La temporada 1863-1864 ve marcada per l'estrena de Faust de Gounod amb el tenor Carlo Negrini. El Liceu era un teatre gran i que disposava de molts recursos escènics per als grans títols de l'òpera francesa. Per a la direcció escènica del primer Faust liceista vingué expressament de Londres un cert Mr. Harris, del Covent Garden, fet sense precedents, ja que l'escena era aquí l'aspecte més descurat. Dirigí l'orquestra el virtuós del contrabaixGiovanni Bottesini que un any abans havia impressionat com a solista. 1864 també és l'any del baríton Sir Charles Santley, aristòcrata anglès la veu del qual ha sobreviscut gràcies a uns enregistraments molt rars del 1902.[1]
L'obra de Gounod va ser considerada com el cim de l'art operístic i la primera temporada ja va merèixer 26 representacions consecutives. Durant molts anys va ser l'obra amb el nombre més alt de representacions. El 1900 Faust era encara l'òpera més representada al Liceu, seguida, en aquest ordre, per Aida, Les Huguenots, Rigoletto, La favorita i L'Africaine.[1]
↑ 1,01,1Tribó, Jaume. Exposició Òpera Liceu. L'activitat artística dels primers cinquanta anys del Liceu. Museu d'Història de Catalunya: Biblioteca de Catalunya, 1997-1998. ISBN 84-393-4324-8.
↑El 1872 Enrichetta Berini es va casar amb el baix Ormondo Maini. La Publicidad de 17 d'octubre de 1872, pàgina 2, confirma que en les representacions d'aquesta temporada són de la soprano Enrichetta Berini-Maini.