No sé què dir-te. Algunes sembla poc probable que siguin al domini públic però s'hauria de mirar una per una quina és la legislació aplicable i si tenen alguna circumstància especial, com ara ser una lletra tradicional, ser anònimes o ser un himne oficial que pugui estar en domini públic per formar part d'una llei.
La meva pàtria i jo i The Boys of the Old Brigade no deuen ser de domini públic perquè els seus lletristes van morir no fa gaire.
De Die Arbeiter von Wien no me'n preocuparia gaire perquè probablement passa al domini públic a Àustria d'aquí un parell d'anys i als Estats Units ja hi deu ser.
Giovinezza ha d'estar en domini públic als Estats Units. A Itàlia potser no perquè l'autor de la versió oficial de la lletra va morir el 1980, però no sé si hi ha disposicions especials per un himne feixista.
Adelita és un cas estrany perquè no trobo quan va morir l'autor de la lletra però a Mèxic les obres entren al domini públic als 100 anys de la mort de l'autor (que és poc més del que fa que es va escriure) i no sé si s'aplica la regla del termini més curt.
El Pou Maria Lluïsa, Go on home British soldiers i a Rianxeira podrien ser tradicionals o anònimes i ser al domini públic.
I per totes, com a cançons molt reproduïdes i cantades que es troben a tot arreu, no sé fins on arriben el fair use i l'ús raonable, perquè no són el mateix cas que una cançó comercial com el tractor amarillo.
En resum, potser per precaució dubtaria amb La meva pàtria i jo i The Boys of the Old Brigade però no esborraria les altres sense preguntar a algú que hi entengués més.
