Vés al contingut

Constel·lació del Serpent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Serpens (constellation))
Infotaula constel·lacióSerpent 
Nom en llatíSerpens
AbreviaturaSer
GenitiuSerpentis
Simbologiala Serp
Ascensió rectaSerpens Caput: 16 h
Serpens Cauda: 18
DeclinacióSerpens Caput: +10°
Serpens Cauda: −5
Àrea637 graus quadrats
Posició 23a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed1
Estel més brillantα Ser (Unukalhai) (2,63m)
Limita ambSerpens Caput:

Serpens Cauda:

Visible a latituds entre +80° i −80°.
Durant el mes de juliol a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

El Serpent (Serpens) és una de les 88 constel·lacions modernes, i també fou una de les 48 ptolemaiques. Entre les constel·lacions modernes és l'única que està dividida en dues parts: Serpens Caput - que representa el cap de la serp – cap a l'oest i Serpens Cauda – que representa la coa – cap a l'est. Entre aquestes dues parts hi ha la constel·lació d'Ophiuchus, el serpentari.

Característiques notables

[modifica]
Constel·lació del Serpent (Caput)

Donat que Serpens es considera com una sola constel·lació encara que separada en dues parts, l'ordre de la designació de Bayer és segons la lluminositat entre ambdues constel·lacions. Al cap s'hi poden trobar les estrelles Unukalhai α Serpentis, β, γ, δ, ε, ι, κ, λ, μ, π, ρ, σ, τ, χ i ω Serpentis. A la coa hi ha les estrelles ζ, η, θ, ν, ξ, i ο Serpentis.

Només una de les estrelles de Serpens és més brillant que la tercera magnitud, per tant la constel·lació no és fàcil de veure. α Serpentis, anomenada Unukalhai,[1] és a la part del cap i té una brillantor superior a magnitud 3, per la qual cosa la constel·lació no és fàcil de reconèixer. Distant a 74 anys llum, α Serpentis és una gegant taronja de tipus espectral K2IIIbCN1[2] i 4.496 K de temperatura efectiva[3] La seva lluminositat és 59 vegades més gran que la lluminositat solar.[4] δ Serpentis, també al cap, és una estrella doble només a 27 anys llum de la Terra. θ Serpentis, a la cua, és també doble.

A Unukalhai, el segueix en brillant η Serpentis, una gegant o subgegant ataronjada amb un contingut molt baix en metalls ([Fe/H] = -0,42)[5] i un diàmetre, calculat a partir del seu diàmetre angular (2,98 mil·lisegons d'arc),[6] gairebé sis vegades més gran que el diàmetre solar. ξ Serpentis —quart astre més brillant— és una estrella blanc-groga, classificada com a gegant o subgegant de tipus A9IIIpSr:[7] amb una lluminositat 31 vegades més gran que la del Sol. És una variable Delta Scuti, i, a més, una binària espectroscòpica l'acompanyant de la qual té un període orbital de 2,29 dies.[8]

Constel·lació del Serpent (Cauda)

β Serpentis, que ocupa el cinquè lloc quant a les estrelles més brillants de la constel·lació, és una binària la component principal de la qual és una estrella blanca de la seqüència principal de tipus A2V amb una massa de 2,4 masses solars.[9] γ Serpentis, de tipus espectral F6V, té 6.350 K de temperatura efectiva, és tres vegades més lluminosa que el Sol[10] i està situada a 36,7 anys llum de la Terra. ζ Serpentis és una estrella una mica més calenta —de tipus F2V— amb una lluminositat 6,75 vegades més gran que la solar.[11] Per la seva banda, δ Serpentis és una estrella binària composta per dos subgegants de tipus espectral F0IV el període orbital del qual és de 1.150 anys.[12]

Una altra estrella amb nom propi és Gudja, nom oficial de κ Serpentis,[1] una freda gegant vermella de tipus espectral M0.5III i 4.033 K de temperatura superficial. Té una mida estimada 51 vegades més gran que la del Sol i es troba aproximadament a 380 anys llum de la Terra.[13]

