Robert Saladrigas i Riera

Robert Saladrigas i Riera
	;
Biografia
Naixement	12 febrer 1940 ; Barcelona
Mort	22 octubre 2018 (78 anys); Barcelona
Causa de mort	càncer
Sepultura	Cementiri de Montjuïc (agrupació 2a, nínxol hipogeu 461, Via Sant Josep)
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	Escriptor, Periodista, Crític literari
Premis
	(2004) Premi Josep Pla de narrativa; (1996) Premi Carlemany per al foment de la lectura; (1992) Premi Joan Crexells de narrativa; (1991) Premi Sant Jordi de novel·la; (1987) Premi de la Crítica de narrativa catalana, per l'obra Memorial de Claudi M. Broch; (1969) Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions; (1966) Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil ;

Robert Saladrigas i Riera (Barcelona, 12 de febrer de 1940 - Barcelona, 22 d'octubre de 2018)^[2] fou un escriptor, periodista i crític literari català, prestigiós pels seus articles sobre literatura estrangera que publicava en el suplement CULTURA/S de La Vanguardia. La seva obra literària en català s'ha traduït al castellà, al portuguès i al romanès i alterna amb assajos crítics sobre diversos autors.

Biografia

Robert va néixer el 12 de febrer de 1940 a Barcelona. Ben aviat va decidir aparcar els estudis d'economia pel periodisme i la literatura i, des de llavors, va escriure als diaris El Correo Catalán, TeleXpres i La Vanguardia (en què va dirigir entre 1981 i 1994 el Suplement Libros) i va col·laborar a l'ABC i a les revistes Siglo 20, Tele/Estel, Cavall Fort, Mundo i Destino. Després de la seva experiència a l'editorial Noguer quan era jove, l'any 1974 va fundar Edicions Galba, que va dirigir fins a l'any 1978. De 1978 a 1984 va dirigir en el Circuit Català de TVE els programes culturals Signes i Veus i formes, a més de la novel·la en cinc episodis (de dilluns a divendres) Cambres barrades i la sèrie composta per tretze relats curts emesos amb el títol Històries de cara i creu. Va dirigir programes culturals i va col·laborar en altres de Ràdio 4, Radio Peninsular, COM Ràdio i Catalunya Ràdio. Saladrigas va morir el 22 d'octubre de 2018, deixant com a vídua Montse Gilabert.

Literàriament sempre ha alternat novel·les per a adults i per a joves. Va iniciar-se seguint els models realistes però posteriorment va incorporar trets d'altres gèneres. De la literatura juvenil va destacar la llibertat amb què es podien tractar tots els temes i la necessitat d'emprar un llenguatge més directe. Es pot emmarcar en l'anomenada generació catalana del 70,^[3] tot i que la seva primera tradició va ser anglosaxona i es va apropar tardanament als autors catalans canònics.

Obres

Narrativa en català:
- 1966 El cau
- 1967 Entre juliol i setembre
- 1970 Boires
- 1970 L'Àlex, el 8 i el 10
- 1970 52 hores a través de la pell
- 1971 El viatge prodigiós d'en Ferran Pinyol
- 1977 Històries a mig camí
- 1977 Aquell gust agre de l'estel
- 1979 Néixer de nou, cada dia
- 1980 Pel camí ral del nord
- 1981 Sota la volta del temps
- 1983 Imatges del meu mirall
- 1983 Sóc Emma
- 1984 Visions de cada hora
- 1986 Memorial de Claudi M. Broch
- 1990 Claris
- 1991 Tauromàquia: sol i lluna
- 1992 El sol de la tarda
- 1994 Un temps del diable
- 1995 Amic Lu
- 1996 La mar no està mai sola
- 1999 Còmplices de ciutat
- 2004 La llibreta groga
- 2005 Biografia
- 2008 L'altre
- 2012 L'estiu de la pluja
Assaig/periodisme en català:
- 1973 L'Escola del Mar i la renovació pedagògica a Catalunya. Converses amb Pere Vergés
- 1974 Literatura i societat a la Catalunya d'avui
- 2014 Paraules d'escriptors. Monòlegs amb creadors catalans dels setanta
Castellà:
- 1965 Notas de un viaje
- 1967 Arañas
- 1972 Las confesiones no católicas de España
- 2012 Voces del "boom". Monólogos
- 2013 De un lector que cuenta. Impresiones sobre la narrativa extranjera contemporánea. De Thomas Mann a Jonathan Franzen
- 2014 Rostros escritos. Monólogos con creadores españoles de los setenta
- 2017 En tierra de ficción. Recorrido por la narrativa contemporánea. De Edgar Allan Poe a Evan Dara

Premis

1966 Joaquim Ruyra per Entre juliol i setembre
1969 Víctor Català per Boires
1986 Premi de la crítica per Memorial de Claudi M. Broch
1991 Sant Jordi per El sol de la tarda
1992 Joan Crexells per El sol de la tarda
1996 Carlemany per La mar no està mai sola
2004 Josep Pla per La llibreta groga

Referències

↑ Ubicació al cementiri
↑ «Mor el novel·lista i crític literari Robert Saladrigas». NacióDigital.
↑ «Fallece el novelista y crítico literario Robert Saladrigas». La Vanguardia [Consulta: 1r desembre 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Robert Saladrigas i Riera

«Robert Saladrigas i Riera». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
L'autor al Qui és qui de les lletres catalanes Arxivat 2007-10-01 a Wayback Machine..

Premis i fites
Precedit per: Maria de la Pau Janer i Mulet Natura d'anguila	Premi Carlemany per al foment de la lectura 1996	Succeït per: Gabriel Janer Manila Els jardins incendiats

[1] Ubicació al cementiri

[2] «Mor el novel·lista i crític literari Robert Saladrigas». NacióDigital.

[3] «Fallece el novelista y crítico literario Robert Saladrigas». La Vanguardia [Consulta: 1r desembre 2018].

[1]

[2]

[3]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)