Vés al contingut

Charanta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Riu Charanta)
Aquest article tracta sobre el riu. Si cerqueu departament francès a la regió de Nova Aquitània, vegeu «Charente».
Plantilla:Infotaula indretCharanta
Imatge
Desembocadura de la Charente
Tipusriu principal Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial295 m
Entitat territorial administrativaAlta Viena (França), Charente (França), Viena (França) i Charanta Marítima (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióChéronnac
Final
Cota final0 m
Entitat territorial administrativaCantó de Rochefort-Nord (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióOceà Atlàntic, Port-des-Barques
DesembocaduraPertús d'Antioche (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 45′ 21″ N, 0° 46′ 15″ E / 45.75581°N,0.77081°E / 45.75581; 0.77081
B 45° 57′ 15″ N, 1° 04′ 32″ O / 45.95419°N,1.07561°O / 45.95419; -1.07561
Afluents
26
Conca hidrogràficaconca del riu Charanta Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió381,4 (longitud) km
TravessaCharente, Charanta Marítima, Viena, Alta Viena
Superfície de conca hidrogràfica10.549 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Cabal40 m³/s Modifica el valor a Wikidata

La Charanta[1] (forma occitana) o Xaranta,[2] en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània. Neix a Chéronnac a l'Alta Viena a 295 metres d'altura, i després travessa els departaments de Viena, Charente i la Charanta Marítima, abans de desembocar en l'Oceà Atlàntic, entre Port-des-Barques i Fouras per un gran estuari.

Etimologia

[modifica]
La Charente a Fléac

El geògraf grec Claudi Ptolemeu (ca. 140 dC) l'anomena Κανεντελος (Kanentelos).[3] La menció més antiga en llatí es troba en un passatge d'Ausoni, poeta gal·loromà del segle iv, que l'anomena Carantonus.[4] Després hi ha les referències medieval Karente el 799 Karantona el 874 Carentum el 891.[5] Algunes formes antigues són similars als de Charentonne (Eure, Carentona 1050, Karentone 1339). La caiguda en el sufix -on- està testimoniada a l'alta edat mitjana, en forma Karente (any 799).

Hi ha un terme onno al glossaire de Vienne amb el significat de 'curs d'aigua', que és de celticitat dubtosa que vindria del tema indoeuropeu *ud-r/n- (grec húdōr > hydro-, gòtic wato 'aigua'), on *udnā 'aigua' > unna > onno.[6] Aquestes formes s'assemblen a l'antic sufix -on- del nom de la Charanta, i està identificat amb més certesa en altres noms dels rius. No obstant això, la no repetició de -n- és un problema. A més, Ernest Nègre[6] considera que aquesta és simplement el sufix gal -ona.

Pel que fa a la terminació, la naturalesa del primer element no presenta unanimitat entre els experts:

  • Pierre-Yves Lambert reconstruïda *Carantonā, derivat de Carantō basat en el tema gal *karant 'amic, que estima'; cf. Bretó kar, kerant 'pares'.[7] Charanta significaria, doncs, 'curs d'aigua amic', pel seu progrés lent i pacífic.[8]
  • Ernest Nègre[8] proposa un origen precelta *caranto 'sorra'.

La Charanta dona nom al departament de Charente; al departament de Charente-Maritime, que va ser fins a 1941 el nom de Charente-Inférieure (Baixa Charente) degut a la seva posició en el riu.

Geografia

[modifica]

La Charanta recorre quatre departaments:

La longitud total del riu és de 381,4 quilòmetres,[9] que es refereixen només 224 quilòmetres departament de Charente. Pres directament des de la seva font fins a la seva desembocadura, la seva longitud lineal és de només 160 quilòmetres, gairebé la meitat del seu recorregut degut al seu curs serpentejant. La Charente es divideix en diverses branques en diversos punts formant diverses illes, la majoria de les quals estan deshabitades i inundables.

Le cours de la Charente, face à l'île d'Oléron et à l'île Madame.

La seva àrea d'influència és de 10.549 km².[10] La Charente desemboca a l'oceà Atlàntic per una àmplia desembocadura entre Fouras i Port-des-Barques aigües avall i al sud de Rochefort. Com descriu encertadament, "la vall de Charente és en molts sentits la relació entre totes les regions del Charente".[11]

Curs alt de la Charente

[modifica]

En primer lloc, el curs comença a la part occidental del Massís Central, corresponent al Llemosí caracteritza per les seves bases roques cristal·lines impermeables. El seu origen és a Chéronnac a l'Alta Viena a 295 metres sobre el nivell del mar, cap al nord-oest dels dotze quilòmetres abans d'entrar en el departament de Charente llac Lavaud. Aquesta última és una retenció d'aigua que data de la construcció de la presa de Lavaud el 1990. La Trèze. un afluent, també alimenta el llac Lavaud-

Poc després, el riu rep pel seu marge esquerre la Moulde, la presa de Mas Chaban any 1989. Llac de Mas-Chaban és alimentat per moulde, inflat riu Cluzeau, Mas de Lépi, el Turlut directament a la riba esquerra del lac du Petit Pont.