Serpens compta amb diverses estrelles similars al Sol. La més propera, a 38 anys llum, és λ Serpentis, una nana groga de tipus espectral G0V i 5.877 K de temperatura encara que amb el doble de lluminositat que el Sol.[14] ψ Serpentis, a 48 anys llum, és més semblant al nostre Sol quant a temperatura i lluminositat (és de tipus G2.5V),[15] si bé té una companya estel·lar[16] a una distància igual o superior a 61 ua. 39 Serpentis és un altre anàleg solar d'igual lluminositat que el Sol, malgrat que el seu contingut metàl·lic equival al 37 % del que té el Sol.[17] Molt més semblant al Sol és la tènue HD 143436, a 142 anys llum, un possible bessó solar d'igual massa, lluminositat i grandària que el Sol; no obstant això, el seu contingut en liti és sis vegades més abundant que a la nostra estrella, encara que el Sol sembla estar empobrit en aquest element en relació amb altres estrelles del seu entorn.[18]

Eentre les variables de Serpens es troben les variables Mira R Serpentis —la brillantor del qual oscil·la al llarg d'un període de 356 dies—,[19] S Serpentis i U Serpentis. QY Serpentis és una variable de llarg període de tipus K8IIIb[20] que en màxima brillantor aconsegueix magnitud 5,42. Molt diferent és NZ Serpentis, una jove estrella B[e] massiva envoltada per un disc circunestel·lar d'acreció que prové del núvol estel·lar a partir del qual es va formar l'estrella.[21]

Són diverses les estrelles de la constel·lació en què s'han descobert planetes extrasolars. ω Serpentis, la més brillant entre elles, és una taronja gegant que té un planeta amb un període orbital de 277 dies.[22] HD 168746 —anomenada Alasia d'acord amb la UAI—[1] és una nana groga amb un planeta la massa mínima del qual és 0,23 vegades la massa de Júpiter; situat molt a prop de l'estrella —amb prou feines a 0,065 ua—, completa una òrbita cada 6,4 dies. La temperatura superficial d'equilibri del planeta a aquesta distància és de 900K.[23]

És també molt interessant el sistema NN Serpentis: consta d'una nana blanca molt calenta —57.000 K— i una nana vermella molt properes entre si, sent la separació entre elles inferior al radi solar (0,93 radis solars). El període orbital d'aquesta binària propera és de només 3,13 hores.[24] Al seu voltant s'han descobert dos planetes amb una separació de 3,4 i 5,4 ua respectivament.[25]

Un altre objecte notable és PSR J1719-1438, púlsar on s'ha detectat un possible planeta en òrbita al seu voltant. El planeta sembla tenir una densitat d'almenys 23 g/cm³, de tal manera que es pot considerar com una nana blanca, no lluminosa, de carboni i oxigen amb molt baixa massa i densitat.[26]

Gliese 710 és una nana taronja de tipus K7V la lluminositat del qual equival al 9 % de la del Sol; actualment es troba a 62 anys llum, però d'aquí a 1,4 milions d'anys s'aproximarà a només 1 any llum del sistema solar, travessant llavors el núvol d'Oort.[27]

Cúmul globular M5 (Crèdits:Sloan Digital Sky Survey)

Entre els objectes del cel profund de Serpens Caput cal assenyalar el cúmul globular M5, situat a 24.500 anys llum.[28] Aquest cúmul s'ha utilitzat per posar a prova el moment magnètic dels neutrins, cosa que podria donar llum sobre algunes partícules hipotètiques com l'axió.[29] NGC 6539 és també un cúmul globular, distant a 26.600 anys llum de la Terra.[30] Un altre cúmul globular, situat just al sud de M5, rep el nom de Palomar 5. Moltes estrelles d'aquest cúmul n'estan sortint a causa de l'acció gravitatòria de la Via Làctia, formant una cua de marea de més de 30.000 anys llum.[31]

