Vés al contingut

TV dels dels Bessons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicTV dels dels Bessons
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M1I[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióBessons Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Radi608 R☉
770 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)6,56 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.000 K[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi0,3197 mas[4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−2,598 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,575 mas/a [4] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial18,76 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial5 cm/s²[3] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)6h 11m 51.4147s[4] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)21° 52' 5.6621''[4] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,36[3] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

TV dels Bessons (TV Geminorum) és un estel variable a la constel·lació dels Bessons.[5] De magnitud aparent mitjana +6'83, visualment s'hi localitza a menys d'1º de Tejat Prior (η Geminorum). TV Geminorum és un estel llunyà membre de l'Associació estel·lar Geminis OB1; diferents estudis la situen a una distància compresa entre 4.000 i 4.500 anys llum del sistema solar.[6][7]

TV Geminorum és una supergegant vermella de tipus espectral M1Iab amb una temperatura efectiva de 3.750 ± 120 K. Semblant a la brillant Antares (α Scorpii) o a BU Geminorum —també a la constel·lació dels Bessons—, té un radi 770 vegades major que el del Sol, la qual cosa equival a 3'58 UA.[5][8][7] Si estigués al centre del Sistema Solar, els quatre planetes més propers al Sol —la Terra inclosa— quedarien englobats a l'interior de l'estel. Un altre estudi li assigna una grandària un poc inferior, amb un radi de 623 ± 158 radis solars. La quantitat de radiació que emet és notable, encara que no existeix consens quant a la seva lluminositat, variant aquesta xifra entre 68.500 i 106.000 vegades el valor de la lluminositat solar. Igual que altres estels de les seves característiques, perd massa estel·lar a un ritme anual de 20 × 10-7 masses solars.

Catalogada com una variable semiregular SRC, la lluentor de TV Geminorum varia entre magnitud +6'3 i +7'4. Igual que Betelgeuse (α Orionis), mostra dos períodes clarament definits, un de 426 ± 45 dies i un altre de 2.550 ± 680 dies.[9]

Referències

[modifica]
  1. Bertrand Plez «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not as Cool as We Thought» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 8-2005, pàg. 973–985. DOI: 10.1086/430901.
  2. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  3. 3,0 3,1 3,2 «The chemical compositions of 26 distant late-type supergiants and the metallicity gradient in the galactic disk» (en anglès). Letters of the Astrophysical Journal, 1980, pàg. 218–228. DOI: 10.1086/158334.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  5. 5,0 5,1 «TV Geminorum - Semi-regular pulsating Star» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 23 maig 2021].
  6. Famaey, B.; Jorissen, A.; Luri, X.; Mayor, M.; Udry, S.; Dejonghe, H.; Turon, C. «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data. Revisiting the concept of superclusters». Astronomy and Astrophysics, 405, 2005. pp. 165-186.
  7. 7,0 7,1 Levesque, Emily M.; Massey, Philip; Olsen, K. A. G.; Plez, Bertrand; Josselin, Eric; Maeder, Andre; Meynet, Georges «The Effective Temperature Scale of Galactic Red Supergiants: Cool, but Not As Cool As We Thought». The Astrophysical Journal, 628, 2, 2005. pp. 973-985.
  8. Mondal, Soumen; Chandrasekhar, T. «Angular Diameter Measurements of Evolved Variables by Lunar Occultations at 2.2 and 3.8 Microns». The Astronomical Journal, 130, 2, 2005. pp. 842-852.
  9. Kiss, L. L.; Szabó, Gy. M.; Bedding, T. R. «Variability in red supergiant stars: pulsations, long secondary periods and convection noise». Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 372, 4, 2006. pp. 1721-1734.