Vés al contingut

Thyrsites atun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuThyrsites atun Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScombriformes
FamíliaGempylidae
GènereThyrsites
EspècieThyrsites atun Modifica el valor a Wikidata
(Euphrasen, 1791)[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Leionura atun (Euphrasen, 1791)
  • Leionura atun dentatus (Forster, 1801)
  • Scomber atun (Euphrasen, 1791)
  • Scomber dentatus (Forster, 1801)
  • Scomber lanceolatus (Cuvier, 1832)
  • Thyrsites altivelis (Richardson, 1839)
  • Thyrsites chilensis (Cuvier, 1832)[4]

Thyrsites atun és una espècie de peix pertanyent a la família dels gempílids i l'única del gènere Thyrsites.[5]

Descripció

[modifica]
  • Pot arribar a fer 200 cm de llargària màxima (normalment, en fa 75) i 6.000 g de pes.
  • Cos allargat, força comprimit i de color blau fosc (una mica més pàl·lid a la zona ventral).
  • 19-21 espines i 11-13 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 10-12 radis tous a l'anal.
  • 35 vèrtebres.
  • Té una única línia lateral, la qual corre a prop del contorn superior del cos per sota de la major part de la primera aleta dorsal.
  • La membrana de la primera aleta dorsal és negra.[6][7][8]

Reproducció

[modifica]

La fecundació és externa.[9][10]

Alimentació

[modifica]

Menja crustacis pelàgics (Euphausia, Nyctiphanes), cefalòpodes i peixos (com ara, aladrocs i sardines).[11][12][13]

Depredadors

[modifica]

És depredat per la rajada blanca (Raja alba), la clavellada (Raja clavata), Raja wallacei, Merluccis capensis (Namíbia), Merluccius paradoxus (Namíbia), el peix espasa (Xiphias gladius) (Xile),[14] l'ós marí afroaustralià (Arctocephalus pusillus pusillus) (Sud-àfrica),[15] Arctocephalus forsteri (Nova Zelanda), la tintorera (Prionace glauca) (Nova Zelanda), el caçó (Galeorhinus galeus) (Austràlia), Mustelus antarcticus (Austràlia) i Nototodarus gouldi (Austràlia).[16][17][18][19][20]

Hàbitat

[modifica]

És un peix d'aigua marina i salabrosa, oceanòdrom, de clima subtropical (13 °C-18 °C) i bentopelàgic que viu a 0-550 m de fondària (normalment, entre 100 i 500) en les plataformes continentals o al voltant de les illes i entre les latituds 21°S-56°S i 75°W-177°E.[21][22][6]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba a l'Atlàntic sud-occidental (l'Uruguai,[23] l'Argentina i la Terra del Foc), l'Atlàntic oriental[24] (Tristan da Cunha i Sud-àfrica[25]), l'Índic occidental (Sud-àfrica i les illes Amsterdam i de Sant Pau), l'Índic oriental (Tasmània[26] i la costa meridional d'Austràlia),[27][28][29] el Pacífic sud-occidental (Nova Zelanda[30][31][32][33][34][35] i la costa meridional d'Austràlia[36]) i el Pacífic sud-oriental (el sud del Perú,[37] Xile[38][39] i la Terra del Foc).[6]

Ús comercial

[modifica]

Es comercialitza fresc, fumat, en conserva o congelat per a ésser fregit, rostit o enfornat al forn microones o el forn convencional. Al Japó és l'ingredient essencial d'alguns plats.[40][12]

Observacions

[modifica]

