok; la branca algonquina representa la gran majoria de les llengües de la família àlgica. Són llengües flexionals que distingeixen netament els radicals verbals dels nominals, que fan molt més ús dels sufixos que no dels prefixos, hom creu que són les llengües ameríndies que semblen menys distants del tipus indoeuropeu. Són molt conegudes mercè els treballs de Bloomfield el 1925. aplicà a quatre llengües del grup (fox, menominee, chippewa i cree) els mètodes de la gramàtica comparada, i va poder reconstruir en gran manera el protoalgonquí, amb el gran mèrit de no comptar amb cap document escrit antic.

Tant Sapir com Voegelin han proposat una classificació d'aquesta família organitzant les parles en aquests grups:

I. Wiyot

1. Wiyot (també Wishosk) (†)

II. Yurok

2. Yurok (també Weitspekan)

III. Algonquí (també Algonkian), dividida en subgrups

A. Central i Planures
I. Planures
1. Arapaho (també Arapaho-Atsina)
  • Arapaho (també Arrapahoe o Arapahoe)
  • Besawunena
  • Atsina (també Gros Ventre, Aáni, Ahahnelin, Ahe, A'aninin, A'ane, A'ananin)
  • Nawathinehena
  • Haʔanahawunena
2. Blackfoot (també Blackfeet)
3. Xeiene
  • Xeiene
  • Sutaio (també Soʔtaaʔe)
II. Central
4. Cree (també Cree-Montagnais o Cree-Montagnais-Naskapi)
Oriental:
  • Cree oriental (també James Bay Cree o Eastern Cree)
  • Naskapi
  • Innu (també Innu-aimun o Montagnais)
Occidental:
  • Atikamekw (també Attikamek, Attikamekw, Atikamek or Tête de Boule)
  • Bungee (també Bungi, Bungie, Bungay, o Red River Dialect) (barreja de Plains Cree i gaèlic escocès)
  • Swampy oriental i Moose Cree
  • Cree de les Planures
  • Michif (també Mitchif, Métif, or Métchif) (barreja de Cree de les planures i francès)
  • Western Swampy Cree
  • Woods Cree
5. Fox i sauk (també Fox-Sauk-Kickapoo o Mesquakie-Sauk-Kickapoo)
6. Menominee (també Menomimi)
7. Miami-Illinois
8. Ojibwa (també Ojibway, Ojibwe, Chippewa, Ojibwa-Potawatomi, or Ojibwa-Potawatomi-Ottawa)
  • Saulteaux
  • Northwestern Ojibwa
  • Southwestern Ojibwa
  • Severn Ojibwa
  • Central Ojibwa
  • Ottawa (també Odawa)
  • Eastern Ojibwa
  • algonquí
9. Potawatomi (també Ojibwa-Potawatomi)
10. Shawnee
B. Oriental
11. Abnaki de l'Est (també Abenaki o Abenaki-Penobscot)
  • Penobscot (també Old Town o Old Town Penobscot)
  • Caniba
  • Aroosagunticook
  • Pigwacket
12. Abnaki de l'Oest (també Abnaki, St. Francis, Abenaki, or Abenaki-Penobscot)
13. Etchemin (uncertain - See Note 1)
14. Lenape (també Delaware)
  • Munsee
  • Unami Septentrional
  • Unami Meridional
15. Loup A (potser Nipmuck o Pocumtuck ??)
16. Loup B (potser pennacook, wappinger, etc.)
17. Mahican (també Mohican)
  • Stockbridge
  • Moravian
18. Maliseet (també Maliseet-Passamquoddy o Malecite-Passamquoddy)
19. Massachusett (també Natick)
20. Mi’kmaq (també Micmac, Mi’kmag, or Mi’kmaw)
21. Mohegan-Pequot
22. Nanticoke (també Nanticoke-Conoy)
23. Narragansett
24. Pamlico (també Carolina Algonquian, Pamtico, Pampticough, Christianna Algonquian)
25. Powhatan (també Virginia Algonquian)
26. Quiripi-Naugatuck-Unquachog
27. Shinnecock (incert)


La gran majoria tenen pocs parlants, llevat les del grup septentrional, i en general són en vies d'extinció. D'altres són poc conegudes, com la que parlaven els wappinger o els nauset.

Descripció gramatical

[modifica]

Fonologia

[modifica]

L'inventari consonàntic reconstruït per al proto-àlgic és:[2]

Labial Dental Palatal Velar Labio-
velar 		Glotal
Oclusiva simple *p *t *k *q
aspirada *pʰ *tʰ *kʰ *kʰʷ
glotalitzada *pʼ *tʼ *kʼ *kʼʷ *ʔ
Africada simple *c *č
aspirada *cʰ *čʰ
glotalitzada *cʼ *čʼ
Fricativa simple *s, *ɬ *š
glotalitzada *sʼ, *ɬʼ *šʼ
Sonorant nasal *m *n
no-nasal *r, *l *y *g *w
nasal *mʼ *nʼ
no-nasal *rʼ, *lʼ *yʼ *gʼ *wʼ

El fonema /*g/ sembla no haver estat una oclusiva sinó probablement una aproximant /ɰ/ o tal vegada una fricativa.