A Serpens Cauda es pot observar la nebulosa de l'Àliga i el seu cúmul estel·lar associat, M16, que es troben a 5.700 anys llum de la Terra[32] en direcció al centre galàctic. La coneguda imatge obtinguda amb el telescopi espacial Hubble —anomenada «Pilars de la Creació»— mostra una àmplia regió de formació estel·lar d'aquesta nebulosa. Un altre objecte d'interès és l'anomenada Nebulosa Roja Quadrada, nebulosa planetària al voltant de l'estrella MWC 922. Presenta cavitats còniques bessones oposades i al llarg del seu eix es poden observar una sèrie de línies clarament definides.[33]

Imatge del Sextet de Seyfert obtinguda des del telescopi Hubble

A Serpens Caput es poden observar diverses galàxies. NGC 6118 és una galàxia espiral de gran disseny on, el 2004, es va observar la supernova de tipus Ib SN 2004dk.[34] NGC 5962 és una altra galàxia espiral distant 120 milions d'anys llum,[35] entorn de la qual orbiten dos galàxies satèl·lit.[36] NGC 5970, galàxia espiral barrada, es troba una mica més a prop de la Terra, a 92 milions d'anys llum.[35]

El Sextet de Seyfert és una agrupació de sis galàxies, quatre de les quals interactuen gravitacionalment; la cinquena galàxia està més allunyada mentre que l'última «galàxia» és, en realitat, una part separada d'una de les altres galàxies. Aquest cúmul de galàxies és a una distància de 190 milions d'anys llum i té aproximadament 100.000 anys llum d'amplada, sent una de les agrupacions galàctiques més denses que es coneixen.

Més distant —a 600 milions d'anys llum aproximadament—, està situat l'Objecte de Hoag (PGC 54559), una atípica galàxia anular. Apareix com un anell gairebé perfecte d'estrelles joves blaves envoltant un nucli d'estrelles grogues més velles. El buit existent entre l'anell i el nucli pot contenir alguns cúmuls estel·lars massa febles per ser observats, encara que a través d'aquest pot veure's una altra galàxia anular probablement més allunyada.[37] Deu el seu nom a Art Hoag, qui va descobrir aquest objecte el 1950.[38]

Estrelles principals

[modifica]

Unukalhai (α Serpentis)

[modifica]

L'estrella principal de Serpens, Unukalhai (α Serpentis), es troba al cap. Té una magnitud aparent de 2,60. Es tracta d'una gegant taronja unes 15 vegades més gran que el Sol.

El seu nom deriva d'una frase àrab que vol dir «el coll de la serp».

Altres estrelles

[modifica]

δ Serpentis, al cap, és una estrella doble que es troba a 210 anys llum de la Terra. Aquests dos components són molt semblants, dues sub-gegants blanques. Pareix que estarien separades més de 370 ua.

θ Serpentis, a la coa, és també doble i porta el nom d'Alya.

R Serpentis és una variable del tipus Mira, que evoluciona entre les magnituds 5,16 i 14 en 357 dies.

Taula de recapitulació de les estrelles de Serpens

[modifica]

Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos[39]

Estrella Magnitud
aparent 		Magnitud
absoluta 		Distància
(anys llum) 		Tipus
espectral 		Nom àrab
Unukalhai (α Ser) 2,60 0,84 73 K2III عنق الحية
η Ser 3,25 1,86 62 K0III-IV
μ Ser 3,54 0,14 156 A0V
ξ Ser 3,54 0,99 105 F0IIIp
β Ser 3,65 0,29 153 A3V
ε Ser 3,71 2,04 70 A2Vm
γ Ser 3,85 3,62 36 F6V
κ Ser 4,09 -1,05 349 M1III
δ¹ Ser 4,20 0,16 210 F0IV
Òmicron Serpentis ο Ser 4,24 0,68 168 A2Va
ν Ser 4,32 0,45 193 A0/A1V
λ Ser 4,42 4,07 38 G0Vvar
ι Ser 4,51 0,66 192 A1V
ζ Ser 4,62 2,79 76 F3V
Alya (θ¹ Ser) 4,62 1,59 132 A5V
ρ Ser 4,74 -0,68 395 K5III
σ Ser 4,82 2,64 89 F0V
π Ser 4,82 1,15 177 A3V
θ² Ser 4,98 1,77 143 A5Vn
MQ Ser 5,06 3,09 81 F8III-IV
36 Ser 5,09 1,65 159 A3Vn
10 Ser 5,15 2,28 122 A8IV
τ¹ Ser 5,16 -2,09 919 M1III
R Ser 5,16 -2,07 911 M5IIIe-M9e
δ² Ser 5,20 1,16 210 F0IV
d Ser 5,20 -0,63 479 G0III+A6V
ω Ser 5,21 0,68 263 G8III
16 Ser 5,26 0,97 235 K0p
3 Ser 5,32 -0,46 467 K0III
χ Ser 5,34 1,11 228 A0p Sr
6 Ser 5,35 0,98 244 K3III
60 Ser 5,38 1,08 236 K0III
HR 6016 5,39 -0,51 494 K4III
HR 6858 5,39 -0,41 471 K3III
25 Ser 5,39 -0,10 408 B8III
HR 5924 5,45 -0,88 602 M0III
11 Ser 5,50 0,91 270 K0III

