La temporada 1899-1900 va rebre amb entusiasme la següent estrena de Wagner al Liceu, Tristan und Isolde. Com ja havia passat amb Die Walküre, el teatre va manifestar una especial preocupació per l'aspecte tècnic i va enviar l'escenògraf a Bayreuth i a Múnic. Però no tothom va estar d'acord amb algunes de les solucions adoptades en aquest aspecte, encara que aquest aspecte i el fet que Isaac Albéniz, que havia començat a preparar l'orquestra, abandonés aquesta tasca, són detalls que es perden de vista davant l'acollida delirant
dispensada a aquest drama musical que des del primer dia es convertí en l'obra wagneriana predilecta de la majoria dels catalans.[1]
↑Muniesa, Bernat. Exposició Òpera Liceu. El Liceu com a aparador de la burgesia. Museu d'Història de Catalunya: Biblioteca de Catalunya, 1997-1998. ISBN 84-393-4324-8.