L'inventari vocàlic reconstruït és idèntic al del proto-algonquí (el yurok i el wiyot presenten un nombre menor de fonemes com a resultat de confusions del sistema original de 8 vocals):[2]

Anterior Central Posterior
Tancada *i, *ī *o, *ō
Mitjana *e, *ē
Oberta *a, *ā

Gramàtica

[modifica]

La següent és una llista comparativa dels pronoms:[3]

GLOSSA Wiyot Yurok proto-
algonquí
1a persona
singular		 yil nek *ni-
2a persona
singular		 kil qel *kiˑl
3a persona
singular		 gi-
gur		 iyo
ku		 *wi(na)
1a persona
plural		 hinār nek *nina-wa
2a persona
plural		 kiluwa qel *kina-wa
3a persona
plural		 dag'u iyoLko *wina-wa

Comparació lèxica

[modifica]

Comparació dels numerales i altre lèxic comú[4][5][6]

GLOSA Ritwan Algonquí
Wiyot Yurok algonquí ojibwa PROTO-
C-ALGON.[7]
'1' kúʔc-ad koht pežig bežig *kot
'2' ṛít-ad niʔiy nìž niiž *niˑš
'3' ṛíkh-ad nahksey niswi niswi *neʔθ
'4' ṛiyóhw-ad čoʔoney new niiwin *nyeˑ-
'5' wehsoghál-ad meruh nànan naanan *nyaˑlan-
'braç' šoˑn- -sen *-θen-
'os' watkaṛ wəɬkəˑʔ *waθkan-
'el meu ull' ṛaliˑṛ neylin *neškiˑn
'la seva cama' wačkoč wacka *wexkaˑc
'el seu fetge' watwaṛ weɬkun *weθkwan
'la seva boca' walul weluɬ *wetoˑn
'la seva llengua' wiˑt weypɬ *wiˑθan
'el seu dent' wapt warpeɬ *wiˑpit
'la seva cua' wadiˑʔl wəɬəy *waθany-
'greix' puʔm pemey *pemi
'arbre' -oˑtiʔ tepoˑ *-aˑhtekw-
'beure' meno ___ *mene
'robar' komar kemol- *kemot
'llarg' ɬoʔw know *kenw-

En la taula anterior s'han usat alguns signes usats habitualment pels americanistes entre ells:

  • /c, č/ = AFI /ʦ, ʧ/
  • /š, ž/ = AFI /ʃ, ʒ/

Referències

[modifica]
  1. ↑ Schoolcraft 1839: 12.
  2. ↑ 2,0 2,1 Paul Proulx, 1984, p. 178
  3. ↑ F. Barriga Puente, Los sistemas pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, México, 2005, p.88-89
  4. ↑ Mary R. Haas, 1958, p. 161, d'aquesta font procedeixen les formes lèxiques que inclouen la forma reconstruïda pel proto-algonquí central.
  5. ↑ Wiyot (native-languages.org)
  6. ↑ Yurok (native-languages.org)
  7. ↑ Les formes donades aquí corresponen de fet al proto-algonquí central (PCA) o al proto-algonquí centre-oriental (PCEA)

Bibliografia

[modifica]
  • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Languages. Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Sturtevant, William C. (Ed.). (1978-present). Handbook of North American Indians (Vol. 1-20). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. (Vols. 1-3, 16, 18-20 not yet published).
  • Berman, Howard. 1982. Two Phonological Innovations in Ritwan. IJAL 48: 412–20.
  • Campbell, Lyle. 1997. American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
  • Goddard, Ives. 1994. The West-to-East cline in Algonquian dialectology. Actes du vingt-cinquième congrès des algonquinistes, ed. William Cowan. Ottawa: Carleton University.
  • Goddard, Ives (Ed.). 1996. Languages (Vol. 17). Handbook of North American Indians (W. C. Sturtevant, General Ed.) Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
  • Haas, Mary R. 1958. "Algonkian–Ritwan: The end of a controversy. IJAL, 24:159–173.
  • Haas, Mary R. 1966. "Wiyot–Yurok–Algonquian and problems of comparative Algonquian". IJAL. 32:101–107
  • Michelson, Truman. 1914. Two alleged Algonquian languages of California. AA, n.s. 16:361–367.
  • Michelson, Truman. 1915. Rejoinder. AA, n.s. 17:194–198.
  • Michelson, Truman. 1935. Phonetic shifts in Algonquian languages. IJAL, 8:131–171
  • Mithun, Marianne. 1999. The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
  • Moratto, Michael J. 1984. California archaeology. Academic Press.
  • Proulx, Paul. 1982. Yurok retroflection and sound symbolism in Proto-Algic. Kansas Working Papers in Linguistics, 7:119–123.
  • Proulx, Paul. 1984. Proto-Algic I: Phonological sketch. IJAL, 50:165–207.
  • Proulx, Paul. 1985. Proto-Algic II: Verbs. IJAL, 51:59–94.
  • Proulx, Paul. 1991. Proto-Algic III: Pronouns. Kansas Working Papers in Linguistics, 16:129–170.
  • Proulx, Paul. 1992. Proto-Algic IV: Nouns. Kansas Working Papers in Linguistics, 17:11–57.
  • Proulx, Paul. 1994. Proto-Algic V: Doublets and their implications. Kansas Working Papers in Linguistics, 19(2):115–182.
  • Proulx, Paul. 2004. Proto-Algic VI: Conditioned Yurok reflexes of Proto-Algic vowels. Kansas Working Papers in Linguistics, 27:124–138.
  • Sturtevant, William C. (Ed.). 1978–present. Handbook of North American Indians Vol. 1–20. Washington, D. C.: Smithsonian Institution.
  • Sapir, Edward. 1913. Wiyot and Yurok, Algonkin languages of California. AA, n.s. 15:617–646.
  • Sapir, Edward. 1915. Algonkin languages of California: A reply. AA, n.s. 17:188–194.
  • Sapir, Edward. 1923. The Algonkin affinity of Yurok and Wiyot kinship terms. Journal de la Société des Américanistes de Paris, 15:37–74
  • Schoolcraft, Henry Rowe. 1839. Algic researches, comprising inquiries respecting the mental characteristics of the North American Indians. First series. Indian tales and legends, vol. 1. New York: Harper & Brothers, 1839.

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llengües_àlgiques&oldid=32858548»