La font del Chéronnac, a l'Alta Viena

En aquesta part de la vall, que és la part alta de la vall de la Charente, és també un punt de contacte geològic entre el massís granític de la Charente llemosina i terrenys calcaris del Juràssic inferior del país charentais essent el límit a Chantrezac.[11]

El riu llavors pren la direcció nord-oest i el riu entra al departament de Viena on flueix més de 47 quilòmetres. En la seva breu incursió a la regió de Poitiers, Charente rep pel seu marge dret el Transon arriba a Charroux, ciutat on conflueix pel marge dret amb la Merdançon i gira a l'oest cap a Civray.

Vall de la Charente entre Ruffec i Angulema

[modifica]

Sortint de la petita ciutat de Civray el riu de nou en el departament de Charente, on el seu curs es dirigeix al sud. Es caracteritza per una vall àmplia i profunda que serpenteja a través de moltes viles i pobles pintorescos com Condac, a prop de Ruffec, Verteuil-sur-Charente i el seu magnífic castell i Lichères amb les seves belles esglésies romàniques; Bayers i després Mansle.

La seva vall, aigües avall de Mansle s'anomena en algunes fonts Val d'Angoumois[12] · [13] · [14] · [15] que, a les portes d'Angulema, serpenteja amb major intensitat per una àmplia vall. Aquesta designació geogràfica relativament recent, però no s'utilitza localment.

Depassat Mansle el riu rep pel seu marge esquerre el Son-Sonnette, un petit afluent format del Son que passa per Saint-Claud i la Sonnette, i la Charente rep la Bonnieure que rega Chasseneuil. Tots dos rius flueixen cap a l'oest passat Roumazières-Loubert. És el mateix per la Tardoire, sent aquest últim engrossit per les aigües del Bandiat que desguassa a la Bonnieure. El Tardoire i el Bandiat també tenen els seus llocs d'origen a l'Alta Viena i els preus pugen en direcció nord-oest de la Tardoire particular Montbron i La Rochefoucauld, i el Bandiat a Nontron a la Dordonya.

El seu origen a Mansle (alt. 55 m), fa que tingui un pendent pronunciat amb un desnivell de 185 m en 127 km, el que fa que sigui impossible la navegació fluvial.[16]

Després de Mansle a Port-du-Lys, aigües avall de Cognac (alt. 5 msnm), on la durada del curs és de 130 km, el pendent és molt baixa. Llavors el riu serpenteja formant grans meandres, però és accessible a la navegació fluvial d'Angulema.

Després d'un breu desviament cap a l'oest, on nien el gran poble de Marcillac-Lanville al cap i doble el poble de La Chapelle en l'angle del meandre i fins i tot després de rebre l'Aume al seu marge dret, el riu davalla cap al sud i irriga llogarets, pobles i ciutats petites, com Montignac-Charente, Vars, Vindelle, Balzac, Saint-Yrieix-sur-Charente i Gond-Pontouvre abans d'arribar a Angulema, la major ciutat a la riba d'aquest riu.

El molí de Vars sobre la Charente
La Charente a L'Houmeau als peus de la ciutat d'Angulema

En Angoumois, la Charente i els seus afluents travessen altiplans esquerdats afavorint la presència de dolines i ressurgències. Les fonts de la Touvre, alimentades per rius subterranis del carst de la Rochefoucauld, les seves tarifes són la segona surgència de França després dels de Vaucluse. L'aigua prové principalment de pèrdues del Bandiat i la Tardoire.[17] Hi contribueixen, en menor mesura, les aigües del Bonnieure i de l'Échelle. La causa de la surgència és lafalla de l'Échelle en la qual una capa de margues del Kimmeridgià de 500 m de gruix impermeabilitza i barra el camí de l'aigua subterrània i les obliga a aflorar a la superfície.[16]

La Charente passa al peu de l'antiga ciutat d'Angulema, capital del departament, fent un gran bucle.

Vall de la Charente entre Angulema i Cognac

[modifica]
Vista de la ciutat de Jarnac després del Pont du Parc

Passat Angulema, el riu es mou amb decisió cap a l'oest. La resta de la conca es compon de sòl impermeable i pedra calcària, un cop inundat, es comporta com un terreny impermeable. Rep al seu marge dret, incloses les aigües de la Nouère, la Soloire i l'Antenne al seu marge esquerre i els de l'Anguienne, des Eaux-Claires, el Charraud, el Boëme i el Né, aquest últim és canalitzat cap a la part posterior de la seva confluència de Port-du-Lys, als límits administratius dels dos departaments de les Charentes.

Des d'Angouleme al departament de la Charanta Marítima, la Charente irriga molts pobles i ciutats pintorescs com Saint-Michel, Trois-Palis, Nersac, Sireuil, Châteauneuf-sur-Charente, Vibrac, i els pobles de Saint-Simeux i Saint-Simon, Bassac, Jarnac, Bourg-Charente, Cognac i Merpins. Aquesta part de la vall de vegades s'anomena prée de Jarnac[14] o Val de Jarnac.[18]

A partir d'Angulema és possible la navegació fluvial fins a Rochefort, és a dir, uns 170 km. El segle xix fou un temps de prosperitat del tràfic de mercaderies al riu, les ciutats i molts pobles van ser equipats amb un moll de càrrega i el transport marítim i el transport per carretera al llarg de la Charente és l'exemple més eloqüent d'aquest esplendor passat.

