Temporada 2016-2017 del Liceu
La temporada 2016-2017 del Liceu destaca, entre altres coses, per l'estrena absoluta a l'Estat espanyol de l'òpera Quartett, de Luca Francesconi, així com pel retorn d'òperes poc freqüents al teatre com ara Elektra, de Richard Strauss, o La vídua alegre, de Franz Lehár.[1]
La temporada comença tal com va acabar l'anterior, amb una producció de Die Zauberflöte de Mozart que entusiasmava allà on anava, barrejant cantants amb animacions acolorides en una estètica del cinema mut dels anys 20.[2]
Macbeth de Verdi, en una versió del director d'escena Christof Loy, situa l'acció en un espai clàssic atemporal amb tocs surrealistes i dominat per blancs i negres, de gran intensitat dramàtica.[3]
La temporada va continuar amb una reposició de l'aplaudit espectacle de Lluís Pasqual sobre Les noces de Fígaro de Mozart que, ambientat als anys trenta, proposa un treball incisiu amb els actors, tot destacant les trames amoroses de l'obra.[4]
La famosa darrera producció d'Elektra de Strauss del gran i polifacètic director de cinema i teatre Patrice Chéreau (mort el 2013) transcorria en un temps indefinit i perfilava de manera magistral els caràcters i el vessant humà que hi ha darrere la tragèdia d'Elektra.[5]
Werther de Massenet torna al Liceu 25 anys després. El muntatge de Willy Decker havia estat un èxit en diversos teatres i se situava en un expressionisme romàntic amb contrastos de color i formes impossibles que acompanyaven les diferents situacions anímiques de l'obra.[6]
El 22 de febrer es va estrenar Quartett de Luca Francesconi amb el muntatge d'Àlex Ollé (La Fura dels Baus), que va situar l'escenq en una caixa suspesa a l'escenari que representava l'aïllament emocional dels personatges. L'orquestra del Liceu es va combinar amb la música preenregistrada i tractada electrònicament d'una altra orquestra que emetia el so per damunt dels caps de l'audiència.[7] Al cap de dos dies Jordi Savall va portar per primera vegada al Liceu Teuzzone de Antonio Vivaldi després de gairebé tres-cents anys de la seva estrena.[8]
Amb Plácido Domingo en el repartiment, arribà al Liceu una de les obres més representades de Massenet i menys vistes a Barcelona, Thaïs, en la qual el paper principal és de gran dificultat, només accessible a les cantants més virtuoses, en aquest cas Nino Machaidze.[9]
A continuació, debut mundial de Javier Camarena i Antonino Siragusa en el rol del duc de Màntua al Liceu, acompanyats de Carlos Álvarez, Àngel Òdena -que també debuta el rol de Rigoletto- i Leo Nucci, en un Rigoletto de luxe al coliseu barceloní. La producció de Monique Wagemakers fou minimalista però molt complexa tècnicament, amb un vestuari vermell venecià renaixentista que recreava l'intens espectre emocional de Rigoletto.[10]
Albert Dohmen i Egils Silins en el rol de l'holandès i Elena Popovskaya i Anja Kampe com a Senta encapçalaren un repartiment de primer nivell a Der fliegende Holländer de Wagner. Amb una producció del director d'escena i de cinema Philipp Stölzl, que reinterpretava la història i la traslladava a la biblioteca de la mansió de Daland, on la realitat i la ficció s'entrellaçaven a mesura que Senta imagina l'acció llegint el conte de l'holandès errant.[11]
El Liceu va recuperar la celebrada producció de Laurent Pelly de La Fille du régiment de Donizetti, que presentava una crítica social amb gran sentit de l'humor, envoltat de paisatges de gran bellesa plàstica. Un magnífic repartiment encapçalat per Javier Camarena, Sabina Puértolas, Ewa Podles i Simone Alberghini varen interpretar aquesta divertida i fresca òpera de Donizetti.[12]
Segona òpera de Mozart de la temporada, Don Giovanni, amb dos repartiments de primer nivell encapçalats per Mariusz Kwiecien i Carlos Álvarez. Una producció high-tech de Kasper Holten, amb una escenografia amb plataformes i escales impossibles. La psique de Don Giovanni es va reflectir per mitjà d'efectes i projeccions i una excel·lent il·luminació.[13]
L'estrena i totes les funcions de Il trovatore de Verdi foren dedicades a la memòria de Joaquim Molins, expresident de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que havia mort l'anterior 13 de juliol.[14]
Després de 37 anys tornava al Liceu la famosa opereta Die lustige Witwe de Franz Lehár, una de les obres més representades als teatres d'òpera d'arreu del món. El mestre Josep Pons va presentar una selecció de les peces de l'obra en versió concert.[15]
Òperes representades
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Web del Gran Teatre del Liceu
- ↑ 2,0 2,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 3,0 3,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 1 d’agost 2017. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 4,0 4,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 5,0 5,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 6,0 6,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 7,0 7,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 8,0 8,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 9,0 9,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 10,0 10,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 11,0 11,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 12,0 12,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 13,0 13,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 2019-03-03. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 14,0 14,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 6 de març 2019. [Consulta: 2 març 2019].
- ↑ 15,0 15,1 «Dades». Liceu. Arxivat de l'original el 4 de novembre 2018. [Consulta: 2 març 2019].
Temporades del Liceu | ||
|---|---|---|
| Anys 2020 |  | |
| Anys 2010 | ||
| Anys 2000 | ||
| Anys 1990 | ||
| Anys 1980 | ||
| Anys 1970 | ||
| Anys 1960 | ||
| Anys 1950 | ||
| Anys 1940 | ||
| Anys 1930 | ||
| Anys 1920 | ||
| Anys 1910 | ||
| Anys 1900 | ||
| Anys 1890 | ||
| Anys 1880 | ||
| Anys 1870 | ||
| Anys 1860 | ||
| Anys 1850 | ||
| Anys 1840 | ||
