Vés al contingut

Constel·lació del Serpent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Serp (constel·lació))
Infotaula constel·lacióSerpent 
Nom en llatíSerpens
AbreviaturaSer
GenitiuSerpentis
Simbologiala Serp
Ascensió rectaSerpens Caput: 16 h
Serpens Cauda: 18
DeclinacióSerpens Caput: +10°
Serpens Cauda: −5
Àrea637 graus quadrats
Posició 23a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed1
Estel més brillantα Ser (Unukalhai) (2,63m)
Limita ambSerpens Caput:

Serpens Cauda:

Visible a latituds entre +80° i −80°.
Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques. Entre les constel·lacions modernes és l'única que està dividida en dues parts: Serpens Caput - que representa el cap de la serp – cap a l'oest i Serpens Cauda – que representa la coa – cap a l'est. Entre aquestes dues parts hi ha la constel·lació d'Ophiuchus, el serpentari.

Fets notables

[modifica]

Donat que Serpens es considera com una sola constel·lació encara que separada en dues parts, l'ordre de la designació de Bayer és segons la lluminositat entre ambdues constel·lacions.

Només una de les estrelles de Serpens és més brillant que la tercera magnitud, per tant la constel·lació no és fàcil de veure. α Serpentis, anomenada Unukalhai, és a la part del cap. δ Serpentis, també al cap, és una estrella doble només a 27 anys llum de la Terra. θ Serpentis, a la coa, és també doble.

Al cap s'hi poden trobar les estrelles Unukalhai α Serpentis, β, γ, δ, ε, ι, κ, λ, μ, π, ρ, σ, τ, χ i ω Serpentis. A la coa hi ha les estrelles ζ, η, θ, ν, ξ, i ο Serpentis.

Estrelles principals

[modifica]

Unukalhai (α Serpentis)

[modifica]

L'estrella principal de Serpens, Unukalhai (α Serpentis), es troba al cap. Té una magnitud aparent de 2,60. Es tracta d'una gegant taronja unes 15 vegades més gran que el Sol.

El seu nom deriva d'una frase àrab que vol dir «el coll de la serp».

Altres estrelles

[modifica]

δ Serpentis, al cap, és una estrella doble que es troba a 210 anys llum de la Terra. Aquests dos components són molt semblants, dues sub-gegants blanques. Pareix que estarien separades més de 370 ua.

θ Serpentis, a la coa, és també doble i porta el nom d'Alya.

R Serpentis és una variable del tipus Mira, que evoluciona entre les magnituds 5,16 i 14 en 357 dies.

Taula de recapitulació de les estrelles de Serpens

[modifica]

Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[1]

Estrella Magnitud
aparent
Magnitud
absoluta
Distància
(anys llum)
Tipus
espectral
Nom àrab
Unukalhai (α Ser) 2,60 0,84 73 K2III عنق الحية
η Ser 3,25 1,86 62 K0III-IV
μ Ser 3,54 0,14 156 A0V
ξ Ser 3,54 0,99 105 F0IIIp
β Ser 3,65 0,29 153 A3V
ε Ser 3,71 2,04 70 A2Vm
γ Ser 3,85 3,62 36 F6V
κ Ser 4,09 -1,05 349 M1III
δ¹ Ser 4,20 0,16 210 F0IV
Òmicron Serpentis ο Ser 4,24 0,68 168 A2Va
ν Ser 4,32 0,45 193 A0/A1V
λ Ser 4,42 4,07 38 G0Vvar
ι Ser 4,51 0,66 192 A1V
ζ Ser 4,62 2,79 76 F3V
Alya (θ¹ Ser) 4,62 1,59 132 A5V
ρ Ser 4,74 -0,68 395 K5III
σ Ser 4,82 2,64 89 F0V
π Ser 4,82 1,15 177 A3V
θ² Ser 4,98 1,77 143 A5Vn
MQ Ser 5,06 3,09 81 F8III-IV
36 Ser 5,09 1,65 159 A3Vn
10 Ser 5,15 2,28 122 A8IV
τ¹ Ser 5,16 -2,09 919 M1III
R Ser 5,16 -2,07 911 M5IIIe-M9e
δ² Ser 5,20 1,16 210 F0IV
d Ser 5,20 -0,63 479 G0III+A6V
ω Ser 5,21 0,68 263 G8III
16 Ser 5,26 0,97 235 K0p
3 Ser 5,32 -0,46 467 K0III
χ Ser 5,34 1,11 228 A0p Sr
6 Ser 5,35 0,98 244 K3III
60 Ser 5,38 1,08 236 K0III
HR 6016 5,39 -0,51 494 K4III
HR 6858 5,39 -0,41 471 K3III
25 Ser 5,39 -0,10 408 B8III
HR 5924 5,45 -0,88 602 M0III
11 Ser 5,50 0,91 270 K0III

Objectes celestes

[modifica]

La constel·lació de Serpens conté molts d'objectes celestes:

M5 és un cúmul globular, situat a 8º al sud-oest d'α Serpentis al cap. Aquest és un dels més bells del cel. Satèl·lit de la Via Làctia té un diàmetre de 500 anys llum, la qual cosa el fa quasi una galàxia nana.

M16, la nebulosa de l'Aguila, és una nebulosa difusa il·luminada per una quinzena d'estrelles joves. Aquesta és una zona de formació estel·lar.

També hi trobam la nebulosa difusa NGC 6611 i els cúmuls oberts NGC 6604 i IC 4756.

Història i mitologia

[modifica]

Serpens és una constel·lació antiga, si bé la seva simbologia primera resta desconeguda. S'identifica a la mitologia grega amb la serp que revelà a Asclepi els secrets de la medicina. En conseqüència es representa sempre portada per Ophiuchus (el Serpentari), aquest és el que controla el poder de l'animal.

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]