Vall de la Charente entre Cognac i Saint-Savinien

[modifica]
Saint-Savinien, une ravissante petite cité sur la Charente

A partir Cognac, inclòs el Port-du-Lys[19] a Saint-Savinien, molts llogarets, pobles i ciutats estan travessats pel riu que, al marge dret, Dompierre-sur-Charente, Chaniers, Saintes, Taillebourg, Saint-Savinien al marge esquerre, i Brives-sur-Charente, Rouffiac, Port-d'Envaux, Crazannes. La vall del Charente a vegades pren el nom de Val de Saintonge[12] · .[20]

Al Charente Marítim són afluents notables al marge dret, la Boutonne, l'afluent més llarg de la Charente, i pel seu marge esquerre, i l'Arnoult i la Seugne.

Si la navigation pour le transport de marchandises a totalement disparu au tournant du XXe siècle, la navigation de plaisance a pris le relais et connaît un bel essor assurant des liaisons touristiques depuis Saint-Savinien, Taillebourg, Saintes et Chaniers en Charente Marítim et se prolongeant vers Cognac et Jarnac dans le département voisin. Si la navegació per al transport de mercaderies ha desaparegut per complet en les albors del segle xx, la navegació es va fer càrrec i experimentà un boom turístic que ofereix enllaços a partir de Saint-Savinien, Taillebourg Chaniers Saintes a Charente Marítim i s'estén de Cognac i Jarnac al departament veí.

Durant els 93 km que recorre a la Charanta Marítima, el pendent del riu és pràcticament nul i l'efecte de la marea se sent a Saintes bloquejant parcialment el flux de Cognac i Jarnac, que ajuda a augmentar inundacions durant les inundacions, de vegades espectacular.[16] Les planes d'inundació riu avall de Cognac a la ria es diuen localment les prées.

Curs baix i estuari de la Charente

[modifica]
Estuari de la Charente i la vila de Rochefort (imatge del satèl·lit Spot)

La vall inferior del riu Charente comença al Saint-Savinien que al segle xix encara era un centre important per als navegants al riu. Saint-Savinien està gran emplaçament al punt on la tendència està sent clarament de manifest per donar suport a l'enviament però no prou com per permetre l'accés als vaixells moderns amb la profunditat de l'aigua ha canviat considerablement. Així que les condicions del trànsit marítim Tonnay-Charente són més favorables per a la navegació moderna perquè la marea es fa sentir especialment a l'àrea del port tenint capacitat per a vaixells de més de 5.000 t.[21] Amb Rochefort, aquests dos pobles riberencs, ambdós situats al marge dret del riu, segueixen sent actius ports marítims.

Aigües avall de Rochefort comença l'estuari de la Charente, on el riu s'eixampla i forma ràpidament dos profunds meandres abans de desembocar a l'Oceà Atlàntic. Al marge dret hi ha en sentit descendent Vergeroux, Saint-Laurent-de-la-Prée i Fouras mentre que al marge esquerre hi ha Soubise, Saint-Nazaire-sur-Charente i Port-des-Barques. Aquest estuari es caracteritza per bancs de sorra i està protegit per l'Île Madame.

La desembocadura del riu s'eixampla considerablement entre Fouras al seu marge dret i Port-des-Barques al seu marge esquerre que es prolonga prop de quatre quilòmetres mar endins respecte al marge dret.

Hidrografia

[modifica]

Amb una longitud de 381 km,[9] el riu és navegable durant 196 km (103 classificats com a marítims)[22] de Montignac a la cota 40 m, però sobretot des d'Angulema a la cota 29 m fins a l'Oceà Atlàntic. De fet, només 179 quilòmetres són realment navegables a través de 21 rescloses, dues classificades com a marítimes.[16]

Des Angulema al Port-du-Lys - comuna de Merpins - les dimensions de les rescloses de 28 m per 6,35 m, 3,60 m d'alçada lliure. Després, en la secció de classificats del riu "marítim" que va des de Port-du-Lys a l'oceà, les dimensions de les rescloses de 34,80 m 6,30 m pel 'écluse de la Baine, a la ciutat de Chaniers, aigües amunt de Saintes, i 50 m per 8 m a la resclosa de Saint-Savinien, amb una alçada lliure de 5,65 m.[23] Tota la xarxa de rius tributaris de la Charente mesura uns 6.000 quilòmetres amb una conca 10.549 km².

Afluents principals

[modifica]
Vista del pont de la Trache
L'Antenne a Javrezac
Depuis un emplacement de pêche

Aigües avall la Charente rep els següents afluents :

Canal

[modifica]

La Charente està connectada a la Seudre pel canal del Charente al Seudre o canal de la Bridoire.

