Tema de Viquipèdia:La taverna/Propostes/Arxius/Flow

Bon dia, volia fer una pregunta sobre el criteri a seguir a l'hora d'escriure els cognoms catalans que utilitzen la grafia 'ñ' en lloc de 'ny'. Ho pregunto perquè recentment l'usuari @Paddy Mc Aloon ha reanomenat l'article Josep Suñol i Capdevila i ha substituït el Suñol per Sunyol, normalitzant el cognom d'aquesta persona.

Les directrius d'anomenar pàgines amb nom de persona no fa referència a aquesta qüestió i no si hi ha hagut alguna discussió abans amb aquest mateix tema, però he fet una cerca i no he trobat res al respecte. En tot cas, crec que el més adient seria posar el cognom amb la grafia que utilitzen les referències, que en aquest cas és Suñol.

No trobo gaire correcte canviar cognoms si no és que hi ha una tradició a normalitzar-los, i tampoc seria l'únic cas en fer servir aquesta grafia, com és el cas de Santiago Rusiñol i Prats o Jeroni Miquel Suñol i Pujol.

Espero els vostres comentaris al respecte!

Limitant-nos al cognom Sunyol/Suñol, ara mateix tenim els articles (disculpeu-me si em deixo algun):

Josep Sunyol i Garriga, Ildefons Sunyol i Casanovas, Víctor Sunyol i Costa, Gregori Maria Sunyol i Baulenas, Ricard Sunyol Estadella, Martí Sunyol i Genís, Joan Sunyol i Genís,

Modest Sunyol, Hortènsia Curell i Sunyol i Milícia Sunyol amb ny (10 en total), i

Cèlia Suñol i Pla, Antoni Suñol i Pla, Jeroni Miquel Suñol i Pujol, Esteve Suñol i Gasòliba, Joan Santanach i Suñol, Jaume Carner i Suñol, Josep Cortinas i Suñol, Francesca Casaponsa Suñol, Miquel Nolis Suñol i Fundació Suñol amb ñ (10 en total)

L'ordre de les fonts hauria de ser:

1. El que facin servir les fonts fiables en català.
2. Si no hi ha fonts fiables en català, el que faci servir el registre civil, si podem deduir-ho a partir d'altres usos oficials.

El cas dubtós pot ser el dels que no surtin a les fonts fiables i siguin anteriors al registre civil.

Per algú mort el 1906 com Josep Suñol i Capdevila és raonable suposar que va entrar al registre civil amb la forma Suñol que surt a les poques fonts contemporànies, i a més a l'única font fiable actual que l'esmenta.

Hi ha més criteris que es poden considerar:

• La voluntat del biografiat. És sabut que Joan Coromines reivindicava el plural "es", però el germà Ernest Corominas no va canviar mai i el pare Pere Coromines canviava segons el context, normalment "as" i fins i tot "Pedro Corominas", coses de l'època. Com que va morir dos anys després de la llei de normalització lingüística no sabem si va tenir temps de canviar el registre, que segurament era "Juan Corominas". En el cas d'un Suñol, d'un Compañs o d'un Alemañ del segle XIX no ho sabrem mai, ni ells mateixos sabrien de què estem parlant. El que digui el registre civil no ho considero determinant, en el cas de grafies equivalents, si no tenien cap altra opció.
• L'Enciclopèdia Catalana normalitza sistemàticament els cognoms d'època prefabriana. No ho he trobat al llibre d'estil, tot i que recordava haver-ho llegit, però és la pràctica habitual, tret d'algunes excepcions que entren en el nostre criteri general:
• La forma en què és generalment conegut. En aquest cas, que hi hagi dues referències que transcriuen fonts de l'època, no és determinant.

En resum, no em sembla malament el canvi, però s'hauria d'haver discutit prèviament. Com que tampoc és un cas clar, amb prou fonts diverses, hauria respectat el criteri inicial.

A les dues fonts que vaig utilitzar per fer l'article s'utilitza la grafia Suñol. Si cerquem als llibres d'actes de quan va ser alcalde (que estan digitalitzats al web del Museu de Badalona), també signa de la mateixa manera.

El criteri oficial en l'època d'en Josep Suñol era que tot havia de ser castellanitzat en idioma (els noms) i en grafia (els cognoms). L'obligació de registrar els naixements de forma civil ve del 1841, i ja amb l'obligatorietat de fer servir el castellà com a llengua d'inscripció. Els oficials dels registres feien servir sempre la castellana "ñ", per imposició legal. En el segle XIX la gent escrivia com podia i a títol personal, però l'oficial del registre era qui sovint fixava una forma o una altra d'escriure un cognom. És el cas del meu cognom, fraccionat en diverses formes segons com ho entenia l'oficial de torn: Rabés, Rebés, Ravés i Revés. No demanis a les famílies Rabés que canviïn a Rebés per a unificar cognoms!

Recordem, d'una altra banda, que el pare del gran músic Xavier Montsalvatge i Bassols era l'escriptor Xavier Monsalvatje Iglésias, un amb "g" i l'altres amb "j". Criteris del moment!

La grafia normalitzada catalana per a paraules no hauria de servir per a cognoms, si una família escriu el seu cognom amb "ñ" i legalment està registrada amb "ñ", per molt catalana que sigui, llavors el cognom va amb "ñ".

Salut!

He desfet el canvi, però crec que en justícia s'hauria de revisar la resta d'articles que he indicat al començament.