És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 10 anys.[41][42][6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Lesson R. P., 1830-1831. Poissons. A: L. I. Duperrey. Voyage autour du monde, ..., sur la corvette de La Majesté La Coquille, pendant les années 1822, 1823, 1824 et 1825…, Zoologie. Voyage Coquille Zool. v. 2 (pt 1). 66-238.
  2. ↑ «Entrada a uBio» (en anglès). [Consulta: 8 abril 2020].
  3. ↑ Euphrasen, B. A., 1791. Scomber (atun) och Echeneis (tropica.). Kongl. Vet. Akad. Handl., Stockholm v. 12 (for 1791): 315-318.
  4. ↑ Catalogue of Life[Enllaç no actiu] (anglès)
  5. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. ↑ Nakamura, I., 1981. Gempylidae. A: W. Fischer, G. Bianchi i W.B. Scott (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Eastern Central Atlantic; fishing areas 34, 47 (in part). Department of Fisheries and Oceans Canada i FAO. Vol. 2. pag. var.
  8. ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae and Trichiuridae). An annotated and illustrated catalogue of the snake mackerels, snoeks, escolars, gemfishes, sackfishes, domine, oilfish,. cutlassfishes, scabbardfishes, hairtails, and frostfishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(15):136 p.
  9. ↑ FisBase (anglès)
  10. ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993. FAO Species Catalogue. Vol. 15. Snake mackerels and cutlassfishes of the world (families Gempylidae
  11. ↑ Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  12. ↑ 12,0 12,1 Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  13. ↑ O'Driscoll, R.L., 1998. Feeding and schooling behaviour of barracouta (Thyrsites atun) off Otago, New Zealand. Mar. Freshwat. Res. 49:19-24.
  14. ↑ Ibáñez, C.M., C. González i L. Cubillos, 2004. Dieta del pez espada Xiphias gladius (Linnaeus, 1758), en aguas oceánicas de Chile central en invierno de 2003. Invest. Mar. 32(2):113-120.
  15. ↑ David, J.H.M., 1987. Diet of the South African fur seal (1974-1985) and an assessment of competition with fisheries in Southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 5:693-713.
  16. ↑ FishBase (anglès)
  17. ↑ Ebert, D.A., P.D. Cowley i L.J.V. Compagno, 1991. A preliminary investigation of the feeding ecology of skates (Batoidea: Rajidae) off the west coast of southern Africa. S. Afr. J. Mar. Sci. 10:71-81.
  18. ↑ McEachran, J.D., 1995. Narcinidae. Rayas eléctricas. P. 769-771. A: W. Fischer, F. Krupp, W. Schneider, C. Sommer, K.E. Carpenter i V. Niem (eds.). Guia FAO para Identificación de Especies para los Fines de la Pesca. Pacífico Centro-Oriental. 3 Vols. FAO, Roma.
  19. ↑ Punt, A.E., R.W. Leslie i S.E. du Plessis, 1992. Estimation of the annual consumption of food by Cape hake Merluccius capensis and Merluccius paradoxus off the South African west coast. S. Afr. J. Mar. Sci. 12:611-634.
  20. ↑ Roel, R.A. i E. Macpherson, 1988. Feeding of Merluccius capensis' and Merluccius paradoxus off Namibia. S. Afr. J. Mar. Sci. 6:227-243.
  21. ↑ Kailola, P.J., M.J. Williams, P.C. Stewart, R.E. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. Australian fisheries resources. Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  22. ↑ Nakamura, I. i N.V. Parin, 1993.
  23. ↑ Nion, H., C. Rios i P. Meneses, 2002. Peces del Uruguay: Lista sistemática y nombres comunes. Montevideo, Uruguai, DINARA, Infopesca.
  24. ↑ Parin, N.V., 1990. Gempylidae. P. 965-972. A: J. C. Quéro, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.). Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  25. ↑ Nepgen, C.S. de V., 1979. Trends in the linefishery for the snoek Thyrsites atun of the south-western Cape, and in the size composition, length-weight relationship and condition. Fish. Bull. S. Afr. (12):35-43.
  26. ↑ Young, J.W., T.D. Lamb i R.W. Bradford, 1996. Distribution and community structure of midwater fishes in relation to the subtropical convergence off eastern Tasmania, Australia. Mar. Biol. 126(4):571-584.
  27. ↑ Blackburn, M. i P.E. Gartner, 1954. Populations of barracouta, Thyrsites atun (Euphrasen), in Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 5:411-468.
  28. ↑ Blackburn, M., 1957. The relation between the food of the Australian barracuda, Thyrsites atun (Eupharasen) and recent fluctuations in the fisheries. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 8:29-54.
  29. ↑ Blackburn, M., 1950. The condition of the fishery for barracouta, Thyrsites atun (Euphrasen), in Australian waters. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 1:110-128.
  30. ↑ Paulin, C., A. Stewart, C. Roberts i P. McMillan, 1989. New Zealand fish: a complete guide. National Museum of New Zealand Miscellaneous Series Núm. 19. xiv+279 p.
  31. ↑ Paul, L.J., 1992. Age and growth studies of New Zealand marine fishes, 1921-90: a review and bibliography. Aust. J. Mar. Freshwat. Res. 43:879-912.
  32. ↑ Paul, L.J., 1986. New Zealand fishes. An identification guide. Reed Methuen. Auckland. 184 p.
  33. ↑ Hurst, R.J. i N.W. Bagley, 1992. Results of a trawl survey of barracouta and associated finfish near the Chatham Islands, New Zealand, December 1985. N.Z. Fish. Tech. Rep. Núm. 30. 36 p.
  34. ↑ Beentjes, P., B. Bull, R.J. Hurst i N.W. Bagley, 2002. Demersal fish assemblages along the continental shelf and upper slope of the east coast of the South Island, New Zealand. N.Z. J. Mar. Freshwat. Res. 36:197-223.
  35. ↑ Armitage, R.O., D.A. Payne, G.J. Lockley, H.M. Currie, R.L. Colban, B.G. Lamb i L.J. Paul (eds.), 1994. Guide book to New Zealand commercial fish species. Edició revisada. New Zealand Fishing Industry Board, Wellington, Nova Zelanda, 216 p.
  36. ↑ Hutchins, B. i R. Swainston, 1986. Sea fishes of southern Australia. Complete field guide for anglers and divers. Swainston Publishing. Perth. 180 p.
  37. ↑ Chirichigno, N.F., 1974. Clave para identificar los peces marinos del Perú. Inf. Inst. Mar Perú (44):387 p.
  38. ↑ Sepúlveda, J.I.V. i G.R. Pequeño, 1985. Fauna íctica del archipiélago de Juan Fernández. p. 81-91. A: P. Arana (ed.) Escuela de Ciencias del Mar. Universidad Católica del Valparaíso, Valparaíso, Xile.
  39. ↑ Pequeño, G., 1989. Peces de Chile. Lista sistemática revisada y comentada. Rev. Biol. Mar., Valparaíso 24(2):1-132.
  40. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  41. ↑ Winstanley, R.H., 1979. Snoek. CSIRO Division of Fisheries and Oceanography, Fishery Situation Report 4. 16 p.
  42. ↑ AnAge (anglès)

Enllaços externs

[modifica]
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Thyrsites_atun&oldid=33850282»