Hidrologia

[modifica]

El cabal de la Charente mesurat à Vindelle (Angulema) és d'1 m³/s durant el cabal baix ara regulat usualment a 3 m³/s mitjançant l'alliberament dels embassaments de Mas-Chaban i Lavaud. Arribà al rècord de 630 m³/s durant la crescuda del desembre de 1982. El cabal mitjà anual de Saintes és de 140 m³/s al setembre amb una mitjana mínima de 80 m³/s, i una màxima mitjana de gener de 210 m³/s[24]

Inundacions i crescudes

[modifica]
Crescuda de la Charente el març de 2007 a Cognac
Punt d'ancoratge prop del pont penjant de Tonnay-Charente

La Charente desborda regularment tots els anys i a la conca rural en contacte amb la natura admet el fenomen. Les inundacions són estacionals i les principals causes són les freqüents inundacions. La zona conserva el record de les inundacions de 1882, 1904, 1910, 1937, 1952, 1966, 1982, gairebé centenari en 1994 i 2000. Els efectes de les inundacions duren molt de temps: un mes el 1982, cinc mesos el 2000-2001.

Les inundacions són generalitzades perquè la llera és estreta, poc profunda i es satura ràpidament, a més com que la plana d'inundació és plana i impermeables, l'aigua s'estén per la vall. Així mateix les inundacions s'evacuen lentament, degut a un pendent molt baix i els efectes de la marea que retarda l'absorció de la inundació. Les planes d'inundació són el 82% de les terres conreades, el 16% dels espais naturals i zones humides, i el 2% en les zones amb activitat urbana (860 ha de les quals, 95 ha a Angoulema, 53 ha a Cognac, 135 ha a Saintes) a Rochefort estan especialment exposats al risc en el mar). Durant la inundació de desembre de 1982, va passar de 630 m³/s sota els ponts d'Angouleme i 815 m³/s sota els ponts de Saintes. Mentre que l'alerta és Angouleme 3,60 m, el nivell va arribar a 6,82 m (i a Saintes + 6,99 m).[24]

Història

[modifica]

Els neandertals van viure al llarg de la Charente i els seus afluents, a uns 230.000 anys BP fins a la seva extinció. Prénéandertaliens sobrants es van trobar a la gruta de Montgaudier Tardoire prop de Montbron, en la gruta de La Chaise (Suard cova ha llançat els ossos dels nens), i en el taller de la gruta de Fontéchevade. Nombrosos neandertals van viure a Charente, a la cova de Rochelot Saint-Amant-de-Bonnieure, a la vall d'Eaux-Claires prop d'Angulema, al marge dret del Voultron lloc de La Quina, prop Villebois-Lavalette a Gardes-le-Pontaroux, que va pronunciar el fòssil de Neandertal segueix sent de 27 adults i nens al Melon cova prop de Chateauneuf-sur-Charente i Charente Maritim a la Roche-a-Pierrot, prop de Saint-Césaire, que va pronunciar el 1979 un esquelet de neandertal associat amb un conjunt d'eines del châtelperronià. En aquesta regió, els neandertals van ser probablement els primers Homo sapiens.[25]

A la Tardoire, la Cova de Vilhonneur o de Visage és una cavitat decorada amb pintures del Paleolític; la cova Marcel Clouet, prop de la confluència de l'Antenne amb la Charente, d'on han s'han extre més de cent eines i dos-cents objectes, incloent bifacials, puntes, raspadors atribuïts al mosterià de tradició acheuliana; i La Chaire-à-Calvin a Mouthiers-sur-Boëme un abric rocós amb baixos relleus del magdalenià.

La Charente ja era navegable a l'edat de ferro i s'utilitzava per al transport de sal. El descobriment de piragües així ho evidència. El port cèltic de Santons estava a la desembocadura, que era llavors un estuari molt profund. Saintes, Cognac i Jarnac van ser importants ports galoromans. Ausoni celebra els escriptors Charente i romanes mostren un tràfic fluvial significatiu. Ptolemeu al segle II esmenta el portus Santonum, el port marítim de Santones a la desembocadura del riu.[16]

Els vikings remuntaren la Charente cap al 850, i destruïren Saintes i Angulema. En el període que va seguir, les altures del riu seran coronats amb castra que després seran reconstruïts en pedra formant una sèrie de castells, majoritàriament destruïts durant la Guerra dels Cent Anys, el riu serví de frontera en alguns episodis.

Durant l'Edat Mitjana, la Charente i els seus afluents estaven farcides d'edificis, molins, canals, rescloses. Aquestes obres i instal·lacions diverses com camins de sirga, molls, dipòsits, permetien la navegació a Cognac al segle X després a Angulema al segle xv. Cognac i Angulema ports Basseau Saulniers es documenten al final del segle xi. Els vaixells creuen els molins presa de comportes. Francesc I de França ordenà la construcció d'aquests passos o comportes.

Resclosa prop de Cognac

La canalització de la Charente amb la construcció de rescloses es va iniciar cap al 1780 i fou confiada a Pierre Marie Jérôme Trésaguet. No se sap amb exactitud quantes rescloses es construïren.

La navegació s'intensificà al segle xviii, disminuint ràpidament al final del segle xix mentre que la part entre Montignac i Angulema va ser abandonat d'hora al segle xix.

