Constel·lació de la Taula

Taula
Nom en llatí	Mensa
Abreviatura	Men
Genitiu	Mensae
Simbologia	la Taula
Ascensió recta	4h a 7,5
Declinació	−71 a −85,5
Àrea	153 graus quadrats Posició 75a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	0
Estel més brillant	α Mensae (5,09m)
Meteors	cap
Limita amb	Chamaeleon Dorado Hydrus Octans Volans
Visible a latituds entre +18° i −90°. Durant el mes de gener a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

La Taula (Mensa) és una constel·lació de l'hemisferi sud introduïda per Nicolas-Louis de Lacaille amb el nom de Mons Mensae (Muntanya taula en llatí), fent referència a Table Mountain a Àfrica del Sud, on Lacaille feu importants observacions en l'hemisferi sud. Conté estrelles poc brillants, amb α Mensae, la seva estrella més brillant que amb prou feines és visible amb la magnitud 5,09, la qual cosa fa d'aquesta constel·lació la més feble en tot el cel, encara que conté una part del Gran Núvol de Magalhães, (la resta està a Dorado).

• 
• 

La constel·lació cobreix una falca de cel des d'aproximadament 4 h a 7,5 h d'ascensió recta, i 71 a 85,5 graus de declinació. Llevat de la constel·lació polar sud d'Octans, és la més meridional de les constel·lacions, per la qual cosa és essencialment inobservable des de l'Hemisferi Nord. A més de les ja esmentades, les seves altres constel·lacions veïnes són Chamaeleon, Hydrus i Volans.

Les primeres imatges preses per l'Observatori de raigs X Chandra eren de PKS 0637-752, un quàsar a Mensa amb un gran raig de gas visible en òpticament i en longituds d'ona de raigs X.

Estrelles principals

α Mensae

Mensa no conté cap estrella lluminosa: α Mensae, la més brillant, solament és de la magnitud aparent 5,09. És una estrella molt similar al nostre sol, tant pel seu tipus espectral (G5V) com per la seva mida i la seva massa. Distant solament 33 anys llum, és també una estrella pròxima al nostre sistema solar.

Altres estrelles

γ Mensae, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud 5,18. Es tracta d'una estrella gegant vermella amb un company de la magnitud 11.

HD 39091 (magnitud aparent 5,67) posseeix un planeta, 10,35 vegades més massiu que Júpiter, amb una òrbita molt excèntrica (excentricitat 0,62) en 2063,818 dies.

Taula de les estrelles de Mensa

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral
α Men	5,08	5,05	33	G5V
γ Men	5,18	2,73	101	K4III
β Men	5,3	-1,17	642	G8III
θ Men	5,45	0,26	356	B9.5V
η Men	5,47	-1,23	712	K6III
κ Men	5,46	0,87	270	B9.5V

N.B. : Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hiparc

Objectes celestes

La constel·lació de Mensa conté una part del Gran Núvol de Magalhães (la resta està dins Dorado), una galàxia irregular satèl·lit de la nosta Via Làctia:

També s'hi troben els cúmuls oberts NGC 1520 i NGC 1841 i la galàxia NGC 1956.

Història

Mensa fou ideada per Nicolas-Louis de Lacaille el 1752 per tal d'omplir una part del cel austral sense denominació. Anomenat originalment Mensa Mons, la Muntanya taula, el seu nom prové de la muntanya situada en el Cap, a Àfrica del Sud, on Nicolas-Louis de Lacaille feia les seves observacions.

Vegeu també

• Alfa de la Taula.