Objectes celestes

[modifica]

La constel·lació de Serpens conté molts d'objectes celestes:

M5 és un cúmul globular, situat a 8º al sud-oest d'α Serpentis al cap. Aquest és un dels més bells del cel. Satèl·lit de la Via Làctia té un diàmetre de 500 anys llum, la qual cosa el fa quasi una galàxia nana.

M16, la nebulosa de l'Aguila, és una nebulosa difusa il·luminada per una quinzena d'estrelles joves. Aquesta és una zona de formació estel·lar.

També hi trobam la nebulosa difusa NGC 6611 i els cúmuls oberts NGC 6604 i IC 4756.

Història i mitologia

[modifica]

Serpens és una constel·lació antiga, si bé la seva simbologia primera resta desconeguda. S'identifica a la mitologia grega amb la serp que revelà a Asclepi els secrets de la medicina. En conseqüència es representa sempre portada per Ophiuchus (el Serpentari), aquest és el que controla el poder de l'animal.

Vegeu també

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Naming stars (IAU)». [Consulta: 20 març 2024].
  2. ↑ alf Ser -- High proper-motion Star (SIMBAD)
  3. ↑ Marfil, E.; Tabernero, H. M. & Montes, D. et al. (2020), "Stellar atmospheric parameters of FGK-type stars from high-resolution optical and near-infrared CARMENES spectra", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 492 (4): 5470–5507, DOI 10.1093/mnras/staa058
  4. ↑ Baines, Ellyn K.; Armstrong, J. Thomas; Schmitt, Henrique R.; Zavala, R. T.; Benson, James A.; Hutter, Donald J.; Tycner, Christopher; Belle, Gerard T. van «Fundamental Parameters of 87 Stars from the Navy Precision Optical Interferometer». The Astronomical Journal, vol. 155, 1, 2018. arXiv: 1712.08109. Bibcode: 2018AJ....155...30B. DOI: 10.3847/1538-3881/aa9d8b.
  5. ↑ Piau, L.; Kervella, P.; Dib, S.; Hauschildt, P. «Surface convection and red giants radii measurements». Astronomy and Astrophysics, vol. 526, 2011, pàg. 12 pp.. arXiv: 1010.3649. Bibcode: 2011A&A...526A.100P. DOI: 10.1051/0004-6361/201014442.
  6. ↑ Richichi, A.; Percheron, I.; Khristoforova, M. «CHARM2: An updated Catalog of High Angular Resolution Measurements». Astronomy and Astrophysics, 431, 4,  2005. pp. 773-777.
  7. ↑ ksi Ser -- Spectroscopic binary (SIMBAD)
  8. ↑ Pourbaix, D.; Tokovinin, A. A. & Batten, A. H. et al. (2004), "SB9: The ninth catalogue of spectroscopic binary orbits", Astronomy and Astrophysics 424 (2): 727, DOI 10.1051/0004-6361:20041213
  9. ↑ Jones, Jeremy; White, R. J. & Boyajian, T. et al. (2015), "The Ages of A-Stars. I. Interferometric Observations and Age Estimates for Stars in the Ursa Major Moving Group", The Astrophysical Journal 813 (1): 18, 58, DOI 10.1088/0004-637X/813/1/58
  10. ↑ Bruntt, H.; Bedding, T. R. & Quirion, P.-O. et al. (2010), "Accurate fundamental parameters for 23 bright solar-type stars", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 405 (3): 1907–1923, DOI 10.1111/j.1365-2966.2010.16575.x