Al segle xix, els ports eren d'una banda Saintes, Saint-Savinien i Port-d'Envaux que queien a la zona d'inscripció marítima de Saintes, d'altra banda Angulema, Cognac, Taillebourg que cauen dins de la zona d'inscripció marítima de Rochefort.

Patrimoni

[modifica]
Saint-Simeux

Hi ha ciutats i pobles en tot el riu des de l'antiguitat. Per tant, és possible trobar tota mena de patrimoni tradicional construït, ponts, pous, cases i finques, algunes de les quals daten de l'Edat Mitjana. Les esglésies romàniques són l'orgull de la vall del Charente.

Castells i muralles

[modifica]
La Corderia reial à Rochefort

Castells segueixen durant tot el curs del riu, sobretot en les capçaleres amb vistes a la vall. Primer Castell Peyras a Roumazières-Loubert al Charente, reconstruït al segle xv, després de la Guerra dels Cent Anys, i al departament de Vienne Castell de Léray prop Civray el segle xvi i després a Angulema als castells de Verteuil, Bayers, la masmorra de Montignac-Charente, els tres coneguts des del segle xi i el castell de Balzac construït l'any 1600.

Al llarg dels afluents, hi ha el castell de la Rochefoucauld joia del Renaixement sobre el curs de la Tardoire, la masmorra de Marthon al curs del Bandiat, Castell de Blanzaguet-Saint-Cybard domina el Voultron, la torre de Breuil-Magné a les fonts de l'Échelle i el castell de Chalais reconstruït en 1500 es troba en un penya-segat entre Tude i la Viveronne, on domina la ciutat de Chalais. El castell de la Tranchade, que data del segle xiv, és a la Vall de l'Anguienne a Garat a l'est d'Angulema.

Angulema està construïda sobre un aflorament rocós estratègica amb vista a un meandre del Charente. El lloc ha estat ocupat des de la prehistòria i l'altiplà està envoltat per murs de l'època romana que forma un mirador a les valls dels voltants.[26]

El castell d'Angulema del segle xii i el castell de Cognac s'amplià durant el Renaixement, són una sèrie de castells al peu al riu. Castell de l'Oiselleriea a La Couronne i el Castell de Fleurac de Nersac són del segle xvi. Dels castells de Bouteville i Jarnac només en queden gravats i ruïnes. El castells de Bourg-Charente, Garde-Épée i de Saint-Brice són del segle xvi o principis del XVII.

Després de Cognac, que es troba a les vores de l'Antenne, dos castells renaixentistes castell de Matha a la Charanta Marítima, i castell de Chesnel a Cherves-Richemont. El castell de Richemont va ser reconstruït al segle xvii i el castell d'Authon del segle xvi està sobre el Dandelot un afluent de l'Antenne. Sobre la Seugne hi ha la masmorra de Pons que fou reconstruïda en 1187. Després de Saintes, hi ha el castell Crazannes i el Castell de Panloy a Port-d'Envaux del segle xvi i la corderia Reial a Rochefort va ser construïda el 1666.[27]

Ponts

[modifica]
Pont sobre la Charente a Vibrac

Al llarg del riu, cada ciutat construí un gual, un passatge en ferri o un pont. Amb el temps, aquests ponts van ser destruïts i reconstruïts moltes vegades. A Cognac, el pont de fusta al davant de la porta de la ciutat va ser reemplaçat per un pont de pedra i reconstruït aigües amunt fins a la seva ubicació actual. A Saintes, el pont va ser reconstruït a finals del segle xix i XII amb el desplaçament de l'arc de Triomf es troba al centre. A Rochefort, un pont transbordador substitueix les papereres en l'any 1900, el període de pont augment destruït en 1991 se substitueix pel Martrou viaducte, com el pont penjant de Tonnay-Charente, que estava tancat al trànsit el 1964 i substituït per Pont de Saint-Clément.[16] Però més enllà dels ponts i passos a nivell actuals, hi ha diversos ponts antics, sobretot relativament petits ponts en els afluents.

  • Viaduc de Martrou
    Viaduc de Martrou
  • Pont transbordeur de Rochefort
    Pont transbordeur de Rochefort

Transbordadors

[modifica]
Jarnac
transbordadors

Abans de la construcció de ponts, els transbordadors permetien creuar la Charente i alguns encara estan en servei, i entre Chaniers i Courcoury i entre Dompierre-sur-Charente i Rouffiac anomenat "Châ p'tit va loin" (en servei durant el temporada d'estiu).

Medi ambient

[modifica]

Gairebé tot el curs del riu i els seus afluents és zona Natura 2000: els territoris que formen part de la xarxa europea d'àrees clau per a la supervivència de l'espècies (animals o vegetals) i els hàbitats naturals ja rars i amenaçats a tot el territori europeu.[28] · .[29]

La vall de la Charanta té moltes espècies notables d'aus, ratpenats, amfibis, peixos, invertebrats i mamífers, en particular la llúdriga i el visó europeu[30] · ,[31] hi havia 35 espècies, una espècie vegetal i 12 hàbitats naturals d'interès europeu. Aquests hàbitats i les espècies són rares o en perill d'extinció a nivell europeu, pel que estan en l'origen de la classificació de la zona com lloc Natura 2000.

