La temporada 1869-1870 arribà al Liceu el Don Carlo de Verdi, considerat com a
obra monòtona i difusa en aquell moment. El crític Fargas i Soler hi veia «la luz fulgente de un astro que se inclina ya a su ocaso».[1] L'obra no va convèncer el públic, tot i que es va fer com a grand' opéra a la francesa, amb una escenografia de Francesc Soler i Rovirosa i Marià Carreras, que va causar un gran impacte, i amb un important ballet, en el qual va destacar el ballarí Ricard Moragas.[2]
La mort de Rossini el 1968 va desvetllar un renovat interès per les òperes d'aquest compositor, i el Liceu va programar, per primer cop, L'italiana in Algeri, fins aleshores només vista al Teatre de la Santa Creu. Rosa Vercolini, una mezzosoprano de força qualitat vocal, va obtenir un èxit considerable amb la coloratura rossiniana que els nostàlgics reclamaven com la veritable forma de cantar.[2]
↑Tribó, Jaume. Exposició Òpera Liceu. L'activitat artística dels primers cinquanta anys del Liceu. Museu d'Història de Catalunya: Biblioteca de Catalunya, 1997-1998. ISBN 84-393-4324-8.