Sulfhidrilbystrita

Sulfhidrilbystrita
Fórmula química	Na₅K₂Ca[Al₆Si₆O24](S₅)₂(SH)
Epònim	bystrita i sofre
Localitat tipus	Dipòsit de latzurita de Malo-Bystrinskoe, vall del riu Malaya Bystraya, Slyudyanka, àrea del llac Baikal, óblast d'Irkutsk, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FB.05
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 12,9567(6) Å; c = 10,7711(5) Å
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	p3 1c
Color	groc a taronja
Exfoliació	distingible/bona en {100}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5 a 5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	groc
Densitat	2,391(1) g/cm3 (mesurada); 2,368 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,661(2) nε = 1,584(2)
Birefringència	δ = 0,077
Pleocroisme	fort
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2015-010
Any d'aprovació	2015
Símbol	Shbys
Referències

La sulfhidrilbystrita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la cancrinita. Rep el nom per la presència de grup sulfhidril (SH) i la seva relació amb la bystrita.

Característiques

La sulfhidrilbystrita és un silicat de fórmula química Na₅K₂Ca[Al₆Si₆O₂₄](S₅)₂(SH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2015, sent publicada per primera vegada el 2017. Va ser el primer mineral conegut amb sulfhidril. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.FB - Tectosilicats sense H₂O zeolítica amb anions addicionals» juntament amb els següents minerals: afghanita, bystrita, cancrinita, cancrisilita, davyna, franzinita, giuseppettita, hidroxicancrinita, liottita, microsommita, pitiglianoïta, quadridavyna, sacrofanita, tounkita, vishnevita, marinellita, farneseïta, alloriïta, fantappieïta, cianoxalita, balliranoïta, carbobystrita, depmeierita, kircherita, bicchulita, danalita, genthelvita, haüyna, helvina, kamaishilita, lazurita, noseana, sodalita, tsaregorodtsevita, tugtupita, marialita, meionita i silvialita.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions del museu mineralògic de la Universitat Estatal de Sant Petersburg (Rússia), amb el número de catàleg: 1/19636.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de latzurita de Malo-Bystrinskoe, a la vall del riu Malaya Bystraya, dins l'àrea del llac Baikal (óblast d'Irkutsk, Rússia), on es troba als marges de masses de latzurita, substituint-la. Es troba associada a altres minerals com: pirita, flogopita, diòpsid i calcita. Aquesta dipòsit rus és l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.