S'han d'afegir les espècies d'interès nacional, i altres menys amenaçades: La Vall Mitjana, alberga per exemple més de 35 espècies de mamífers (65% dels mamífers terrestres del Departament de la Charanta Marítima), 122 espècies d'aus, 17 espècies d'amfibis i rèptils, 38 espècies de libèl·lules (80% de les espècies del departament de la Charanta Marítima).[32]

Flora

[modifica]

A nivell de flora Angelica heterocarpa, espècie prioritària segons l'annex I de la Directiva Europea CEE92/63 "Fauna-Flora-Hàbitat", està present en les ribes de la vall baixa i l'estuari del riu Charanta,[33] Els pujols de pedra calcària que voregen la plana d'inundació també alberguen moltes espècies notables com les abelleres (Ophrys). Fritillaria meleagris segueix sent localment presents en les pastures inundables (planes)[34] · [35] tot i els canvis en les pràctiques agrícoles han provocat - i segueix produint - la seva escassetat: Aquesta espècie no tolera l'ús de fertilitzants. La presència de nimfeàcies indica una bona qualitat de l'aigua.

Ocells

[modifica]
Parella de Podiceps cristatus amb el plomatge de nidification.
Tringa glareola
Anas acuta
Canards a Gensac-la-Pallue

Hi ha tres zones Natura 2000 aigües avall són: la Vallée de la Charente en amont d'Angulema per 64 espècies d'aus, la Moyenne vallée de la Charente per 46 espècies d'aus i Basse vallée de la Charente et estuaire per 66 espècies d'aus.[34]

Entre ells es troben espècies de pantans i aiguamolls:

Entre els ocells nedadors i bussejadors hi ha cignes (Cygnus olor), cabussons (cabussó collnegre, cabusset, cabussó orellut, cabussó emplomallat), oques (oca vulgar), ànecs (ànec griset, ànec cuallarg, ànec xiulador, ànec cullerot), xarrasclet, el xarxet comú i morells (morell cap-roig, morell de plomall).

A l'estuari és destacable el xatrac becllarg, l'ànec blanc i Arenaria interpres..[36]

El xatrac comú, el fumarell carablanc i el fumarell negre, gavina vulgar, el corb marí gros, per períodes lluny riu amunt.

També hi ha rapinyaires (l'àguila peixatera, el falcó pelegrí), el blauet, la cotxa blava, la boscarla dels joncs, i guatlla maresa, a altres espècies comunes.

L'espècie "emblemàtica" de la vall de la Charanta és la guatlla maresa (Crex crex).[37] Aquesta au, món en perill d'extinció, que una vegada va ser generalitzada. Construeix el seu niu a terra als fenassars de les planes d'inundació. El cultiu de les valls i els canvis en les pràctiques de sega (ara a principis de temporada), va portar a la seva desaparició gradual: va caure de centenars, a una trentena de parelles el 2006 a la vall Charente.

Mamífers

[modifica]
Mustela lutreola

La llúdriga i el visó europeu habiten en una gran part del riu i els seus afluents, que representa set zones Natura 2000 amb la vall de la la Charanta entre Angulema i Cognac i els seus principals afluents (Soloire, Boëme, Échelle), Vall Mitjana Charente i Seugne i Coran, des d'aigües baix de Cognac i la vall inferior de l'estuari del Charente. Les àrees específiques de Natura 2000 són afluents de la Vall de l'Antenne, i els seus principals afluents, la Vall Alta de Seugne aigües amunt de Pons i els seus afluents, i la Vallée de la Boutonne.[34] La presència de la llúdriga (Lutra lutra) i el visó europeu (Mustela lutreola) fou decisiu per a la classificació.

En aquestes àrees, també hi ha ratpenats: el ratpenat de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum) i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros). Saint-Sulpice-de-Cognac i les seves antigues pedreres, als afores de l'Antenne, hi ha una població molt més diversa: El ratpenat de bosc (Barbastella barbastellus), Myotis myotis, el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum), Miniopterus schreibersi, Myotis emarginatus i Myotis bechsteini.[34]

Peixos

[modifica]
Anguila
Cottus gobio
Alosa fallax
Carpa

En més de vint espècies d'aigües tranquil·les, sobretot carpes, barb roig, gobis, Rutilus rutilus, la brema, alburns, el lluç de riu, Lucioperca i el cavilat (Cottus gobio), hi ha peixos migratoris, les aloses, truites i anguiles.

El manteniment del seu nombre i accions requerides diversitat: el manteniment de la qualitat de l'aigua, evitant la contaminació, l'enriquiment de nutrients, l'eutrofització i el manteniment dels hàbitats i zones de fresa per a la recuperació dels fons de grava i la plantació de boscos de ribera. Per a les espècies migratòries de "passos de peixos" es van dur a terme nombroses obres per superar les barreres físiques a la lliure circulació.

Les aloses es consideren bons indicadors de la qualitat física i biològica dels rius. Alosa alosa a Montignac-Charente amb llocs de fresa Saint-Savinien i a Cognac, i Alosa fallax a Ruffec de Cognac a Fleurac.