  11. ↑ McDonald, I.; Zijlstra, A. A. & Boyer, M. L. (2012), "Fundamental Parameters and Infrared Excesses of Hipparcos Stars", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 427 (1): 343–57, DOI 10.1111/j.1365-2966.2012.21873.x
  12. ↑ Hartkopf, W. I.; Mason, Brian D. «Sixth Catalog of Orbits of Visual Binary Stars (WDS-ORB6)». [Consulta: 9 abril 2024].
  13. ↑ Kap Ser. Gaia DR2 (Gaia Collaboration, 2018)
  14. ↑ Takeda, Yoichi «Fundamental Parameters and Elemental Abundances of 160 F-G-K Stars Based on OAO Spectrum Database». Publications of the Astronomical Society of Japan, 59, 2,  2007. pp. 335-356 (Tabla consultada en CDS).
  15. ↑ Valenti, Jeff A.; Fischer, Debra A. «Spectroscopic Properties of Cool Stars (SPOCS). I. 1040 F, G, and K Dwarfs from Keck, Lick, and AAT Planet Search Programs». The Astrophysical Journal Supplement Series, 159, 1,  2005. pp. 141-166.
  16. ↑ Eggleton, P. P.; Tokovinin, A. A. «A catalogue of multiplicity among bright stellar systems». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 389, 2,  2008. pp. 869-879.
  17. ↑ Llorente de Andrés, F.; Chavero, C.; de la Reza, R.; Roca-Fàbrega, S.; Cifuentes, C. «The evolution of lithium in FGK dwarf stars. The lithium-rotation connection and the Li desert». Astronomy and Astrophysics, vol. 654, 2021, pàg. A137. arXiv: 2108.05852. Bibcode: 2021A&A...654A.137L. DOI: 10.1051/0004-6361/202141339. ISSN: 0004-6361.
  18. ↑ King, Jeremy R.; Boesgaard, Ann M.; Schuler, Simon C. «Keck HIRES Spectroscopy of Four Candidate Solar Twins». The Astronomical Journal, 130, 5,  2005. pp. 2318-2325.
  19. ↑ R Ser (General Catalogue of Variable Stars, Samus+ 2007-2017)
  20. ↑ V* QY Ser -- Long-Period Variable (SIMBAD)
  21. ↑ Acke, B.; Verhoelst, T.; van den Ancker, M. E.; Deroo, P.; Waelkens, C.; Chesneau, O.; Tatulli, E.; Benisty, M.; Puga, E.; Waters, L. B. F. M.; Verhoeff, A.; de Koter, A. «MWC 297: a young high-mass star rotating at critical velocity». Astronomy and Astrophysics, 485, 1,  2008. pp. 209-221.
  22. ↑ Sato, Bun'ei; Omiya, Masashi & Harakawa, Hiroki et al. (2013), "Planetary Companions to Three Evolved Intermediate-Mass Stars: HD 2952, HD 120084, and omega Serpentis", Publications of the Astronomical Society of Japan 65 (4): 12, 85, DOI 10.1093/pasj/65.4.85
  23. ↑ Pepe, F.; Mayor, M.; Galland, F.; Naef, D.; Queloz, D.; Santos, N. C.; Udry, S.; Burnet, M. «The CORALIE survey for southern extra-solar planets VII. Two short-period Saturnian companions to HD 108147 and HD 168746». Astronomy and Astrophysics, 388,  2002. pp. 632-638.
  24. ↑ Parsons, S. G.; Marsh, T. R.; Copperwheat, C. M.; Dhillon, V. S.; Littlefair, S. P.; Gänsicke, B. T.; Hickman, R. «Precise mass and radius values for the white dwarf and low mass M dwarf in the pre-cataclysmic binary NN Serpentis». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 402, 4,  2010. pp. 2591-2608.