Els salmònids, com el salmó europeu (Salmo salar) i la truita comuna (Salmo trutta) que històricament remunten a Civray, Chef-Boutonne, Matha, no estan tan presents. La truita es retroba a la Boutonne, l'Antenne, la Tardoire i la Charanta com a lloc de pas per arribar a les zones de fresa aigües amunt.

La llamprea puja per Voulême a Viena i fins i tot a Civray i aigües avall de la Boutonne, del Né i de l'Antenne on hi ha Lampetra planeri i Lampetra fluviatilis. Els llocs de fresa estan al voltant de Saintes i Cognac.[38]

L'anguila (Anguilla anguilla) és present en tota la Charanta però les poblacions estan disminuint el que pot ser degut a la contaminació de l'aigua, sinó també a una pesca molt intensa a l'estuari.

Rèptils i amfibis

[modifica]

Les espècies de granotes (Hylidae) i gripaus, salamandres (Salamandra salamandra), sargantanes són nombroses i diverses, però només són destacables per la seva raresa, una tortuga - la tortuga d'estany (Emys orbicularis) - i el tritó crestat (Triturus cristatus) que habita al Né un dels seus afluents.[39]

Invertebrats

[modifica]

Invertebrats notables són Coenagrion mercuriale, Oxygastra curtisii, Lycaena dispar, Gomphus graslinii, el banyarriquer (Cerambyx cerdo), l'escanyapolls (Lucanus cervus) i el banyarriquer del faig.[34] També hi ha ostres (Ostrea edulis) i musclos.

Activitats

[modifica]
Molí a l'Antenne
Remers a la Charenta
La Charanta a Saintes
Pontó barcassa

Històricament, de la pesca, el transport i els molins fariners van ser les primeres activitats relacionades amb el riu. Hi ha documentats nombrosos molins des del segle desè. Per tant l'Antenne i els seus afluents, els molins, les ruïnes i els arxius donen fe de l'existència de 56 molins. Al segle xviii, alguns d'aquests molins es converteixen en fàbriques de paper, per exemple, molí de Boussac a l'Antenne en 1786. Després es va traslladar a la indústria paperera, especialment en l'àrea d'Angulema.

Ports

[modifica]

El port comercial de Rochefort / Tonnay-Charente consta d'una gran piscina a flotació en Rochefort amb capacitat per a acollir petits vaixells de càrrega de 15 m d'ample i el port de Tonnay-Charente situat al riu: el primer departament port francès, el Conseil Général de la Charente-Marotime.[40] És administrat per la Cort Penal Internacional Rochefort i Saintonge des de 1927. En segon port comercial de la Charanta Marítima en termes de trànsit després de la Gran Port Marítim de La Rochelle, el cinquè port francès per a la importació de fusta tova, el sisè port francès per a la importació de fertilitzants i el novè port gra francès. El seu creixement és del 6% anual. Els ports d'Angulema, Cognac, Saintes, Taillebourg, Saint-Savinien i Port-d'Envaux són només petits ports esportius i ports d'escala del turisme fluvial.

Pesca

[modifica]

La pesca és una pràctica generalitzada en tot el riu i canals recreatius. A la Charente, hi ha 600 km de rius, 900 quilòmetres de la segona categoria i 265 hectàrees de superfície d'aigua i a la Charanta Marítima hi ha 310 km de vies i 2.240 quilòmetres de rius i canals de segona categoria, 50 hectàrees de llacs i embassaments, i 30 km de costa habilitada per a la pesca, a més de la pesca a l'estuari.[41] A més de la pesca, havia conques i llacunes sistemes per atrapar i mantenir els peixos.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Charanta». Nomenclàtor mundial. Institut d'Estudis Catalans, 2022.
  2. ↑ Moll, Juli. «Topònims i gentilicis catalans d'arreu del mon (quarta part)». Cercle Vallcorba.
  3. ↑ Jean Marie Cassagne et Mariola Korsak, Origine des noms de villes et villages de la Charente, éditions Bordessoules, 1998, pàg. 72
  4. ↑ , p. 56. 
  5. ↑ Ernest Nègre, Toponymie générale de la France
  6. ↑ 6,0 6,1 éditions Errance. Dictionnaire de la langue gauloise. Une approche linguistique du vieux-celtique continental, 2003. delmarre. 
  7. ↑ Pierre-Yves Lambert, La langue gauloise, éditions errance 1994.
  8. ↑ 8,0 8,1 [enllaç sense format] http://www.jumelage-charente-richelieu.net/Decouvrir/geographie/physical%20geography/origins_charente.htm (anglès)
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Service d'administration nationale des données et référentiels sur l'eau. «La Charente (R---0000)». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 12 juliol 2013].
  10. ↑ Le fleuve Charente et ses affluents, carte de l'environnement, EPTB Charente, le fleuve Charente.
  11. ↑ 11,0 11,1 Daniel Faucher (Dir.), La France - Géographie - Tourisme, Librairie Larousse, Paris, 1951, Le Bassin d'Aquitaine par Daniel Faucher, Tome 1, pàg.439
  12. ↑ 12,0 12,1 Roger Brunet (Ouvrage collectif sous la direction de), Poitou, Vendée, Charentes, collection Découvrir la France, Libraire Larousse, Paris, 1972, p.46-47
  13. ↑ Charentes, éditions MSM, 2005, p.10 i 142
  14. ↑ 14,0 14,1 Debord, André. Picard. La société laïque dans les pays de la Charente s Xe-sXIIes. (en francès), 1984, p. 585. ISBN 2-7084-0112-2. 
  15. ↑ Louis Papy, Atlas et géographie du Midi atlantique, éd. Flammarion, 1982, p.128
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 16,5 Le fleuve Charente de la galiote au day-cruiser, Jacques Lamare, la Saintonge littéraire, 1977.
  17. ↑ Jean Gabilly et alii. : Poitou, Vendée, Charentes. Masson, 1997 (Coll. Guides géologiques régionaux), p. 35-36
  18. ↑ Louis Papy in op. cit., p.108
  19. ↑ c'est-à-dire à la limite départementale des deux départements charentais sur le rive gauche du fleuve
  20. ↑ Louis Papy in op. cit., p.109-110
  21. ↑ C'est-à-dire 10 fois plus qu'à Saint-Savinien qui ne peut recevoir des navires dont le tirant d'eau ne peut excéder 500 tonneaux. La navigation à vapeur, plus que l'impact de la voie ferrée, a en fait ruiné l'activité de ce port fluvial dès le milieu du XIXe siècle. [Source : Jean-Luc Flohic, Le Patrimoine des communes de la Charente Marítim (ouvrage collectif sous la direction de), collection Le patrimoine des communes, Flohic éditions, 2002,("Monographie" sur Saint-Savinien), tome 2)].
  22. ↑ principalment perquè l'impacte de la marea se sent fins a Port-du-Lys, al límit dels dos departaments charentais
  23. ↑ Dictionnaire des canaux et rivières de France, Charente.
  24. ↑ 24,0 24,1 Institut du fleuve Charente.
  25. ↑ Néandertal en Poitou-Charentes, A. Debenath et J.F. Tournepiche, Association régionales des musées en Poitou-Charentes.
  26. ↑ José Gomez de Soto, in Combes, Jean. Imprimerie Bordessoules. La Charente de la préhistoire à nos jours (ouvrage collectif) (en francès), 1986, p. 429. ISBN 2-903504-21-0. 
  27. ↑ Chassebœuf, Frédéric. Patrimoines et Médias. Châteaux en Poitou-Charentes (en francès), 2006, p. 173. ISBN 2-910137-91-0. OCLC 71887670. 
  28. ↑ 2000[Enllaç no actiu]
  29. ↑ «Zones Natura 2000 de la vallée de la Charente sous Géoportail». Institut national de l'information géographique et forestière.[Enllaç no actiu]
  30. ↑ Sur la seule partie moyenne du cours de la Charente (site Natura 2000 n°FR5400-472) site de la basse vallée de la Charente[Enllaç no actiu]
  31. ↑ «Natura 2000». Arxivat de l'original el 2008-10-03. [Consulta: 12 juliol 2013].
  32. ↑ «Natura 2000». Arxivat de l'original el 2008-10-05. [Consulta: 12 juliol 2013].
  33. ↑ «Portail Natura 2000 - Pourquoi la vallée de la Charente ? - Fleurs et bêtes en goguette... - Plantes». Arxivat de l'original el 2008-10-05. [Consulta: 12 juliol 2013].
  34. ↑ 34,0 34,1 34,2 34,3 34,4 «site Natura 2000». Arxivat de l'original el 2007-12-12. [Consulta: 12 juliol 2013].
  35. ↑ «Portail Natura 2000 - Pourquoi la vallée de la Charente ? - Fleurs et bêtes en goguette... - Plantes». Arxivat de l'original el 2008-10-05. [Consulta: 12 juliol 2013].
  36. ↑ «liste des espèces d'oiseaux». Arxivat de l'original el 2006-12-08. [Consulta: 12 juliol 2013].
  37. ↑ [enllaç sense format] http://pc70valcharente.natura2000.fr/article.php3?id_article=215 Arxivat 2008-10-05 a Wayback Machine.
  38. ↑ [enllaç sense format] http://www.fleuve-charente.net
  39. ↑ «site du Natura 2000 Vallée du Né». Arxivat de l'original el 2009-04-29. [Consulta: 12 juliol 2013].
  40. ↑ «La Charente-Maritime - Site officiel du Département - Conseil général 17 - Rubrique - Contacts et adresses». Arxivat de l'original el 2009-05-12. [Consulta: 12 juliol 2013].
  41. ↑ pêche en Charente Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]
  • Le fleuve Charente de la galiote au day-cruiser, Jacques Lamare, la Saintonge littéraire, 1977.
  • Le fleuve Charente et ses affluents, carte de l'environnement, EPTB Charente.
  • Calmer les débordements de la Charente - Article de Claude MANDRAUT, Le Moniteur des Travaux Publics, 18 juillet 2003.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charanta
  • Système d'information sur l'eau du bassin Adour Garonne. «La Charente».
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Charanta&oldid=33985864»