  25. ↑ Beuermann, K.; Hessman, F. V.; Dreizler, S.; Marsh, T. R.; Parsons, S. G.; Winget, D. E.; Miller, G. F.; Schreiber, M. R.; Kley, W.; Dhillon, V. S.; Littlefair, S. P.; Copperwheat, C. M.; Hermes, J. J. «Two planets orbiting the recently formed post-common envelope binary NN Serpentis». Astronomy and Astrophysics, 521,  2010. L60.
  26. ↑ «Transformation of a Star into a Planet in a Millisecond Pulsar Binary». Science, 333, 6050,  2011, pàg. 1717–20. 10.1126/science.1208890218686292011Sci...333.1717B.
  27. ↑ García-Sánchez, J.; Weissman, P. R.; Preston, R. A.; Jones, D. L.; Lestrade, J.-F.; Latham, D. W.; Stefanik, R. P.; Paredes, J. M. «Stellar encounters with the solar system». Astronomy and Astrophysics, 379,  2001. pp. 634-659.
  28. ↑ Paust, Nathaniel E. Q.; Reid, I. Neill & Piotto, Giampaolo et al. (2010), "The ACS Survey of Galactic Globular Clusters. VIII. Effects of Environment on Globular Cluster Global Mass Functions", The Astronomical Journal 139 (2): 476–491, DOI 10.1088/0004-6256/139/2/476
  29. ↑ «Particle-physics constraints from the globular cluster M5: Neutrino dipole moments». Astronomy and Astrophysics, 558,  2013, pàg. A12. 10.1051/0004-6361/2013220042013A&A...558A..12V.
  30. ↑ Baumgardt, H. & Vasiliev, E. (2021), "Accurate distances to Galactic globular clusters through a combination of Gaia EDR3, HST, and literature data", Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 505: 5957, DOI 10.1093/mnras/stab1474
  31. ↑ «The Ghosts of Galaxies Past». Scientific American, 296, 4,  2007, pàg. 40–5. 10.1038/scientificamerican0407-40174796292007SciAm.296d..40I.
  32. ↑ Kuhn, Michael A.; Hillenbrand, Lynne A.; Sills, Alison; Feigelson, Eric D.; Getman, Konstantin V. «Kinematics in Young Star Clusters and Associations with Gaia DR2». The Astrophysical Journal, vol. 870, 1, 2018, pàg. 32. arXiv: 1807.02115. Bibcode: 2019ApJ...870...32K. DOI: 10.3847/1538-4357/aaef8c.
  33. ↑ Peter Tuthill. «The Red Square». [Consulta: 2 maig 2011].
  34. ↑ «Supernovae 2004dk, 2004dw, 2004dy, AND 2004eg». IAU Circular. Smithsonian Astrophysical Observatory, 11-09-2004. [Consulta: 10 abril 2024].
  35. ↑ 35,0 35,1 «Cosmicflows-2: The Data». The Astronomical Journal, vol. 146, 4, 2013, pàg. 86. arXiv: 1307.7213. Bibcode: 2013AJ....146...86T. DOI: 10.1088/0004-6256/146/4/86.
  36. ↑ Mao, Yao-Yuan; Geha, Marla; Wechsler, Risa H.; Weiner, Benjamin; Tollerud, Erik J.; Nadler, Ethan O.; Kallivayalil, Nitya «The SAGA Survey. II. Building a Statistical Sample of Satellite Systems around Milky Way-like Galaxies». The Astrophysical Journal, vol. 907, 2, 2-2021, pàg. 35. arXiv: 2008.12783. Bibcode: 2021ApJ...907...85M. DOI: 10.3847/1538-4357/abce58. 85.
  37. ↑ «A Wheel within a Wheel», 05-09-2002. [Consulta: 18 juny 2023].
  38. ↑ A. A. Hoag «A peculiar object in Serpens». The Astronomical Journal, vol. 55, 1950, pàg. 170. Bibcode: 1950AJ.....55Q.170H. DOI: 10.1086/106427.
  39. ↑ [enllaç sense format] http://archive.ast.cam.ac.uk/hipp/hipparcos.html Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Constel·lació_del_Serpent&oldid=34570258»